Tema 1

La llengua: vehicle i matèria de l'aprenentatge (2)
 L'aprenentatge lingüístic és responsabilitat de totes
les mestres i tots els mestres, independentment de la
matèria que ensenyen, o només dels professors o
professores de llengües dins de les classes de
llengües?

La competència comunicativa (1)
Segons el Currículum de Primària (Decret 108/2014): “L'objectiu
principal de l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura al llarg de
l'etapa de l'Educació Primària és el desenrotllament de la competència
comunicativa de l'alumnat entesa en tots els seus vessants:
pragmàtica, lingüística, sociolingüística i literària. Així, d'una banda, ha
d'aportar-li ferramentes i coneixements necessaris per a moure's
satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida
acadèmica, familiar i social pròpia de la seua edat i, d'una altra, ha de
servir com a base per a la consolidació de la competència comunicativa
necessària en tots els àmbits de la vida adulta i pròpia d'estudis
superiors”
 Quin creus que ha de ser l'objectiu general
de l'aprenentatge lingüístic?

 La competència comunicativa està formada
per la suma de quatre subcompetències
 Competència gramatical
 Competència sociolingüística
 Competència discursiva
 Competència estratègica
M. CANALE; M. SWAIN (1980), “Theoretical bases of communicative approaches to
second language teaching and testing”, Applied linguistics 1, 1-47.

1) Competència gramatical o lingüística
 Inclou els coneixements del codi lingüístic
(vocabulari, formació de paraules, formació d'oracions
pronunciació i semàntica oracional) necessaris per a
comprendre i produir oracions
 Es correspon amb la competència lingüística de la
gramàtica generativa, és a dir, amb la gramàtica que
tenen interioritzada els parlants d'una llengua

2) Competència sociolingüística:
 Inclou les regles socioculturals d'ús de la llengua.
 És responsable de l'adequació del text al context, és
a dir, bàsicament dóna compte dels canvis de varietat
lingüística, i concretament de registre, segons factors
com el canal, el lloc, els interlocutors, el grau de
formalitat, etc.

3) Competència discursiva
 Es refereix a la capacitat de crear textos diferents i
d'interpretar-ne el sentit correctament
 Per tant, està directament relacionada amb les
tipologies textuals

4) Competència estratègica
 Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de
comunicació verbal i no verbal amb dues finalitats
fonamentals:
 Compensar deficiències en la comunicació, degudes a
la situació de parla amb condicions limitadores (com
ara, quan hi ha sorolls) o a una competència insuficient
en la resta de subcompetències de la competència
comunicativa (per exemple, no recordar una paraula o
una expressió)
 Assolir una major efectivitat en la comunicació

La competència comunicativa (i 7)
Segons el Currículum d'Educació Primària (Decret 108/2014)
“El 'Bloc 4. Coneixement de la llengua' respon a la necessitat de reflexió sobre
els mecanismes lingüístics que regulen la comunicació i s'allunya de la
pretensió d'utilitzar els coneixements lingüístics com un fi en si mateixos per a
tornar-los la seua funcionalitat original: servir de base per a l'ús correcte de la
llengua.
El coneixement de la llengua dins de l'aula d'Educació Primària es planteja com
l'aprenentatge progressiu i aplicat a l'ús de les habilitats lingüístiques, així com la
construcció de competències en els usos discursius del llenguatge a partir del
coneixement i la reflexió necessaris per a apropiar-se de les regles gramaticals i
ortogràfiques, imprescindibles, per a parlar, llegir i escriure correctament en
totes les esferes de la vida. Este coneixement progressiu es produïx quan
l'alumne percep l'ús de diferents formes lingüístiques per a diverses funcions i
quan analitza les seues produccions i les dels que el rodegen per a comprendre-
les, avaluar-les i, si és el cas, corregir-les”.
 Quin paper té el treball gramatical en l'adquisició
de la competència comunicativa?

Llengua i societat: L1, L2, LE (1)
 Què és la primera llengua (L1) i què són les
segones llengües (L2)?
Els conceptes de L1 i L2 fan referència estrictament a
un ordre cronològic, mai jeràrquic: la primera llengua
és la que s'ha aprés en primer lloc i les segones
llengües són les que s'han aprés després.
El terme LE (llengua estrangera) fa referència a una
L2 que no és pròpia del context

 Quines diferències hi ha entre la primera i la
segona llengua?
Primera llengua (L1)
 La L1, a més d'un vehicle d'expressió i comunicació
és també un instrument d'estructuració del
pensament → la primera llengua es construeix a
mesura que es construeix el pensament
 L'aprenentatge de la L1 obeeix a unes motivacions
profundes (l'expressió de les necessitats més vitals: el
desig d'interactuar amb el medi i d'integrar-s'hi, i
l'autoafirmació com a individu)

 Quines diferències hi ha entre la primera i la
segona llengua?
Segona llengua (L2)
 S'aprén quan ja s'ha construït tot un sistema de conceptes
que ordenen i analitzen la realitat d'una manera específica
 L'aprenentatge de la L2 sol passar per l'estructura conceptual
establerta per la L1 → els nous elements lingüístics busquen els
equivalents en el sistema ja establert de mots i conceptes
 Les motivacions per aprendre una segona llengua són més
superficials que per aprendre la L1, tant si són instrumentals
com si són integradores

 Les motivacions per a l'aprenentatge de llengües:
motivacions instrumentals i motivacions integradores
 La motivació integradora: implica un desig de ser com els
membres de l'altra comunitat lingüística per a integrar-s'hi
totalment o en un cert grau
 La motivació instrumental: és la del subjecte que aprén
una segona llengua amb una finalitat pragmàtica i
utilitària, com ara aconseguir avantatges econòmics o
socials
Gardner, R. C.; Lambert, W. E. (1972) Attitudes and motivation in second-language
learning. Newbury House Publishers

 Es pot tenir més d'una primera llengua?
 Sí, quan s'aprén més d'una llengua simultàniament durant
la primera infància (bilingüisme precoç).
Són relativament freqüents els casos d'adquisició
simultània de dues (o més) llengües en xiquets que creixen
en ambients familiars on s'hi parlen dues (o més)
llengües. En aquests casos els mecanismes d'adquisició de
les dues llengües poden considerar-se idèntics
 Creus que l'expressió “llengua materna” és exacta?
 És ambigua, ja que pot interpretar-se que té dos valors: el
cronològic i el jeràrquic

 Què deu voler dir “llengua preferida”?
 La llengua de l'experiència, del pensament i dels afectes.
Sovint la llengua en què el parlant es troba més segur, és més
fluid
 La “llengua preferida” pot canviar al llarg de la vida
d'una persona?
 Sí, segons la història personal de l'individu i l'autoavaluació
subjectiva de la fluïdesa relativa. Un bilingüe pot tenir una
llengua preferida per a certes activitats i una altra per a altres
ocasions
 A més, la llengua preferida pot variar al llarg del temps per a
algunes o totes les activitats

 Quina relació hi ha entre l'aprenentatge de la
primera llengua i el de les segones llengües?
 Hipòtesi de la interdependència lingüística: hi ha una
interdependència entre la competència lingüística de les
llengües que parla un individu (Jim Cummins).
 Cada persona té una competència lingüística general, que
s'adquireix amb l'adquisició de la primera llengua, i que
posteriorment es transfereix a l'aprenentatge d'altres
idiomes, de manera que tots els aprenentatges lingüístics,
es facen en la llengua que es facen, són una aportació a la
competència lingüística general de l'individu

El model de llengua de l'escola (1)
 Què és un model de llengua? Posa'n
exemples
 Es refereix a les formes lingüístiques
seleccionades i usades predominantment per un
determinat individu o grup social.
 Exemples: els mitjans de comunicació, les
institucions, etc.

 L'elecció del model de llengua, és
important per als i les mestres?
 Sí. En el cas dels ensenyants, que són
un model d'ús lingüístic per als seus
alumnes, i que a més han d'utilitzar la
llengua com un instrument professional,
la reflexió i l'elecció d'un determinat
model lingüístic és d'importància capital

 L'aprenentatge ha d'anar d'allò conegut i proper a
l'alumne a allò que és desconegut i llunyà
 El model de llengua triat pels i per les mestres,
especialment en els cursos inicials, ha de partir del
model de llengua que els i les alumnes portaran a la
classe, del model de llengua de l’entorn
 En tot cas, el model de llengua que l'ensenyant ha
d'oferir a l'alumne no ha de presentar incorreccions →
Per tant, el professor haurà de partir d'un estàndard
local, adaptat, si és necessari, a l'edat del seu alumnat

El model de llengua de l'escola. Característiques (1)
1. El i les mestres han d'adequar el seu llenguatge al dels nens i
nenes, sobretot al començament de l'escolaritat, tot creant ponts
entre la família i l'escola
2. Com que el i les mestres són un model d'ús lingüístic per a
l'alumnat, el model de llengua del professorat ha de ser correcte
(normatiu) i flexible (adaptat a la diversitat d'usos lingüístics)
3. L'escola ha de preparar els i les alumnes perquè siguen capaços
d'expressar-se en la varietat dialectal pròpia i per a saber usar,
sempre que calga, l'estàndard regional
4. L'escola ha de fer conéixer sistemàticament –encara que és
suficient un coneixement passiu– les formes de la llengua
estàndard en altres territoris

5. S'ha de canviar la dicotomia tradicional de correcte vs.
incorrecte, pròpia d'una orientació gramatical tradicional i
normativa (prescriptiva), per a passar a analitzar els textos en
termes d'adequat vs. inadequat, oposició basada en una gramàtica
de base descriptiva i textual
6. L'escola no ha d'establir un model de llengua específic per als i
les alumnes que aprenen el català com a segona llengua.
a) No és convenient utilitzar un llenguatge fàcil, tot emprant
manlleus en comptes dels mots que presenten algun conflicte
en català
b) Tampoc no és convenient usar sistemàticament els elements
comuns o similars a les dues llengües per facilitar la comprensió
en comptes d'altres elements més habituals o genuïns
El model de llengua de l'escola. Característiques ( i 2)

Les actituds lingüístiques (1)
 Què són les actituds?
 Les actituds són predisposicions a valorar
positivament o negativament alguna cosa, i a
actuar en conseqüència
 Les actituds són relativament estables en el
temps i tenen tendència a persistir
 Les actituds són modificables per l'experiència
perquè no tenen una base genètica (són
predisposicions apreses)

Estructura de les actituds
 Les actituds són considerades com a constructes hipotètics,
que no són directament observables, però que poden ser
deduïts a partir de la descripció i l'anàlisi dels comportaments
dels individus
 La majoria de les definicions d'actituds afirmen que són un
constructe complex, que presenta una estructura de
components múltiples, formada per 3 dimensions
Cognitiva o cognoscitiva
Afectiva o avaluativa
Conductual o conativa

 Dimensió cognitiva o cognoscitiva → està
formada per tots els coneixements, les
percepcions, les creences, les opinions i els
pensaments que l'individu té sobre l'objecte de
l'actitud

 Dimensió afectiva o avaluativa → és el sentiment a
favor o en contra de l'objecte de l'actitud, i en sol ser
considerada com el component més característic.
 Aquest component és el que diferencia les creences o les
opinions –que es caracteritzen sobretot pel component
cognoscitiu–, de les actituds
 Dimensió conductual o conativa → és la tendència
a reaccionar d'una determinada manera respecte de
l'objecte de les actituds

Procés social de les actituds lingüístiques (Cargile & aa., 1994 : 214)

 Què són els prejudicis?
 Prejudici vol dir “judici previ”, i prejutjar vol dir valorar una
cosa abans de tenir-ne un coneixement just o complet
 Els prejudicis són valoracions d'alguna cosa no raonades,
que es fonamenten en el desconeixement. Quan no
coneixem bé alguna cosa, les valoracions (positives o
negatives) que en fem estan basades en el desconeixement,
i per això poden ser falses
 Els prejudicis racials, sexuals, xenòfobs, lingüístics, etc. es
basen en el desconeixement d'altres persones o grups de
gent

 Relació entre els prejudicis lingüístics i les
actituds lingüístiques
 La falta de coneixement o d'experiència sobre una
llengua o sobre una varietat lingüística és l'origen
dels prejudicis lingüístics, que a la vegada són
l'origen de les actituds lingüístiques negatives

A continuació hi ha expressades algunes valoracions negatives respecte de
diferents llengües. Explica en quins prejudicis es basen i argumenta per què
són prejudicis
1. L'anglés és més útil que qualsevol altra llengua
2. L'italià és una llengua molt musical
3. Les llengües amb pocs parlants no serveixen per a la investigació científica
4. El francés que es parla a França és millor que el que es parla al Quebec
(Canadà)
5. Aprendre una llengua amb pocs parlants és una pèrdua de temps
6. Les llengües poc importants no tenen literatura
b) Podries posar algun exemple de prejudicis respecte del valencià, i de les
actituds negatives que se'n deriven?

Enfocament didàctic del treball escolar de les actituds
lingüístiques (1):
 És fonamental l'actitud positiva del mestre/a, i de tot el col·lectiu
escolar. S'ha de predicar amb l'exemple
 Cal aconseguir actituds de respecte envers totes les llengües i
envers totes les manifestacions culturals
 Per als alumnes que tenen el català com a L1, cal crear conductes de
fidelitat lingüística
 Per als alumnes que tenen el català com a L2, cal que valoren el
català com una llengua pròpia, i que en facen ús en aquelles situacions
en què siga adequat

Les actituds lingüístiques (i 10)
Enfocament didàctic del treball escolar de les actituds
lingüístiques (i 2):
 Cal ensenyar la llengua lligada a una gran diversitat de contextos
socials, aquells en què s'usa o s'hauria d'usar
 Cal treballar en contra dels prejudicis a partir d'un treball pràctic
i vivencial de coneixement de la realitat lingüística, amb activitats
com ara:
 Elaboració i anàlisi d'enquestes, realitzades en l'entorn proper, sobre
actituds i usos lingüístics
 Anàlisi i valoració d'usos lingüístics socials: retolació, mitjans de
comunicació, etc.
 Debats, converses i discussions sobre temes lingüístics
 (...)

Currículum d'Educació Primària: documents (1)
 El currículum el document que descriu el conjunt
d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris
d'avaluació i promoció de cada un dels nivells, etapes i
cicles
 Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se
establece el currículo básico de la Educación Primaria
 El Decret 108/2014, de 4 de juliol (DOCV 07/07/2014)
estableix el currículum de l'Educació Primària a la
Comunitat Valenciana
 El Decret 88/2017, de 7 de juliol (DOGV 14/07/2017) que
modifica el Decret 108/2014
 El currículum incorpora també aspectes organitzatius,
d'horaris, administratius, d'atenció a la diversitat i d'acció
tutorial

 El currículum, d'acord amb el Real Decreto 126/2014, s'organitza en
àrees troncals, àrees específiques i assignatures de lliure configuració
autonòmica
 Àrees troncals
 Ciències de la Naturalesa
 Ciències Socials
 Llengua Castellana i Literatura
 Matemàtiques
 Primera Llengua Estrangera
 Àrees específiques
 Educació Física
 Religió o Valors Socials i Cívics
 Educació Artística (Educació Musical –prioritària-, i Educació Plàstica)
 Assignatures de lliure configuració autonòmica (Decret 108/2014)
 Valencià: Llengua i Literatura
 Cultura Valenciana (5è curs) (eliminada pel Decret 88/2017)
 Els centres poden oferir una o diverses àrees més en el bloc d'assignatures de lliure
configuració autonòmica (ampliació de l'horari lectiu) amb l'autorització prèvia la
conselleria competent en matèria d'educació
Currículum d'Educació Primària (Decreto 126/2014) (2)

Currículum d'Educació Primària. Decret 108/2014 (3)
ÀREA “VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA”
 Bloc 1. Comunicació oral: escoltar i parlar
 L'alumnat adquirisca les habilitats necessàries per a comunicar amb precisió les seues pròpies
idees, realitzar discursos cada vegada més elaborats d'acord amb una situació comunicativa,
escoltar de forma activa i interpretar de manera correcta les idees dels altres
 Bloc 2. Comunicació escrita: llegir
 Persegueix que l'alumnat siga capaç d'entendre textos de distint grau de complexitat i de gèneres
diversos i l'adquisició d'estratègies que permeten el desenrotllament de la competència lectora
en qualsevol disciplina
 Bloc 3. Comunicació escrita: escriure
 Es prepara l'alumnat perquè reconstruïsca les idees explícites i implícites d'un text a fi d'elaborar
el seu pensament crític i creatiu, també s'ha d'aconseguir que l'alumnat construïsca els seus
textos i integre coneixements obtinguts de diferents fonts i en suports diversos
 Bloc 4. Coneixement de la llengua
 Respon a la necessitat de reflexió sobre els mecanismes lingüístics que regulen la comunicació i
s'allunya de la pretensió d'utilitzar els coneixements lingüístics com un fi en si mateixos per a
tornar-los la seua funcionalitat original: servir de base per a l'ús correcte de la llengua.
Bloc 5. Educació Literària
 Fer de l'alumnat lectors implicats en un procés de formació lectora que continue al llarg de tota
la vida. Per a això és necessari alternar la lectura, comprensió i interpretació d'obres literàries
pròximes als seus gustos personals i a la seua maduresa cognitiva amb la de textos literaris que
aporten el coneixement bàsic sobre algunes obres representatives de la nostra literatura i de la
literatura universal

Currículum d'Educació Primària (4)
CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀREA VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA. CURS 1r
Bloc 1: COMUNICACIÓ ORAL: PARLAR I ESCOLTAR. Curs 1r
Continguts Criteris d’avaluació CC
CONTINGUTS COMUNS AMB LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA
- Estratègies i normes d’interacció oral apreses: respectar el torn de paraula, respondre i preguntar per a
esbrinar el significat d’expressions o paraules que no es comprenen i per a demanar ajuda.
- Utilització d’estratègies de comprensió dels missatges orals: atenció, retenció, anticipació del contingut i de
la situació per mitjà del context verbal i no verbal, reconeixement del sentit global.
- Orde lògic dels textos orals descriptius i narratius.
- Recursos de l’expressió oral: pauses, volum, entonació.
- Importància de la millora en expressió oral.
CONTINGUTS ESPECÍFICS
- Situacions de comunicació, dirigides o espontànies: assemblees, diàlegs, conversacions, simulacions i
jocs de rol que representen salutacions i presentacions.
- Intervenció en situacions dirigides responent a preguntes per a proposar temes i expressar la capacitat, el
gust, la preferència, l’opinió, l’acord o el desacord.
- Comprensió de textos orals amb finalitat didàctica o d’ús quotidià.
Informació personal bàsica.
- Expressió i producció de textos orals literaris i no literaris: narratius: contes populars, endevinalles,
experiències personals; descriptius: descripcions senzilles de persones, animals i coses; expositius:
sol·licitud i aportació d’informació; formulació de preguntes, utilització de formules de cortesia,
conversacions telefòniques, breus exposicions de coneixement; instructius: instruccions, avisos, notes,
receptes; argumentatius: refranys, etc.
- Expressió de missatges verbals i no verbals.
- Selecció raonada de les produccions a incloure en el Portfolio.
- Memorització de poemes, travallengües, endevinalles i tirallongues pròximes als seus interessos i
experiències.
- Reproducció d’instruccions senzilles escoltades mantenint el seu orde cronològic.
- Comprensió de textos orals procedents de la televisió com a instrument per a l’aprenentatge i per a
obtindre informació general sobre fets i esdeveniments pròxims a la seua experiència. Expressió de gustos.
BL1.1. Participar en diàlegs i conversacions guardant el torn de paraula, expressant
els seus gustos i experiències i responent a estímuls per a participar en la
comunicació.
BL1.2. Captar el sentit global de la informació verbal i no verbal de textos orals
pròxims a la seua experiència i resumir oralment el contingut.
BL1.3. Produir, a partir de models, textos orals dels gèneres més habituals del nivell
educatiu seguint un orde lògic, utilitzant un vocabulari, un to de veu i una
pronunciació adequats.
BL1.4. Memoritzar i reproduir, a partir de models, textos orals dels gèneres més
habituals del nivell educatiu, i aplicar amb creativitat les estratègies d’expressió oral
adequades.
BL1.5. Interpretar textos orals pròxims a la seua experiència procedents dels mitjans
de comunicació utilitzant les estratègies de comprensió del nivell educatiu, i resumir
el seu contingut.
CCLI
CSC
SIEE
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CCLI
CAA
CCLI
CD
CSC
COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM
CCLI: competència comunicació lingüística.
CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
CD: competència digital.
CAA: competència aprendre a aprendre.
CSC: competències socials i cíviques.
SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
CEC: consciència i expressions culturals.

Currículum d'Educació Primària (5)
CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE AVALUABLES DE L’ÀREA VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
BLOC 1: COMUNICACIÓ ORAL: PARLAR I ESCOLTAR
Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluables
BL1.1. Participar en debats, col·loquis i exposicions sobre temes d’actualitat social
pròxims a la seua experiència, adoptant diferents rols i utilitzar el diàleg per a resoldre
conflictes interpersonals, escoltant activament, incorporant les intervencions dels
altres i respectant els sentiments i el contingut del discurs de
l’interlocutor, exposant de forma organitzada el seu discurs i utilitzant un llenguatge no
discriminatori.
BL1.2. Identificar tipologies textuals, realitzar inferències interpretant sentits figurats i
significats no explícits i deduir el significat de paraules pel context de la informació
verbal i no verbal de textos orals de l’àmbit escolar i social, exposant les seues
conclusions personals sobre el contingut del missatge i la intenció de
l’emissor.
BL1.1.1. Participa en situacions de comunicació oral respectant el torn de paraula
i les normes i fórmules de cortesia utilitzant un llenguatge no discriminatori..
BL1.1.2. Participa en conversacions i en diàlegs per a resoldre conflictes
interpersonals, escoltant activament, posant-se en el lloc de l’altre i identificant i
respectant els sentiments i el contingut del discurs de l’interlocutor.
BL1.1.3. Participa en assemblees, entrevistes, exposicions, debats i col·loquis
sobre temes pròxims a la seua experiència adoptant diferents rols, mantenint el
tema, incorporant les intervencions dels altres i exposant i reformulant de forma
organitzada les seues opinions.
BL1.2.1. Identifica, en textos orals, el tema, el destinatari, el propòsit del missatge
i la intenció de l’emissor.
BL1.2.2. Reconeix, en textos orals, les idees principals i secundàries i algunes
dades específiques del contingut de la comunicació.
BL1.2.3. Realitza inferències i interpreta sentits figurats i significats no explícits i
deduïx el significat de paraules pel context en situacions de comunicació oral.
BL1.2.4. Identifica les distintes tipologies dels gèneres textuals orals que escolta:
descriptives, narratives, expositives, instructives, argumentatives, predictives,

Currículum d'Educació Primària. L’horari
(Decret 88/2017 que modifica el Decret 108/2014) (7)
HORARI D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA (Decret 88/2017)
ÀREES
CURSOS / SESSIONS SETMANALS (45'-60')
1r 2n 3r 4t 5è 6è
TRONCALS (hores setmanals) 11:15 11:15 11:15 11:15 11:15 11:15
CIÈNCIES NATURALS
CIÈNCIES SOCIALS
LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA
MATEMÀTIQUES
PRIMERA LLENGUA ESTRANGERA
LLIURE CONFIGURACIÓ AUTONÒMICA i ESPECÍFIQUES 7:45 7:45 7:45 7:45 7:45 7:45
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
EDUCACIÓ FÍSICA
RELIGIÓ / VALORS SOCIALS I CÍVICS (cal triar-ne una)
EDUCACIÓ ARTÍSTICA
HORES DE LLIURE DISPOSICIÓ DEL CENTRE 3:30 3:30 3:30 3:30 3:30 3:30
TOTAL 22:30 22:30 22:30 22:30 22:30 22:30

Currículum d'Educació Primària. Decret 88/2017 (8). L'horari
 Es permet als centres educatius programar en sessions d'entre 45 minuts i 60
minuts i, a més, es possibilita l'aplicació de projectes d'innovació pedagògica,
projectes de contingut competencial, interdisciplinaris i tasques d'equips
 La càrrega horària conjunta assignada al bloc d'àrees troncals (Ciències de la
Naturalesa, Ciències Socials, Llengua Castellana i Literatura, Matemàtiques i
Primera Llengua Estrangera) ha de ser, com a mínim de 11.15 hores setmanals
en cada curs (50 % de l'horari lectiu setmanal)
 La càrrega horària conjunta assignada als blocs de lliure configuració
autonòmica (Valencià: Llengua i Literatura) i al d'àrees específiques (Educació
Física, Religió / Valors Socials i Cívics, Educació Artística) ha de ser, com a mínim,
de 07.45 h.
 La càrrega horària assignada a les àrees instrumentals (Valencià: Llengua i
Literatura, Llengua Castellana i Literatura i Matemàtiques) no podrà ser inferior
a 3 hores. Les àrees de Valencià: Llengua i Literatura i de Llengua Castellana i
Literatura han de tindre la mateixa càrrega horària en el còmput total de cada
curs

Currículum d'Educació Primària. Decret 88/2017 (i 9). L'horari
 El període lectiu de lliure disposició queda establert en 3.30 h. Setmanals
 Els períodes lectius setmanals de lliure disposició es poden assignar a
diverses àrees o a projectes interdisciplinaris, els objectius dels quals
siguen assegurar a l'alumnat l'adquisició de les competències i els objectius
del currículum, especialment a millorar la competència comunicativa oral
de l'alumnat; a aquest darrer aspecte no es dedicarà menys d'1 hora. La
distribució d'aquests períodes lectius no podrà ser aplicada a una sola àrea
 Es torna a introduir la coordinació per “cicles”: Per a afavorir la
coordinació, el personal docent de 1r i 2n curs, el de 3r i 4t i el de 5è i 6è
curs, respectivament, podran organitzar-se en equips, els quals han
d'actuar sota la direcció d'una persona coordinadora per a cadascun.

Concreció curricular (1)
 Els nivells de concreció del currículum són
Currículum oficial de l'etapa (Decret 108/2014)
Projecte Curricular de Centre (COCOPE)
Programació de Cicle (Equip de cicle)
Programació d'aula

 El Projecte Curricular del Centre (PCC) d'Educació
Primària i l'organització de les activitats docents es faran
d'acord amb el Decret 108/2014, de 7 de juliol que estableix
el currículum de l'Educació Primària a la CV, modificat pel
Decret, modificat pel Decret 88/2017.
 El PCC Inclou els projectes curriculars de cadascun dels
cicles i nivells educatius que s'imparteixen al centre
 L'elabora la Comissió de Coordinació Pedagògica
(director, cap d'estudis, coordinadors de cicle, psicòleg i
mestre d'educació especial)

Projecte Curricular de Cicle (1)
 Està format per la part del Projecte Curricular de Centre que
correspon a un cicle determinat
 És elaborat per l'Equip de Cicle, sota la coordinació del Coordinador
de Cicle
 S'elaborà a partir del Currículum oficial per a cada etapa educativa
 Inclou el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i
criteris d'avaluació i promoció per al cicle corresponent
 Implica l'adequació dels objectius generals de l'Educació Infantil i
Primària al context escolar, socioeconòmic, cultural i sociolingüístic del
centre, i a les característiques de l'alumnat

Programació d'aula (1)
 Pot organitzar-se de diverses maneres (unitats
temàtiques, projectes de treball, tasques
d'aprenentatge...) i inclou habitualment
 Competències
 Objectius didàctics
 Continguts (conceptes, procediments i actituds)
 Activitats (i metodologia didàctica)
 Agrupacions
 Temporalització
 Materials
 Avaluació

 El currículum de primària (Decret 108/2014) imposa
l'estructura de les programacions didàctiques (1)
Article 11. Elements de les programacions didàctiques
Les programacions didàctiques en Educació Primària hauran de concretar,
almenys, els apartats següents
1. Introducció.
a) Justificació de la programació
b) Contextualització
2. Objectius de l'etapa vinculats amb l'àrea
3. Competències
4. Continguts
5. Unitats didàctiques
a) Organització de les unitats didàctiques
b) Distribució temporal de les unitats didàctiques

6. Metodologia. Orientacions didàctiques
a) Metodologia general i específica. Recursos didàctics i
organitzatius
b) Activitats i estratègies d'ensenyament i aprenentatge.
Activitats complementàries
7. Avaluació de l'alumnat
a) Criteris d'avaluació
b) Instruments d'avaluació
c) Criteris de qualificació
d) Activitats de reforç i ampliació

Concreció curricular (i 7)
8. Mesures d'atenció a l'alumnat amb necessitat específica de
suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa
9. Elements transversals
a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i
escrita
b) Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la
comunicació
c) Emprenedoria
d) Educació cívica i constitucional
10. Avaluació de la pràctica docent i indicadors d'èxit

Tema 1

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Similar to Tema 1

Similar to Tema 1 (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Tema 1