1. Petitacrònicad’unprofessor a secundària, de Toni SalaUn llibre que haurien de llegir tots els pares amb fills adolescents. Com jo.

2. Un crònica fidedigna de la situació que es viu a les aules i en el món dels instituts públics actuals. Trobareu totes les situacions possibles que, en un moment o altra, heu viscut vosaltres com estudiants o els vostres fills. Aquí sí que no podem dir que qualsevol semblança amb al realitat és pura fantasia. La realitat et colpeja al front i no podem amagar el cap o tancar els ulls. I ho fem constantment.

3. L’estructura del llibre és temporal, lineal: des del primer dia de classe en un institut –un nou destí laboral, a comarques, en una localitat turística, cosmopolita i plena de contrastos (Pineda de Mar), fins al darrer dia del curs escolar. Passa pels diferents nivells d’ESO i batxillerat, i en cada un en fa pinzellades que són de universal. La prosa de Sala és àgil, amena, planera. És impossible no entrar-hi. No solidaritzar-se amb aquesta cosmogonia educativa. VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA: DE LA RIQUESA A L AGONIA DE L CATALAde CASANOVA, EUGENI

4. UNITAT 2Tractament integrat de llengües i dellengües i continguts

5. OBJECTIUS1. Saber com s’articulen les mesures organitzatives i didàctiques per a aconseguir els objectius lingüístics mitjançant l’ampliació dels fonaments de l’adquisició de llengües a cada context, la planificació del procés i la diversificació del tractament de la L1, la L2 i LE.

6. 2. Conéixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR per a l’aprenentatge de llengües, aixícomelsinstruments que se’n deriven de la pròpiaacció educativa, d’acord al marclegal (especialment els currículums) que organitza el sistema educatiu valencià

7. 3. Desenrotllar la programació, disseny i valoració crítica d’activitats per a l’aprenentatgelingüístic i del contingut de l’assignatura des de la perspectiva de l’educació plurilingüe.TAULA0. Qüestionari inicial i tasca

8. 1. El paper de la gramàtica en l’aprenentatge de llengües

9. 1.1 L’aprenentatge de la gramàtica

10. 1.2 La reflexió sobre la llengua en l’educaciósecundària i batxillerat

11. 1.3 La reflexió lingüística en la didàctica del text

12. 2. Les destreses lingüístiques

13. 2.1 Funcions individual i social del llenguatge

14. 2.2 Definició de competència comunicativa, dimensions i subcompetències

15. 3. Ensenyament i aprenentatge de les llengües (TIL/TILC)

16. 3.1 Tractamentintegrat de llengües (TIL)

17. 3.2 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC)

18. Exemples de propostes d'actuació per a un enfocament integrat de llengües en un centre d'educació secundària.

19. 4. Avaluació i autoavaluació

20. 5. Bibliografia i legislació QÜESTIONARI INICIAL1. La gramàtica no ensenya ni a parlar ni a escriure. (V)

21. 2. La gramàtica en l’enfocament comunicatiu s’ha de treballar des del punt de vista tradicional. (F)

22. 3. El llenguatge no és un factor clau en el desenvolupament humà en la seua doble funció: individual i social. (F)

23. 4. El MECR treballa solament les cinc habilitats lingüístiques. (F)

24. 5. Competència comunicativa és igual a competència gramatical (F)6. Les sigles TILC, CLIL i AICLE fan referència als mateixos conceptes. (V)

25. 7. La competència comunicativa es concreta en la utilització adequada i eficaç de les dues llengües oficials, valencià i castellà, en un ampli repertori de situacions comunicatives, pròpies de distints contextos, amb un creixent grau de formalitat i complexitat. ( V)

26. 8. Quan avaluem hem de tenir clares les competències bàsiques. ( V)

27. 9. L’avaluació ha de ser integral. (V )

28. 10 La interacció oral és una dimensió amb trets específics, lligats fonamentalment a la negociació compartida del significat i al respecte a les normes sociocomunicatives. (V)1. EL PAPER DE LA GRAMÀTICA EN L’APRENENTATGE DE LLENGÜESHi ha una sensació generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que l’ensenyament /aprenentatge de les llengües es fa cada vegada més complexa. En un sistema educatiu com el nostre, i deixant de banda altres raons, aquesta complicació pot ser atribuïda a diverses causes:a) Hi ha dues llengües ambientals que tot l’alumnat, en acabar els ensenyaments obligatoris, ha de dominar a la perfecció: la llengua pròpia del país –el valencià- i l’altra llengua oficial –el castellà.b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competència real en una o dues llengües estrangeres a tot l’alumnat.c) Les aules van convertint-se en multilingües, amb un augment progressiu d’alumnat nouvingut que no sol tenir cap competència en una o les dues llengües ambientals.d) En acabar els ensenyaments obligatoris, d’acord amb les directrius del Consell d’Europa, tot l’alumnat hauria de posseir una competència plurilingüe i pluricultural configurada per la fórmula LM+L2+2LE (llengua materna, + llengua segona + dues llengües estrangeres).Vicent Pasqual, Caplletra 45. Tardor 2008), pp. 121-122És clar que un tractament de les llengües a l’escola que pretenga afrontar aquests problemes ha d’exigir més recursos, més temps i uns plantejaments didàctics més eficaços. Però recursos per a l’educació mai no en sobren i han de ser distribuïts en àmbits múltiples, no solament en l’ensenyament de llengües. El temps dedicat a les llengües dins l’horari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta d’àrees. Per això resulta tan interessant un enfocament didàctic com el tractament de llengua i contingut, que ens permet complir dos objectius alhora: ensenyar els continguts acadèmics de les diferents disciplines acadèmiques i proporcionar simultàniament competències en la llengua o llengües amb què aquests continguts són construïts

29. 1.1 L’APRENENTATGE DE LA GRAMÀTICAActivitat 1

30. Llegeix els fragments següents i defineix quin és el teu concepte de gramàtica.

31. “La reflexió gramatical forma part de les activitats encaminades a l’aprenentatge de l’ús de la llengua.

32. L’adquisició i l’ús progressiu del metallenguatge té dues fonts: d’una banda, l’ús que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix; d’altra banda, els jocs de manipulació del llenguatge, en què l’alumnat haurà d’anar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematització i de conceptualització.”1.2 LA REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA, SECUNDÀRIA I BATXILLERATActivitat 2 (activitat per parelles)

33. Llegeix el text següent:

34. La proposta curricular que estableix el Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana assenyala que “la reflexió gramatical a estes edats únicament té sentit si es fa amb una doble finalitat:

35. d’una part, aconseguir que el nostre alumnat faça explícits els coneixements implícits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants, a fi de corregir-los o perfeccionar-los;

36. i d’una altra, ampliar les seues possibilitats d’expressió, és a dir, millorar la seua competència comunicativa”

37. I en el DOGV núm. 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el currículum de batxillerats’exposa

38. Repasseu els texts legals que us hem presentat. Vos suggerim uns punts de discussió.

39. 􀂃 Segons el contingut dels objectius, quins aspectes ha de tenir en compte la reflexió sobre la llengua en l’Educació Primària i en l’Educació Secundària Obligatòria? I en el Batxillerat?

40. 􀂃 Quines implicacions didàctiques comporta aquesta formulació dels decrets? Exigeix canvis radicals en la manera d’ensenyar llengua? Quines limitacions i quins problemes veieu en l’aplicació pràctica d’aquests objectius concrets?

41. 􀂃 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions?1.3 LA REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA EN LA DIDÀCTICA DEL TEXT.Com es planteja la reflexió gramatical des de la lingüística textual?

42. Els quadres que segueixen no són més que una manera de mostrar les possibilitats d’aprofitament didàctic del treball gramatical amb textos en situació. Trobareu una descripció molt més detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramàtica en el llibre Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficció, Barcelona, EumoEditorial, 2003

44. Activitat 3 (activitat per parelles i després grup classe). Ara llegeix amb atenció els següents enunciats i assenyala si són vertaders o falsos:

46. 2. TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGÜÍSTIQUESEl llenguatge és un factor clau en el desenvolupament humà en la seua doble funció, individual i social.

47. Individual, en tant que és un instrument que permet a cada individu pensar, transformar el seu coneixement, regular la seua pròpia activitat i expressar-se;

48. Social, perquè, a més de ser socialment transmés i mantingut, els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que té en el llenguatge el seu eix i suport. És l'instrument amb què la cultura es crea, es fonamenta i es transmet.Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones, la llenguaconstitueix el regulador dels sentiments i el mitjà per excel·lència de tot aprenentatge, tant vital com acadèmic. Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a l'interior d'un mateix, per a aprendre de forma autònoma, per a situar-se en relació als altres, per a regular la convivència i per a cooperar amb els altres.

49. La competència comunicativa, entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaç en els diversos àmbits d'ús de la llengua, possibilita junt amb la resta de competències bàsiques, la realització individual, el desenvolupament de l’aprenentatge de manera permanent i autònoma, la inclusió social i l'exercici actiu de la ciutadania.Desenvolupar aquesta competència suposa aprendre les llengües mitjançant el seu ús en situacions i contextos de comunicació diversos, ja que les destreses o procediments, continguts imprescindibles per a la millora de la competència en comunicació lingüística, només es desenvolupen a partir de posar-la en pràctica, en ús, i a partir d'una reflexió sobre aquesta per a aconseguir-ne la millora. L'observació i anàlisi del llenguatge en situacions d'ús és imprescindible per a refermar el domini d'aquest instrument, i comporta la reflexió sobre tots els elements implicats.

50. A la Comunitat Valenciana, la competència comunicativa es concreta en la utilització adequada i eficaç de les dues llengües oficials, valencià i castellà, en un ampli repertori de situacions comunicatives, pròpies de distints contextos, amb un creixent grau de formalitat i complexitat. En la comunicació en llengües estrangeres, el desenvolupament d'aquesta competència ha de proporcionar destreses bàsiques relacionades amb les habilitats lingüístiques abans mencionades, aplicades a un repertori de situacions comunicatives més quotidianes i limitades.

51. 2.2. DEFINICIÓ DE COMPETÈNCIA COMUNICATIVAEntenem per competència comunicativa l'habilitat per a utilitzar la llengua, és a dir, per a expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions a través de discursos orals i escrits i per a interactuar lingüísticament en tots els possibles contextos socials i culturals.

52. Escoltar, parlar i conversar són accions que exigeixen habilitats lingüístiques i no lingüístiques per a establir vincles amb els altres i amb l'entorn.

53. La competència comunicativa bàsica implica doncs, un conjunt de destreses, coneixements i actituds que s'interrelacionen i es recolzen mútuament en l'acte de la comunicació2.3. DIMENSIONS I SUBCOMPETÈNCIESLa competència comunicativa s’estructura en grans blocs que denominarem dimensions. Cada una d’aquestes dimensions es concreta en una sèrie de subcompetències, i per a cada una d’aquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors d’avaluació que descriguen el que ha de saber i saber fer l’aprenent.

54. Dimensions de la competència comunicativa:

55. a) Comprensió oral.

56. b) Comprensió escrita.

57. c) Expressió oral

58. d) Expressió escrita.

59. e) Interacció oral.

60. Pregunta: Aquestes subcompetències solament s’ha de treballar en les àrees lingüístiques? Per què?

61. 3. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGÜES (TIL I TILC)3.1 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL)

62. Activitat 5

63. a) (Sobre l’enfocament integrat). Reflexioneu sobre la pràctica del vostre centre: respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinació entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup d’alumnes.

64. a- Les programacions curriculars són conjuntes i atenen a diferents àrees del currículum?

65. b- S’estableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar?

66. c- S’acorden quins han de ser els criteris d’avaluació?b) (Sobre la unificació de criteris). Comenteu l’afirmació: “La llengua s’aprén quan s’usa però és absolutament necessari fer molts exercicis perquè els alumnes coneguen com s’usa”

67. c) (Sobre la diversificació de tractaments). És el mateix fer ensenyament en castellà amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valencià amb alumnat castellanoparlant?

68. d) (Sobre l’organització global). Si reconeixem que: “alguns continguts lingüístics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altra” podem millorar l’eficàcia d’un ensenyament que exigeix tres llengües. Com?L’enfocament integrat de les llengües és un enfocament complexi per tant ha de ser el resultat de la confluència de tres processos en els quals van prenent-se decisions, basades en principis didàctics rigorosos i adequades al context en què s’han d’aplicar.