Una de les frases més repetides és “cadena de producció”, una espremedora d’animals que ocupen permanentment la pantalla sense comptar per a res. Queda resumit amb la màquina que engoleix porcs vius i els escup a una cinta transportadora suposadament morts. Eixes engolidores pertanyen a l’escorxador d’Avinyó, “un dels pocs que no tenen inconvenients de permetre l’accés de les càmeres de televisió”. No hem pogut veure ni sentir el que passa a dins d’eixes cambres d’electrocució de porcs, ni sabem el temps que dura aquest assassinat en grup que, de nou, ens trasllada mentalment cap a altres cambres de matança que amagaven la barbàrie amb el seu aspecte asèptic....

1. de1 4
Holocaust diari, orgull de país.
Nou document que ens ofereix la veu i el
discurs de la indústria d’explotació
animal. Es tracta del reportatge El preu
del porc , emés pel programa 30 Minuts1
aquest diumenge.
No inclou altra veu animalista que la del
company Manel Macià, i la seua
intervenció és per a mostrar un antic pou
que abastia d’aigua Manlleu fins que la
contaminació per purins ho impedí. En
definitiva, entre els arguments no hi ha
cap consideració ètica respecte a les
víctimes, només es planteja un dilema
entre producció i sostenibilitat,
acumulació i distribució de la riquesa,
beneficis de la indústria i costos ambientals.
L’antiespecisme només es un riu subterrani que recorre tot el document, imperceptible per a la
majoria dels seus protagonistes. Ens el mostren subtilment amb les dues primeres frases de la
presentació de l’Eduard Sanjuan: “cada setmana a Catalunya se sacrifiquen mig milió de porcs.
Com ens diu irònicament un especialista en el sector, es tracta d’un holocaust animal diari”. I
brolla constantment a través de les imatges i el seu muntatge fins a esclatar, com un guèiser, amb
la mirada fixa d’un porc abans de ser assassinat al “modèlic” escorxador d’Avinyó (Bages).
L’holocaust es pot veure als plànols de l’Eix Transversal, amb un seguit de camions buits que es
creuen amb d’altres plens. Sembla un homenatge al film Amen i els seus encreuaments de trens2
El Preu del Porc, de Jordi Regàs i Lluís Armengol. 35’57’’. 30 Minuts, 29/11/2015, http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/1
30-minuts/el-preu-del-porc/video/5564565/#
Amén, França-Alemanya-Rumania-EUA, 2002, 132m. Dir: Costa-Gavras.2
Guillem Burset.
El porc a l’escorxador.

2. de2 4
que venen i tornen dels camps d’extermini, a eixa història on les víctimes se’ns fan visibles sense
que les arribem a veure mai. Visibles amb la forma dels trens, amb el soroll dels crits, amb el
moviment convuls i desesperat de la porta d’una cambra de gas. Visibles amb aquella logística i
aquell procediment en cadena que tingueren com a models i referents les granges, els
escorxadors, la producció industrial de carn.
Els arguments antiespecistes també estan a les paraules que banalitzen el mal, a l’execució
mecànica, repetitiva i monòtona del mal que mostren, per exemple, dues veterinàries somrients.
Per damunt de totes, destaca eixa frase d’un expert del sector porcí que representa els interessos
d’un escorxador: “a Catalunya es sacrifica un 45% del total espanyol, i Espanya sacrifica 47
milions de porcs a l’any [al voltant de 129.000 animals al dia, 900.000 a la setmana]. És un
holocaust diari, però és així”. Després de pronunciar la paraula holocaust, somriu. Forma part
d’un argument per a defensar la importància econòmica d’aquesta indústria de 20.000 llocs de
treball directes i un 3% del PIB català, segons dades del propi sector. El portaveu de l’escorxador
d’Avinyó és ben explícit: el negoci “remena molts quilos, molts diners i molta gent”.
El representant de l’Associació Catalana de Productors de Porcí ens diu que “això és un orgull de
país”. El nostre orgull és aquesta maquinària que tritura cada any més de 21 milions de porcs a
Catalunya: “ens agradi o no, són empreses nascudes aquí” que, segons ens diuen, depenen de
l’exportació. Un de cada 3kg de productes carnis espanyols s’exporta, i l’esperança de majors
beneficis pel sector està en continuar augmentant la producció per a col·locar més producte als
mercats exteriors.
El mercat és global i, per tant, l’eina del veganisme també ho és: les persones que no
consumeixen explotació animal incideixen en aquest mercat. Cadascuna de nosaltres sabotegen
tota la màquina, de Xina als EUA i d’Austràlia, Argentina i Sud-àfrica a Rússia, Canadà i
Escandinàvia. Fem un consum negatiu global, mentre es fa consum responsable i de proximitat.
És molt bonic saber que cada persona vegana d’Alemanya o de França colpegen la base del
nostre holocaust, orgull del país que fa el compte de la lletera amb les noves consumidores de
carn a Xina o Índia.
Una de les frases més repetides
és “cadena de producció”, una
espremedora d’animals que
ocupen permanentment la
pantalla sense comptar per a
res. Queda resumit amb la
màquina que engoleix porcs vius
i e l s e s c u p a u n a c i n t a
transportadora suposadament
morts. Eixes engolidores
pertanyen a l’escorxador
d’Avinyó, “un dels pocs que no
tenen inconvenients de permetre
l’accés de les càmeres de
televisió”. No hem pogut veure
ni sentir el que passa a dins
d’eixes cambres d’electrocució
de porcs, ni sabem el temps que
dura aquest assassinat en grup que, de nou, ens trasllada mentalment cap a altres cambres de
matança que amagaven la barbàrie amb el seu aspecte asèptic.
Els mateixos porcs que s’exploten i maten són utilitzats com objectes amb els que es pretén donar
una bona imatge del sector. Aquests “presoners ben tractats” apareixen constantment a les
imatges dins de granges netes i de tancats nets, on destaca la pulcritud de l’enreixat del terra sota
el que s’acumulen els purins fins que els animals ixen cap a l’escorxador. Un terra net que no
explica la brutícia dels cosos dels porcs.
Màquina d’electrocució.

3. de3 4
E s r e f e r e i x e n s o v i n t a l
“benestar animal ampliat” què,
finalment, ens explica un
granger de la Baixa Saxònia.
Es redueix a la garantia de poc
més d’un metre quadrat per
individu als diversos espais que
el permetran utilitzar, i que
tindran funcions diferenciades
(dormitori, zona per a estirar-se
i zona de jocs). L’objectiu del
granger és poder etiquetar la
carn amb aquesta concepte i
guanyar més diners per quilo,
g r à c i e s a c a m p a n y e s
publicitàries pagades amb diners públics i que compten amb el suport de la Societat alemanya de
protecció dels animals . Al Gary Francione no li agradaria tindre tanta raó com li dóna aquest3
granger: benestarisme al servei de l’explotació animal, de la seua justificació i de l’increment del
consum.
El granger també parla amb orgull de la principal font de negoci de la granja, una planta de
generació de gas i energia que s’aprofita de les primes públiques a l’ecogeneració per a reportar
12.000€ nets al mes, entre el 60 i el 65% del benefici de la granja. Com a antiespecistes, fins i tot
consumir energies renovables pot representar un dilema si aquestes fonts formen part de l’oferta.
És un tentacle més de l’explotació animal i, com la resta, potenciat amb els impostos de tothom.
Com l’utilització dels camps de conreu com a abocadors de residus i com la contaminació dels
aqüífers generada per aquests abocaments i que, com ja ens anuncien, requereixen una sol·lució
que haurà d’assumir l’administració.
Ens mostren unes mares a una granja de cicle tancat (fan tot el procés, des de la inseminació de
les femelles fins a l’enviament dels porcs a l’escorxador). Les presenten com a truges
“hiperprolífiques” d’origen danès que pareixen 15-16 garrins amb cada ventrada, uns quants més
del que és habitual. Els animals
q u e s o b r e v i u e n a l s
esclafaments de la mare,
l’amuntegament, la brutícia
habitual quan no hi ha càmeres
i les malalties arriben als 20kg
als 2 mesos i superen els 100
amb 6 mesos, quan els envien
a matar. Les 6.000 granges de
Catalunya, la meitat de les que
hi havia l’any 2000, concentren
un milió de porcs més dels que
es criaven aleshores.
Insisteixen que, a aquest
m e r c a t , u n c è n t i m é s
fonamental. Només els 15.000
individus que mata a la
setmana l’escorxador d’Avinyó,
amb un pes mitjà de 80kg en
c a n a l , r e p r e s e n t e n
1.200.000kg. Aquesta dada mostra la importància del preu per quilo que associacions de
Deutscher Tierschutzbund, https://www.tierschutzbund.de. L’etiqueta es diu Tierschutzlabel, i es promocionat per3
aquesta organització benestarista.
Utilització dels camps com a abocadors de purins,
presentats com a adobs de baix cost.

4. de4 4
productors de porcs i escorxadors negocien cada setmana a la llotja de Mercolleida per a tot l’estat
espanyol. El representant d’aquest escorxador ens explica com és d’important que totes les
operacions de tall a mans de les persones operàries siguen mil·limètricament precises, per a que
els productes més cars no perden grams què, acumulats, poden representar importants pèrdues.
I eixa qualitat acumulativa també és la força del veganisme. Cada persona vegana acumula al
llarg de la seua vida molts cèntims que aquesta indústria no guanyarà. Cada nova persona
vegana són més cèntims, i els conjunt de persones veganes en representen molts cada dia. Els
negocis alternatius i els subsidis son els seus dics de contenció, però el creixement del nombre de
veganes pot fer que un dia es trenquen.
Recull de frases.
Guillem Burset. Consultor del sector porcí i representant d’un escorxador. A Catalunya es
sacrifica un 45% del total espanyol, i Espanya sacrifica 47 milions de porcs a l’any [al voltant de
129.000 animals al dia, 900.000 a la setmana]. És un holocaust diari [riu], però és així.
Genís Borraderas. Cap de producció de l’escorxador d’Avinyó. S’ha de tallar per allà on s’ha
de tallar, si no ho fas bé, perds pes del producte car i se’n va cap al barat, i això pot valdre més
que la mà d’obra estalviada en mecanització o altres reduccions de costos.
Josep Orra. Xicotet ramader de les Masies de Voltregà (Osona). Els meus avis, fa 80 anys,
vivien i menjaven amb 4 truges i es menjaven garrins. Això ara és impensable: els animals són
per vendre i per anar a la indústria. Em resulta més fàcil anar al supermercat i comprar la safata
que menjar el porc d’aquí.
Ricard Parés. Representant de l’Associació Catalana del Productors de Porcí. Ens agradi o
no, són empreses nascudes aquí. Els empresaris t’expliquen les històries dels seus avis. Això
és un orgull de país, això ho ha aconseguit la gent d’aquí.
Han hagut problemes, s’han de sancionar, les sancions ja estan definides i es poden fer més
rigoroses. Nosaltres estem a favor que qui treballi malament sigui castigat de forma dura.
No tinc la sol·lució per a la descontaminació dels aqüífers, però el que hem de fer és evitar que
això vaja a més. En altres països el problema és el mateix i, clar, de carn tothom en vol menjar i
en algun lloc s’ha de produir. Hem d’optimitzar la gestió i el sector té clar que ha d’assumir-ne el
cost, però també té clar que ningú vol assumir increments de preus.
Christoph Becker. Granger saxó amb una granja de porcs de “benestar animal ampliat”.
Sempre hi ha un espai d’1’1m2 per animal, i intentem establir zones dins la cort diferenciades:
per a dormir, per a estirar-se i per a jugar. Així assolim un benestar animal més alt pel qual ens
paguen millor. (…) Arriba a la gent consumidora a través de campanyes de publicitat i de
l’etiquetatge dels envasos, projecte al què participa la Societat Alemanya de Protecció dels
Animals.
Jesús Soler. Grup de Defensa del Ter. La suma d’administració i grans corporacions
financeres i de la indústria del porcí fan que les dues siguen la mateixa cosa. De fet,
representants de la indústria ocupen càrrecs a l’administració: a hores d’ara, una persona que té
una indústria d’engreix de porcs i és president de dues grans patronals del sector és conseller
d’agricultura, ramaderia i ‘medi natural’.