Com explica Anselmi, el culling s’aplica en funció de les necessitats logístiques dels zoològics. Segons el llenguatge cosificador que fa servir aquesta indústria de l’explotació animal, dintre de les “col·leccions” dels zoològics es troben les peces més valuoses, allò que anomenen “animals carismàtics” per ser individus especialment famosos i, sobre tot, per pertànyer a les espècies que atrauen més gent: grans simis, lleons, elefants, dofins… No solen ser víctimes del culling perquè tenen mercat, els excedents poden ser venuts i utilitzats com a moneda de canvi amb altres zoològics. Els individus d’espècies menys “espectaculars” i amb amb moltes cries en captivitat són les que pateixen habitualment el culling...