Després d’un cicle de collites, els camps de l’horta s’han guanyat un xicotet guaret. Tiren gallinassa i els llauren i els reguen per a que els nutrients enriquisquen el sòl, que no tardarà en afrontar el següent cicle. La terra ennegrida per l’adob descansa, i la gent del poble conviu amb una olor que no es deixa impressionar pels carrers asfaltats o els aparells d’aire condicionat que es troba per tot arreu. Con un bàrbar per civilitzar, envaïx el poble i es clava fins a l’últim racó de les cases. Passege amb els gossos i em trobe amb els remolins de plomes que eixa massa de defecacions de gallines i pollastres ha portat des de les granges . Pollastres broiler que viuen amuntegats les 5 o 6 setmanes que tarden en anar de l’ou a l’escorxador, convertits en monstres de quasi 3kg que no s’aguanten sobre les seues febles potes, tan fràgils que la seua vida s’escapa entre les mans de qui els vol rescatar de l’explotació . Gallines que viuen dos miserables anys posant ous, engabiades a les monstruoses bateries on no es poden moure...

1. Gallinassa.
Hauríem de viure senzillament, de manera que altres pogueren, senzillament, viure.
Tom Regan. Gàbies buides.
Després d’un cicle de collites, els camps de l’horta s’han guanyat un xicotet guaret. Tiren gallinassa
i els llauren i els reguen per a que els nutrients enriquisquen el sòl, que no tardarà en afrontar el
següent cicle. La terra ennegrida per l’adob descansa, i la gent del poble conviu amb una olor que
no es deixa impressionar pels carrers asfaltats o els aparells d’aire condicionat que es troba per tot
arreu. Con un bàrbar per civilitzar, envaïx el poble i es clava fins a l’últim racó de les cases.
Passege amb els gossos i em trobe amb els remolins de plomes que eixa massa de defecacions de
gallines i pollastres ha portat des de les granges1. Pollastres broiler que viuen amuntegats les 5 o 6
setmanes que tarden en anar de l’ou a
l’escorxador, convertits en monstres
de quasi 3kg que no s’aguanten sobre
les seues febles potes, tan fràgils que
la seua vida s’escapa entre les mans de
qui els vol rescatar de l’explotació2.
Gallines que viuen dos miserables
anys posant ous, engabiades a les
monstruoses bateries on no es poden
moure.
Tots i totes acaben a l’escorxador al
costat dels pollastres i gallines de la
producció “ecològica”, que també
caguen gallinassa. I, ací, deixen
enrere el seu últim testimoni amb
eixos remolins de plomes que anaven
barrejades amb l’adob i que el vent ha
arrencat dels camps. Els mire i
1 Institut de recerca i tecnologia agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya (IRTA). Fetilitzacióde l’arrós amb
gallinassa. Campanya 2011.
http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/179685/3%20Fertilització%20amb%20gallinassa%20en%20arròs.pdf?
sequence=3
2 “Aquest món és una merda. Els pollastres broiler són elfruït de la vostra ment malalta. Els intentes salvar i veus com
les seues vides s’escapen, com aigua entre les teues mans, sense que pugues fer res per evitar-ho. Malalts crònics,
‘dissenyats’ per a que engreixen fins els 41 dies de vida. Després, el que els passe ja no importa. Ja seran a
l’escorxador. No els deixeu serlliures ni sent fora del vostre abast”. Així ho expressav a Eduardo Terrer, membre de
Wings of Heart Sanctuary (http://wingsofheart.org/).

2. recorde aquell document que deia que un camp es pot abonar amb de farina de carn d’animals
terrestres i de peixos, farina de sang, productes lactis, pols de peülles i de banyes, pols d’ossos
sencers o dels que han estat gastats per a fer gelatina, farina de plomes com les que estic veient,
llana i pels o pells que, això si, no tinga massa contaminants3. Recorde aquella pàgina que deia que
tot això són fertilitzants ecològics4.
Tinc al davant l’únic que queda d’individus que nasqueren condemnats. Ni un sol segon de la seua
vida reberen la més mínima consideració com a éssers vius que pateixen i que no volen patir, i la
seua vida fou patiment de principi a fi. Els seus cossos foren exprimits fins que els arrencaren
l’últim i més insignificant profit. Qualsevol estalvi valia més que elles i ells mentre visqueren,
matats havien de donar el màxim profit i s’havia d’esprémer fins a l’últim cèntim del que deixaren
enrere.
Les plomes són com les cendres que cobrien
els camps d’Oświęcim, escopides pels
fumerals del Konzentrationslager Auschwitz-
Birkenau. L’empremta d’individus diluïts per
una sinistra ideologia de supremacia que,
amb la seua maquinària pel genocidi
sistemàtic i permanent, fa de qualsevol racó
la tomba d’eixos individus. L’especisme, tan
cínic, els converteix en la terra que envolta les
arrels de les plantes a un camp de conreu.
Sóc vegà per a rebutjar la injustícia, però no
puc evitar perjudicar altres animals amb
interés per la seua vida. El que jo necessite
per a viure desencadena l’ocupació del seu
espai, la destrucció dels seus hàbitats, l’ús de
productes químics que els perjudiquen, els
abocaments de contaminants (accidentals o planificats) que els enverina, la maquinària que els
mata… I el meu menjar creix a un cementiri. Certament, no em puc escapar.
Tom Regan explica aquesta situació amb l’exemple d’una teranyina imaginària que representa tots
els mals del món: el pitjor d’ells al centre, i els mals menors als límits més llunyans. Quan la
injustícia amb els altres animals es comet de forma intencional i deliberada, com passa amb les
gallines i els pollastres broiler i amb totes les víctimes de la indústria d’ús i explotació animal, som
al centre de la teranyina o molt a prop. Quan el mal fet no és intencionat, ja estem lluny del centre.
Si ens neguem a contribuir directament a la injustícia, ens movem per les vores de la teranyina. El
somni d’estar fora d’aquesta teranyina no s’ha complert, però el nostre compromís ens apropa als
últims anells5.
Mirant les plomes, també pense en les persones vegetarianes que mengen ous, llet i derivats perquè
encara creuen que hi ha llocs on les femelles que els “donen” són lluny dels cadàvers dels mascles
que no serveixen per a aquest negoci, de l’explotació i de l’escorxador. Són persones que s’allunyen
del centre de la teranyina especista i que, tal vegada, pensen que els mals que generen eixes
indústries són involuntaris, semblants als de la plantació que creixerà sobre la terra coberta de
plomes.
Aquestes persones donen l’esquena i s’allunyen de l’epicentre de l’explotació animal, i això és un
valor a reconèixer. Només s’han d’adonar que el que fa la indústria amb eixos animals és un
enorme abús intencionat i deliberat que amaguen amb els seus anuncis de televisió i que soterren
3 Generalitat de Catalunya. Annex I:fertilitzants, condicionadors delsoli nutrients esmentats a l’article 3, apartat 1, i
en l’article 6 quinquies, apartat 2. Pàgina 2.
http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL01_PAE/01_Informacio_general/Arxius_estatics/Reg%2088
9-08%20Fertilitzants%20v110410.pdf
4 Ecologia.cat, Agricultura ecològica.
http://www.ecologia.cat/eco/index.php?option=com_content&view=article&id=43&Itemid=70
5 Regan, Tom. Jaulas vacías. El desafío de los Derechos de los animales. Traducció de l’anglès al castellà de Marc
Boillat de Corgemont Sartorio. Barcelona, Fundació Altarriba, 2006. Interruptor rosegaaltars, p. 1 93-1 95.

3. als camps adobats amb gallinassa. Només s’han d’adonar que el següent pas és deixar de consumir
el que eixa indústria els ofereix, perquè és un pas al seu abast.
El passeig continua, i deixe enrere aquests efímers memorials que el vent tornarà a desfer i que ens
recorden el que han estat les vides de molts animals esclaus. Al·legats que ens parlen del que
significa l’ús i l’explotació dels altres animals.