SlideShare a Scribd company logo
Josep Bargalló
(ICE / URV)
Valls, 2014
Disseny d’activitats competencials
Taller a centre
Disseny d’activitats
en el marc de les Competències Bàsiques
Institut Serra de Miramar
Octubre-desembre, 2014
Formadors:
Marta Badia i Josep Bargalló
Institut de Ciències de l’Educació / Universitat Rovira i Virgili
Activitats competencials
Les competències bàsiques
(a partir de documents
del Departament d'Ensenyament)
Activitats competencials
Una competència
és la capacitat d'utilitzar els coneixements
i habilitats de manera transversal i interactiva,
en contextos i situacions que requereixen la intervenció de
coneixements vinculats a diferents sabers,la qual cosa
implica la comprensió,
la reflexió i el discerniment tenint en compte
la dimensió social de cada situació
(Decret 142/2007, de 26 de juny)
Activitats competencials
Les competències bàsiques
han d'atènyer problemes / situacions de la vida quotidiana i
fornir les capacitats per a resoldre'ls
en contextos diferents
a partir de
٠ coneixements
٠ habilitats
٠ actituds
que permetin als alumnes ser competents,
és a dir, capaços
Activitats competencials
Activitats competencials
El desplegament
de les competències bàsiques
en el currículum
(a partir del material
del Departament d'Ensenyament)
Activitats competencials
٠ les avaluacions PISA es fan en base de les competències
bàsiques (“clau”) des del 2000
٠ tots els Estats occidentals treballen els curricula en base de les
competències (“objectius generals d'etapa”)
٠ el Departament d'Ensenyament les va concretar el 2003 a partir
de la Conferència Nacional d'Educació
٠ a partir de 2013 n'ha publicat el desplegament curricular de
l’àmbit matemàtic, del lingüístic i del digital (tant pel que fa a
infantil i primària com secundària obligatòria), així com del
cientificotecnològic (a secundària obligatòria)
Activitats competencials
la proposta competencial no esgota la totalitat d'objectius
d'aprenentatge que cal assolir
٠ els centres han de definir aquests objectius, partint de la premissa
que:
- les competències bàsiques hi han de ser claus
- no tots els objectius de l'aprenentatge són de caire
competencial
- hi ha objectius i coneixements que es justifiquen
per ells mateixos (i que també són necessaris)
٠ el desplegament competencial permet:
- la coherència entre els objectius de primària i
secundària
- una referència clara a l'hora de les avaluacions
internes i externes
- situar el sistema en l'àmbit internacional
Activitats competencials
currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
determinació de
les dimensions
Les dimensions són els blocs on s'agrupen
les competències segons criteris curriculars
Activitats competencials
currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
determinació de
les dimensions
La competència bàsica és la capacitat de resoldre
problemes reals, aplicant coneixements,
habilitats i actituds en contextos diversos
determinació de
les competències
curriculars
determinació de
les dimensions
Activitats competencials
currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
determinació de
les dimensions
Tres nivells d'assoliment de la competència
a partir del nivell considerat “acceptable” (suficient)
determinació de
les competències
curriculars
determinació de
les dimensions
nivells
d'assoliment
Activitats competencials
currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
Els coneixements necessaris
per assolir la competència
(a partit del currículum vigent)
determinació de
les competències
cuuriculars
determinació de
les dimensions
nivells
d'assoliment
continguts clau
Activitats competencials
currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
Recomanacions de com actuar didàcticament
per assolir la competència (amb recursos i activitats)
determinació de
les competències
cuuriculars
determinació de
les dimensions
nivells
d'assoliment
continguts clau
orientacions
metodològiques
Activitats competencials
currículum
vigent
competències
bàsiques de
l'etapa
Recomanacions per avaluar cada competència
tenint present els descriptors i els nivells d'assoliment
determinació de
les competències
cuuriculars
determinació de
les dimensions
nivells
d'assoliment
continguts clau
orientacions
metodològiques
orientacions per
a l'avaluació
Activitats competencials
Indicadors de riquesa competencial
d'una activitat
(a partir d'un document del CESIRE-CREAMAT
i d'un altre del CESIRE-CDEC)
Activitats competencials
 Són preguntes que poden orientar el professorat
sobre el grau en què dins d’una activitat
es cultiven les competències de l’alumnat.
 Que una activitat sigui rica per desenvolupar les
competències depèn de com es planteja, és a dir, de les
seves característiques, però també de com es gestiona a
l’aula.
Activitats competencials
Quant al context
1. La proposta o situació d’aprenentatge es
refereix a un context real o quotidià, i/o és
socialment rellevant per l’alumnat?
2. És una proposta oberta? (permet aportacions
diferenciades, contrast d’idees, resolucions
diferents...?)
3. Afavoreix fer emergir les idees que té l’alumnat
en relació als fets o fenòmens que volem tractar,
per treballar a partir d’elles i fer-les evolucionar?
Activitats competencials
Quant al mètode
4. La proposta o situació d’aprenentatge és
significativa i permet pensar ciència?
5. L’activitat promou que l’alumnat arribi a fer-se
preguntes investigables que l’ajudin a entendre i
interpretar els fets i fenòmens del món?
6. Ajuda a interpretar fets o fenòmens de l’entorn
des de la seva complexitat, tot construint models
de ciència?
7. Implica fer recerca, selecció, organització i
comunicació de la informació, fent ús de
diferents instruments, eines (incloses les TIC) o
materials?
Activitats competencials
Quant al treball
8. Es treballa a partir de “bones preguntes” més
que d’explicacions?
9. Es treballa tenint en compte tant els sabers de
l’alumnat, el professorat, el diàleg que establim
amb l’entorn... com altres fonts d’informació
(llibres, diaris o revistes, pàgines web...)?
10. Es posa en joc tant el treball i la
responsabilitat individual com el cooperatiu en
parelles o en grups que porti a parlar, escoltar,
argumentar, convèncer, consensuar...?
Activitats competencials
Quant a l'ús del llenguatge
11. Estimula el treball de valors de coneixement
(la perseverança, el dubte sistemàtic...) i
potencia l'ús del llenguatge específic de l'àrea
o matèria?
12. Ajuda l’alumnat a reflexionar sobre què fa,
raonar-ho i comunicar-ho fent ús de diferents
llenguatges (oral, escrit, gràfic, corporal...)?
Quant a l'autonomia
13. Fomenta l’autonomia, la iniciativa i
l’autoregulació de l’alumnat per tal que
s’impliqui en el seu aprenentatge
14. Porta a aplicar coneixements ja adquirits
relacionant-los amb d’altres, i a fer nous
aprenentatges?
Activitats competencials
.
Quant a la transferència
15. L’activitat promou actuacions per intervenir
en l’entorn posant en pràctica coneixement,
valors i normes de convivència?
16. Ajuda a relacionar conceptes de diferents
parts de la matèria i de matèries diferents?
Activitats competencials
El Departament d'Ensenyament (a xtec.cat) ofereix material divers sobre
els indicadors i l’avaluació de les activitats i les proves competencials,
com ara:
Avaluació d'activitats competencials
Full d'indicadors competencials d'activitats (per a ensenyants)
Full d'indicadors competencials de proves d'avaluació
Activitats competencials
MODEL DIDÀCTIC
COMPETENCIAL
Pràctica reflexiva
(a partir de material del Grup Tècnic en Pràctica Reflexiva,
del Departament d'Ensenyament)
Activitats competencials
Característiques de les activitats
 tenir l'acció com a base del treball, induint l'alumne a “fer” de
manera conscient
 ser obertes i facilitar les capacitats de l'alumne
 promoure dinàmiques de grup
 integrar tasques diversificades
 incloure tasques per a la transferència de coneixements
 assegurar que l'alumne sigui capaç d'utilitzar i explicar de manera
raonada allò que ha après
Activitats competencials
Característiques de la seqüència d'activitats
 explicitar objectius d'aprenentatge
 concretar els continguts que s'hi relacionen
 preveure diferents tipus d'activitats aplicar -amb flexibilitat- la
pauta/seqüència de bastiment ESETE:
- E (experimenta): treballar a partir de les experiències personals
- S (estructura): estructurar i esquematitzar els coneixements previs
- E (emmarca): posar en comú els coneixements previs i contextualitzar-los
- T (teoritza): afegir coneixements procedents d'experts
- E (experimenta 2): aplicar a la vida real una experimentació enriquida des de les
experiències personals i dels coneixements adquirits
Activitats competencials
Característiques dels continguts curriculars
 ser funcionals (situacions reals o properes...)
 estar d'acord amb els objectius d'aprenentatge
 integrar diferents tipus de continguts (conceptuals,
procedimentals...) en la seqüència
 tractar-los de manera interdisciplinar, transversal i globalitzadora
 integrar aspectes comunicatius com a eina bàsica d'aprenentatge
 ser compartits entre l'equip docent
Activitats competencials
Característiques dels objectius competencials
d'ensenyament
 induir l'alumne a l'acció per resoldre situacions/problemes
 promoure la implicació de tot l'alumnat
 permetre la integració contínua de nous coneixements
 promoure el treball transversal de diverses competències
 promoure la reflexió i el treball autònom
d'aprenentatge
 deixar clara la finalitat dels objectius
 contribuir a resoldre situacions/problemes de la vida real
 garantir l'adquisició i l'assoliment de competències bàsiques i
transversals
Activitats competencials
Característiques dels rols
de l'alumnat
 participar activament
 reflexionar, analitzar i sintetitzar
 aplicar, generalitzar i decidir
 autoavaluar-se
del professorat
 generar empatia, observar i escoltar
 conèixer l'alumne, el context i l'entorn
 planificar, comunicar, compartir i orientar els objectius
 proposar, pautar i dinamitzar
 reflexionar sobre la pròpia tasca
 dinamitzar el treball de l'alumnat
 avaluar
Activitats competencials
Característiques de l'avaluació de la seqüència
 permetre comprovar si l'alumne és capaç d'aplicar els aprenentatges
en diferents contextos
 permetre valorar l'assoliment dels objectius d'aprenentatge
 facilitar pautes per a l'autoavaluació (avaluació formadora) per part
de l'alumne
(extret d‘ Ateneu )
Activitats competencials
UNA ACTIVITAT DESENVOLUPADA
COMPETENCIALMENT
(presentació completa a slideshare)
Activitats competencials
quina relació té
el Sant Crist de Salomó
amb el marxisme,
la literatura eròtica
i el món de la moda?
Activitats competencials
 context geogràfic i cultural proper
 procés que demana una reflexió inicial
 pregunta que necessita d’habilitats digitals
 resposta que facilita coneixements transversals
 plantejament interactiu i treball en equip
Activitats competencials
Rol d’alumne
Activitats competencials
Rol de professor
Activitats competencials
Rol de professor
Activitats competencials
Activitats competencials
Activitats competencials
Activitats competencials
Activitats competencials
Activitats competencials
Activitats competencials
Activitats competencials
Els palíndroms: el cognom Nin
 A partir del concepte de palíndrom i en relació a l’àmbit lingüístic, es proposen
una sèrie d’activitats que es treballaran durant 5 sessions. En cada activitat
s’indiquen les competències que es treballen i els indicadors que poden servir
per avaluar els diferents nivells d’assoliment de la competència.
 En la segona part, de l’àmbit matemàtic, es passa del concepte de palíndrom al
concepte numèric de capicua i es presenten també 5 activitats distribuïdes en
cinc sessions, amb la relació de competències i indicadors per a l’avaluació.
Activitats competencials
Primera part
Sessió 1
- Es realitzarà l’explicació del concepte palíndrom i es posaran exemples de paraules, frases curtes,
palíndroms més llargs, aforismes, poemes...
- Durant aquesta primera sessió, els alumnes hauran de descobrir les paraules capicua que ens
podem trobar a la llengua catalana.
- A continuació, hauran de començar a construir frases curtes amb significat.
Sessió 2
- Els alumnes hauran de continuar amb la construcció de les frases curtes que siguin palíndroms.
El treball haurà de ser minuciós buscant la simetria de les frases, la seva lògica i significat.
Sessió 3
- En aquesta sessió, els alumnes començaran a planificar l’escriptura d’un poema fent servir les
paraules i les frases que fins ara han trobat o han fet. Hauran de pensar el tema principal i tipus de
poema que faran.
Sessió 4
- Aquesta sessió serà destinada a l’escriptura del poema. Els alumnes podran utilitzar el material
de consulta que estimin oportú (diccionaris, correctors ortogràfics, fer recerca a internet...).
Sessió 5
-La darrera sessió serà per completar el poema i realitzar les correccions necessàries perquè el
poema tingui el sentit i el significat que s’havia planificat des d’un principi. Hauran de revisar
també l’ortografia.
Activitats competencials
Primera part
Competències que es treballen
En aquestes activitats, es treballa l’expressió escrita en la seva dimensió general. Treballarem les
següents competències:
Competència 4: Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a
partir de la generació d’idees i la seva organització.
Competència 5: Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb
adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
Competència 6: Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.
Orientacions per a l’avaluació
Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a
partir de la generació d’idees i la seva organització.
L’alumne assolirà el nivell 1 si es capaç de fer un llistat de 10 paraules palíndromes, que li serviran
per a la construcció del poema.
L’alumne assolirà el nivell 2, si genera el llistat de 10 o més paraules i a més, fa un esquema sobre
el poema que vol construir.
L’alumne assolirà el nivell 3, si ha sabut identificar el tipus de text que ha de realitzar (un poema) i
les seves característiques, si ha generat el llistat de les paraules, i a més fa un esquema sobre el
poema amb una organització de les idees.
Activitats competencials
Primera part
Orientacions per a l’avaluació
Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb
adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
En aquesta competència, l’alumne assolirà el nivell 1 si és capaç d’escriure un poema curt amb
significat utilitzant les paraules del llistat i escriu amb una ortografia bàsica.
Assolirà el nivell 2 si escriu un poema curt però amb frases amb significat. Ha d’escriure amb una
ortografia correcta.
L’alumne assolirà el nivell 3 si és capaç d’escriure un poema utilitzant les paraules del llistat i fent
una redacció més complexa i amb frases més llargues i escrivint amb plena correcció ortogràfica.
Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.
L’alumne assolirà el nivell 1 si utilitza material senzill de consulta, torna a escriure les parts del
poema que ha trobat incorrectes i presenta el text amb claredat i de manera senzilla.
Assolirà el nivell 2 si fa una revisió i reescriptura que afecta de manera significativa el text, utilitza
materials variats de consulta en tot tipus de suport, aconsegueix obtenir un text força clar després
de la correcció i presenta el treball amb claredat i afegeix alguns elements estètics.
L’alumne assolirà el nivell 3 si fa una revisió minuciosa i profunda, la versió última no conté errors,
utilitza materials especialitzats de consulta de tot tipus i aconsegueix obtenir un text clar, precís i
concís.
Activitats competencials
Segona part
Sessió 1
1. Esbrina els números capicua que hi ha d’un dígit i de dos dígits. 2. Esbrina els números capicua
que hi ha de tres dígits. Quin és el més petit i quin és el més gran. 3. Busca alguna forma de
representar tots els nombres capicua de tres dígits. 4.Generalitza el resultat que has obtingut.
Explica i contrasta el resultat amb els companys.
Sessió 2
1. Esbrina els números capicua que hi ha de un quatre dígits. Quin és el més petit i quin és el més
gran. 2. Relaciona el resultat amb el de la sessió anterior. 3. Generalitza els resultats al cas de 5 i 6
dígits. 4. Hi ha diferencia si el nombre de dígits és parell o imparell? 5. Enuncia de forma general
el nombre de capicues que hi ha de n xifres.
Sessió 3
Aplica aquest algorisme: A partir d’un nombre natural li sumem el número que resulta d’invertir
les seves xifres. Amb aquest nombre fem el mateix i així successivament fins obtenir un nombre
capicua. Exemples:
23+32=55 capicua
84+46=110, 110+011=121 capicua
96+69=165, 165+561=726, 726+627=4884 capicua
1. Obtén números capicua a partir d’aquest procés. 2. Hi ha números que en pocs passos arriben a
un capicua, d’altres necessiten moltes sumes. D’altres no se sap. Busca exemples de cada cas. 3.
Busca capicues a partir dels quadrats de 1, 11, 111, 1111,....
Activitats competencials
Segona part
Sessió 4
1. Investiga el concepte de conjectura en matemàtiques i relaciona-ho amb la sessió anterior. 2. L’any
1995 es va resoldre la conjectura de Fermat i va passar a ser un teorema. Busca el seu enunciat i
explica’l. 3. La conjectura més famosa és la de Golbach. Busca l’enunciat d’aquesta conjectura i explica’l.
4. Busca el títol d’una pel·lícula i el d’un llibre recents sobre la conjectura de Goldbach.
Sessió 5
1. Construeix el triangle de números en forma de files, de la forma següent:
Primera fila: un sol element que és 1
Segona fila: dos elements que són dos 1
Tercera fila: tres elements, els extrems un 1 i cada número és la suma dels dos que que queden per sobre
ell en la fila superior. Així de forma successiva es van formant la resta de files.
2. Observa la simetria de cada fila i relaciona-ho amb el concepte de capicua. 3. Busca propietats
numèriques al triangle de Tartaglia. 4. Comprova que els números de cada fila corresponen als
coeficients de les potencies d’un binomi. 5. Calcula (a+b)10
Competències que es treballen
Competència 1: Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant
variables, símbols, diagrames i models adequats.
Competència 2: Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes.
Competència 3: Mantenir una actitud de recerca davant un problema assajant estratègies diverses.
Competència 5: Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions
que es fan en matemàtiques.
Competència 10: Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres.
Activitats competencials
Segona part
Orientacions per a l’avaluació
Competència 1: Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant
variables, símbols, diagrames i models adequats.
Nivell 1: És capaç de contar el nombre de números capicues que hi ha d’un, dos i tres dígits, (10 d’un
dígit, 9 de dos dígits, 90 de tres dígits). Sap escriure’ls i ordenar-los. Si entén la forma de trobar números
capicues també ha de veure que hi ha el mateix nombre de capicues de tres i de quatre xifres, de cinc
que de sis, etc. Sap aplicar i entendre els algorismes que se li proposen (algorismes capicua i triangle de
Tartaglia)
Nivell 2: L’alumne troba una forma ordenada de representació dels números capicua (en forma d’arbre) i
sap calcular el nombres capicua que hi ha de qualsevol número de dígits.Sap calcular les potències d’un
binomi i buscar propietats als nombres del triangle de Tartaglia. Distingeix entre els conceptes de
conjectura i teorema.
Nivell 3:Utilitza el llenguatge matemàtic i diferents formes de representació dels resultats de forma
correcta. Entén les conjectures que se li proposen.
Competència 2: Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes.
Nivell 1: Utilitza estratègies adequades a la seva edat per tal de resoldre els problemes numèrics que es
plantegen en les sessions.
Nivell 2: Expressa de forma correcta les generalitzacions sobre la generació de nombres capicua, sobre el
triangle de Tartaglia i sobre la potència de binomis.
Nivell 3: Utilitza correctament els conceptes més abstractes, com teorema i conjectura. Sap fer abstracció
matemàtica dels diferents conceptes i problemes que es plantegen.
Activitats competencials
Segona part
Orientacions per a l’avaluació
Competència 3: Mantenir una actitud de recerca davant un problema assajant estratègies
diverses.
Nivell: Prova diferents formes de trobar nombres capicua, i canvia l’estratègia a seguir per tal de
resoldre representar els nombres capicua. Busca informació per tal de trobar exemples d’enuciats
de conjectures.
Nivell 2: Discuteix i contrasta diferents estratègies de generalització del problema dels nombres
capicua i de l’enunciat de les conjectures.
Nivell 3: Manté una actitud de recerca per tal de trobar exemples de conjectures, d’entendre
enunciats i distingir entre teoremes i conjectures. Busca noves estratègies per millorar i ajustar les
trobades. S’interessa per llibres i pel·lícules amb referent matemàtic.
Competència 5: Construeix, expressa i contrasta argumentacions per tal de justificar i validar les
afirmacions que es fan en matemàtiques.
Nivell 1: Aporta explicacions als resultats de nombres capicua.
Nivell 2 : Entén que es pot generalitzar el problema dels capicua i el del triangle de Tartaglia.
Enten també que calen demostracions per tal que les conjectures siguin comprovades o
refutades.
Nivell 3: Construeix i expressa de forma correcta les generalitzacions de les sessions. Passa del
particular al general. Sap consturir argumentacions expressades de forma correcta per les
generalitzacions dels exercicis.
Activitats competencials
Segona part
Orientacions per a l’avaluació
Competència10: Expressa idees matemàtiques amb claredat i precisió i compren les dels altres.
Nivell 1: Expressa en forma oral i escrita els càlculs fets en les sessions.
Nivell 2: Escolta i entén les estratègies dels companys, utilitza la terminologia adequada per la
seva edat i nivell.
Nivell 3: Utilitza llenguatge matemàtic precís per les generalitzacions, expressa de forma correcta
les estratègies i sap explicar-les als companys
(activitat dissenyada per L. Justamante i M. Nomen, INS Salvador Vilaseca)
Activitats competencials
UNA ALTRA ACTIVITAT
COMPETENCIAL
(documentació completa a R. Grau)
Activitats competencials
Anorèxia i bulímia
Ara formareu grups de 3 persones. Cada membre del grup rep 2 documents:
· Anorèxia i bulímia (1) i testimoni
· Anorèxia i bulímia (2) i testimoni
· Anorèxia i bulímia (3) i testimoni
Haureu de fer una lectura individual dels 2 documents. Finalitzada la lectura, us reunireu 3 o
4 companys i companyes de diferents grups que hàgiu llegit els mateixos documents per tal
que :
a. Resolgueu dubtes de vocabulari
b. Discutiu i arribeu a un consens sobre les idees principals del document assignat,
c. Identifiqueu en el document comú – testimoni, aquelles idees consensuades en l’apartat
anterior que hi són presents,
d. Elaboreu un breu informe que lligui les idees principals i les experiències relatades en el
testimoni.
Un cop elaborat aquest informe tornareu al vostre grup inicial on l’haureu d’explicar.
Activitats competencials
Finalment cada grup elaborarà un pòster en un DINA3 amb les següents
pautes:
a. Lema: una frase relacionada amb els efectes de l’anorèxia que
capti l’atenció del lector i centri el problema
b. Imatge: podeu enganxar fotografies de revistes, baixades
d’internet, o de les fonts que considereu adients,
c. Un seguit de consells sobre la prevenció,
d. Un seguit de problemes relacionats amb la malaltia
e. Una llista d’indicadors de conductes de risc sobre l’anorèxia.
Un cop penjats els pòsters a les parets de l’aula, farem un debat sobre
els sentiments que ens han despertat les lectures dels documents i les
explicacions dels companys i companyes.
Activitats competencials
Si algú vol saber més sobre aquest problema pot visitar:
http://www.estarguapa.com/edicion/noticia/0,2458,101623,00.html
http://www.acab.org/cat/anorexia/anor.htm
http://www.methodisthealth.com/spanish/mental/edanorex.htm
(activitat proposada per Ramon Grau)
(a l’enllaç donat a l’inici es poden trobar els documents a què fa referència l’activitat)
Activitats competencials
ENLLAÇOS
I
MATERIAL
Activitats competencials
Departament d'Ensenyament
XTEC competències bàsiques (documents i material)
Departament d'Ensenyament (currícula i avaluació)
Indicadors competencials (CREAMAT)
Aplicació de recursos al currículum (ARC)
Pràctica reflexiva (Grup Tècnic)
Biblioteca de recursos digitals (Alexandria)
Avaluació competencial (N. Lorenzo)
Lectura en digital (TAC 5)
Activitats competencials
Webs
http://www.xtec.cat/web/curriculum/xarxacb
(xarxa de competències bàsiques)
http://competentes.wordpress.com/
(blog sobre competències bàsiques)
http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html
(les competències en imatges)
http://www.xtec.cat/~cbarba1/indexcompetencies2.html
(programar per competències)
https://sites.google.com/site/formacioarc/Introduccio
(aprenentatge reflexió i col·laboratiu)
Activitats competencials
Webs
http://www.xtec.cat/~rgrau/abp/abpbases.htm
(aprenentage basat en problemes: R Grau)
http://herramientasparacompetencias.weebly.com/
(eines 2.0: MJ Camino)
https://sites.google.com/site/microtallersestiu2011/home/muntem-activitats-competencials-webquest-
i-caceres-del-tresor
(webquest: T Torné)
http://carme-barba.blogspot.com.es/
(recursos i metodologies: C Barba)
https://sites.google.com/a/xtec.cat/catalegs/home
(recursos en línia: CRP Alt Camp)
Activitats competencials
podeu consultar, també, les presentacions relacionades:
Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic a secundària
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
material divers del meu blog:
josepbargallo.wordpress
i d’altres presentacions sobre competències comunicatives i digitals a:
slideshare/JosepBargallo
2014 Josep Bargalló Valls

More Related Content

What's hot

Geografia d'europa
Geografia d'europaGeografia d'europa
Geografia d'europa
Alicia Montes
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textos
vilasafont
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
Glòria
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
joanmolar
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
gemmaencamp
 
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatgeInstruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
Montse Irun _Chavarria
 
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALTREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
Monica Roige Sedo
 
1 Bat Q Uantitatmoviment
1 Bat Q Uantitatmoviment1 Bat Q Uantitatmoviment
1 Bat Q Uantitatmoviment
Josepa Giner Rius
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
kwart
 
Descripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2nDescripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2n
granotes
 
La notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiquesLa notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiques
ngt1776
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
Sílvia Montals
 
Miquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionorMiquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionor
joanmolar
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
yovima70
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
Julia Valera
 
La descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatgeLa descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatge
Neus Cortiella
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
Antonio Núñez
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
jesus gutierrez
 

What's hot (20)

Funcions
Funcions Funcions
Funcions
 
Geografia d'europa
Geografia d'europaGeografia d'europa
Geografia d'europa
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textos
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatgeInstruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
 
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALTREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
 
1 Bat Q Uantitatmoviment
1 Bat Q Uantitatmoviment1 Bat Q Uantitatmoviment
1 Bat Q Uantitatmoviment
 
Guerra dels Segadors.
Guerra dels Segadors.Guerra dels Segadors.
Guerra dels Segadors.
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
 
Descripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2nDescripcions subjectives i objectives 2n
Descripcions subjectives i objectives 2n
 
La notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiquesLa notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiques
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Miquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionorMiquel martí i pol, l'elionor
Miquel martí i pol, l'elionor
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
 
La descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatgeLa descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatge
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 

Viewers also liked

Dificultats Específiques d'Aprenentatge
Dificultats Específiques d'AprenentatgeDificultats Específiques d'Aprenentatge
Dificultats Específiques d'Aprenentatge
Marina Palmer
 
El Lenguaje Y Sus Dificultades De Aprendizaje
El Lenguaje Y Sus Dificultades De AprendizajeEl Lenguaje Y Sus Dificultades De Aprendizaje
El Lenguaje Y Sus Dificultades De Aprendizaje
Clara Isabel Fernández Rodicio
 
Webquest i caceres del tresor
Webquest i caceres del tresorWebquest i caceres del tresor
Webquest i caceres del tresor
Teresa Torné
 
Instuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsInstuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencials
Nuria Alart
 
V jornada espurn@ si
V  jornada espurn@ siV  jornada espurn@ si
V jornada espurn@ si
Cosme Garrell
 
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencialEls Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
Josep Bargalló Valls
 
Proyecto de actuación en centros educativos de la Associació Impuls y Homo Lu...
Proyecto de actuación en centros educativos de la Associació Impuls y Homo Lu...Proyecto de actuación en centros educativos de la Associació Impuls y Homo Lu...
Proyecto de actuación en centros educativos de la Associació Impuls y Homo Lu...
Fernando Trujillo Sáez
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010
Nuria Alart
 
Avaluar els aprenentatges competencials
Avaluar els aprenentatges competencialsAvaluar els aprenentatges competencials
Avaluar els aprenentatges competencials
RoserCanals
 

Viewers also liked (11)

Dificultats Específiques d'Aprenentatge
Dificultats Específiques d'AprenentatgeDificultats Específiques d'Aprenentatge
Dificultats Específiques d'Aprenentatge
 
El Lenguaje Y Sus Dificultades De Aprendizaje
El Lenguaje Y Sus Dificultades De AprendizajeEl Lenguaje Y Sus Dificultades De Aprendizaje
El Lenguaje Y Sus Dificultades De Aprendizaje
 
Criteris d'avaluació
Criteris d'avaluacióCriteris d'avaluació
Criteris d'avaluació
 
Webquest i caceres del tresor
Webquest i caceres del tresorWebquest i caceres del tresor
Webquest i caceres del tresor
 
Instuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsInstuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencials
 
V jornada espurn@ si
V  jornada espurn@ siV  jornada espurn@ si
V jornada espurn@ si
 
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencialEls Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
 
Bones Pràctiques Competencials
Bones Pràctiques CompetencialsBones Pràctiques Competencials
Bones Pràctiques Competencials
 
Proyecto de actuación en centros educativos de la Associació Impuls y Homo Lu...
Proyecto de actuación en centros educativos de la Associació Impuls y Homo Lu...Proyecto de actuación en centros educativos de la Associació Impuls y Homo Lu...
Proyecto de actuación en centros educativos de la Associació Impuls y Homo Lu...
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010
 
Avaluar els aprenentatges competencials
Avaluar els aprenentatges competencialsAvaluar els aprenentatges competencials
Avaluar els aprenentatges competencials
 

Similar to Disseny d’activitats competencials

El meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol TevaEl meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol Teva
rteixidol
 
Les competències bàsiques i les seves implicacions en la pràctica docent
Les competències bàsiques i les seves implicacions en la pràctica docentLes competències bàsiques i les seves implicacions en la pràctica docent
Les competències bàsiques i les seves implicacions en la pràctica docent
Alex Egea
 
Competències docents
Competències docentsCompetències docents
Competències docents
Cristina
 
Els continguts de la formació
Els continguts de la formacióEls continguts de la formació
Els continguts de la formació
jjcobmkars
 
Progrmar Amb Competencies
Progrmar Amb CompetenciesProgrmar Amb Competencies
Progrmar Amb Competencies
CORINAT
 
Competències i tecnologia digital
Competències i tecnologia digitalCompetències i tecnologia digital
Competències i tecnologia digital
Ramon Grau
 
Estructura de tasques
Estructura de tasquesEstructura de tasques
Estructura de tasques
josam2001
 
La seqüència didàctica (grup 5)
La seqüència didàctica (grup 5)La seqüència didàctica (grup 5)
La seqüència didàctica (grup 5)
Carme Bové
 
Avaluar per competències (orientacions)
Avaluar per competències (orientacions)Avaluar per competències (orientacions)
Avaluar per competències (orientacions)
EneasTroya
 
Ppt programacions didàctiques
Ppt programacions didàctiquesPpt programacions didàctiques
Ppt programacions didàctiques
tpietx
 
Model Didàctic I Unitats
Model Didàctic I UnitatsModel Didàctic I Unitats
Model Didàctic I Unitats
Ramon Grau
 
Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Jornades novembre,14
Jornades novembre,14
Lara Martinez
 
Competencies bàsiques
Competencies bàsiquesCompetencies bàsiques
Competencies bàsiques
David Heras
 
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNciesXerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
mcunille
 
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències BàsiquesTreball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
Neus Agut
 

Similar to Disseny d’activitats competencials (20)

Competencia Docent
Competencia DocentCompetencia Docent
Competencia Docent
 
El meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol TevaEl meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol Teva
 
Conferència Joan Mateo
Conferència Joan MateoConferència Joan Mateo
Conferència Joan Mateo
 
Les competències bàsiques i les seves implicacions en la pràctica docent
Les competències bàsiques i les seves implicacions en la pràctica docentLes competències bàsiques i les seves implicacions en la pràctica docent
Les competències bàsiques i les seves implicacions en la pràctica docent
 
Conferència Joan Mateo
Conferència Joan MateoConferència Joan Mateo
Conferència Joan Mateo
 
La programació
La programacióLa programació
La programació
 
Competències docents
Competències docentsCompetències docents
Competències docents
 
Els continguts de la formació
Els continguts de la formacióEls continguts de la formació
Els continguts de la formació
 
Progrmar Amb Competencies
Progrmar Amb CompetenciesProgrmar Amb Competencies
Progrmar Amb Competencies
 
Competències i tecnologia digital
Competències i tecnologia digitalCompetències i tecnologia digital
Competències i tecnologia digital
 
Estructura de tasques
Estructura de tasquesEstructura de tasques
Estructura de tasques
 
La seqüència didàctica (grup 5)
La seqüència didàctica (grup 5)La seqüència didàctica (grup 5)
La seqüència didàctica (grup 5)
 
Les Competències
Les CompetènciesLes Competències
Les Competències
 
Avaluar per competències (orientacions)
Avaluar per competències (orientacions)Avaluar per competències (orientacions)
Avaluar per competències (orientacions)
 
Ppt programacions didàctiques
Ppt programacions didàctiquesPpt programacions didàctiques
Ppt programacions didàctiques
 
Model Didàctic I Unitats
Model Didàctic I UnitatsModel Didàctic I Unitats
Model Didàctic I Unitats
 
Jornades novembre,14
Jornades novembre,14Jornades novembre,14
Jornades novembre,14
 
Competencies bàsiques
Competencies bàsiquesCompetencies bàsiques
Competencies bàsiques
 
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNciesXerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
 
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències BàsiquesTreball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
Treball per projectes a l'ESO Xarxa Competències Bàsiques
 

More from Josep Bargalló Valls

Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)
Josep Bargalló Valls
 
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard VergésUna dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
Josep Bargalló Valls
 
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
Josep Bargalló Valls
 
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
Josep Bargalló Valls
 
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXIL'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
Josep Bargalló Valls
 
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens localsL'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
Josep Bargalló Valls
 
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistatRamon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
Josep Bargalló Valls
 
Els Casas de Torredembarra
Els Casas de TorredembarraEls Casas de Torredembarra
Els Casas de Torredembarra
Josep Bargalló Valls
 
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndemRamon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Josep Bargalló Valls
 
Rúbriques competencials i autoavaluació
Rúbriques competencials i autoavaluacióRúbriques competencials i autoavaluació
Rúbriques competencials i autoavaluació
Josep Bargalló Valls
 
Competències bàsiques a secundària
Competències bàsiques a secundàriaCompetències bàsiques a secundària
Competències bàsiques a secundària
Josep Bargalló Valls
 
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmicDrets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
Josep Bargalló Valls
 
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Josep Bargalló Valls
 
Els castells, Patrimoni de la Humanitat
Els castells, Patrimoni de la HumanitatEls castells, Patrimoni de la Humanitat
Els castells, Patrimoni de la Humanitat
Josep Bargalló Valls
 
¿Qué hacemos en Frankfurt?
¿Qué hacemos en Frankfurt?¿Qué hacemos en Frankfurt?
¿Qué hacemos en Frankfurt?
Josep Bargalló Valls
 
Que faisons-nous à Francfort?
Que faisons-nous à Francfort?Que faisons-nous à Francfort?
Que faisons-nous à Francfort?
Josep Bargalló Valls
 
Què fem a Frankfurt?
Què fem a Frankfurt?Què fem a Frankfurt?
Què fem a Frankfurt?
Josep Bargalló Valls
 
What are we doing in Frankfurt?
What are we doing in Frankfurt?What are we doing in Frankfurt?
What are we doing in Frankfurt?
Josep Bargalló Valls
 

More from Josep Bargalló Valls (20)

Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)
 
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard VergésUna dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
 
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
 
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
 
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXIL'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
 
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens localsL'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
 
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistatRamon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
 
Els Casas de Torredembarra
Els Casas de TorredembarraEls Casas de Torredembarra
Els Casas de Torredembarra
 
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndemRamon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
 
Rúbriques competencials i autoavaluació
Rúbriques competencials i autoavaluacióRúbriques competencials i autoavaluació
Rúbriques competencials i autoavaluació
 
Competències bàsiques a secundària
Competències bàsiques a secundàriaCompetències bàsiques a secundària
Competències bàsiques a secundària
 
Xarxes socials: administració 2.0
Xarxes socials: administració 2.0Xarxes socials: administració 2.0
Xarxes socials: administració 2.0
 
Les xarxes socials a l'escola
Les xarxes socials a l'escolaLes xarxes socials a l'escola
Les xarxes socials a l'escola
 
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmicDrets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
 
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
 
Els castells, Patrimoni de la Humanitat
Els castells, Patrimoni de la HumanitatEls castells, Patrimoni de la Humanitat
Els castells, Patrimoni de la Humanitat
 
¿Qué hacemos en Frankfurt?
¿Qué hacemos en Frankfurt?¿Qué hacemos en Frankfurt?
¿Qué hacemos en Frankfurt?
 
Que faisons-nous à Francfort?
Que faisons-nous à Francfort?Que faisons-nous à Francfort?
Que faisons-nous à Francfort?
 
Què fem a Frankfurt?
Què fem a Frankfurt?Què fem a Frankfurt?
Què fem a Frankfurt?
 
What are we doing in Frankfurt?
What are we doing in Frankfurt?What are we doing in Frankfurt?
What are we doing in Frankfurt?
 

Disseny d’activitats competencials

  • 1. Josep Bargalló (ICE / URV) Valls, 2014 Disseny d’activitats competencials
  • 2. Taller a centre Disseny d’activitats en el marc de les Competències Bàsiques Institut Serra de Miramar Octubre-desembre, 2014 Formadors: Marta Badia i Josep Bargalló Institut de Ciències de l’Educació / Universitat Rovira i Virgili
  • 3. Activitats competencials Les competències bàsiques (a partir de documents del Departament d'Ensenyament)
  • 4. Activitats competencials Una competència és la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers,la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació (Decret 142/2007, de 26 de juny)
  • 5. Activitats competencials Les competències bàsiques han d'atènyer problemes / situacions de la vida quotidiana i fornir les capacitats per a resoldre'ls en contextos diferents a partir de ٠ coneixements ٠ habilitats ٠ actituds que permetin als alumnes ser competents, és a dir, capaços
  • 7. Activitats competencials El desplegament de les competències bàsiques en el currículum (a partir del material del Departament d'Ensenyament)
  • 8. Activitats competencials ٠ les avaluacions PISA es fan en base de les competències bàsiques (“clau”) des del 2000 ٠ tots els Estats occidentals treballen els curricula en base de les competències (“objectius generals d'etapa”) ٠ el Departament d'Ensenyament les va concretar el 2003 a partir de la Conferència Nacional d'Educació ٠ a partir de 2013 n'ha publicat el desplegament curricular de l’àmbit matemàtic, del lingüístic i del digital (tant pel que fa a infantil i primària com secundària obligatòria), així com del cientificotecnològic (a secundària obligatòria)
  • 9. Activitats competencials la proposta competencial no esgota la totalitat d'objectius d'aprenentatge que cal assolir ٠ els centres han de definir aquests objectius, partint de la premissa que: - les competències bàsiques hi han de ser claus - no tots els objectius de l'aprenentatge són de caire competencial - hi ha objectius i coneixements que es justifiquen per ells mateixos (i que també són necessaris) ٠ el desplegament competencial permet: - la coherència entre els objectius de primària i secundària - una referència clara a l'hora de les avaluacions internes i externes - situar el sistema en l'àmbit internacional
  • 10. Activitats competencials currículum vigent competències bàsiques de l'etapa determinació de les dimensions Les dimensions són els blocs on s'agrupen les competències segons criteris curriculars
  • 11. Activitats competencials currículum vigent competències bàsiques de l'etapa determinació de les dimensions La competència bàsica és la capacitat de resoldre problemes reals, aplicant coneixements, habilitats i actituds en contextos diversos determinació de les competències curriculars determinació de les dimensions
  • 12. Activitats competencials currículum vigent competències bàsiques de l'etapa determinació de les dimensions Tres nivells d'assoliment de la competència a partir del nivell considerat “acceptable” (suficient) determinació de les competències curriculars determinació de les dimensions nivells d'assoliment
  • 13. Activitats competencials currículum vigent competències bàsiques de l'etapa Els coneixements necessaris per assolir la competència (a partit del currículum vigent) determinació de les competències cuuriculars determinació de les dimensions nivells d'assoliment continguts clau
  • 14. Activitats competencials currículum vigent competències bàsiques de l'etapa Recomanacions de com actuar didàcticament per assolir la competència (amb recursos i activitats) determinació de les competències cuuriculars determinació de les dimensions nivells d'assoliment continguts clau orientacions metodològiques
  • 15. Activitats competencials currículum vigent competències bàsiques de l'etapa Recomanacions per avaluar cada competència tenint present els descriptors i els nivells d'assoliment determinació de les competències cuuriculars determinació de les dimensions nivells d'assoliment continguts clau orientacions metodològiques orientacions per a l'avaluació
  • 16. Activitats competencials Indicadors de riquesa competencial d'una activitat (a partir d'un document del CESIRE-CREAMAT i d'un altre del CESIRE-CDEC)
  • 17. Activitats competencials  Són preguntes que poden orientar el professorat sobre el grau en què dins d’una activitat es cultiven les competències de l’alumnat.  Que una activitat sigui rica per desenvolupar les competències depèn de com es planteja, és a dir, de les seves característiques, però també de com es gestiona a l’aula.
  • 18. Activitats competencials Quant al context 1. La proposta o situació d’aprenentatge es refereix a un context real o quotidià, i/o és socialment rellevant per l’alumnat? 2. És una proposta oberta? (permet aportacions diferenciades, contrast d’idees, resolucions diferents...?) 3. Afavoreix fer emergir les idees que té l’alumnat en relació als fets o fenòmens que volem tractar, per treballar a partir d’elles i fer-les evolucionar?
  • 19. Activitats competencials Quant al mètode 4. La proposta o situació d’aprenentatge és significativa i permet pensar ciència? 5. L’activitat promou que l’alumnat arribi a fer-se preguntes investigables que l’ajudin a entendre i interpretar els fets i fenòmens del món? 6. Ajuda a interpretar fets o fenòmens de l’entorn des de la seva complexitat, tot construint models de ciència? 7. Implica fer recerca, selecció, organització i comunicació de la informació, fent ús de diferents instruments, eines (incloses les TIC) o materials?
  • 20. Activitats competencials Quant al treball 8. Es treballa a partir de “bones preguntes” més que d’explicacions? 9. Es treballa tenint en compte tant els sabers de l’alumnat, el professorat, el diàleg que establim amb l’entorn... com altres fonts d’informació (llibres, diaris o revistes, pàgines web...)? 10. Es posa en joc tant el treball i la responsabilitat individual com el cooperatiu en parelles o en grups que porti a parlar, escoltar, argumentar, convèncer, consensuar...?
  • 21. Activitats competencials Quant a l'ús del llenguatge 11. Estimula el treball de valors de coneixement (la perseverança, el dubte sistemàtic...) i potencia l'ús del llenguatge específic de l'àrea o matèria? 12. Ajuda l’alumnat a reflexionar sobre què fa, raonar-ho i comunicar-ho fent ús de diferents llenguatges (oral, escrit, gràfic, corporal...)? Quant a l'autonomia 13. Fomenta l’autonomia, la iniciativa i l’autoregulació de l’alumnat per tal que s’impliqui en el seu aprenentatge 14. Porta a aplicar coneixements ja adquirits relacionant-los amb d’altres, i a fer nous aprenentatges?
  • 22. Activitats competencials . Quant a la transferència 15. L’activitat promou actuacions per intervenir en l’entorn posant en pràctica coneixement, valors i normes de convivència? 16. Ajuda a relacionar conceptes de diferents parts de la matèria i de matèries diferents?
  • 23. Activitats competencials El Departament d'Ensenyament (a xtec.cat) ofereix material divers sobre els indicadors i l’avaluació de les activitats i les proves competencials, com ara: Avaluació d'activitats competencials Full d'indicadors competencials d'activitats (per a ensenyants) Full d'indicadors competencials de proves d'avaluació
  • 24. Activitats competencials MODEL DIDÀCTIC COMPETENCIAL Pràctica reflexiva (a partir de material del Grup Tècnic en Pràctica Reflexiva, del Departament d'Ensenyament)
  • 25. Activitats competencials Característiques de les activitats  tenir l'acció com a base del treball, induint l'alumne a “fer” de manera conscient  ser obertes i facilitar les capacitats de l'alumne  promoure dinàmiques de grup  integrar tasques diversificades  incloure tasques per a la transferència de coneixements  assegurar que l'alumne sigui capaç d'utilitzar i explicar de manera raonada allò que ha après
  • 26. Activitats competencials Característiques de la seqüència d'activitats  explicitar objectius d'aprenentatge  concretar els continguts que s'hi relacionen  preveure diferents tipus d'activitats aplicar -amb flexibilitat- la pauta/seqüència de bastiment ESETE: - E (experimenta): treballar a partir de les experiències personals - S (estructura): estructurar i esquematitzar els coneixements previs - E (emmarca): posar en comú els coneixements previs i contextualitzar-los - T (teoritza): afegir coneixements procedents d'experts - E (experimenta 2): aplicar a la vida real una experimentació enriquida des de les experiències personals i dels coneixements adquirits
  • 27. Activitats competencials Característiques dels continguts curriculars  ser funcionals (situacions reals o properes...)  estar d'acord amb els objectius d'aprenentatge  integrar diferents tipus de continguts (conceptuals, procedimentals...) en la seqüència  tractar-los de manera interdisciplinar, transversal i globalitzadora  integrar aspectes comunicatius com a eina bàsica d'aprenentatge  ser compartits entre l'equip docent
  • 28. Activitats competencials Característiques dels objectius competencials d'ensenyament  induir l'alumne a l'acció per resoldre situacions/problemes  promoure la implicació de tot l'alumnat  permetre la integració contínua de nous coneixements  promoure el treball transversal de diverses competències  promoure la reflexió i el treball autònom d'aprenentatge  deixar clara la finalitat dels objectius  contribuir a resoldre situacions/problemes de la vida real  garantir l'adquisició i l'assoliment de competències bàsiques i transversals
  • 29. Activitats competencials Característiques dels rols de l'alumnat  participar activament  reflexionar, analitzar i sintetitzar  aplicar, generalitzar i decidir  autoavaluar-se del professorat  generar empatia, observar i escoltar  conèixer l'alumne, el context i l'entorn  planificar, comunicar, compartir i orientar els objectius  proposar, pautar i dinamitzar  reflexionar sobre la pròpia tasca  dinamitzar el treball de l'alumnat  avaluar
  • 30. Activitats competencials Característiques de l'avaluació de la seqüència  permetre comprovar si l'alumne és capaç d'aplicar els aprenentatges en diferents contextos  permetre valorar l'assoliment dels objectius d'aprenentatge  facilitar pautes per a l'autoavaluació (avaluació formadora) per part de l'alumne (extret d‘ Ateneu )
  • 31. Activitats competencials UNA ACTIVITAT DESENVOLUPADA COMPETENCIALMENT (presentació completa a slideshare)
  • 32. Activitats competencials quina relació té el Sant Crist de Salomó amb el marxisme, la literatura eròtica i el món de la moda?
  • 33. Activitats competencials  context geogràfic i cultural proper  procés que demana una reflexió inicial  pregunta que necessita d’habilitats digitals  resposta que facilita coneixements transversals  plantejament interactiu i treball en equip
  • 44. Activitats competencials Els palíndroms: el cognom Nin  A partir del concepte de palíndrom i en relació a l’àmbit lingüístic, es proposen una sèrie d’activitats que es treballaran durant 5 sessions. En cada activitat s’indiquen les competències que es treballen i els indicadors que poden servir per avaluar els diferents nivells d’assoliment de la competència.  En la segona part, de l’àmbit matemàtic, es passa del concepte de palíndrom al concepte numèric de capicua i es presenten també 5 activitats distribuïdes en cinc sessions, amb la relació de competències i indicadors per a l’avaluació.
  • 45. Activitats competencials Primera part Sessió 1 - Es realitzarà l’explicació del concepte palíndrom i es posaran exemples de paraules, frases curtes, palíndroms més llargs, aforismes, poemes... - Durant aquesta primera sessió, els alumnes hauran de descobrir les paraules capicua que ens podem trobar a la llengua catalana. - A continuació, hauran de començar a construir frases curtes amb significat. Sessió 2 - Els alumnes hauran de continuar amb la construcció de les frases curtes que siguin palíndroms. El treball haurà de ser minuciós buscant la simetria de les frases, la seva lògica i significat. Sessió 3 - En aquesta sessió, els alumnes començaran a planificar l’escriptura d’un poema fent servir les paraules i les frases que fins ara han trobat o han fet. Hauran de pensar el tema principal i tipus de poema que faran. Sessió 4 - Aquesta sessió serà destinada a l’escriptura del poema. Els alumnes podran utilitzar el material de consulta que estimin oportú (diccionaris, correctors ortogràfics, fer recerca a internet...). Sessió 5 -La darrera sessió serà per completar el poema i realitzar les correccions necessàries perquè el poema tingui el sentit i el significat que s’havia planificat des d’un principi. Hauran de revisar també l’ortografia.
  • 46. Activitats competencials Primera part Competències que es treballen En aquestes activitats, es treballa l’expressió escrita en la seva dimensió general. Treballarem les següents competències: Competència 4: Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització. Competència 5: Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística. Competència 6: Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal. Orientacions per a l’avaluació Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització. L’alumne assolirà el nivell 1 si es capaç de fer un llistat de 10 paraules palíndromes, que li serviran per a la construcció del poema. L’alumne assolirà el nivell 2, si genera el llistat de 10 o més paraules i a més, fa un esquema sobre el poema que vol construir. L’alumne assolirà el nivell 3, si ha sabut identificar el tipus de text que ha de realitzar (un poema) i les seves característiques, si ha generat el llistat de les paraules, i a més fa un esquema sobre el poema amb una organització de les idees.
  • 47. Activitats competencials Primera part Orientacions per a l’avaluació Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística. En aquesta competència, l’alumne assolirà el nivell 1 si és capaç d’escriure un poema curt amb significat utilitzant les paraules del llistat i escriu amb una ortografia bàsica. Assolirà el nivell 2 si escriu un poema curt però amb frases amb significat. Ha d’escriure amb una ortografia correcta. L’alumne assolirà el nivell 3 si és capaç d’escriure un poema utilitzant les paraules del llistat i fent una redacció més complexa i amb frases més llargues i escrivint amb plena correcció ortogràfica. Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal. L’alumne assolirà el nivell 1 si utilitza material senzill de consulta, torna a escriure les parts del poema que ha trobat incorrectes i presenta el text amb claredat i de manera senzilla. Assolirà el nivell 2 si fa una revisió i reescriptura que afecta de manera significativa el text, utilitza materials variats de consulta en tot tipus de suport, aconsegueix obtenir un text força clar després de la correcció i presenta el treball amb claredat i afegeix alguns elements estètics. L’alumne assolirà el nivell 3 si fa una revisió minuciosa i profunda, la versió última no conté errors, utilitza materials especialitzats de consulta de tot tipus i aconsegueix obtenir un text clar, precís i concís.
  • 48. Activitats competencials Segona part Sessió 1 1. Esbrina els números capicua que hi ha d’un dígit i de dos dígits. 2. Esbrina els números capicua que hi ha de tres dígits. Quin és el més petit i quin és el més gran. 3. Busca alguna forma de representar tots els nombres capicua de tres dígits. 4.Generalitza el resultat que has obtingut. Explica i contrasta el resultat amb els companys. Sessió 2 1. Esbrina els números capicua que hi ha de un quatre dígits. Quin és el més petit i quin és el més gran. 2. Relaciona el resultat amb el de la sessió anterior. 3. Generalitza els resultats al cas de 5 i 6 dígits. 4. Hi ha diferencia si el nombre de dígits és parell o imparell? 5. Enuncia de forma general el nombre de capicues que hi ha de n xifres. Sessió 3 Aplica aquest algorisme: A partir d’un nombre natural li sumem el número que resulta d’invertir les seves xifres. Amb aquest nombre fem el mateix i així successivament fins obtenir un nombre capicua. Exemples: 23+32=55 capicua 84+46=110, 110+011=121 capicua 96+69=165, 165+561=726, 726+627=4884 capicua 1. Obtén números capicua a partir d’aquest procés. 2. Hi ha números que en pocs passos arriben a un capicua, d’altres necessiten moltes sumes. D’altres no se sap. Busca exemples de cada cas. 3. Busca capicues a partir dels quadrats de 1, 11, 111, 1111,....
  • 49. Activitats competencials Segona part Sessió 4 1. Investiga el concepte de conjectura en matemàtiques i relaciona-ho amb la sessió anterior. 2. L’any 1995 es va resoldre la conjectura de Fermat i va passar a ser un teorema. Busca el seu enunciat i explica’l. 3. La conjectura més famosa és la de Golbach. Busca l’enunciat d’aquesta conjectura i explica’l. 4. Busca el títol d’una pel·lícula i el d’un llibre recents sobre la conjectura de Goldbach. Sessió 5 1. Construeix el triangle de números en forma de files, de la forma següent: Primera fila: un sol element que és 1 Segona fila: dos elements que són dos 1 Tercera fila: tres elements, els extrems un 1 i cada número és la suma dels dos que que queden per sobre ell en la fila superior. Així de forma successiva es van formant la resta de files. 2. Observa la simetria de cada fila i relaciona-ho amb el concepte de capicua. 3. Busca propietats numèriques al triangle de Tartaglia. 4. Comprova que els números de cada fila corresponen als coeficients de les potencies d’un binomi. 5. Calcula (a+b)10 Competències que es treballen Competència 1: Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats. Competència 2: Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Competència 3: Mantenir una actitud de recerca davant un problema assajant estratègies diverses. Competència 5: Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en matemàtiques. Competència 10: Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres.
  • 50. Activitats competencials Segona part Orientacions per a l’avaluació Competència 1: Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats. Nivell 1: És capaç de contar el nombre de números capicues que hi ha d’un, dos i tres dígits, (10 d’un dígit, 9 de dos dígits, 90 de tres dígits). Sap escriure’ls i ordenar-los. Si entén la forma de trobar números capicues també ha de veure que hi ha el mateix nombre de capicues de tres i de quatre xifres, de cinc que de sis, etc. Sap aplicar i entendre els algorismes que se li proposen (algorismes capicua i triangle de Tartaglia) Nivell 2: L’alumne troba una forma ordenada de representació dels números capicua (en forma d’arbre) i sap calcular el nombres capicua que hi ha de qualsevol número de dígits.Sap calcular les potències d’un binomi i buscar propietats als nombres del triangle de Tartaglia. Distingeix entre els conceptes de conjectura i teorema. Nivell 3:Utilitza el llenguatge matemàtic i diferents formes de representació dels resultats de forma correcta. Entén les conjectures que se li proposen. Competència 2: Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Nivell 1: Utilitza estratègies adequades a la seva edat per tal de resoldre els problemes numèrics que es plantegen en les sessions. Nivell 2: Expressa de forma correcta les generalitzacions sobre la generació de nombres capicua, sobre el triangle de Tartaglia i sobre la potència de binomis. Nivell 3: Utilitza correctament els conceptes més abstractes, com teorema i conjectura. Sap fer abstracció matemàtica dels diferents conceptes i problemes que es plantegen.
  • 51. Activitats competencials Segona part Orientacions per a l’avaluació Competència 3: Mantenir una actitud de recerca davant un problema assajant estratègies diverses. Nivell: Prova diferents formes de trobar nombres capicua, i canvia l’estratègia a seguir per tal de resoldre representar els nombres capicua. Busca informació per tal de trobar exemples d’enuciats de conjectures. Nivell 2: Discuteix i contrasta diferents estratègies de generalització del problema dels nombres capicua i de l’enunciat de les conjectures. Nivell 3: Manté una actitud de recerca per tal de trobar exemples de conjectures, d’entendre enunciats i distingir entre teoremes i conjectures. Busca noves estratègies per millorar i ajustar les trobades. S’interessa per llibres i pel·lícules amb referent matemàtic. Competència 5: Construeix, expressa i contrasta argumentacions per tal de justificar i validar les afirmacions que es fan en matemàtiques. Nivell 1: Aporta explicacions als resultats de nombres capicua. Nivell 2 : Entén que es pot generalitzar el problema dels capicua i el del triangle de Tartaglia. Enten també que calen demostracions per tal que les conjectures siguin comprovades o refutades. Nivell 3: Construeix i expressa de forma correcta les generalitzacions de les sessions. Passa del particular al general. Sap consturir argumentacions expressades de forma correcta per les generalitzacions dels exercicis.
  • 52. Activitats competencials Segona part Orientacions per a l’avaluació Competència10: Expressa idees matemàtiques amb claredat i precisió i compren les dels altres. Nivell 1: Expressa en forma oral i escrita els càlculs fets en les sessions. Nivell 2: Escolta i entén les estratègies dels companys, utilitza la terminologia adequada per la seva edat i nivell. Nivell 3: Utilitza llenguatge matemàtic precís per les generalitzacions, expressa de forma correcta les estratègies i sap explicar-les als companys (activitat dissenyada per L. Justamante i M. Nomen, INS Salvador Vilaseca)
  • 53. Activitats competencials UNA ALTRA ACTIVITAT COMPETENCIAL (documentació completa a R. Grau)
  • 54. Activitats competencials Anorèxia i bulímia Ara formareu grups de 3 persones. Cada membre del grup rep 2 documents: · Anorèxia i bulímia (1) i testimoni · Anorèxia i bulímia (2) i testimoni · Anorèxia i bulímia (3) i testimoni Haureu de fer una lectura individual dels 2 documents. Finalitzada la lectura, us reunireu 3 o 4 companys i companyes de diferents grups que hàgiu llegit els mateixos documents per tal que : a. Resolgueu dubtes de vocabulari b. Discutiu i arribeu a un consens sobre les idees principals del document assignat, c. Identifiqueu en el document comú – testimoni, aquelles idees consensuades en l’apartat anterior que hi són presents, d. Elaboreu un breu informe que lligui les idees principals i les experiències relatades en el testimoni. Un cop elaborat aquest informe tornareu al vostre grup inicial on l’haureu d’explicar.
  • 55. Activitats competencials Finalment cada grup elaborarà un pòster en un DINA3 amb les següents pautes: a. Lema: una frase relacionada amb els efectes de l’anorèxia que capti l’atenció del lector i centri el problema b. Imatge: podeu enganxar fotografies de revistes, baixades d’internet, o de les fonts que considereu adients, c. Un seguit de consells sobre la prevenció, d. Un seguit de problemes relacionats amb la malaltia e. Una llista d’indicadors de conductes de risc sobre l’anorèxia. Un cop penjats els pòsters a les parets de l’aula, farem un debat sobre els sentiments que ens han despertat les lectures dels documents i les explicacions dels companys i companyes.
  • 56. Activitats competencials Si algú vol saber més sobre aquest problema pot visitar: http://www.estarguapa.com/edicion/noticia/0,2458,101623,00.html http://www.acab.org/cat/anorexia/anor.htm http://www.methodisthealth.com/spanish/mental/edanorex.htm (activitat proposada per Ramon Grau) (a l’enllaç donat a l’inici es poden trobar els documents a què fa referència l’activitat)
  • 58. Activitats competencials Departament d'Ensenyament XTEC competències bàsiques (documents i material) Departament d'Ensenyament (currícula i avaluació) Indicadors competencials (CREAMAT) Aplicació de recursos al currículum (ARC) Pràctica reflexiva (Grup Tècnic) Biblioteca de recursos digitals (Alexandria) Avaluació competencial (N. Lorenzo) Lectura en digital (TAC 5)
  • 59. Activitats competencials Webs http://www.xtec.cat/web/curriculum/xarxacb (xarxa de competències bàsiques) http://competentes.wordpress.com/ (blog sobre competències bàsiques) http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html (les competències en imatges) http://www.xtec.cat/~cbarba1/indexcompetencies2.html (programar per competències) https://sites.google.com/site/formacioarc/Introduccio (aprenentatge reflexió i col·laboratiu)
  • 60. Activitats competencials Webs http://www.xtec.cat/~rgrau/abp/abpbases.htm (aprenentage basat en problemes: R Grau) http://herramientasparacompetencias.weebly.com/ (eines 2.0: MJ Camino) https://sites.google.com/site/microtallersestiu2011/home/muntem-activitats-competencials-webquest- i-caceres-del-tresor (webquest: T Torné) http://carme-barba.blogspot.com.es/ (recursos i metodologies: C Barba) https://sites.google.com/a/xtec.cat/catalegs/home (recursos en línia: CRP Alt Camp)
  • 61. Activitats competencials podeu consultar, també, les presentacions relacionades: Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic a secundària Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencial material divers del meu blog: josepbargallo.wordpress i d’altres presentacions sobre competències comunicatives i digitals a: slideshare/JosepBargallo