És el món de les persones compromeses i en lluita, que dediquen a canviar el món molt de temps i esforços. També diners que espigolen entre tot el que tenen a les butxaques, i també coneixements, i experiència, i capacitats, i somnis… I, davant el Treblinka etern , se les ha de “vendre” el producte amb un elaborat argumentari, encapçalat pels motius més “egoístes” al voltant de la salut, l’economia, l’ecologia, el canvi climàtic o l’explotació obrera. I demanen més explicacions, fins i tot les exigeixen. I fugen una i altra vegada d’estudi, i s’agafen a cada clau roent que creuen haver trobat. I, gràcies als privilegis que els atorga l’especisme, decideixen que se seguiran aprofitant del seu poder...

1. Decepció. Antimanual per a ús d’espessos especistes, especiòlegs i especians.
Si mai esperes res dels i les altres, mai et decebràs. Aquesta
frase s’adjudica a la SylviaPlath, la jove poeta que, abans de
suïcidar-se, preparàcom cada dia els dos gots de llet del
matí per a la filla de 3 anys i el fill d’un. Em ve al cap davant
de situacions com algunes de les que he viscut aquest
dissabte, perquè espere molt de determinada gent, perquè la
decepció és recorrent i perquè em colpeix profundament.
Fou a les engrescadores Jornades per l’Alliberament Animal
a Tarragona1. A l’Ateneu Llibertari Alomà2, i després de la
xarrada sobre feminisme i alliberament animal de l’Eva
Benet, de la meua sobre els correbous als Països Catalans3i
de la del Toni Infante sobre socialisme i alliberament
animal, s’obrí un debat. Globalment, fou molt enriquidor.
La primera persona en intervindre havia arribat amb
l’última de les tres xarrades ja començada i, mentre el Toni
parlava, havia mostrat la seua discrepància amb el que deia
en diverses ocasions. La resposta del Toni al seu llargi
adornat discurs inclogué una referència a l’Anti-manual per
a ús de marxistes, marxòlegs i marxians delLudovico Silva4. Aquestapseudoponència no
programada, especialitat de moltes persones,culminà amb la trista i repetitiva crida a seguir un
ordre de prioritatsal gust de qui fa la crida. És una vella tesi que compta amb fites històriques tan
importants com la de relegar a posicions“no prioritàries” la lluita feminista, l’antiimperialista, pels
drets dels pobles a l’autodeterminació, pels drets i la igualtat de les persones LGTBI5…
La lluita pels drets dels animals és, ara, a dins del tren que sempre han deixat passar. Els obligaria
a refer el plànol que han dibuixat a les seues altes torres de marfil. O als seus clubs d’ingrés
restringit a gent amb el currículum escaient i els avals adequats. O a la tranquil·litat dels seus caus
subterranis, tan llunyans dels perills que amenacen a fora.
La tesi es tancava amb aquesta sentència: “a Tarragona tenim molts problemes més prioritaris,
estem dividides en la lluita i no podem estar pels gossets, els gatets i les vaquetes”. No es privà de
fer-ho, a més, amb eixe
condescendent insult a la
intel·ligència del “segurament no
m’he explicat be”, que han de dir
molt lentament per a que no se’ls
escape el que volen dir realment:
“segurament, no has entés el que he
dit”. El feia servir com a pròleg
d’una nova i llarga volta de sènia
per a tornar amb la mateixa als
catúfols: prioritats, no gatets,
gossets i vaquetes. Definitivament,
coses marxianes.
Més repetitiva, si cap, fou altra
intervenció que sempre comença
amb la recollida del premi
autoconcedit a la coherència,
precedit del discurs de “no
1 http://iniciativaanimalista.cat/index.php/item/2282-i-jornades-per-l%E2%80%99alliberament-animal-a-tarragona
2 http://ateneutgn.ourproject.org/?p=2150
3 http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/05/correbous-als-paisos-catalans.html
4 Silva, Ludovico, Anti-manual para uso de marxistas, marxólogos i marxianos (1975), Caracas, Monte Ávila (Biblioteca
básica de autores venezolanos), 2009. http://blog.chavez.org.ve/wp-content/uploads/2010/08/AntiManual.pdf
5 Persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, pansexuals, polisexuals, intersexuals… Totes les identitats i formes de
relació excloses des de l’heterosexualitat normativa i la dicotomia de sexe/gènere.
SylviaPlath.
Mercat de Betlem (Cisjordània, Palestina). Foto: Carmen Pérez del
Olmo Teira. http://trajinandoporelmundo.com/viaje-palestina-que-
ver-belen-natividad/

2. m’importa dir-ho, a mi m’agrada menjar carn”. Anava seguit de la també típica revelació de
secrets. En aquest cas, que una comuna perduda entre la boira a no sé quin racó d’Euskadi
abandonà el seu veganisme inicial, demostrant la seua inviabilitat. També, que a Palestina no
poden menjar altra cosa que carn perquè viuen a la realitat, no com nosaltres.
Amb el cap entre els genolls, esperí que apareguera el poble inuk caçant foques. El poble inuk
caçant foques sempre ha estat considerat una magnífica justificació per a engolir pernil al bar de la
cantonada, per a devorar llamàntols al restaurant car o per a anar al supermercat a comprar safes
de porexpan amb trossos d’animals a dins, tot cobert de plàstic. El poble inuk es va lliurar, aquesta
vegada li tocava només al palestí.
Preguntí al mestre dels secrets: què mengen els animals de Palestina? La resposta, després d’uns
segons de dubte, és que per les
fronteres passen mercaderies,
malgrat els bloqueigs
israelians. Es veu que per les
escletxes passen tots els
animals que facen falta, però
els vegetals no tenen tanta sort:
sisón per a alimentar humans i
humanes, no hi ha manera. Al
rescat d’aquest vaixell que feia
aigües, acudí altra veu amb un
nou argument d’aquests que no
hem sentit mai: mengen brossa
i coses que “nosaltres” no
podem menjar (sovint
afegeixen: “és el que l’àvia
donava de menjar als porcs al
meu poble”).
A Palestina i a qualsevol lloc,
els animals esclaus que han
menjat brossa i coses que
“nosaltres” no podem menjar alguna vegada a la seua vida, són molt pocs. L’explotació per a la
carn és un negoci i els animals tenen la consideració d’una inversió, una propietat que s’ha de
rendibilitzar el més prompte possible, perquè cada dia que passa suposa un dia de despesa. Fins i
tot les vaques brunes del Pirineu o les ovelles roges dels Maestrat i de la serra de Tramuntana,
instruments d’eixa ramaderia “ecològica” que “converteix pastures en proteïnes” mentre neteja el
bosc, son estabulades i alimentades amb pinsos per a accelerar l’engreix o garantir la producció de
llet.
Si aquests animals “ecològics” foren l’única
font de carn, es vendria a preu d’or. Allà on
els exploten, el seu destí sempre és el mercat i
les taules on poden pagar el que demanen per
eixa carn. La major part de la que venen ve
d’animals que només han vist la llum del sol
quan han eixit de l’infern de la granja
intensiva per a anar a l’escorxador i que, per
suposat, no saben el que són les pastures.
Sempre han estat alimentats amb pinsos fets
majoritàriament amb vegetals aprofitables
pels éssers humans (principalment, cereals i
llegums). Aquests pinsos es malbaraten en
proporcions que no baixen de 8kg consumits
per cada kg de carn venuda. A Palestina, la
immensa majoria de gent que menja carn l’ha
de comprar, el que vol dir que podrien menjar
més, millor i més sa amb aquests diners. No és cap “democratització de la proteïna”, és altre
Marcat d’Hebron (Cisjordània, Palestina). Foto: JavierBernatasGarau,
http://javierbernatas.wordpress.com/2014/05/13/balata-seis-decadas-
despues/
Indígena ibèric, atrapat per un cep.

3. engany de la indústria d’explotació animal.
A més, s’ha d’afegir tota la sang que taca aquesta brossa i aquestes coses que no es poden menjar
els éssers humans. No em referisc només a les víctimes humanes de les històriques confrontacions
entre persones agricultores i pastores pels usos i ocupacions de la terra. Darrere de la idíl·lica
imatge del pastoreig sempre apareix l’apropiació de la natura i la destrucció de qui sempre l’havia
habitada, de l’indígena salvatge (humà i no humà). Llops, raboses, óssos, lleons, pumes, tigresi
molts altres paguen amb la seua vida.Ara, fins i tot volen convertir els voltors en ocells assassins6
que s’han de “controlar”, eufemisme per a dir “eliminar”.
És el món de les persones compromeses i en lluita, que dediquen a canviar el món molt de temps i
esforços. També diners que espigolen entre tot el que
tenen a les butxaques, i també coneixements, i
experiència, i capacitats, i somnis… I, davant el
Treblinka etern7, se les ha de “vendre” el producte amb
un elaborat argumentari, encapçalat pels motius més
“egoístes” al voltant de la salut, l’economia, l’ecologia,
el canvi climàtic o l’explotació obrera. I demanen més
explicacions, fins i tot les exigeixen. I fugen una i altra
vegada d’estudi, i s’agafen a cada clau roent que creuen
haver trobat. I, gràcies als privilegis que els atorga
l’especisme, decideixen que se seguiran aprofitant del
seu poder.
Sé que aquest sentiment és massa primari, massa
prepolític. Continuaré treballant assumint la trista
realitat, però vull protestar pel buit que em deixa
aquest forat de la decepció. Afortunadament, només he
de pensar en mi mateix fa 10 anys per a que em vinguen
ganes de demanar perdó, perquè jo també he fet més o
menys com aquesta gent. Demanar perdó, sobre tot,
per haver estat com aquesta gent.
6 Animalisme CAT, 12/06/2012, Rapinya, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/06/rapinya.html
7 “Pel que fa als animals, tota la gent és nazi. Pels animals, açò és un etern Treblinka”. Isaac Bashevis Singer, escriptor
jueu, premi Nobel de literatura de 1978. Nasqué a Varsòvia el 1904 i, per temor al nazisme, emigrà als EUA el 1935.