Tema 12
    Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral
                   de Manuel de Pedrolo.


    Valencià: Llengua i literatura. 2n BAT.

    IES 'La Torreta' Elx. Prof. Esther Montesinos

●
MANUEL DE PEDROLO
    Dades biogràfiques:
●   1918-1990
●   Nascut a l'Aranyó (Lleida)
●   Fill de família rural noble però arruïnada
●   Infantesa i adolescència solitària
●   Contacte directe amb els llibres i la literatura des de ben jove.
●   S'hi estableix a Barcelona 1935
●   1935: Escriu els primers poemes
●   El 1979 és Premi d’honor de les lletres catalanes.
●   El 1990 Mor a Barcelona.
●
MANUEL DE PEDROLO
●   Ocupacions:
    –   Treball en una agència de publicitat
    –   Investigador privat
    –   Assessor literari
    –   Traductor i corrector de textos
    –   Diverses feines editorials fan que acabe per dirigir la
        col·lecció de butxaca: La Cua de Palla, d'Edicions 62.
        Col·lecció que tradueix al català les obres més
        importants de la novel·la negra internacional.
MANUEL DE PEDROLO
●   Autor prolífic en tots els gèneres:
    –   Narratiu
    –   Dramàtic
    –   Poètic
●   Assumeix un compromís com a intel·lectual propi
    dels anys 50 i 60 per a conscienciar els ciutadans.
MANUEL DE PEDROLO: TEATRE
La seua producció teatral anticipa a Catalunya el
teatre de l'absurd de S. Beckett i E. Ionesco.
Trets de l'existencialisme de Sartre.
1958 publica a Mallorca, la primera obra de teatre, La
nostra mort de cada dia.
Escriu setze peces teatrals centrades des de
perspectives diferents en la indagació sobre la llibertat
humana.
MANUEL DE PEDROLO: TEATRE


ETAPES:

–   Teatre simbòlic
–   Teatre abstracte ( i teatre de l'absurd)
–   Teatre verista (més realista)
teatre simbòlic
OBRES D'AQUESTA ETAPA:

1954: Els hereus de la cadira
1956: La nostra mort de cada dia

                                   En Els hereus de cada dia, es pregunta:
                                                 per la solidaritat humana,
                                                           el conformisme,
                                                         l'afany de revolta,
                                                la recerca de coneixement,
                                                          la incomunicació,
                                                la mort i la transcendència.
teatre abstracte

La primera peça d'aquest període: teatre de
l'absurd.


La resta presenta una síntesi de realisme història i
social i trets del teatre èpic posterior: realisme èpic


             fem teatre!!
teatre abstracte
Teatre de l'absurd:
En Cruma
es planteja el problema de l'autenticitat humana des
de premisses existencialistes i nihilistes: com més
autèntic és l'home més incapaç es mostra de comunicar-
se amb el món exterior.
Això duu a l'aïllament i a una pèrdua
de la realitat.
teatre abstracte
Realisme èpic:

–   Per vella al fons del pou
–   Homes i No
–   Situació bis
–   Sóc el defecte


                                OBRA MÉS CONEGUDA
                                OBRA MÉS CONEGUDA
teatre verista

Referències explícites a la realitat immediata.
S'entén fàcilment la denúncia:
–   Contra la injustícia
–   Contra el genocidi cultural i polític perpetrat a partir de
    1939.
Teatre de validesa universal.
teatre verista
OBRES:


Acompanyo qualsevol cos
Bones notícies del Sister
L'ús de la matèria
La sentència
Aquesta nit tanquem
Temàtica
Crònica del feixisme espanyol,
però amb plantejaments
universals, que el fan perdurable.   «La vida és absurda, això sí, i les
                                     situacions en què es troben els meus
                                     personatges en pateixen; ells, però,
                                     s'enfronten amb aquestes situacions amb
                                     una lògica força rigorosa: el seu
                                     pensament vol introduir l'ordre en el
                                     desordre. Perquè el desordre són els
                                     tabús, les limitacions, la injustícia, tot
                                     allò que frena el desenvolupament de
                                     l'home [...] em preocupa d'obrir els ulls
                                     a la gent, de mostrar-los com viuen
                                     subjectes a uns tabús que els
                                     empobreixen humanament.»
Temàtica
                                     Temes que apareixen
Teatre pessimista.                   interrelacionats:
Actitud dels personatges: intentar   –   La naturalesa incomprensible
conéixer el món tancat on es             del món
troben. Temen el món exterior.       –   La vida sense sentit
Personatges enervats per:            –   La fosca batalla dels sexes
pressions socials, polítiques i      –   L'alienació quotidiana
religioses.                          –   La solitud i la incomunicabilitat
Confonen temors amb desitjos             dels homes
d'alliberar-se.                      –   La facilitat estúpida de l'odi i el
                                         recel.
també a Elx fem teatre

Manuel de Pedrolo

  • 1.
    Tema 12 Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo. Valencià: Llengua i literatura. 2n BAT. IES 'La Torreta' Elx. Prof. Esther Montesinos ●
  • 2.
    MANUEL DE PEDROLO Dades biogràfiques: ● 1918-1990 ● Nascut a l'Aranyó (Lleida) ● Fill de família rural noble però arruïnada ● Infantesa i adolescència solitària ● Contacte directe amb els llibres i la literatura des de ben jove. ● S'hi estableix a Barcelona 1935 ● 1935: Escriu els primers poemes ● El 1979 és Premi d’honor de les lletres catalanes. ● El 1990 Mor a Barcelona. ●
  • 3.
    MANUEL DE PEDROLO ● Ocupacions: – Treball en una agència de publicitat – Investigador privat – Assessor literari – Traductor i corrector de textos – Diverses feines editorials fan que acabe per dirigir la col·lecció de butxaca: La Cua de Palla, d'Edicions 62. Col·lecció que tradueix al català les obres més importants de la novel·la negra internacional.
  • 4.
    MANUEL DE PEDROLO ● Autor prolífic en tots els gèneres: – Narratiu – Dramàtic – Poètic ● Assumeix un compromís com a intel·lectual propi dels anys 50 i 60 per a conscienciar els ciutadans.
  • 5.
    MANUEL DE PEDROLO:TEATRE La seua producció teatral anticipa a Catalunya el teatre de l'absurd de S. Beckett i E. Ionesco. Trets de l'existencialisme de Sartre. 1958 publica a Mallorca, la primera obra de teatre, La nostra mort de cada dia. Escriu setze peces teatrals centrades des de perspectives diferents en la indagació sobre la llibertat humana.
  • 6.
    MANUEL DE PEDROLO:TEATRE ETAPES: – Teatre simbòlic – Teatre abstracte ( i teatre de l'absurd) – Teatre verista (més realista)
  • 7.
    teatre simbòlic OBRES D'AQUESTAETAPA: 1954: Els hereus de la cadira 1956: La nostra mort de cada dia En Els hereus de cada dia, es pregunta: per la solidaritat humana, el conformisme, l'afany de revolta, la recerca de coneixement, la incomunicació, la mort i la transcendència.
  • 8.
    teatre abstracte La primerapeça d'aquest període: teatre de l'absurd. La resta presenta una síntesi de realisme història i social i trets del teatre èpic posterior: realisme èpic fem teatre!!
  • 9.
    teatre abstracte Teatre del'absurd: En Cruma es planteja el problema de l'autenticitat humana des de premisses existencialistes i nihilistes: com més autèntic és l'home més incapaç es mostra de comunicar- se amb el món exterior. Això duu a l'aïllament i a una pèrdua de la realitat.
  • 10.
    teatre abstracte Realisme èpic: – Per vella al fons del pou – Homes i No – Situació bis – Sóc el defecte OBRA MÉS CONEGUDA OBRA MÉS CONEGUDA
  • 11.
    teatre verista Referències explícitesa la realitat immediata. S'entén fàcilment la denúncia: – Contra la injustícia – Contra el genocidi cultural i polític perpetrat a partir de 1939. Teatre de validesa universal.
  • 12.
    teatre verista OBRES: Acompanyo qualsevolcos Bones notícies del Sister L'ús de la matèria La sentència Aquesta nit tanquem
  • 13.
    Temàtica Crònica del feixismeespanyol, però amb plantejaments universals, que el fan perdurable. «La vida és absurda, això sí, i les situacions en què es troben els meus personatges en pateixen; ells, però, s'enfronten amb aquestes situacions amb una lògica força rigorosa: el seu pensament vol introduir l'ordre en el desordre. Perquè el desordre són els tabús, les limitacions, la injustícia, tot allò que frena el desenvolupament de l'home [...] em preocupa d'obrir els ulls a la gent, de mostrar-los com viuen subjectes a uns tabús que els empobreixen humanament.»
  • 14.
    Temàtica Temes que apareixen Teatre pessimista. interrelacionats: Actitud dels personatges: intentar – La naturalesa incomprensible conéixer el món tancat on es del món troben. Temen el món exterior. – La vida sense sentit Personatges enervats per: – La fosca batalla dels sexes pressions socials, polítiques i – L'alienació quotidiana religioses. – La solitud i la incomunicabilitat Confonen temors amb desitjos dels homes d'alliberar-se. – La facilitat estúpida de l'odi i el recel.
  • 15.
    també a Elxfem teatre