Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
El nostre argument sempre ha estat la justícia. Avaluació pel CII sobre el Cà...Jesús Frare Garcia
Document de la Plataforma Carles Pinazo respecte a la carcinogenicitat de la carn roja i processada, establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
- "El nostre argument sempre ha estat la justícia”. Jesús Frare.
- “I ara, què farem?”. Manuel Sáez.
- "El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer avalua el consum de carn roja i de la carn processada”. Publicació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO), Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC/IARC).
- "Classificació estàndard de la IARC”. Publicació de Green Facts.
La gent vegana que viu al món de l’opulència, on el gen CRTC3 fa més nosa que servei, s’esforça en explicar que equilibra la seua alimentació de forma responsable...
Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari La Vanguardia, la notícia del 24/01/2014 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical.
(...) Amb això, també volen recolzar un estat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris, circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania participen tota classe de poders públics...
Les persones consumidores han de ser conscients de les seues responsabilitats. És el que digué la representació de la COPA i la COCEGA , les organitzacions d’empreses agrícoles i ramaderes, durant una conferència sobre “benestar animal” organitzada per la unió Europea i la presidència de torn danesa , que tingué lloc el mes de febrer passat (2012).
"Mites en alimentació i càncer", Julio Basulto, webinar AIFiV, ASPCATPonenciesASPCAT
Ponència de Julio Basulto sobre "Mites en alimentació i càncer", del webinar "Mites en alimentació" celebrat el dia 26 d'octubre de 2021 en el marc de l'AIFV2021.
Què ens empassem? El programa de Salvados sobre alimentació.Jesús Frare Garcia
(...) Sembla que les coses no existisquen fins al dia que emeten aquest programa, com va passar amb l’anterior sobre l’accident de metro del 3 de juliol de 2006 a València (...). Les xarxes socials començaren a bullir sobre els grans descobriments i aportacions respecte a l’alimentació i, al dia següent, la gent que sap que sóc vegà em preguntava si l’havia vist.
(...) El programa fou un seguit d’entrevistes amb aparença de pluralitat que va servir per a que unes persones i altres repetiren que la industrialització de la producció és un progrés que ens ha garantit disponibilitat de menjar, i que hem d’assumir riscos per a continuar gaudint d’aquesta disponibilitat. De nou, estem davant del típic discurs conservador que vol deixar clar que el model ni tan sols es reforma, que es retoca i maquilla, i que, per suposat, mai es canvia. I, pel que fa als drets dels animals, el model d’explotació es defensa amb actitud reaccionària.
Quan acabà la projecció, jo em vaig preguntar: Què ens empassem? Les cadenes virals que han fet de Salvados una gran troballa, bandera d’integritat i de compromís amb la informació, si que són un autèntic hoax.
El nostre argument sempre ha estat la justícia. Avaluació pel CII sobre el Cà...Jesús Frare Garcia
Document de la Plataforma Carles Pinazo respecte a la carcinogenicitat de la carn roja i processada, establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
- "El nostre argument sempre ha estat la justícia”. Jesús Frare.
- “I ara, què farem?”. Manuel Sáez.
- "El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer avalua el consum de carn roja i de la carn processada”. Publicació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO), Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC/IARC).
- "Classificació estàndard de la IARC”. Publicació de Green Facts.
La gent vegana que viu al món de l’opulència, on el gen CRTC3 fa més nosa que servei, s’esforça en explicar que equilibra la seua alimentació de forma responsable...
Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari La Vanguardia, la notícia del 24/01/2014 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical.
(...) Amb això, també volen recolzar un estat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris, circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania participen tota classe de poders públics...
Les persones consumidores han de ser conscients de les seues responsabilitats. És el que digué la representació de la COPA i la COCEGA , les organitzacions d’empreses agrícoles i ramaderes, durant una conferència sobre “benestar animal” organitzada per la unió Europea i la presidència de torn danesa , que tingué lloc el mes de febrer passat (2012).
"Mites en alimentació i càncer", Julio Basulto, webinar AIFiV, ASPCATPonenciesASPCAT
Ponència de Julio Basulto sobre "Mites en alimentació i càncer", del webinar "Mites en alimentació" celebrat el dia 26 d'octubre de 2021 en el marc de l'AIFV2021.
Què ens empassem? El programa de Salvados sobre alimentació.Jesús Frare Garcia
(...) Sembla que les coses no existisquen fins al dia que emeten aquest programa, com va passar amb l’anterior sobre l’accident de metro del 3 de juliol de 2006 a València (...). Les xarxes socials començaren a bullir sobre els grans descobriments i aportacions respecte a l’alimentació i, al dia següent, la gent que sap que sóc vegà em preguntava si l’havia vist.
(...) El programa fou un seguit d’entrevistes amb aparença de pluralitat que va servir per a que unes persones i altres repetiren que la industrialització de la producció és un progrés que ens ha garantit disponibilitat de menjar, i que hem d’assumir riscos per a continuar gaudint d’aquesta disponibilitat. De nou, estem davant del típic discurs conservador que vol deixar clar que el model ni tan sols es reforma, que es retoca i maquilla, i que, per suposat, mai es canvia. I, pel que fa als drets dels animals, el model d’explotació es defensa amb actitud reaccionària.
Quan acabà la projecció, jo em vaig preguntar: Què ens empassem? Les cadenes virals que han fet de Salvados una gran troballa, bandera d’integritat i de compromís amb la informació, si que són un autèntic hoax.
Si cada persona vegana rebera un cèntim d’euro per cada vegada que li han parlat dels seus ullals d’animal carnívor i del seu deute evolutiu amb la carn, totes tindrien… muntanyes de cèntims. Les xarxes socials, el territori dels mems i les sentències de 140 caràcters, són una font permanent de cèntims i, també, d’algunes aportacions més elaborades com les de, ni més ni menys, que el Pensador Seré, qui ens ofereix unes “consideracions morfofisiològiques del veganisme” des de la seua condició de persona biòloga...
El reportatge d’investigació Assajos clínics low cost , de Babel Press, denuncia l’ús per part de les transnacionals farmacèutiques de persones en situació d’extrema pobresa, que no reben la informació deguda sobre la naturalesa de les proves ni coneixen els riscos que corren. Ho fan a l’Índia, on s’amaguen darrere de laboratoris independents que s’aprofiten de la necessitat de la gent mitjançant una legislació molt permisiva...
... El carnisme s’aferra al mite de la nostra hipocresia per a intentar tapar la veritat: el Carles ha mort d’un càncer colorectal, clarament associat a l’alimentació càrnia. D’això alertava el famós informe del Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer de l’OMS que ha estat ràpidament desqualificat pels poders al servei de la indústria, des de les càtedres universitàries i des dels mitjans de comunicació.
L’informe classificà la carn processada, la mateixa que lloa la Confraria del Gras i el Magre, com a carcinògena pels éssers humans dins del grup 1 de la classificació estàndard del CIIC/IARC. El grup 1 és el dels composts o factors físics carcinògens, “amb proves suficients que poden causar càncer”. En el cas de la carn processada (i també de la carn roja, classificada con a 2A: “probablement carcinògena”, amb proves suficients encara no concloents), les fortes evidències s’observaren “principalment amb el càncer colorectal, però també s’han vist associacions amb el càncer de pròstata i del càncer de pàncrees”.
Mans negres. “Mercat de la mascota i indústria orgànica i naturista”. Jesús Frare Garcia
Estem davant del que podria ser un patró. Des de la defensa d’aquests grana negocis, es construeix l’argument d’una fosca indústria milionària amb tàctiques de desinformació per a imposar un discurs acientífic, que manipula les bones intencions de les persones activistes (ecologistes, per una alimentació saludable o antitaurines) fins i tot per a fer accions contra les indústries “científicament correctes”...
Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles. Jesús Frare Garcia
... Després, manipulen les paraules per a fer-nos un embolic amb els conceptes de adequada, recomanable, indicada, necessària o imprescindible. Juguen amb ells, els descontextualitzen, per a que tots acaben significant el mateix que l’últim: imprescindible. El començament és prou indicador: els xiquetes i les xiquetes “els costa explicar per què, però han sentit mil vegades a casa i també a l’escola, i han entès” que beure llet cada dia és molt important pel que siga, dóna igual si són les vitamines o el creixement o la força. Les persones adultes tampoc saben ben bé perquè és bona la llet, ho repeteixen com aquests infants ho repetiran quan siguen grans.
“Els nutricionistes” posen la seua qualitat de persones professionals, expertes i científiques al servei d’eixa forma de jugar amb les paraules. Al reportatge, apareix Carme Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, amb la façana de la Facultat de Farmàcia (i Ciències de l’Alimentació) al darrere. També està vinculada a la Càtedra UB - Carn i Salut, finançada per la indústria càrnia, o amb la Càtedra UB Danone. Forma part del grup d’experts contractats per la indústria càrnia per a contrarestar els efectes de l’informe de l’OMS que confirmava la carn processada com a producte cancerigen...
Un programa més sobre, anem a dir-ho així, “formes d’alimentació alternatives, associades a formes i propostes de vida alternatives”. Fou a Cuatro i s’emeté el dimarts, 14 d’octubre a les 22:30h, es diu Box, En la caja i el condueix Juanra Bonet...
L’antiespecisme apareix molt col·lateralment i, sobre tot, amb la breu denúncia del Francisco Martín, històric del moviment, que diu: “ens centrem en els milers de milions d’animals que es crien per a que la gent se’ls menge i per a fer negoci amb ells”. Recomana el visionat d’Earthlings (2005) i sentencia aquest desig que, desgraciadament, està tan allunyat de la realitat: “cap persona es pot mantindre indiferent una vegada veu el que hi ha darrere [de l’explotació animal]”...
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
La sorprenent “notícia” de hui és que hauríem de menjar insectes. La FAO ha emés un informe que ha fet públic a través d’una notícia que, en el format audiovisual, anava acompanyada d’imatges d’un poblat al Camerun on cuinaven les llagostes que acabaven de caçar als camps. S’emeté ahir al TN Migdia de TV3.
L’informe presenta els insectes com un mitjà rendible i ecològic que es pot fer servir com a aliment amb el que lluitar contra la fam al món. Són rics en proteïnes i baixos en greixos, amb un elevat contingut de minerals com calci, ferro i zinc. Servirien com un recurs que ajudaria a promocionar els boscos com a un espai de producció que pot ser una important font de recursos, per a la subsistència (com ha estat sempre) i per a la generació d’excedents....
Ja fa un temps que ens sedueix l’arribada de la carn in vitro. Segons sembla, aquesta vella idea, que ja ha complert 70 anys, s’està desenvolupant als laboratoris amb avanços importants.
Els distints equips que competeixen en aquesta carrera treballen amb dues opcions. La primera i més accessible es la tècnica de bastida, i consisteix en fer proliferar cèl·lules musculars en un cultiu que, mitjançant un aparell bioreactor, s’adhereixen a un suport o bastida (fan servir col·lagen d’origen animal i materials sintètics). Amb aquesta tècnica ja poden fer carn semblant a la picada, amb la que es podrien produir hamburgueses, salxixes, embotit, etc. Els mètodes experimentals, però, encara no poden fer-la amb uns costos assumibles...
No volem la planta de residus animals de la Vall d'Albaida, però… La necessi...Jesús Frare Garcia
... Ací és on apareix el problema del reportatge, que situa com a clau de tot plegat el com i no el què: “la ramaderia no és dolenta per ella mateixa, contribueix a la biodiversitat”, “fa falta modernitzar la ramaderia, no industrialitzar-la”. La sol·lució que planteja és una forma distinta de produir carn on ni tan sols s’ha de renunciar a la producció industrial que, això si, s’ha de reduir molt. Proposa una espècie de major protagonisme pel model antic i idealitzat de produccions autosuficients, de proximitat i ecològiques, convivint amb el model de producció industrial...
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
More Related Content
Similar to L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons.
Si cada persona vegana rebera un cèntim d’euro per cada vegada que li han parlat dels seus ullals d’animal carnívor i del seu deute evolutiu amb la carn, totes tindrien… muntanyes de cèntims. Les xarxes socials, el territori dels mems i les sentències de 140 caràcters, són una font permanent de cèntims i, també, d’algunes aportacions més elaborades com les de, ni més ni menys, que el Pensador Seré, qui ens ofereix unes “consideracions morfofisiològiques del veganisme” des de la seua condició de persona biòloga...
El reportatge d’investigació Assajos clínics low cost , de Babel Press, denuncia l’ús per part de les transnacionals farmacèutiques de persones en situació d’extrema pobresa, que no reben la informació deguda sobre la naturalesa de les proves ni coneixen els riscos que corren. Ho fan a l’Índia, on s’amaguen darrere de laboratoris independents que s’aprofiten de la necessitat de la gent mitjançant una legislació molt permisiva...
... El carnisme s’aferra al mite de la nostra hipocresia per a intentar tapar la veritat: el Carles ha mort d’un càncer colorectal, clarament associat a l’alimentació càrnia. D’això alertava el famós informe del Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer de l’OMS que ha estat ràpidament desqualificat pels poders al servei de la indústria, des de les càtedres universitàries i des dels mitjans de comunicació.
L’informe classificà la carn processada, la mateixa que lloa la Confraria del Gras i el Magre, com a carcinògena pels éssers humans dins del grup 1 de la classificació estàndard del CIIC/IARC. El grup 1 és el dels composts o factors físics carcinògens, “amb proves suficients que poden causar càncer”. En el cas de la carn processada (i també de la carn roja, classificada con a 2A: “probablement carcinògena”, amb proves suficients encara no concloents), les fortes evidències s’observaren “principalment amb el càncer colorectal, però també s’han vist associacions amb el càncer de pròstata i del càncer de pàncrees”.
Mans negres. “Mercat de la mascota i indústria orgànica i naturista”. Jesús Frare Garcia
Estem davant del que podria ser un patró. Des de la defensa d’aquests grana negocis, es construeix l’argument d’una fosca indústria milionària amb tàctiques de desinformació per a imposar un discurs acientífic, que manipula les bones intencions de les persones activistes (ecologistes, per una alimentació saludable o antitaurines) fins i tot per a fer accions contra les indústries “científicament correctes”...
Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles. Jesús Frare Garcia
... Després, manipulen les paraules per a fer-nos un embolic amb els conceptes de adequada, recomanable, indicada, necessària o imprescindible. Juguen amb ells, els descontextualitzen, per a que tots acaben significant el mateix que l’últim: imprescindible. El començament és prou indicador: els xiquetes i les xiquetes “els costa explicar per què, però han sentit mil vegades a casa i també a l’escola, i han entès” que beure llet cada dia és molt important pel que siga, dóna igual si són les vitamines o el creixement o la força. Les persones adultes tampoc saben ben bé perquè és bona la llet, ho repeteixen com aquests infants ho repetiran quan siguen grans.
“Els nutricionistes” posen la seua qualitat de persones professionals, expertes i científiques al servei d’eixa forma de jugar amb les paraules. Al reportatge, apareix Carme Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, amb la façana de la Facultat de Farmàcia (i Ciències de l’Alimentació) al darrere. També està vinculada a la Càtedra UB - Carn i Salut, finançada per la indústria càrnia, o amb la Càtedra UB Danone. Forma part del grup d’experts contractats per la indústria càrnia per a contrarestar els efectes de l’informe de l’OMS que confirmava la carn processada com a producte cancerigen...
Un programa més sobre, anem a dir-ho així, “formes d’alimentació alternatives, associades a formes i propostes de vida alternatives”. Fou a Cuatro i s’emeté el dimarts, 14 d’octubre a les 22:30h, es diu Box, En la caja i el condueix Juanra Bonet...
L’antiespecisme apareix molt col·lateralment i, sobre tot, amb la breu denúncia del Francisco Martín, històric del moviment, que diu: “ens centrem en els milers de milions d’animals que es crien per a que la gent se’ls menge i per a fer negoci amb ells”. Recomana el visionat d’Earthlings (2005) i sentencia aquest desig que, desgraciadament, està tan allunyat de la realitat: “cap persona es pot mantindre indiferent una vegada veu el que hi ha darrere [de l’explotació animal]”...
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
La sorprenent “notícia” de hui és que hauríem de menjar insectes. La FAO ha emés un informe que ha fet públic a través d’una notícia que, en el format audiovisual, anava acompanyada d’imatges d’un poblat al Camerun on cuinaven les llagostes que acabaven de caçar als camps. S’emeté ahir al TN Migdia de TV3.
L’informe presenta els insectes com un mitjà rendible i ecològic que es pot fer servir com a aliment amb el que lluitar contra la fam al món. Són rics en proteïnes i baixos en greixos, amb un elevat contingut de minerals com calci, ferro i zinc. Servirien com un recurs que ajudaria a promocionar els boscos com a un espai de producció que pot ser una important font de recursos, per a la subsistència (com ha estat sempre) i per a la generació d’excedents....
Ja fa un temps que ens sedueix l’arribada de la carn in vitro. Segons sembla, aquesta vella idea, que ja ha complert 70 anys, s’està desenvolupant als laboratoris amb avanços importants.
Els distints equips que competeixen en aquesta carrera treballen amb dues opcions. La primera i més accessible es la tècnica de bastida, i consisteix en fer proliferar cèl·lules musculars en un cultiu que, mitjançant un aparell bioreactor, s’adhereixen a un suport o bastida (fan servir col·lagen d’origen animal i materials sintètics). Amb aquesta tècnica ja poden fer carn semblant a la picada, amb la que es podrien produir hamburgueses, salxixes, embotit, etc. Els mètodes experimentals, però, encara no poden fer-la amb uns costos assumibles...
No volem la planta de residus animals de la Vall d'Albaida, però… La necessi...Jesús Frare Garcia
... Ací és on apareix el problema del reportatge, que situa com a clau de tot plegat el com i no el què: “la ramaderia no és dolenta per ella mateixa, contribueix a la biodiversitat”, “fa falta modernitzar la ramaderia, no industrialitzar-la”. La sol·lució que planteja és una forma distinta de produir carn on ni tan sols s’ha de renunciar a la producció industrial que, això si, s’ha de reduir molt. Proposa una espècie de major protagonisme pel model antic i idealitzat de produccions autosuficients, de proximitat i ecològiques, convivint amb el model de producció industrial...
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...Jesús Frare Garcia
No negaré cap dels esforços fets ni les millores assolides. El problema està en que no hauríem de treballar només amb les medalletes que aquesta opció es pot posar. Aquest fet recorda molt el treball propagandístic dels animalistes de Podem a les xarxes socials, anunciant a bombo i plateret cadascun d’aquests passos endavant i utilitzant-los de nou per a tapar cada mostra d’immobilisme, cada frustració o cada desil·lusió en matèria de protecció i drets animals generades per aquests “governs del canvi”, entesos com aquells que han trencat el bipartidisme postfranquista amb el vot indignat del 15M. La cosa és tan asimètrica que fer la foto sempre pel perfil bo és negar la realitat.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons.
1. de1 4
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons.
Jesús Frare.
Fa uns dies, el TN de TV3 emetia una notícia amb el titular “més quilos, més possibilitat de
càncer” . Les probabilitats de patir qualsevol tipus de càncer es multiplicarien per 12 en cas de1
les dones i per 2 en el dels homes. Si parlem de malalties coronaries, el risc per a les dones es
multiplica per 5.
Literalment, deien que l’obesitat fa pràcticament inevitables tota una sèrie de malalties, cosa molt
preocupant si tenim en conte que, segons diuen, només el 26% de la gent a Catalunya té el pes
que li correspon. Hem de tindre clar que aquestes dades s’obtenen a través de l’IMC (índex de
massa corporal), un referent merament estadístic que estableix valors de pes adequat
fonamentalment en funció de l’estatura, sovint manipulat per a generar alarma amb la que trauen
profit negocis tan diversos com el dels productes dietètics o el de les assegurances de salut.
Tornant a la notícia, un expert digué que perdre quilos era la via per a reduir aquestes
probabilitats i altre llançà el cridaner eslògan de “l’obesitat mata”. La traca final arribà quan
s’assenyalà cap als milions de xiquets i xiquetes que pateixen obesitat i als que aboquem a
problemes de salut molt greus, perquè “són bàsics els hàbits que transmetem als nostres fills”.
Davant d’aquesta suposada divulgació mèdica, tan idiotitzant com quotidiana, fa temps que
sempre em ve al cap T. Colin Campbell i l’estudi de Xina , on s’estableix una relació directa entre2
el consum de productes d’origen animal i una llarga sèrie de malalties. O en la classificació de
l’OMS com a cancerígenes tant de la carn roja com de la processada .
3
Més quilos, més possibilitat de tenir un càncer, a TN Migdia de TV3, Mònica Bertran i Ferran Prat, 16/01/2018, http://1
www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/mes-quilos-mes-possibilitat-de-tenir-un-cancer/video/5718059/
Campbell, T. Colin i Campbell, Thomas M., El estudio de China, Dallas, Benbella Books, 2012.2
Animalisme CAT, Jesús Frare, 02/11/2015, El nostre argument sempre ha estat la justícia. Avaluació pel CII sobre el3
Càncer (OMS) del consum de carn, http://animalismecat.blogspot.com.es/2015/11/el-nostre-argument-sempre-ha-
estat-la.html
Obesitat sense rostre, obesitat que ens envolta. Una de les típiques imatges “robades” que s’utilitzen per a aquest
tipus de documents.
2. de2 4
Resulta que els genis de la noticia sobre l’obesitat poden dir que mata sense més, sense
necessitat d’explicar que, en tot cas, serà una mostra clara de les causes reals. És com si TV3
haguera emés una notícia on s’afirmara que tindre les ungles grogues o tossir molt multipliquen
les possibilitats de tindre càncer de pulmó, sense parlar en cap moment del fet de fumar o del
tabac.
El sobrepès i l’obesitat seran culpables directes de problemes articulars, musculars, cutanis,
ossis… Seran culpables directes, sobre tot, de problemes de mobilitat. Per suposat, són
qüestions associades a malalties coronàries i càncers perquè també són CONSEQÜÈNCIA de les
CAUSES reals d’eixes malalties, que assenyalen bàsicament cap a l’alimentació i, més encara, al
consum de productes d’origen animal. No, però, aquesta afirmació no es pot dir d’aquesta
manera perquè no interessa a la indústria. Si que es pot dir que l’obesitat mata perquè no té
bona premsa i cap indústria la pot defensar públicament.
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau
en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a
això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la
carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté
càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà4
d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o
simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de
factors i causes. La indústria càrnia no es toca.
Curiosament, havíem tingut un cas més clar a la mateixa TV3 un parell de dies abans, amb el
reportatge del 30 Minuts sobre els antibiòtics multiresistents . L’abús d’aquestes substàncies5
fonamentals per a la medicina moderna ha permès el desenvolupament de soques de bacteris
que fins i tot són panresistents, contra les que no són efectius la majoria o cap dels antibiòtics
coneguts. A més, com que el desenvolupament de nous no és rendible per a la indústria
farmacèutica, el problema es fa encara més greu.
Animalisme CAT, Jesús Frare, 20/05/2017, Els costa explicar per què… Llet de bades a les escoles, http://4
animalismecat.blogspot.com.es/2017/05/els-costa-explicar-perque-llet-de-bades.html
La fi dels antibiòtics, de Jordi Regàs i Sara Segarra Vidal. A 30 Minuts deTV3, emés el 14/01/2018. http://5
www.ccma.cat/tv3/30-minuts/la-fi-dels-antibiotics-a-30-minuts/noticia/2829543/
Tot el que se li atribueix a l’obesitat. La “dieta inadequada” s’atribueix sempre a greixos i carbohidrats. Respecte a
la carn, només trobem suaus insinuacions a través de les fotos d’hamburgueses.
3. de3 4
El documental gestiona molt bé la responsabilització de les persones que han abusat dels
antibiòtics automedicant-se o pressionant els metges i metgesses d’atenció primària per a que
se’ls recepten, perquè han d’anar a treballar i s’han de curar prompte. També assenyala la
responsabilitat d’aquestes persones professionals, que fins i tot les assumeixen en primera
persona. El problema arriba amb la indústria càrnia, malgrat que consumeix el 80% dels
antibiòtics que es produeixen al món i, lògicament, ha de ser l’origen principal del problema (en el
20% restant, s’ha situar tant el consum necessari i responsable com l’abús d’humans).
La ramaderia ha incorporat els antibiòtics al pinso i a l’aigua dels animals, com a mesura
preventiva de les molt probables infeccions als ambients tan massificats, bruts i insalubres de la
indústria intensiva. Els antibiòtics són una peça més del procés de producció al més mínim cost
possible, amb la menor quantitat possible de mà d’obra i amb totes les maniobres especulatives
que siguen possibles. I, així, els antibiòtics formen part dels residus, van al medi ambient i entren
en contacte amb els bacteris, que evolucionen fins a desenvolupar resistències.
Davant d’això, una part important del reportatge es dirigeix a exculpar la indústria. Ens mostren
una indústria modèlica, altra vegada amb el terra tan net que es poden menjar sopes i, per tant,
una farsa lluny de la realitat de les imatges obtingudes per animalistes que s’han introduït a les
granges. Un veterinari ens parla de l’eliminació de l’ús preventiu dels antibiòtics i la seua
substitució per altres mesures com les vacunacions, mentre apareixen imatges de gàbies de
gestació i garrins mamant. Per suposat, no ens diuen res de l’eliminació preventiva d’individus si
resulten més barates que els tractaments veterinaris.
La següent en arribar al rescat, com no podria ser d’altra manera, és la “ramaderia ecològica”,
amb ramaders i ramaderes joves que ens tornen a parlar d’animals que “creixen en llibertat” per
a anar l’escorxador lliures d’antibiòtics en un 90% dels casos, altra dels motius que justifica que
el producte siga molt més car. És la part de l’exculpació més honesta, ja que la granja que ens
mostren es “una de les 7 que hi ha a Catalunya”.
Parla Ricard Parés de l’Associació Catalana de Productors de Porcí, a qui ja coneixíem d’aquell
altre gran document on ens mostraven entre somriures l’holocaust diari de porcs que dóna
rellevància al seu negoci . Parés ens explica que la indústria ja està fent “allò que és possible per6
a reduir el dany com siga possible”. Afirma que la carn és completament segura, perquè n’hi ha
de temps per a l’eliminació de totes les restes d’antibiòtics pels animals quan encara són vius i
d’altres mesures de seguretat que impedirien que aquests arribaren a les persones consumidores
a través de la carn.
Animalisme CAT, Jesús Frare, 01/12/2015, Holocaust diari, orgull de país, http://animalismecat.blogspot.com.es/6
2015/12/holocaust-diari-orgull-de-pais.html
Quadre de propagació dels bacteris multiresistents, amb la indústria càrnia com a gran responsable. El quadre
mostra que si pot haver carn contaminada amb superbacteris.
4. de4 4
El problema, en qualsevol cas i “si és que es genera”, està a les granges. La carn és segura i
podem menjar tota la que vulguem, segons Parés. La indústria que consumeix el 80% dels
antibiòtics té l’espai que li cal al documental per a separar el producte de la producció. No passa
res que en consumim perquè la carn no té res a veure amb el problema dels antibiòtics, malgrat
que és el fet que en consumim allò que provoca el seu ús indiscriminat.
Em quede amb les afirmacions de l’Awa Aidara-Kane, de l’OMS: “les persones consumidores no
haurien de subestimar el seu poder. A vegades el comerç, els negocis i els grups de pressió són
més forts que la salut”. “L’OMS només pot fer recomanacions en funció del que diu la ciència,
que és que s’ha d’aturar l’ús de medicaments primordials per a la salut humana només per fer
créixer els animals més ràpid. Són les persones consumidores les que poden impulsar aquest
canvi”.
Aquest poder de les persones consumidores és el principi fonamental del veganisme. També
aporta els valors de salut i de respecte als drets dels altres animals que s’haurien de transmetre al
xiquets i xiquetes, amb obesitat o sense.
Brutícia i cadàvers a les granges reals que no s’han preparat per a eixir a la tele. I, també, les restes dels
medicaments emprats. Fotografies de les investigacions d’Igualtat Animal.