La petició de comprensió i estima em va fer pensar en les persones infiltrades als inferns de l’explotació animal, granges i escorxadors, laboratoris, zoos, circs… Com hauran de mesurar les seues paraules? Què hauran de fer i de dir per a mantindre eixe lloc que tant ha costat d’aconseguir? M’ho poc imaginar. Jo mateix he fet infiltracions d’anar per casa als bous al carrer, a les benediccions de Sant Antoni o la “festa de les rates” del Puig, rient gràcies durant unes porques hores i impostant aprovacions per a les històries justificadores que sentia i volia sentir...

1. de1 3
Estima per a qui es fica a la gola del llop.
S’imaginen que allò que hui és habitual a totes les places de
bous, i que es permet malgrat estar prohibit pels reglaments,
isquera a la llum pública? Rafael Luna Murillo.
El Consell d’Assumptes Taurins d’Andalusia és un organisme
consultiu i amb capacitat per a fer propostes de “foment i
protecció ” de la tortura taurina a la Junta d’Andalusia, que per1
l’Estatut d’Autonomia en té la competència exclusiva. Com a
organisme pretesament participatiu, l’integren persones
representants del sector taurí, de l’executiu i del Parlament, que
renovà les seues 4 representacions el 22 de desembre de 2015.
A les candidatures de PSOE i PP s’afegí la de Podem
Andalusia, i com que no n’hi hagué per part de Ciutadans i
Esquerra Unida, la representació parlamentària quedà reduïda
a 3 persones . La diputada de Podem que assumí aquesta2
responsabilitat, Carmen García Bueno, delegà les seues
funcions en el suplent Rafael Alfonso Luna Murillo, simpatitzant
d’Equo i veterinari membre de l’Associació de persones
veterinàries abolicionistes de la tauromàquia i del
maltractament animal, AVATMA .
3
En la reunió de febrer d’aquest organisme, Luna defensà una
proposta que ha estat presentada per determinats mitjans de comunicació com “la primera de4
Podem que no rebutja la tortura taurina i que pretén la seua millora”. Parlem de l’abolició de les
becerrades a Andalusia, a més d’una sèrie de millores benestaristes per a la tortura taurina:
l’aplicació de sancions efectives per a pràctiques irregulars dels picadors i per a l’afaitat de5
banyes; controls aleatoris i sense previ avís per a detectar fàrmacs i altres substàncies destinades
a alterar les capacitats de l’animal i la limitació a 3 intents de l’estocada i el remat amb
descabello, que en cas de ser superada implicaria l’enviament de l’animal a l’escorxador de la
plaça per a que siga matat previ atordiment amb pistola de pern captiu. També es proposa la
implantació experimental del pern captiu com a pas previ al remat amb puntilla a l’arena i, en
qualsevol cas, al sagnat a l’escorxador.
A les previsibles condemnes sorgides des del moviment animalista, AVATMA respongué amb un
comunicat signat pel mateix Rafael Luna, amb el suport de la junta directiva . S’explica que la6
participació en aquest organisme és un recurs més de la lluita per la fi de la tortura taurina, que
Decret 183/1998, de 16 de setembre, pel què es crea i regula el funcionament del Consell d’Assumptes Taurins1
d’Andalusia. Article 2, Funcions, punt b). Butlletí Oficial de la Junta d’Andalusia (BOJA), nº 115 del 10/10/1998, http://
www.juntadeandalucia.es/boja/1998/115/1
El País, Antonio Lorca, 23/02/2015, Podemos Andalucía propone medidas para mejorar la fiesta de los toros, http://2
cultura.elpais.com/cultura/2016/02/23/actualidad/1456213434_995878.html
http://avatma.org3
La Información, Pedro M. Puerta, 23/02/2016, Podemos Andalucía dice “sí” a los toros por primera vez, aunque con4
algunos peros, http://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/toros/podemos-andalucia-dice-si-a-los-
toros-por-primera-vez-aunque-con-algunos-peros_CLfO2wslY0vX5EaWkr9Ea3/
Animalisme CAT, 31/12/2014, El patiment del bou a la plaça. José Enrique Zaldívar Laguía, http://5
animalismecat.blogspot.com.es/2014/12/el-patiment-del-bou-la-placa-jose_31.html?q=AVATMA
“Les maniobres il·legals dels picadors. La carioca consisteix en fer girar el cavall per a tapar l’eixida del bou i
allargar més i més el tems de pica, i té un percentatge d’ús del 28’93% respecte al total de piques efectuades. El
metesaca, o la pràctica de clavar, treure i tornar a clavar la pica en la mateixa entrada del bou, arriba al 63%. I,
finalment, el barrenado (remenar i fer girar la pica clavada per a aconseguir que penetre més) apareix en el 8’12% de
les ocasions”.
AVATMA, 28/02/2016, Los diferentes caminos hacía la abolición de la tauromaquia: Un veterinario de AVATMA en el6
Consejo de Asuntos Taurinos de Andalucía, http://avatma.org/2016/02/28/un-veterinario-de-avatma-en-el-consejo-de-
asuntos-taurinos-de-andalucia/
Rafael Luna Murillo

2. de2 3
no ha deixat escapar l’oportunitat de
tindre veu, oïdes i ulls al si d’aquest
organisme. Tot assumint la solitud
entre 34 veus taurines, s’aportaran
arguments, dades i propostes
fonamentades i s’accedirà de forma
directa i amb tot el dret a una
valuosa font d’informació. Tot plegat
permetria posar en evidència el
sector, les seues intencions, el seu
menyspreu als animals i les seues
irregularitats.
El comunicat d’AVATMA tanca
esperant que la seua postura siga
compresa, demanant “cons-ciència”,
estima i comprensió. Aquesta
esperança enllaça amb l’apel·lació
del Rafael Luna a la seua “vocació
d’activista pel benestar animal i l’abolició de la tauromàquia” a l’hora de decidir “ficar-se a la gola
del llop”.
La petició de comprensió i estima em va fer pensar en les persones infiltrades als inferns de
l’explotació animal, granges i escorxadors, laboratoris, zoos, circs… Com hauran de mesurar les
seues paraules? Què hauran de fer i de dir per a mantindre eixe lloc que tant ha costat
d’aconseguir? M’ho poc imaginar. Jo mateix he fet infiltracions d’anar per casa als bous al
carrer, a les benediccions de Sant Antoni o la “festa de les rates” del Puig, rient gràcies durant
unes porques hores i impostant aprovacions per a les històries justificadores que sentia i volia
sentir.
La infiltració no està abolint res. És una acció amb un elevat cost per a qui la realitza, a canvi
d’unes imatges, d’una informació, d’un document, d’una denúncia. Res més que allò que ha fet
saltar tantes alarmes i ha provocat lleis repressives ad hoc, detencions i anys de presó. Malgrat
que la decisió és seua, no deixe de veure a aquestes persones tan valentes com els “nostres”
éssers humans de laboratori, a qui enviem a
perilloses missions al costat dels botxins, i al
davant mateix del patiment de les víctimes,
perquè no en tenim d’alternatives. Els veig
com a micos de l’espai que tornem amb
informació clau per a remoure consciències,
front a un món especista que ens obliga a la
paradoxa de demostrar l’evidència una i altra
vegada.
A Andalusia, estem davant d’una forma
d’infiltració que es pot fer a cara descoberta
gràcies a la representació política, demostrant
que les urnes també són les nostres eines.
Almenys hauríem d’entendre això, malgrat que
rebutgem el benestar com a objectiu i que no
acceptem l’ideari neobenestarista com a camí
cap a la fi de l’explotació animal. Si que li
devem estima a eixe veterinari que s’ha ficat a
la “gola del llop”, que no és un pobre llop
ibèric a punt de ser massacrat a tirs, sinó un
instrument institucional al servei dels
interessos taurins.
S’ha de moure amb habilitat, tot assumint les
limitacions associades a la seua missió. La
Comissió té una estructura i una mecànica,
uns procediments que donen unes opcions i
no altres. No es tracta de trencar un
Kathrine Switzer a la marató de Boston de 1967. S’hagué
d’inscriure dissimulant el seu nom de dona i posà en
evidència el pensament masclista que excloïa les dones de
l’esport. Mostrà la realitat, aconseguí suports i despertà
consciències pel canvi.

3. de3 3
organisme on es mouen document i paraules, sinó de treure’n profit. Per això cal una estratègia
on s’enquadra eixa bateria de propostes que probablement seran rebutjades, demostrant que “el
sector taurí no té el més mínim interès en limitar el patiment dels animals que utilitzem per a la
seua diversió vestida de tradició”. En el cas poc probable que algunes foren acceptades, es
demostraria que “l’enorme patiment d’aquests animals continuaria existint”.
Altra vegada, les persones antiespecistes estem obligades a reflexionar sobre el que representa el
camí gradual cap a l’abolició, perquè totes tenim clar que la fi de l’especisme representa un
gegantí canvi de paradigma. Si acceptem que tota abolició d’una forma d’explotació animal és
un pas endavant en eixe camí gradual, hem d’acceptar que en la lluita antitaurina estem al costat
de persones que no són antiespecistes, que no ho són ara i que potser no ho seran mai, per un
objectiu comú. Això vol dir que afrontem la lluita antitaurina des de diferents posicions. Això vol
dir que en el futur ens separarem i que en el present estem separades pel que fa a altres lluites.
Això es fa evident a les manifestacions, àmbit propici per a estèrils xocs de trens. Es manifesta
també, i afortunadament cada vegada menys, a través de les diferents iniciatives i propostes on
l’antiespecisme sol anar a remolc i amb una injustificada actitud hipercrítica, per por a caure en
eixa “trampa del desequilibri” que és heretgia especista. Ja sabeu, hem de deixar clar en cada
moment que tota forma d’explotació animal és igual per a nosaltres i hem de vigilar per a no ser
absorbides per les que mobilitzen més, com la defensa de gossos i gats o la lluita antitaurina. Per
això hi ha manifestants antitaurins que es manifesten front a la manifestació, cercant amb
mirades desconfiades “hipòcrites que mengen carn i porten sabates de cuir”.
Luna haja arribat a la Comissió seguint “vies, camins i dreceres per a aconseguir l’abolició
diferents a les que altres preconitzen, és a dir, la seua prohibició”, les rutes d’ascens més
avançades perquè el purisme és al camp base, atemorit per les contradiccions. Tant se val, Luna
és el nostre humà al laberint experimental, el nostre recollidor de mostres sobre la superfície d’un
planeta estrany i amb una atmosfera hostil. Els seus també seran els ulls de la prohibició si
aquesta els vol aprofitar i, al contrari del que passa amb les infiltracions, sense cap obligació de
riure-li les gràcies ni d’impostar acceptacions a totes les seues postures.