COMENTARI DE TEXT(1)
q RESUM
q TEMA
q TIPOLOGIA TEXTUAL
q TEXTOS ARGUMENTATIUS
q La tesi
q Tipus d’estructura segons la posició de la tesi
q Els arguments
q Esquema organitzatiu (estructura del contingut)
q Característiques lingüístiques de l’argumentació
3.
RESUM
Què vol dirresumir?
Ø Reduir un text a un quart de la seua extensió.
La finalitat és reproduir (no copiar) el contingut i
l’organització d’un text original, però de manera reduïda.
Cal distingir, per tant, la informació essencial de la que és
accessòria per poder expressar-la després d’una manera
condensada i objectiva.
4.
Recomanacions
q Captar elsentit. La idea central del text. Allò que ens
suggereix
q No s'han d'ometre aspectes rellevants. Idees clau.
q No s'han d'aportar aspectes irrellevants. Idees
secundàries.
q No s'han de juxtaposar frases soltes. S'ha d'evitar l'estil
telegràfic.
q No ha de superar el 25% del text original.
q No podem copiar literalment fragments del text
5.
q Hem d'evitarexpressions del tipus: l'autor diu, l'autor
parla, ...
q No s'han d'afegir idees no incloses en el text. Ni
exemplificacions.
q S'han d'evitar expressions subjectives o valoracions, no
s'ha d'incloure l'opinió de qui fa el resum.
6.
TEMA: es tractadel contingut específic del text.
q La redacció del tema ha de ser breu, precisa i
completa: no s'ha de prescindir de cap concepte
fonamental.
q Es formularà:
q amb un sintagma nominal que no supere les deu
paraules plenes, amb significat.
q substantius, si és possible, abstractes.
q pocs verbs.
7.
TIPOLOGIA TEXTUAL
q NARRATIU:Conta històries o successos
q DESCRIPTIU: Presenta objectes, llocs o persones.
q EXPOSITIU: Presenta i explica idees, teories,
fets...
q Instructiu: prospecte medicament
q Prescriptiu: lleis, normes...
q ARGUMENTATIU: Defén o refuta una idea.
q DIALOGAT: Interlocució.
TEXT…
8.
TEXTOS ARGUMENTATIUS
q Defenenuna idea, aportant raons que la justifiquen.
q Es pretén modificar l'opinió del destinatari, refermar o
aconseguir la seua adhesió o fer que admeta una
determinada tesi.
q Normalment es tracten temes controvertits.
9.
LA TESI
q Ésla idea que l'autor vol exposar o defensar en un text.
q En el textos argumentatius adopta la forma d'una opinió
raonable, raonada, discutida, contestable. Ve acompanyada
de raonaments o arguments que la sustenten i que la fan
convincent.
q TIPUS:
q Explícita si apareix al text
q Implícita si se'n dedueix del contingut.
q S'ha d'expressar a través d'una oració completa, amb
verb.
10.
TIPUS D'ESTRUCTURA
q Segonsla posició de la tesi els textos poden presentar una
estructura:
q Analitzant (o explicativa).
q Apareix al principi i és explicada i argumentada al llarg
del text.
q Sintetitzant (o conclusiva).
q Es troba al final i es produeix com a resultat del que s'ha
argumentat.
q Circular (o enquadrada)
q Apareix al principi i al final
q Reiterativa
q Es repeteix al llarg del text.
11.
Els arguments
Els textosargumentatius parteixen d’una opinió o una
idea constituïda en tesi del discurs.
L’enunciació i el contingut de la tesi es justifiquen
mitjançant uns arguments que expliquen els perquès de la
tesi.
L’argumentació pot anar dirigida en dos sentits:
① Verificar raonadament la idea que defén l’autor
② Refutar idees o enfocaments contraris als postulats per
l’autor, per a mostrar-ne la falsedat o inadequació.
12.
ELS ARGUMENTS
ESTADÍSTICS Basatsen dades suposadament
objectives. A l’estadística pertany
qualsevol còmput absolut o relatiu,
però no la menció d’un any.
D’AUTORITAT Apel·la a grans institucions, amb
coneixement i solvència en la matèria.
Les opinions es respecten no per la
seua veritat intrínseca, sinó pel prestigi
de qui les emet.
DE CITACIONS Citar consisteix a introduir un missatge
d’un altre emissor diferent de l’autor
del text global.
13.
ANALÒGIC O
COMPARATIU
Raonament basaten l’existència d’atributs
semblants en sers, objectes, accions,
processos, estats, situacions o idees
diferents.
D’EXPERIÈNCIA
PERSONAL
La vivència de l’emissor constitueix una
prova que avala la tesi amb els fets com a
argumentació.
EXEMPLIFICACIÓ S’il·lustra una idea o s’argüeix mitjançant
exemples.
CONEIXEMENT
ENCICLOPÈDIC
Els coneixements coneguts es poden
presentar com a relació causal, relació
inferencial (o consecutiva) o definició de
conceptes. Se sol expressar amb “com tots
sabem”, “ningú ens ha de recordar que…”
14.
GENERALITZACIONS
INDISCUTIBLES
S’adeqüen al contextsocial i cultural. Són
veritats evidents i de sentit comú per als
integrants d’una societat determinada.
Sabers o valors que la societat admet com
a vàlids.
TÒPICS Tipus de generalització indiscutible.
Esquemes de pensament amb formulació
prefixada que procedeixen de la tradició
grecollatina: carpe diem, beatus ille, tempus
fugit, aurea mediocritas, homo homini lupus
CRITERI SAPIENCIAL És un altre tipus de generalització
indiscutible. El punt de partida aquí es una
frase coneguda popularment: refranys,
màximes, proverbis, dites populars…
15.
Estructura del contingut
q Introducció: Exordium
q Exposició de l'assumpte, el tema i potser la tesi.
q Es predisposa al destinatari perquè accepte la tesi: captatio
benevolentiae.
q Cos argumentatiu:
q Narratio:
q Relat de fets. Presentació de dades, premisses, estadístiques.
Relació d'arguments a favor
q Argumentatio:
q Fase resolutiva
q Conclusió: Peroratio
q Tancament. Recapitulació. Possible tesi. Confirmació, avaluació.
16.
Característiques lingüístiques de
l'argumentació(I)
q Claredat.
q Bona distribució en paràgrafs.
q Absència de contradiccions.
q Distribució eficaç del contingut.
q Raonaments lògics.
q Coherència dels continguts.
q Plantejaments afectius i psicològics.
ARGUMENTAR
amb…
17.
(II)
q Nivell morfològic:
q Ús del present d'indicatiu. Es recorre al pretèrit quan es fa
referència al passat o es nomenen processos temporals.
q Funció predominant: apel·lativa → fórmules imperatives o
perifràstiques d'obligació.
q Si funció expressiva → modalitat oracional desiderativa,
mode verbal subjuntiu.
q Nivell sintàctic:
q Modalitat oracional enunciativa
q En textos subjectius: oracions exclamatives, interrogatives,
dubitatives...
ARGUMENTAR
18.
(III)
q Abunda l'oraciócomplexa, per tant ús habitual de
connectors com a elements de cohesió. Aporten matisos
apropiats al raonament.
q Freqüència en l'ús d'incisos aclaridors o explicatius.
q Nivell lexicosemàntic:
q Tecnicismes en textos especialitzats (escassos en textos
divulgatius)
q Connotació en textos d'opinió.
q Publicitat
q Figures literàries.
CARACTERÍSTIQUES