2n BATXILLERAT
Prof. Esther Montesinos
COMENTARI DE TEXT (1)
q  RESUM
q  TEMA
q  TIPOLOGIA TEXTUAL
q  TEXTOS ARGUMENTATIUS
q  La tesi
q  Tipus d’estructura segons la posició de la tesi
q  Els arguments
q  Esquema organitzatiu (estructura del contingut)
q  Característiques lingüístiques de l’argumentació
RESUM
Què vol dir resumir?
Ø  Reduir un text a un quart de la seua extensió.
La finalitat és reproduir (no copiar) el contingut i
l’organització d’un text original, però de manera reduïda.
Cal distingir, per tant, la informació essencial de la que és
accessòria per poder expressar-la després d’una manera
condensada i objectiva.
Recomanacions
q  Captar el sentit. La idea central del text. Allò que ens
suggereix
q  No s'han d'ometre aspectes rellevants. Idees clau.
q  No s'han d'aportar aspectes irrellevants. Idees
secundàries.
q  No s'han de juxtaposar frases soltes. S'ha d'evitar l'estil
telegràfic.
q  No ha de superar el 25% del text original.
q  No podem copiar literalment fragments del text
q  Hem d'evitar expressions del tipus: l'autor diu, l'autor
parla, ...
q  No s'han d'afegir idees no incloses en el text. Ni
exemplificacions.
q  S'han d'evitar expressions subjectives o valoracions, no
s'ha d'incloure l'opinió de qui fa el resum.
TEMA: es tracta del contingut específic del text.
q  La redacció del tema ha de ser breu, precisa i
completa: no s'ha de prescindir de cap concepte
fonamental.
q  Es formularà:
q  amb un sintagma nominal que no supere les deu
paraules plenes, amb significat.
q  substantius, si és possible, abstractes.
q  pocs verbs.
TIPOLOGIA TEXTUAL
q  NARRATIU: Conta històries o successos
q  DESCRIPTIU: Presenta objectes, llocs o persones.
q  EXPOSITIU: Presenta i explica idees, teories,
fets...
q  Instructiu: prospecte medicament
q  Prescriptiu: lleis, normes...
q  ARGUMENTATIU: Defén o refuta una idea.
q  DIALOGAT: Interlocució.
TEXT…
TEXTOS ARGUMENTATIUS
q  Defenen una idea, aportant raons que la justifiquen.
q  Es pretén modificar l'opinió del destinatari, refermar o
aconseguir la seua adhesió o fer que admeta una
determinada tesi.
q  Normalment es tracten temes controvertits.
LA TESI
q  És la idea que l'autor vol exposar o defensar en un text.
q  En el textos argumentatius adopta la forma d'una opinió
raonable, raonada, discutida, contestable. Ve acompanyada
de raonaments o arguments que la sustenten i que la fan
convincent.
q  TIPUS:
q  Explícita si apareix al text
q  Implícita si se'n dedueix del contingut.
q  S'ha d'expressar a través d'una oració completa, amb
verb.
TIPUS D'ESTRUCTURA
q  Segons la posició de la tesi els textos poden presentar una
estructura:
q  Analitzant (o explicativa).
q  Apareix al principi i és explicada i argumentada al llarg
del text.
q  Sintetitzant (o conclusiva).
q  Es troba al final i es produeix com a resultat del que s'ha
argumentat.
q  Circular (o enquadrada)
q  Apareix al principi i al final
q  Reiterativa
q  Es repeteix al llarg del text.
Els arguments
Els textos argumentatius parteixen d’una opinió o una
idea constituïda en tesi del discurs.
L’enunciació i el contingut de la tesi es justifiquen
mitjançant uns arguments que expliquen els perquès de la
tesi.
L’argumentació pot anar dirigida en dos sentits:
①  Verificar raonadament la idea que defén l’autor
②  Refutar idees o enfocaments contraris als postulats per
l’autor, per a mostrar-ne la falsedat o inadequació.
ELS ARGUMENTS
ESTADÍSTICS Basats en dades suposadament
objectives. A l’estadística pertany
qualsevol còmput absolut o relatiu,
però no la menció d’un any.
D’AUTORITAT Apel·la a grans institucions, amb
coneixement i solvència en la matèria.
Les opinions es respecten no per la
seua veritat intrínseca, sinó pel prestigi
de qui les emet.
DE CITACIONS Citar consisteix a introduir un missatge
d’un altre emissor diferent de l’autor
del text global.
ANALÒGIC O
COMPARATIU
Raonament basat en l’existència d’atributs
semblants en sers, objectes, accions,
processos, estats, situacions o idees
diferents.
D’EXPERIÈNCIA
PERSONAL
La vivència de l’emissor constitueix una
prova que avala la tesi amb els fets com a
argumentació.
EXEMPLIFICACIÓ S’il·lustra una idea o s’argüeix mitjançant
exemples.
CONEIXEMENT
ENCICLOPÈDIC
Els coneixements coneguts es poden
presentar com a relació causal, relació
inferencial (o consecutiva) o definició de
conceptes. Se sol expressar amb “com tots
sabem”, “ningú ens ha de recordar que…”
GENERALITZACIONS
INDISCUTIBLES
S’adeqüen al context social i cultural. Són
veritats evidents i de sentit comú per als
integrants d’una societat determinada.
Sabers o valors que la societat admet com
a vàlids.
TÒPICS Tipus de generalització indiscutible.
Esquemes de pensament amb formulació
prefixada que procedeixen de la tradició
grecollatina: carpe diem, beatus ille, tempus
fugit, aurea mediocritas, homo homini lupus
CRITERI SAPIENCIAL És un altre tipus de generalització
indiscutible. El punt de partida aquí es una
frase coneguda popularment: refranys,
màximes, proverbis, dites populars…
Estructura del contingut
q  Introducció: Exordium
q  Exposició de l'assumpte, el tema i potser la tesi.
q  Es predisposa al destinatari perquè accepte la tesi: captatio
benevolentiae.
q  Cos argumentatiu:
q  Narratio:
q  Relat de fets. Presentació de dades, premisses, estadístiques.
Relació d'arguments a favor
q  Argumentatio:
q  Fase resolutiva
q  Conclusió: Peroratio
q  Tancament. Recapitulació. Possible tesi. Confirmació, avaluació.
Característiques lingüístiques de
l'argumentació (I)
q  Claredat.
q  Bona distribució en paràgrafs.
q  Absència de contradiccions.
q  Distribució eficaç del contingut.
q  Raonaments lògics.
q  Coherència dels continguts.
q  Plantejaments afectius i psicològics.
ARGUMENTAR
amb…
(II)
q  Nivell morfològic:
q  Ús del present d'indicatiu. Es recorre al pretèrit quan es fa
referència al passat o es nomenen processos temporals.
q  Funció predominant: apel·lativa → fórmules imperatives o
perifràstiques d'obligació.
q  Si funció expressiva → modalitat oracional desiderativa,
mode verbal subjuntiu.
q  Nivell sintàctic:
q  Modalitat oracional enunciativa
q  En textos subjectius: oracions exclamatives, interrogatives,
dubitatives...
ARGUMENTAR
(III)
q  Abunda l'oració complexa, per tant ús habitual de
connectors com a elements de cohesió. Aporten matisos
apropiats al raonament.
q  Freqüència en l'ús d'incisos aclaridors o explicatius.
q  Nivell lexicosemàntic:
q  Tecnicismes en textos especialitzats (escassos en textos
divulgatius)
q  Connotació en textos d'opinió.
q  Publicitat
q  Figures literàries.
CARACTERÍSTIQUES

Comentari text (1a part). 2nBAT

  • 1.
  • 2.
    COMENTARI DE TEXT(1) q  RESUM q  TEMA q  TIPOLOGIA TEXTUAL q  TEXTOS ARGUMENTATIUS q  La tesi q  Tipus d’estructura segons la posició de la tesi q  Els arguments q  Esquema organitzatiu (estructura del contingut) q  Característiques lingüístiques de l’argumentació
  • 3.
    RESUM Què vol dirresumir? Ø  Reduir un text a un quart de la seua extensió. La finalitat és reproduir (no copiar) el contingut i l’organització d’un text original, però de manera reduïda. Cal distingir, per tant, la informació essencial de la que és accessòria per poder expressar-la després d’una manera condensada i objectiva.
  • 4.
    Recomanacions q  Captar elsentit. La idea central del text. Allò que ens suggereix q  No s'han d'ometre aspectes rellevants. Idees clau. q  No s'han d'aportar aspectes irrellevants. Idees secundàries. q  No s'han de juxtaposar frases soltes. S'ha d'evitar l'estil telegràfic. q  No ha de superar el 25% del text original. q  No podem copiar literalment fragments del text
  • 5.
    q  Hem d'evitarexpressions del tipus: l'autor diu, l'autor parla, ... q  No s'han d'afegir idees no incloses en el text. Ni exemplificacions. q  S'han d'evitar expressions subjectives o valoracions, no s'ha d'incloure l'opinió de qui fa el resum.
  • 6.
    TEMA: es tractadel contingut específic del text. q  La redacció del tema ha de ser breu, precisa i completa: no s'ha de prescindir de cap concepte fonamental. q  Es formularà: q  amb un sintagma nominal que no supere les deu paraules plenes, amb significat. q  substantius, si és possible, abstractes. q  pocs verbs.
  • 7.
    TIPOLOGIA TEXTUAL q  NARRATIU:Conta històries o successos q  DESCRIPTIU: Presenta objectes, llocs o persones. q  EXPOSITIU: Presenta i explica idees, teories, fets... q  Instructiu: prospecte medicament q  Prescriptiu: lleis, normes... q  ARGUMENTATIU: Defén o refuta una idea. q  DIALOGAT: Interlocució. TEXT…
  • 8.
    TEXTOS ARGUMENTATIUS q  Defenenuna idea, aportant raons que la justifiquen. q  Es pretén modificar l'opinió del destinatari, refermar o aconseguir la seua adhesió o fer que admeta una determinada tesi. q  Normalment es tracten temes controvertits.
  • 9.
    LA TESI q  Ésla idea que l'autor vol exposar o defensar en un text. q  En el textos argumentatius adopta la forma d'una opinió raonable, raonada, discutida, contestable. Ve acompanyada de raonaments o arguments que la sustenten i que la fan convincent. q  TIPUS: q  Explícita si apareix al text q  Implícita si se'n dedueix del contingut. q  S'ha d'expressar a través d'una oració completa, amb verb.
  • 10.
    TIPUS D'ESTRUCTURA q  Segonsla posició de la tesi els textos poden presentar una estructura: q  Analitzant (o explicativa). q  Apareix al principi i és explicada i argumentada al llarg del text. q  Sintetitzant (o conclusiva). q  Es troba al final i es produeix com a resultat del que s'ha argumentat. q  Circular (o enquadrada) q  Apareix al principi i al final q  Reiterativa q  Es repeteix al llarg del text.
  • 11.
    Els arguments Els textosargumentatius parteixen d’una opinió o una idea constituïda en tesi del discurs. L’enunciació i el contingut de la tesi es justifiquen mitjançant uns arguments que expliquen els perquès de la tesi. L’argumentació pot anar dirigida en dos sentits: ①  Verificar raonadament la idea que defén l’autor ②  Refutar idees o enfocaments contraris als postulats per l’autor, per a mostrar-ne la falsedat o inadequació.
  • 12.
    ELS ARGUMENTS ESTADÍSTICS Basatsen dades suposadament objectives. A l’estadística pertany qualsevol còmput absolut o relatiu, però no la menció d’un any. D’AUTORITAT Apel·la a grans institucions, amb coneixement i solvència en la matèria. Les opinions es respecten no per la seua veritat intrínseca, sinó pel prestigi de qui les emet. DE CITACIONS Citar consisteix a introduir un missatge d’un altre emissor diferent de l’autor del text global.
  • 13.
    ANALÒGIC O COMPARATIU Raonament basaten l’existència d’atributs semblants en sers, objectes, accions, processos, estats, situacions o idees diferents. D’EXPERIÈNCIA PERSONAL La vivència de l’emissor constitueix una prova que avala la tesi amb els fets com a argumentació. EXEMPLIFICACIÓ S’il·lustra una idea o s’argüeix mitjançant exemples. CONEIXEMENT ENCICLOPÈDIC Els coneixements coneguts es poden presentar com a relació causal, relació inferencial (o consecutiva) o definició de conceptes. Se sol expressar amb “com tots sabem”, “ningú ens ha de recordar que…”
  • 14.
    GENERALITZACIONS INDISCUTIBLES S’adeqüen al contextsocial i cultural. Són veritats evidents i de sentit comú per als integrants d’una societat determinada. Sabers o valors que la societat admet com a vàlids. TÒPICS Tipus de generalització indiscutible. Esquemes de pensament amb formulació prefixada que procedeixen de la tradició grecollatina: carpe diem, beatus ille, tempus fugit, aurea mediocritas, homo homini lupus CRITERI SAPIENCIAL És un altre tipus de generalització indiscutible. El punt de partida aquí es una frase coneguda popularment: refranys, màximes, proverbis, dites populars…
  • 15.
    Estructura del contingut q Introducció: Exordium q  Exposició de l'assumpte, el tema i potser la tesi. q  Es predisposa al destinatari perquè accepte la tesi: captatio benevolentiae. q  Cos argumentatiu: q  Narratio: q  Relat de fets. Presentació de dades, premisses, estadístiques. Relació d'arguments a favor q  Argumentatio: q  Fase resolutiva q  Conclusió: Peroratio q  Tancament. Recapitulació. Possible tesi. Confirmació, avaluació.
  • 16.
    Característiques lingüístiques de l'argumentació(I) q  Claredat. q  Bona distribució en paràgrafs. q  Absència de contradiccions. q  Distribució eficaç del contingut. q  Raonaments lògics. q  Coherència dels continguts. q  Plantejaments afectius i psicològics. ARGUMENTAR amb…
  • 17.
    (II) q  Nivell morfològic: q Ús del present d'indicatiu. Es recorre al pretèrit quan es fa referència al passat o es nomenen processos temporals. q  Funció predominant: apel·lativa → fórmules imperatives o perifràstiques d'obligació. q  Si funció expressiva → modalitat oracional desiderativa, mode verbal subjuntiu. q  Nivell sintàctic: q  Modalitat oracional enunciativa q  En textos subjectius: oracions exclamatives, interrogatives, dubitatives... ARGUMENTAR
  • 18.
    (III) q  Abunda l'oraciócomplexa, per tant ús habitual de connectors com a elements de cohesió. Aporten matisos apropiats al raonament. q  Freqüència en l'ús d'incisos aclaridors o explicatius. q  Nivell lexicosemàntic: q  Tecnicismes en textos especialitzats (escassos en textos divulgatius) q  Connotació en textos d'opinió. q  Publicitat q  Figures literàries. CARACTERÍSTIQUES