La injustícia es fa evident quan les pràctiques que la generen estan normalitzades i, més encara, quan aquestes pràctiques formen part d’un sistema que les sosté. Per a qui les defensa perquè es creu la ideologia que les justifica o, encara pitjor, perquè en treu benefici, aquesta evidència és un atzucac del que intenta fugir fent servir la normalització...

1. Totes les “belles” tradicions velles. Pamplona–Gandia.
Es tortura pública d’un animal que crida i
només vol fugir.
I no et sembla bonic, això?
Debat previ a la Manifestació antitaurina de
Gandia del 13 de juliol de 20131. Resposta del
representant dels tauricides.
Sense bous no hi ha festa, ni borratxera, ni
llibertat.
Defensora de la setmana taurina, mentre a dins
de la plaça torturaven i mataven el primer vedell
del 2012 a les becerrades cadafaleres
d’Algemesí2.
La injustícia es fa evident quan les pràctiques
que la generen estan normalitzades i, més
encara, quan aquestes pràctiques formen part
d’un sistema que les sosté. Per a qui les defensa
perquè es creu la ideologia que les justifica o,
encara pitjor, perquè en treu benefici, aquesta
evidència és un atzucac del que intenta fugir fent
servir la normalització.
Els Sanfermins de Pamplona són tot una
font d’exemples. Aquest any han estat les
imatges de disbauxa amb dones grapejades per
desenes o centenars d’homes que els arrenquen
la roba3. Les dones, a moltes de les fotos, sembla
que estan fent el volen fer. Els homes ho fan
sempre. Elles riuen, viuen un d’aquests moments de
diversió i descontrol que molta gent hem viscut, que
certament no formen part de les nostres actuacions
més brillants, però que tenim al calaix dels bons
records (de joventut?) i dels què no ens penedim.
Per a ells segur que serà així, sense assumir cap risc
per la seua llibertat4.
Sanfermines 2013, Chupinazo. Al centre, una ma i uns dits.
És altra escenadel patriarcat, amb les cartes sempre
marcades. L’evidència de les fotos és que ells
exerceixen de mascles, sense preguntar ni esperar
consentimentsi, fins i tot, aprofitant que ellesfan el
que volen fer (quan no es tracta de models que,
juntament amb les persones fotògrafes, van a la caça
d’un premi en metàl·lic de fotografia eròtica5). Els
privilegiats pel sistema no deixen escapar ni una sola
Plataforma Carles Pinazo, 12/07/2013, Gandia de cultura amb els bous. Pels drets de tots els animals.
http://plataformacarlespinazo.wordpress.com/2013/07/12/gandia-de-cultura-amb-els-bous-pels-drets-de-tots-elsanimals/
2 Animalisme CAT, 27/09/2012, Lacre de sang. Becerrades cadafaleres d’Algemesí.
http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/09/lacre-de-sang-becerrades-cadafaleres.html
3 Pikara Magazine, 09/07/2013, Arias Domínguez, Emilia Laura, Tetas y toros.
http://www.pikaramagazine.com/2013/07/tetas-y-toros/
4 Despentes, Virginie (Traducció del francès al castellà: Preciado, Beatriz), Teoría King Kong, Barcelona, Melusina, 2009,
ISBN 9788496614765. Sobre la vida de les dones sense les limitacions del patriarcat i front a les seues amenaces directes
o velades. Sobre les autolimitacions per la por al patriarcat i a les seues amenaces directes o velades. Sobre la lluita
contra els abusos i els abusadors (especialment, contra els violadors).
5 El concurs està impulsat per la revista Play-Boy.
http://www.sanfermin.com/index.php/es/participa/playboy/concurso-play-boy/fotos-2012
1

2. oportunitat d’exercir el seu poder, com fan amb els bous als terribles linxaments dels encierros,
abans de la tortura i matança que els animals patiran a la plaça mentre ells criden i es continuen
emborratxant. Totes les “belles” tradicions velles.
Davant de l’evidència, només es poden amagar en la normalització i buscar explicacions en el
context: la festa, l’alcohol, els somriures de les dones… Ahir dijous, a Gandia, torní a viure
aquesta realitat mentre participava a un debat a la
ràdio6, previ a la manifestació antitaurina7que
impulsa l’SPAMA Safor8, amb el suport de la
Plataforma Carles Pinazo9, i que es farà hui
dissabte, 13 de juliol, a partir de les 18:15h i
des del Club Nàutic.
La manifestació vol
recuperar la Gandia lliure de tortura taurina que va
ser durant 25 anys, abans que el PP tornà a la foscor
del passat només arribar al govern municipal, el 2o11.
José Villar Martínez participà com a membre de la
penya de Gandia i es presentà com el primer
empresari taurí de la ciutat i “qui va fer torero al
Yiyo10”. Ni tan sols es considerà en l’obligació
Sanfermines 2013. Concurs de fotografia eròtica.
d’amagar la tortura que, segons ell, només són unes
banderilles i dos picades. Només parlà de fiesta
nacional, de la seua llibertat per a gaudir de la tortura i del la mentida dels diners i els llocs de
treball que diuen generar (amb els diners públics que s’embutxaca el negoci taurí, es podrien
mantindre llocs de treball reals que es perden amb les retallades, o es podrien generar llocs de
treball en sectors realment productius).
També fou molt clara la intervenció del periodista Miguel Pérez, que es declarà taurí. Segons ell, la
falta de solidesa dels arguments a favor dels bous lliures de tortura està en que no s’han fet
manifestacions a Gandia contra els circs amb animals, la pràctica de la caça o l’alimentació amb
carn d’animals. Per a la seua argumentació, insistí en les terribles condicions dels animals esclaus
als circs, deixà clara la lògica del rebuig a la matança d’animals per diversió i, fins i tot, va fer una
gràfica explicació sobre la gent que ha tingut l’experiència d’estar o viure a prop “dels escorxadors
de ramat o de pollastres que, de nit, cridaven quan els enganxaven vius del coll i els escaldaven,
abans de ser degollats”. I tancà la fugida de l’atzucac amb la normalització: “I, tranquil·lament,
anem a la carnisseria”.
Nosaltres, aquesta vesprada a Gandia,
deixarem clar que el que fan als bous es
una barbàrie que no es pot justificar de
cap manera, que no s’ha de sostindre amb
els diners públics. Que aquesta bàrbarie
no es pot amagar darrere de la tradició o
de les banderes, i que no es pot
normalitzar amb referències a altres
formes d’esclavitzar, explotar, maltractar
i matar animals. La seua consisteix en
envoltar una plaça amb grades que
pretenen omplir de gent, i fer espectacle
de la llarga agonia d’un animal que maten entre terribles tortures.
Radio Gandia Cadena Ser, Informatiu La Ventana: A Debat, divendres, 12/07/2013.
http://www.radiogandia.net/images/stories/audio/alacarta/LVdeGandia_Vie.mp3
7 Plataforma Carles Pinazo, 12/07/2013, Gandia de cultura amb els bous. Pels drets de tots els animals.
http://plataformacarlespinazo.wordpress.com/2013/07/12/gandia-de-cultura-amb-els-bous-pels-drets-de-tots-elsanimals/
8 http://www.spama.org/home.php
9 http://plataformacarlespinazo.wordpress.com/
10 José Cubero Sánchez, el Yiyo (1964-1985). Yiyo i el bou Burlero es mataren mútuament el 30 d’agost de 1985, a la
plaça de Colmenar Viejo (Madrid). Després d’haver estat torturat salvatgement i quan rebé l’estocada mortal per part de
Yiyo, Burlero reaccionà amb una cabotada i clavà una de les seues banyes per l’esquena del torero, fins al cor. La mort
del Yiyo fou quasi instantània.
6

3. La gran majoria de ciutadanes i ciutadans ja no accepta aquest exercici trampós de normalització,
com acabarà fent amb la resta de formes d’usar i explotar els altres animals.
La gran majoria de la gent entén que tot plegat és un negoci que acaba així. Aquest és el bou que
tant diuen estimar, després que tots els diners ja estiguen repartits entre ramaders, toreros,
apoderats i empresaris tauricídes.
La gran majoria de la gent vol que tot això s’acabe definitivament.
Una de les víctimes als Sanfermines de 2013, després de la tortura i matança que patí a la plaça de Pamplona.