Enfocament comunicatiu. Estratègies Docents.

1. !
!
!
ENFOCAMENT COMUNICATIU
!
!
!
ESTRATÈGIES DOCENTS
!
!
Didàctica del Valencià: Llengua i literatura I
Prof. Esther Montesinos

2. “La característica bàsica de l’exercici comunicatiu consisteix en què
s’està dient alguna cosa a una altra persona en la llengua meta. La versió
més satisfactòria de l’exercici comunicatiu es produeix quan es proposa
a l’alumnat una tasca i han d’interactuar verbalment per a realitzar-la”
!
Mario Rinvolucri a K Vio, 1996

3. “Les activitats comunicatives han de
permetre a l’alumnat desenvolupar
estratègies i habilitats per comunicar els
seu missatge de manera eficaç encara
que sovint la precisió gramatical es veu
sacrificada a favor de l’eficàcia
comunicativa”
(Littlewood 1998)

4. Aquestes definicions ens serveixen per entendre
que l’enfocament comunicatiu en l’ensenyament
de la llengua té una premisa bàsica:
les activitats que necessiten comunicació real
promouen l’aprenentatge.
!

5. Per tant dissenyar activitats per a
diferents nivells de coneixement de la
llengua
Cada alumne/a té una potencialitat
d’habilitats comunicatives que anirà
desenvolupant a mesura utilitze la llengua
objecte d’aprenentatge.

6. Evidentment, entre la
llengua que utilitza un/a
alumne/a nouvingut/da
i l’ús que normalment
fan els parlants de la
llengua meta, hi ha una
gran distància, però a
mesura que en fa ús
aquesta distància va
disminuint.

7. OBJECTIUS:
Exercitar la interacció entre alumnat amb un nivell
diferent de coneixement de la llengua.
Realitzar l’aprenentatge de la llengua des d’un enfocament
de treball cooperatiu entre l’alumnat.
Practicar la comprensió oral a partir de l’audició de
diferents tipus de textos i de diferents mitjans.
Practicar la comprensió lectora a partir del treball amb
diferents tipologies de textos (textos informatius,
instructius, literaris etc.)

8. OBJECTIUS:
Practicar l’expressió escrita de diferents tipologies de
textos.
Acostar el llenguatge dels diferents mitjans de
comunicació a l’alumnat (diaris, informatius de TV, vídeos).
Realitzar treballs per tasques que desenvolupen les
diferents habilitats comunicatives: comprensió, expressió i
interacció.
Treballar el llenguatge conversacional i el llenguatge
acadèmic a partir del treball per tasques.

9. Característiques de les pràctiques
comunicatives
L’activitat parteix d’elements reals i el
llenguatge es fa servir amb una finalitat
comunicativa.
L’alumnat ha d’interactuar en la llengua
meta per tal de realitzar la tasca.
En les activitats comunicatives ha de primar
la comunicació per sobre de la correcció
lingüística.

11. teories sobre
l’aprenentage de
llengües
(base de l’enfocament
comunicatiu)

12. Rogers (1982)
La major part de l’aprenentage
significatiu s’aconsegueix amb la
pràctica.
Cal enfrontar l’alumne amb problemes
pràctics de caràcter social o filosòfic,
personals o d’investigació…

13. l’aprenentatge es facilita quan l’alumne
participa de manera responsable en el
seu procés.
L’aprenentatge serà major si l’alumne tria
cap on anar, formula els seus problemes,
o si ajuda a descobrir els seus recuros
d’aprenentatge.

14. dos punts essencials per tant:
aspecte pràctic de l’aprenentatge
significatiu
autonomia de l’aprenent

15. Vygotsky (1964)
Funció primera del llenguatge: la
comunicació, l’intercanvi social.
Inserció en el grup social a què
pertanyem.

16. Piaget
El xiquet posseeix pensaments que no és
capaç de formular, són egocèntrics,
incomunicables.
Per tal de transmetre’ls ha de posseir la
capacitat d’adoptar el punt de vista dels
altres.

17. Vygotsky i Piaget
es refereixen a:
caràcter social del llenguatge
interacció social
valor connotatiu, no individual sinó
social

18. concloem
dos elements clau per al plantejament
d’una proposta didàctica pel que fa a
l’aprenentatge de llengües:
activitat verbal
intercanvi social

19. Littlewood (1982)
Enfocament comunicatiu:
obre una perspectiva més àmplia sobre el
llenguatge.
No només
estructura (gramàtica i vocabulari)
sinó
les funcions comunicatives que compleix

20. Ens fa conscients que:
no hi ha prou d’ensenyar a usar les
estructures de la llengua
cal desenvolupar estratègies que
relacionen les estructures amb les
seues funcions comunicatives en
situacions reals i en temps real.

21. per tant parlem de:
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

22. competència lingüística
Chomsky
s i s t ema d e r e g l e s l i n g ú í s t i q u e s
interioritzades pels parlants que conformen
els seus coneixements verbals i els
permeten produir i entendre un nombre
infinit d’enunciatslingúístics

23. competència comunicativa
Dell Hymes (anys seixanta)
Calen altres coneixements per poder usar el
llenguatge amb propietat: registre, temes
segon el lloc, moment, interlocutors…
C a p a c i t a t d ’ u s a r e l l l e n g u a t g e
apropiadament en les diverses situacions
socials en què es troba un parlant cada dia.

24. OBJECTIU CLAU
Assolir ambdues
competències.
Object iu clau i
p r i m o r d i a l d e
l ’ a p r e n e n t a t g e
d’una llengua

25. proposta enfocament comunicatiu
Combinar sistemàticament aspectes
funcionals i estructurals de la llengua i
projectar-los sobre la potencial capacitat
comunicativa dels aprenents.

26. Parlar:
manera d’actuar sobre la realitat
potser la més important
per tant usos lingúístics tenen
diversitat de funcions

27. ús lingüístic
Conducta verbal observable.
Acadèmicament: assolir conjunt de
capacitats lingüístiques ACTIVES o
ACT IVAB L E S e n u n a s i t u a c i ó
comunicativa concreta.

28. !
aquests conjunt de capacitats es manifesten en
les quatre habilitats:
!
!
!
receptives* productives
* més fàcils d’assolir
• comprensió oral: entendre
• comprensió lectora: llegir
• expressió oral: parlar
• expressió escrita: escriure

29. S’ha de tenir en compte també la diversitat
de registres i varietats dels actes lingüístics.
Pretensió que els alumnes coneguen:
varietats geogràfiques, històriques i
socials de la llengua. I la varietat
estàndard, sobre totes.
registres funcionals

30. El tractament de les diverses possibilitats
funcionals ha de progressar d’allò més
immediat, familiar i conegut a les varietats i
registres més allunyats de l’alumne.
!
Varietats
• Varietats pròximes: col·loquial i dialectal pròpis.
• Varietats allunyades: estàndard, dialectal no pròpia,
socials, històriques.

31. • Registres
!
!
!
propi alumne allunyat
temes generals especialitzats
àmbits privats socials
canals espontanis formalitzats

32. Treball didàctic.
comporta:
dosificació dels continguts, unes formes i ritme acord
amb el procés d’aprenentatge
coneixements estructurals de la llengua exigeixen un
grau d’abstracció i generalització que requereixen
l’assoliment d’etapes de maduració implícites en el
creixement.
els aprenentatges de l’ús i la pràctica del llenguatge
s’han d’adequar i contextualitzar a les diferents etapes
de maduració, interessos i motivacions de l’aprenent.

33. objectius de
l’aprenentatge
nivell alt de competència lingüística
distinció entre formes que domina en la seua
competència lingüística i funcions comunicatives que
poden realizar.
desplegament d’aptituds i recursos per a usar la
llengua i comunicar significats de manera efectiva en
situacions concretes.
Ser conscient del significat social de les formes
lingüístiques.

34. Propostes i criteris
d’actuació didàctica
Cassany
Luna
Sanz
(1992)

35. Exercicis de classe han de recrear
situacions reals o versemblants de
comunicació.
Els exercicis de classe han de treballar
amb textos complets no fragmentaris
la llengua que aprenen és real i
contextualitzada. Treballen amb textos
autèntics, no creats ex profeso.