Presentació del poema "Brida", de Maria Mercè Marçal, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
Presentació de Carla Barrientos i Paula Barrachina sobre el poema "Vora la mar", de Jacint Verdaguer ("Antologia de poesia catalana"). Primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz. Badalona.
Presentació sobre el poema "A Mallorca, durant la guerra civil", de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 217-18.
Presentació del poema "Corrandes d'exili", de J. Oliver (Pere Quart), a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
Presentació del poema "Brida", de Maria Mercè Marçal, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
Presentació de Carla Barrientos i Paula Barrachina sobre el poema "Vora la mar", de Jacint Verdaguer ("Antologia de poesia catalana"). Primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz. Badalona.
Presentació sobre el poema "A Mallorca, durant la guerra civil", de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 217-18.
Presentació del poema "Corrandes d'exili", de J. Oliver (Pere Quart), a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
Quan deixàvem de ser infants o Vicent Andrés Estellés, des del fons de la memòria és un repàs dels anys de joventud del poeta i de la València del seu temps. Un espectacle amb poesia, humor i lluita que apropa els joves a una de les èpoques més significatives i convulses del nostre país i al nostre poeta.
Estellés i la seua època, com a tema teatral Quan deixàvem de ser infants o Vicent Andrés Estellés, des del fons de la memòria és un repàs dels anys de joventud del poeta i de la València del seu temps. Un espectacle amb poesia, humor i lluita que apropa els joves a una de les èpoques més significatives i convulses del nostre país i al nostre poeta.
Presentació del tema 10 del temari per a la PAU de valencià, "La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressó social. Explica-ho i raona-ho"
La novela negra es, sin duda, el género literario más popular del mundo. Si rastreáramos los anaqueles de las librerías, sus mesas de novedades, nos daríamos cuenta de que casi el 60% de lo que se publica es novela negra, novela policial o novela negra criminal. Es un género tan versátil que permite a los autores, prácticamente, abordar cualquier tema, por lo que es una herramienta muy útil a la hora de hablar de los problemas que aquejan a la sociedad relacionados con redes criminales, corrupción, crisis social, etc.
En nuestro país la salud del género, a pesar de la crisis en la que estamos inmersos y afecta a todo lo relacionado con el mundo de la cultura de una forma muy especial, los eventos relacionados con el género se han ido multiplicando a lo largo y a lo ancho de la geografía nacional desde que hace más de 25 años irrumpiera el festival legendario la Semana Negra de Gijón. Prácticamente no hay ciudad o comarca que se precie que no tenga un evento relacionado con la novela negra.
Desde hace tres años, alrededor de la librería Serret de Valderrobres, Matarranya, se está llevando a cabo un evento literario que reúne a una serie de escritores que firman sus libros en la calle en una jornada festiva similar al Sant Jordi de Barcelona durante el mes de Agosto. Para este año, además de la firma de libros que la llamamos ‘Serret Negra’, quiere afianzar el evento con una serie de conferencias relacionadas con el género negro y en homenaje al recientemente fallecido Francisco González Ledesma, el creador del inspector Méndez.
1. Explica les aportacions de Vicent
Andrés Estellés al gènere poètic.
Professora: Esther Montesinos
Valencià: Llengua i literatura II. 2n BAT
2. Estellés. Biografia
Burjassot 1924-València 1993.
Prové d'una família de forners.
Estudià periodisme a Madrid.
Treballà durant 30 anys a Las Províncias.
Escriu des de la perifèria literària: València
Es relaciona amb el catalanisme valencià: Fuster, Casp.
En els orígens es relaciona amb el «Grup poètic de postguerra».
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 1978
3. Estellés. Obra poètica
Obra prolífica.
Emmarcada en el realisme
social.
Llibre de meravelles. Més èxit.
● Es declara lligat al destí del seu poble.
● Es compromet a testimoniar la la misèria i la
repressió que viu.
● Reflecteix els seus problemes i defectes
● No idealitza. És realista.
4. Estellés. Obra poètica
Horacianes (1974)
Retrata la vida valenciana dels
anys 60, barrejada amb la Roma
imperial.
El guia del passeig és Horaci
identificat amb el jo poètic que
dialoga amb amics.
Aconsegueix:
● Efecte objectivador
● Universalització d'una
experiència local
5. Estellés. Actitud de l'artista
●
Biopoesia
Basa la seua poesia en la seua
biografia.
Escriu per necessitat vital.
Expressió solitària de l'intel·lectual
que no se sotmet al silenci.
“Escrivint em sé lliure.
Absolutament lliure.”
Necessitat de transcendir
mitjançant l'art.
6. Estellés. Actitud de l'artista
● Comunicació exacta
Vol arribar a tots els lectors.
Confon la realitat del passat
amb la nostra actualitat.
Salva la censura amb
enginy
7. Estellés. Actitud de l'artista
● Poeta-Profeta Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
Poeta popular. d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Èxit cívic en el final de la dictadura i Ella volia una rosa,
en la transició. i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
Canalitza les reivindicacions del seu una rosa de paper.
poble. Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
Esperona al poble cap a la llibertat. també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
“La rosa de paper”. Poema
emblemàtic I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
9. Estellés. Temàtica
Amor i Sexe
Amor: columna vertebral de la poesia
d'Estellés.
Amor desesperat i apassionat: amor de
racons furtius.
Expressat de tres maneres:
●
Sexe directament
●
Sofistificació del desig
●
Sentiments espiritualitzats
Erotisme explícit, directe, provocador.
Amor concret, quotidià.
Representa el gaudi de viure
10. Estellés. Temàtica
Mort
Jo tinc una Mort petita,
Tema permanent. meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
Adquireix dues presències: ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
● Mort coneguda, íntima, que trau els peus dels bolquers.
profunda. Acceptada Només tinc la meua Mort
estoicament. Mort de la seua i no necessite res.
filla. Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
● Recurs metafòric de la mort Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
com el destí d'humiliacions És la meua ama, i és l'ama
contínues. del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
11. Estellés. Temàtica
Poesia cívica i patriòtica
Temàtica acostada a la quotidianitat
Assumiràs la veu d’un poble
Postura compromesa. i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
Es considera un entre tants.
i patiràs i esperaràs,
Es rebel·la contra i aniràs sempre entre la pols,
● l'opressió que pateix el poble et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs sed,
● La usurpació de la pàtria no podràs escriure els poemes
Pàtria: paraula no grandiloqüent: amor i callaràs tota la nit
a la terra, a la llengua, a la història; mentre dormen les tues gents,
voluntat de voler catalogar allò que i tu sols estaràs despert,
son com a poble i tu estaràs despert per tots.
[..]
12. Estellés. Estilística
Llenguatge accessible.
Utilització de dialectalismes.
Bastions del seu llenguatge literari:
●
Llengua poètica dels clàssics. A. March
●
Llengua de les obres contemporànies.
Poetes del XX.
●
Llengua col·loquial. Apresa a l'Horta de
València durant la infantesa
13. ● Ús preferent de la varietat de la llengua que es parla a l'Horta de València.
● Barreja de registres
– Dignifica el registre col·loquial
– Filtre culturalista del món llatí: ús de temes i formes del món clàssic.
● Inclusió paraules poc usuals en la literatura culta:
● llenguatge vulgar, obscé, en harmonia amb llenguatge líric i emotiu.
Resultat: llenguatge poètic expressiu i contundent.
● Funció denunciadora de la hipocresia verbal establerta.
● Humorisme ocasional i inaudit: efectes de ruptures de to o d'intel·ligent
contrast irònic.
14. ● Paròdia d'èglogues i tòpics del Renaixement
● Elements dramàtics, teatrals. Finals anticlimàtics.
● Referències circumstancials a la cultura popular
● Freqüents connotacions de tristesa, enyorança i desemparament.
● Adjectivació geminada: llarg clamor unànime, assaonades rodonors
benignes.
● Projecció del jo líric:
– Poema de confessió. Ús 1a persona. Confessió íntima.
– Poema diàleg. Poeta desdoblat en un jo i un tu