La gran majoria de les víctimes de la indústria de les pells amb pel es crien en captivitat, a uns llocs que aquesta indústria, com si es tractara d’una broma macabra, anomena “granges”. Són, en realitat, sinistres caus amb fileres de gàbies metàl·liques, situades a dins de construccions que formen conjunts envoltats per tanques i que semblen camps de concentració. Dins d’aquest infern, els animals pateixen cada minut de la seua vida. Són milers i milers de linxs, mapatxes, raboses, xinxilles…

1. Roba i esclavatge (VI). Pells: cinisme, mentides i ostentació.
La gran majoria de lesvíctimes de la indústria
de les pells amb pel es crien en captivitat, a
uns llocs que aquesta indústria, com si es
tractara d’una broma macabra, anomena
“granges”. Són, en realitat, sinistres caus
amb fileres de gàbies metàl·liques, situades a
dins de construccions que formen conjunts
envoltats per tanques i que semblen camps
de concentració. Dins d’aquest infern, els
animals pateixen cada minut de la seua
vida.Són milers i milers de linxs, mapatxes,
raboses, xinxilles…
Font: Igualtat Animal. Pell és assassinat
(http://www.pielesasesinato.com/)
“La granja”.
Les gàbies.
Les ferides i mutilacions.
El major nombre de víctimes són visons.Les
seues gàbies són quadrats asfixiants,
masmorres que envolten unamiserable
fracció d’espai que molts individus
comparteixen fins al dia del seu assassinat.
Una gàbia pot empresonar fins a 8 visons,
generalment femelles amb les seues cries.
Passen el dia caminant amunt i avall, sense
parar, com si cercaren la vida dins de l’aigua
que els ha estat robada. Els comportaments
estereotipats són un símptoma clàssic de la
més absoluta derrota psicològica. Altres
gests repetitius, com saltar sobre les parets
de la gàbia o els moviments rotatius de cap,
són signes de neurosi o, en el pitjor cas, de
psicosi. Aquest deteriorament els porta, en
molts casos, al canibalisme: a l’infern de la
“granja”, es poden veure animals sense
extremitats que esperen el seu final.
Els mètodes de matança estan pensats per a
no fer malbé les pells. El trencament a colps
de les vèrtebres cervicals és poc
utilitzatperquè necessita molta ma d’obra.
És més comuna la mort per monòxid de
carboni, a petites cambres connectades a una
màquina o al tub d’escapament d’un vehicle,
o l’electrocució anal. Les dues condemnen
les seues víctimes a un patiment
inimaginable, literalment cremades per dins
per les descàrregues o asfixiades durant un
temps que es fa etern, amb el coll i el cap
estirat cap amunt per a cercar un racó sense
aire enverinat. I, com si no tingueren prou,
moltes sobreviuen i són espellades vives.
Els animals salvatges també són víctimes
d’aquesta indústria. Atrapats amb llaços (pel
coll o pel cos) i amb ceps (per les potes)
pateixen agonies de fins a una setmana, quan
són rematats per la gent que ha parat les
trampes. Els visons o els castors són caçats
amb trampes col·locades a nivell de la
superfície de l’aigua, que els mata per
ofegament després de minuts de lluita que es

2. fan eterns. Aquest sistema evita les pèrdues que es generen a terra, ja que molts animals
aconsegueixen escapar de les trampes després d’haver-se arrencat l’extremitat atrapada, són
destrossats per l’atac d’un depredador o, simplement, la seua lluita frenètica per la llibertat fa que,
una vegada mort, la pell estiga tan ensangonada i feta malbé que no tinga cap valor. Alguns càlculs
situen els “malbarataments”, com els anomena la indústria, en més del 25% dels animals matats o
malferits1.
Friends of Animals2 (FOA) ha calculat
que un abric de pell de ¾, segons el
tipus, necessita 8 foques, 15 castors, 16
coiots, 18 linxs, 20 llúdrigues, 40
mapatxes, 42 raboses roges, 45
opòssums, 50 martes, 50 rates mesqueres
o 60 visons. Segons dades publicades per
l’Organització empresarial espanyola de
la pelleteria (OEEP), el valor de les
vendes mundials de pells al detall, durant
el 2010, superà els 14.000 milions de
dòlars i representà un increment del 5’9%
respecte a l’any anterior3.
A mitjans del 2008, equips d’investigació
d’Igualtat Animal4 començaren un treball
d’investigació que els portà a conèixer
l’infern. Hores de gravació i centenars de fotografies a la meitat dels centres d’extermini de visons
que hi ha a l’estat espanyol, a terres de Castella, Galiza, Euskadi i Catalunya, es feren públiques
amb la campanya Pell és assassinat5, el novembre de 2009. La indústria pelletera, que portava
anys clamant contra les accions animalistes (sobre tot, d’Igualtat Animal) ha reaccionat i ha
aconseguit el que volia: una campanya de criminalització del moviment amb dotze persones
detingudes i acusades de delictes que no han comés, tres de les quals passaren 19 dies a presó com
a mesura “preventiva”. L’OEEP es felicita per aquestes maniobres que, segons diu a la portada de
la seua pàgina6, confirmen les seues denúncies. No falta un enllaç a l’article de Rafael Méndez a El
País7, en el que es relaciona les persones imputades i les organitzacions amb fets de tota mena
sense aportar cap prova8.
Allò que significa un individu per a la indústria de la pell.
Informació TVAnimalista, 12 persones activistes detingudes
http://vimeo.com/25501132
L’OEEP, en un clar exemple d’afirmació desconnectada9, es vol presentar com la víctima d’un
moviment totalitari que no dubta en cometre delictes i que atempta contra la llibertat d’elecció, de
Jaulas vacías. El desafío de los derechos animales. Barcelona, Fundació Altarriba, Cuadernos para dialogar sobre
animales, 2006. P. 116-121.
2 http://www.friendsofanimals.org/programs/fur/index.html
3 OEEP, notícia del 31.03.2011.
El bilió anglosaxó són 1.000 milions. http://www.oeep.net/es-organizacionemprepresarial-espanola--de-peleteria-mas-noticias-_-publicaciones.html
4 http://www.igualdadanimal.org/
5 http://www.pielesasesinato.com/
1
6
http://www.oeep.net/index.html, a 25/07/2011. També podem trobar dos comunicats de resposta a la campanya Pell
és assassinat, una guia de seguretat i jornades de comunicació amb especial referència a les persones activistes pels
drets dels animals, comunicats per les accions a Passarel·la Cibeles…
http://www.oeep.net/es-organizacion-emprepresarial-espanola--de-peleteria-mas-noticias-_-publicaciones.html
7
El País, 10.07.2011, Auge y caída del ecologismo radical.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Auge/caida/ecologista/radical/elpepisoc/20110710elpepisoc_3/Tes
8
Una de les acusacions habituals és que el moviment animalista ha provocat un desastre ecològic amb la solta de
visons. Fa anys que els estudis científics assenyalen la pròpia indústria com a responsable de la introducció dels visons
americans als ecosistemes ibèrics. Villergas, Jerusa. Depurant responsabilitats sobre la introducció del visó americà
a Espanya. http://animalismecat.blogspot.com/2011/07/roba-i-esclavatge-ii-depurant_02.html
9
Tom Regan anomena afirmacions desconnectades a les fòrmules retòriques que utilitzen les principals indústries
d’explotació animal. Jaulas vacías. El desafío de los derechos animales. Barcelona, Fundació Altarriba, Cuadernos
para dialogar sobre animales, 2006. P. 87-89.

3. la qual es proclama abanderada. Aquesta llibertat consisteix en amagar-se darrere el marc legal
vigent per a exigir actuacions contra el moviment pels drets dels animals, contra la llibertat de
pensament, de consciència i d’opinió i contra la lluita pacífica per canviar allò que és injust. Com
havien fet els traficants de persones esclaves contra el moviment abolicionista. Com feren i fan els
masclistes que impedeixen que hi haja una societat lliure i igualitària per a totes i tots. Com fan
totes aquelles persones que possen els seus interessos per davant del progrés.
L’OEEP no renúnciaa proclamar la seua preocupació pel benestar dels animals10. Diu que treballa
per l’elaboració de legislacions i mesures de control que, això si, han de ser “viables”. És una
mostra més de cinisme: pel que respecta a l’esclavatge, el seu “esforç” es tradueix en el Conveni
europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes, del Consell d’Europa, i la Directiva
98/58/CE de l’UE11. Aquesta normativa “obliga” la indústria pelletera a donar els animals menjar i
aigua, a usar gàbies que oferisquen l’espai adient segons l’experiència adquirida (pel propi sector) i
a no fer-los patir innecessàriament. També “obliga” a tindre cura dels animals segons
l’experiència adquirida. Com que la indústria no necessitala pell de les extremitats, no caldria
intervindre davant les mutilacions (segons l’experiència adquirida).
Per la seua banda, el Reial Decret 54/1995, de 20 de gener, sobre la protecció dels animals en el
moment del seu sacrifici o matança12, diu que no s’han d’aplicar mitjans d’atordiment si no es pot
sagnar (matar) la víctima immediatament, com és el cas de les de la indústria pelletera. El concepte
de patiment necessari és una fal·làcia que dona cabuda a quasi be tot i, per això, la cambra de gas i
l’electrocució estan plenament reconeguts malgrat l’alt grau de patiment que generen.
El 5 de maig de 1945, tropes nordamericanes alliberaren Mauthausen i
es trobaren amb l’horror de la
Shoah13, del genocidi perpetrat pel
règim nazi14. Després d’assumir el
comandament, la primera ordre de
l’oficial Richard R. Siebel fou la de
soterrar més de 700 cossos que
trobaren amuntegats, sense cap
identificació.
Durant els 35 dies
següents, s’encarregà de coordinar
l’assistència
a
les
persones
supervivents.
Havien resistit les
jornades de treball extenuants per
l’escalera de la mort, 186 graons que
pujaren des de la cantera fins al camp
Ella, amb els xicotets. Per davant, 8 mesos a la gàbia.
una i altra vegada carregades amb
blocs molt feixucs, afeblides i
malaltes per la falta de menjar. Siebel calcula que, després de l’alliberament, moriren 1.300
persones més a Mauthausen15. Una gravació que es conserva al UnitedStates Holocaust Memorial
Museum16 serví, amb moltes altres, per a deixar constància del que havia passat.
Quan les persones portantveus de la indústria utilitzen expressions com benestar animal, tracte humà i cura
responsable, és evident que, igual que Humpty Dumpty, pensen que poden atribuir a aquestes paraules el significat que
volen. Però, conforme a allò que objectà Alícia, no posseeixen tal prerrogativa. P. 88.
10
L’OEEP promou un programa d’etiquetat d’International Fur Trade Federation (IFTF, Federació internacional del
comerç de pells, amb 42 membres de 35 estats). El programa s’anomena Origin Assured (OA) i pretén reforçar la
confiança de les persones consumidores en la procedència de les pells, garantint que procedeixen de països que
compten amb una legislació rigorosa i uns controls exhaustius del benestar animal. http://www.oeep.net/esorganizacion-emprepresarial-espanola--de-peleteria-etiqueta-oa.html
11
http://animalismecat.blogspot.com/2011/07/animals-de-granja-marc-normatiu-europeu.html
12
BOE 15/02/1995. http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/act.php?id=BOE-A-1995-3942
13
http://ca.wikipedia.org/wiki/Holocaust
14
United States Holocaust Memorial Museum. http://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?ModuleId=10007230
15
16
http://www.ushmm.org/wlc/es/media_oi.php?ModuleId=10007230&MediaId=7375
L’alliberament de Mauthausen, pel·lícula muda (1:35).

4. Els testimonis de les persones que han sentit a la seua pell el terror dels animals, a dins d’una
granja de visons, em recorden aquests altres testimonis de la història. Els arguments dels botxins
em fan pensar en gent com ErichPriebke, un dels principals responsables de la massacre de les
foses ardeatines de Roma17, que volgué justificar-se amb el compliment de les ordres quan fou
descobert a Argentina, el 1994. O com els genocides que, després de torturar i matar milers de
persones argentines durant el proceso18, s’amagaren darrere l’obediència deguda19.
Queda constància del que es fa des d’una i altra banda. Per un mon millor, pels drets dels animals.
Per diners. Per ostentació.
http://www.ushmm.org/wlc/es/media_fi.php?ModuleId=10007230&MediaId=3346
17 http://www.youtube.com/watch?v=o9inxkW2YUc
18 http://ca.wikipedia.org/wiki/Procés_de_Reorganització_Nacional
19 http://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_d'Obediència_Deguda