... Pel que fa a la moció de Quart del maig 2016, presentada per Compromís, declara el municipi “amic dels animals, a favor del tracte ètic i dels seus drets, i contrari al maltractament animal”, explicitant que això inclou “qualsevol tipus d’activitat, espectacle o pràctica esportiva que implique violència contra els animals o que els puga ocasionar estats d’ansietat, por, patiment o qualsevol altre dany físic o psicològic”. La moció d’Aldaia, també presentada per Compromís i aprovada al novembre del 2015, inclou una referència explícita (i subratllada al text) “als espectacles taurins i als circs amb animals”...
La gent del canvi és raonable i ens pot dir que no ens busquem problemes si no volem patir les conseqüències, o que la tornada al passat de les gosseres és la millor “opció animalista” pel present i que esperem amb paciència un canvi de futur. Així, com quan Íñigo Errejón ens explicà que la tortura taurina havia de morir de vella i al seu llit, com s’ha fet sempre amb aquest tipus de coses.
Som un problema, una amenaça pel canvi de progrés. Sobrem. Almenys no ens falta experiència per a afrontar aquesta situació.
Verinosos i comestibles. Antianimalistes i el que representen.Jesús Frare Garcia
En la meua opinió, tots aquests exemples donen legitimitat al plantejament de PACMA. Certament, tenim un partit que injecta animalisme a la vena cefàlica del sistema, als seus procediments electorals, des de molt abans d’haver aconseguit cap designació. Aquesta és una eina més de la nostra lluita, un recurs que es mostra cada vegada més necessari i especialment a llocs com Algemesí, Tavernes de la Valldigna, Vila-real i molts altres, on cal visibilitzar els vots animalistes i dotar-los d’una representació directa, siga dins o fora de les institucions, que mai sostinga els bolets verinosos dels què parlàvem.
A més, i lògicament, la pròpia identitat del PACMA el converteix en un partit on no caben figurons dels què, suposadament, fan pujar els colors a la majoria de la gent dels seus partits i, amb tota seguretat, a totes aquelles persones sensibles al maltractament animal. Amb el PACMA serien impossibles els Fidels Romero d’Esquerra Unida, els Pasquals Batalla o Jordis Juan de Compromís o els José Antonios González Poncela o les Martes Trenzano del PSOE. També serien impossibles les genialitats assembleàries, amb responsabilitat horitzontal, com les d’aquelles persones dels primers moments de Podem a Algemesí...
A més, la gestió directa tampoc és garantia de res. En el nostre cas, es tracta amb una realitat molt problemàtica, a causa de múltiples factors. Els refugis, malgrat tots els esforços, mai deixaran de ser mals menors, presons on determinades necessitats dels animals no poden ser cobertes. Sempre estaran amenaçades per diversos interessos que les volen rapinyar: caçadors a la recerca de gangues per a usar i tirar, gent que es vol fer amb animals per a les baralles (com a lluitadores o com a sparrings), brookers de la indústria d’investigació animal internacional, etc. Sempre n’hi haurà de temptacions a les que algunes persones poden sucumbir, siga amb gestió directa o delegada.
La gestió directa no està exempta, simplement pel fet de ser-ho, de la deixadesa, la negligència o la corrupció. No està exempta de patir la falta de recursos crònics, o d’haver de fer front a allaus d’abandons i altres imprevists. La gestió directa ha de trobar la forma de suplir la vocació amb treball professional que no ha de ser necessàriament vocacional, i això és molt perillós amb un material tan sensible com són uns animals que han patit abandó, set, fam, malalties, maltractaments… Ha de veure com encaixar un voluntariat que ha de tindre veu i vot a l’hora de fer el seu treball. La gestió directa pot ser dolenta i pot ser bona, i per a ser bona s’han de d’invertir necessàriament uns recursos que, fins ara, han estat dotats majoritàriament per les protectores.
Catarroja Lliure de maltractament animal?. El canvi que no canvia res. Jesús Frare Garcia
Catarroja és altre municipi valencià que ha aprovat una declaració de “municipi lliure de maltractament animal”, sense la voluntat política d’acomplir-la per part de qui governa (...). La nova moció, que com he dit és per a emmarcar, ens aclareix que aquestes definicions no inclouen aquelles formes de maltractament que es practiquen a Catarroja, sense renunciar a presentar-se davant del món com a municipi lliure de maltractament. És una espècie de butlla per a filades mores, societats de caçadors i pescadors, colombaires i el que faça falta, que queden lliures de tot pecat. L’apoteosi arriba amb un punt que diu que, si se’ls ha oblidat alguna cosa o apareix sota les pedres altre que també necessita butlla, ja li la donaran també: “que qualsevol altra activitat que no estiga ací especificada o que puga eixir de nova, estarà a el que s’acorde en aquesta moció per analogia i en l’ordenança”...
La gent del canvi és raonable i ens pot dir que no ens busquem problemes si no volem patir les conseqüències, o que la tornada al passat de les gosseres és la millor “opció animalista” pel present i que esperem amb paciència un canvi de futur. Així, com quan Íñigo Errejón ens explicà que la tortura taurina havia de morir de vella i al seu llit, com s’ha fet sempre amb aquest tipus de coses.
Som un problema, una amenaça pel canvi de progrés. Sobrem. Almenys no ens falta experiència per a afrontar aquesta situació.
Verinosos i comestibles. Antianimalistes i el que representen.Jesús Frare Garcia
En la meua opinió, tots aquests exemples donen legitimitat al plantejament de PACMA. Certament, tenim un partit que injecta animalisme a la vena cefàlica del sistema, als seus procediments electorals, des de molt abans d’haver aconseguit cap designació. Aquesta és una eina més de la nostra lluita, un recurs que es mostra cada vegada més necessari i especialment a llocs com Algemesí, Tavernes de la Valldigna, Vila-real i molts altres, on cal visibilitzar els vots animalistes i dotar-los d’una representació directa, siga dins o fora de les institucions, que mai sostinga els bolets verinosos dels què parlàvem.
A més, i lògicament, la pròpia identitat del PACMA el converteix en un partit on no caben figurons dels què, suposadament, fan pujar els colors a la majoria de la gent dels seus partits i, amb tota seguretat, a totes aquelles persones sensibles al maltractament animal. Amb el PACMA serien impossibles els Fidels Romero d’Esquerra Unida, els Pasquals Batalla o Jordis Juan de Compromís o els José Antonios González Poncela o les Martes Trenzano del PSOE. També serien impossibles les genialitats assembleàries, amb responsabilitat horitzontal, com les d’aquelles persones dels primers moments de Podem a Algemesí...
A més, la gestió directa tampoc és garantia de res. En el nostre cas, es tracta amb una realitat molt problemàtica, a causa de múltiples factors. Els refugis, malgrat tots els esforços, mai deixaran de ser mals menors, presons on determinades necessitats dels animals no poden ser cobertes. Sempre estaran amenaçades per diversos interessos que les volen rapinyar: caçadors a la recerca de gangues per a usar i tirar, gent que es vol fer amb animals per a les baralles (com a lluitadores o com a sparrings), brookers de la indústria d’investigació animal internacional, etc. Sempre n’hi haurà de temptacions a les que algunes persones poden sucumbir, siga amb gestió directa o delegada.
La gestió directa no està exempta, simplement pel fet de ser-ho, de la deixadesa, la negligència o la corrupció. No està exempta de patir la falta de recursos crònics, o d’haver de fer front a allaus d’abandons i altres imprevists. La gestió directa ha de trobar la forma de suplir la vocació amb treball professional que no ha de ser necessàriament vocacional, i això és molt perillós amb un material tan sensible com són uns animals que han patit abandó, set, fam, malalties, maltractaments… Ha de veure com encaixar un voluntariat que ha de tindre veu i vot a l’hora de fer el seu treball. La gestió directa pot ser dolenta i pot ser bona, i per a ser bona s’han de d’invertir necessàriament uns recursos que, fins ara, han estat dotats majoritàriament per les protectores.
Catarroja Lliure de maltractament animal?. El canvi que no canvia res. Jesús Frare Garcia
Catarroja és altre municipi valencià que ha aprovat una declaració de “municipi lliure de maltractament animal”, sense la voluntat política d’acomplir-la per part de qui governa (...). La nova moció, que com he dit és per a emmarcar, ens aclareix que aquestes definicions no inclouen aquelles formes de maltractament que es practiquen a Catarroja, sense renunciar a presentar-se davant del món com a municipi lliure de maltractament. És una espècie de butlla per a filades mores, societats de caçadors i pescadors, colombaires i el que faça falta, que queden lliures de tot pecat. L’apoteosi arriba amb un punt que diu que, si se’ls ha oblidat alguna cosa o apareix sota les pedres altre que també necessita butlla, ja li la donaran també: “que qualsevol altra activitat que no estiga ací especificada o que puga eixir de nova, estarà a el que s’acorde en aquesta moció per analogia i en l’ordenança”...
El primer mort als bous al carrer del 2012 era d’Alboraia i vivia al meu poble. El dissabte, 21 de gener, era a dalt d’un munt de troncs acumulats a la plaça de l’Om de Navaixes, a pocs metres del piló. Li agradava “gaudir de la seua afició” des de la barrera i decidí veure l’embolat de prop. No pogué fugir com les altres dues persones que eren al seu costat quan el bou topà amb els troncs, perquè es desestabilitzà i caigué de dalt a baix. L’animal, en la seua lluita contra el foc, pujà per la feble estructura i s’esfondrà amb el munt de llenya, formant un allau que li caigué a sobre. Morí a l’acte...
El butlletí de Dipsalut nº7, Oct 2012-Gen 2013Dipsalut
www.dipsalut.cat Publicació informativa de l’activitat de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.
El butlletí és una eina més perquè els municipis puguin tenir tota la informació sobre cada programa del Catàleg de Serveis, les novetats, conèixer els professionals de l’organisme i els seus col·laboradors així com donar la seva opinió sobre què cal reforçar o corregir.
Publicació de la CGT País Valencià suplement de Rojo y Negro. Quan converteixen comprar en un vici – Entrevista amb Leonor Gil de Ramales – La misèria de les banderes – Perquè l'anarquia sobrepasse el nadal. Salut! – Perversió del populisme? – No vamos a poder recurrir nuestro despido si quienes nos despiden son los sindicatos del Régimen – Corredor Cantábrico-Mediterráneo. Teruel existe pero sus comarcas también – Un manifiesto rebelde. Contra todo esto – XX Jornades Llibertàries CGT València - Breus actualitat - I més...
Coloms. Control de plagues, salut pública i discursos dòcils.Jesús Frare Garcia
... L’organització Cor de Colom2 ha recollit testimonis que, amb Barcelona en Comú al govern, les “captures massives, dia rere dia” continuen sent “una pràctica contínua i salvatge”. A més, els arribà la notícia que el govern municipal s’havia retractat de l’acord i que aplicaria durant 5 anys el sistema de captures indiscriminades que ha matat més de 250.000 coloms durant el mateix temps en què es duplicava la seua població a Barcelona (1991-2006)...
Tenen molta dèria per fer llistes amb els grans èxits animalistes, amb els que també fan publicacions específiques del tipus “el govern municipal impulsa” / “el PP vota en contra i impedeix”. Ja he explicat altres vegades que els titànics èxits han de consistir necessàriament en desconnexions, en deixar de fer coses contra els animals sense que costen diners ni exigisquen gestió, seguiments o, encara menys, pressupost!! Si preguntàrem els “animalistes del canvi” roig-verds-morats, segur que a la majoria se’ls escaparia que els diners són per a les coses importants.
I, clar, acaben posant a la llista d’èxits desconnexions d’ajuntaments que fan trastades amb la gestió, o gestions que no entren ni amb calçador. El millor exemple de tots és el de l’Ajuntament de València i la seua flamant Regidoria de Benestar Animal, que ni tan sols és regidoria: nasqué com a medalleta adscrita a Cultura, la cosa veritablement important, i s’ha transformat en mal de cap permanent de la regidora de Cultura, Glòria Tello, a qui no deixem eixir tranquil·la a les seues fotos...
...Quan estem a punt d’arribar als 500 dies de “governs del canvi”, ja tenim clara una regla inalterable: si n’hi ha gent taurina al govern municipal, el govern municipal és taurí perquè la gent “no taurina” no considera aquest fet prioritari. El PSPV sol agafar amb gust la bandera taurina, fent que la resta de peces de cada entesa municipal respire alleugerida, o rep totes les culpes mentre resta en silenci. Però, encara que no estiga el PSPV, la regla es pot complir igualment. I no n’hi haurà d’eixes oportunes modificacions legislatives ni d’aplicació de les eines polítiques que ja estan disponibles...
El primer mort als bous al carrer del 2012 era d’Alboraia i vivia al meu poble. El dissabte, 21 de gener, era a dalt d’un munt de troncs acumulats a la plaça de l’Om de Navaixes, a pocs metres del piló. Li agradava “gaudir de la seua afició” des de la barrera i decidí veure l’embolat de prop. No pogué fugir com les altres dues persones que eren al seu costat quan el bou topà amb els troncs, perquè es desestabilitzà i caigué de dalt a baix. L’animal, en la seua lluita contra el foc, pujà per la feble estructura i s’esfondrà amb el munt de llenya, formant un allau que li caigué a sobre. Morí a l’acte...
El butlletí de Dipsalut nº7, Oct 2012-Gen 2013Dipsalut
www.dipsalut.cat Publicació informativa de l’activitat de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.
El butlletí és una eina més perquè els municipis puguin tenir tota la informació sobre cada programa del Catàleg de Serveis, les novetats, conèixer els professionals de l’organisme i els seus col·laboradors així com donar la seva opinió sobre què cal reforçar o corregir.
Publicació de la CGT País Valencià suplement de Rojo y Negro. Quan converteixen comprar en un vici – Entrevista amb Leonor Gil de Ramales – La misèria de les banderes – Perquè l'anarquia sobrepasse el nadal. Salut! – Perversió del populisme? – No vamos a poder recurrir nuestro despido si quienes nos despiden son los sindicatos del Régimen – Corredor Cantábrico-Mediterráneo. Teruel existe pero sus comarcas también – Un manifiesto rebelde. Contra todo esto – XX Jornades Llibertàries CGT València - Breus actualitat - I més...
Coloms. Control de plagues, salut pública i discursos dòcils.Jesús Frare Garcia
... L’organització Cor de Colom2 ha recollit testimonis que, amb Barcelona en Comú al govern, les “captures massives, dia rere dia” continuen sent “una pràctica contínua i salvatge”. A més, els arribà la notícia que el govern municipal s’havia retractat de l’acord i que aplicaria durant 5 anys el sistema de captures indiscriminades que ha matat més de 250.000 coloms durant el mateix temps en què es duplicava la seua població a Barcelona (1991-2006)...
Tenen molta dèria per fer llistes amb els grans èxits animalistes, amb els que també fan publicacions específiques del tipus “el govern municipal impulsa” / “el PP vota en contra i impedeix”. Ja he explicat altres vegades que els titànics èxits han de consistir necessàriament en desconnexions, en deixar de fer coses contra els animals sense que costen diners ni exigisquen gestió, seguiments o, encara menys, pressupost!! Si preguntàrem els “animalistes del canvi” roig-verds-morats, segur que a la majoria se’ls escaparia que els diners són per a les coses importants.
I, clar, acaben posant a la llista d’èxits desconnexions d’ajuntaments que fan trastades amb la gestió, o gestions que no entren ni amb calçador. El millor exemple de tots és el de l’Ajuntament de València i la seua flamant Regidoria de Benestar Animal, que ni tan sols és regidoria: nasqué com a medalleta adscrita a Cultura, la cosa veritablement important, i s’ha transformat en mal de cap permanent de la regidora de Cultura, Glòria Tello, a qui no deixem eixir tranquil·la a les seues fotos...
...Quan estem a punt d’arribar als 500 dies de “governs del canvi”, ja tenim clara una regla inalterable: si n’hi ha gent taurina al govern municipal, el govern municipal és taurí perquè la gent “no taurina” no considera aquest fet prioritari. El PSPV sol agafar amb gust la bandera taurina, fent que la resta de peces de cada entesa municipal respire alleugerida, o rep totes les culpes mentre resta en silenci. Però, encara que no estiga el PSPV, la regla es pot complir igualment. I no n’hi haurà d’eixes oportunes modificacions legislatives ni d’aplicació de les eines polítiques que ja estan disponibles...
Tavernes de la Valldigna no és municipi lliure de circs amb animals. Jesús Frare Garcia
Aquest ha estat un dels arguments d’una campanya de recollida de
Pàgina d'inici del circ Quirós, mentre era a Tavernes de la Valldigna. signatures(3) dirigida a l’alcalde del Bloc-Compromís de Tavernes, Jordi Joan i Huget, i al seu grup municipal. En resposta a la iniciativa, el 4 de juny i a través del seu compte de Twitter(4), l’alcalde es comprometé a “no autoritzar cap circ que utilitze animals”, i anuncià la presentació pel seu grup municipal d’una moció per a declarar la ciutat lliure de circs amb animals salvatges.
La moció fou rebutjada, precisament, al Ple del mateix 9 de juny(5), amb els camions del Quirós al recinte ferial. L’alcalde hagué d’explicar que els permisos ja estaven concedits i que no pogueren fer altra cosa que negociar un acord amb la propietat del circ per a que no utilitzara animals a Tavernes. És la mateixa promesa que feren i incompliren a Picassent, on s’arribà a un pacte semblant després que esclatara la polèmica...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
(...) Em centre en els bous al carrer perquè són el millor exemple de l’especificitat de la lluita animalista a aquesta terra. Totes les realitats poden ser qualificades com a específiques, i el fet de subratllar aquest especificitat pot ser qualificat com a una obvietat. Passa, però, que aquesta especificitat és molt marcada i difícilment comparable amb altres de l’estat espanyol, on es construeixen discursos animalistes uniformitzadors que, com a tals, topen amb la diversitat. Discursos als què la diversitat fa nosa i que, per tant, l’han d’obviar i fins i tot negar.
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
... És una llei per a imposar ideologia nacionalcatòlica, la minorització lingüística i la consagració identitària dels linxaments públics d’animals. És, a més, una llei d’exclusió i represàlia, per la via de l’accés a subvencions, per a totes i tots aquells que no fidels als seus principis. Els òrgans repressors actuarien d’ofici i a instàncies d’un observatori amb funcions delatores què, a la seua vegada, pot actuar a causa de delacions prèvies. Al si d’aquest òrgan estarien representades la Federació de Columbicultura i la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana.
A més, es declaren els bous al carrer Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICI) per sobre de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, contra la que el PP topà el 2012. És la llei contra la qual el PP topà estrepitosament el 2012. Acabat d’acomplir el termini que la llei estableix per a poder tornar a la càrrega, declaren el BICI mitjançant aquesta llei de senyes que passa per sobre de tots els mecanismes garantistes de la Llei de Patrimoni, aquells contra els que s’havien estavellat. Han redactat una llei per a botar-se la llei vigent que, després, modifiquen mitjançant la disposició addicional primera. Així, és la llei la que s’ajusta al bot que li han pegat. El PP s’ho tallà i s’ho cosí, i ens deixà clar per enèsima vegada que es botaria les lleis cada vegada que els convinguera i que utilitzaria la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes per a “legitimar” els seus colps de maça a la legitimitat. Com a una part més del seu “llegat”, ens deixa aquest arbitrari mecanisme de perxa saltalleis que, a més, les converteix en matalàs de protecció...
... L’Ajuntament de Tordesillas queda obligat a impulsar amb urgència una adaptació a aquesta nova realitat de les normes del “torneig”, si no vol que l’autorització pel que s’ha de perpetrar al setembre siga denegada. Eixa adaptació, després de superar un període d’informació pública de 15 dies, ha d’obtindre a més la conformitat expressa de la Junta. Allí mateix, a Tordesillas, s’han d’escriure les paraules que acaben amb la seua l’esgarrifosa matança a llançades d’un bou indefens. Justícia poètica: ens els podem imaginar com a bous conduits a la força fins a la seua fi, sense poder tornar enrere perquè un fort estrèpit tanca al seu pas les portes del laberint que els permetria fugir cap a enrere.
De tot el decret-llei, el que més destaca és el cant a la mobilització i la protesta que fa a la seua exposició de motius (...). Crec que parlem de tot allò que, segons el conseller, no ha tingut cap influència en la presa de decisions.
Manifestació a Madrid (2015).
Calia una “resposta immediata (…) a la voluntat social persistent que s’increment cada dia i fefaentment exterioritzada a través de les peticions reiterades a aquesta administració autonòmica a través dels diversos mitjans legals que ofereix l’ordenament jurídic, així com, de forma pública i notòria, a través de mobilitzacions públiques”. Crec que parlem de tot allò que, segons el conseller, no ha tingut cap influència en la presa de decisions.
De Castellano a Santamaría. Altra vegada, un BIC al barret. Jesús Frare Garcia
El procediment de declaració de la tortura i el linxament de bous com a Bé d'Interés Cultural, impulsat a instàncies del conseller Serafín Castellano el 2012, estava desacreditat i l’expedient fou arxivat. Es quedà amb tres pams de nassos davant el decepcionat món taurí que, malgrat tot, no ha deixat de ser la clac del PP en cap moment (sembla que això tampoc pot ser d’altra manera).
Ens advertien aleshores que tenien molt present els terminis de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, que estableix un període mínim de 3 anys per a poder reobrir un expedient arxivat (art.27.7). Aquest termini es compleix a mitjans del 2015, mai abans de maig, quan ja s’hauran aturat les trituradores de paper de totes les conselleries i el poble valencià haurà fet fora el PP.
I Santamaria repeteix, com si el seu projecte al capdavant de Governació siga repetir les mateixes pífies. Com s’ho pensa fer per a complir amb la mateixa picada d’ullet al món taurí que ja s’havia carregat Castellano? El nyap de la Llei de Senyes no ho pot arreglar tot, no pot passar per damunt d’una llei vigent (el PP no ha fet servir el seu rodet a les Corts per a reformar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià). Si ens estan parlant d’un frau de llei, no tindrà massa camí perquè ací està el moviment animalista per a impugnar-lo.
... Últimament tinc la sensació que l’animalisme és constantment tractat com Arévalo a la foto de l’alcalde, tot esperant que pose per a la foto amb agulletes que no valen res i no obliguen a res, en actes cerimonials que poden ser buidats de tota significació quan convinga (...) En tot cas, crec que les persones repartidores de pins haurien de tindre clar que l’animalisme no és allò que elles han decidit en els seus moments de reflexió sempre tan lúcids. Supose que entenen que han de conèixer les realitats que aborden, que les seues postures han de ser formades i fonamentades si volen fer polítiques responsables. Si ho fan així, no faran una moció on diu que la colombicultura no és maltractament animal, o no afirmaran coses com que “jo he vist els bous al carrer, i no són maltractament”. I si volen continuar amb això, els hem de deixar clar que no volem l’agulleta. Han de restar sense l’oportunitat de continuar amb això...
El País Valencià té més de 250 municipis on no linxen bous. Aquesta pràctica és com un tumor desenvolupat al nord i que, com més al sud, més difícil té fer metàstasi, més improbable és que isca de les capitals de comarca o dels municipis més poblats, amb més pressupost on clavar la pica taurina. Supose que, per a tapar aquesta evidència, les memòries deixaren d’incorporar el llistat de pobles on fan linxaments.
Mentre des de la Conselleria, amb els seus figurons al capdavant, continuaven suant la cansalada per a aconseguir nous municipis que s’incorporaren al seu macabre llistat...
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Becerrades cadafaleres d’Algemesí. Fi de les banderilles, l’estoc i el remat.Jesús Frare Garcia
Com que la tortura taurina sempre és l’excepció protegida, l’autoritat en matèria de “benestar animal” dels bous torturats és el reglament taurí espanyol(15) que regula la tortura. Respecte a les becerrades, estableix coses com:
La definició de becerrades, “a les que, per professionals del toreig o simples persones aficionades, es toregen mascles d’edat inferior als 2 anys sota la responsabilitat en tot cas d’una persona professional…” (article 25.e). Es reitera que els animals mai podran tindre més de 2 anys a l’article 45.4. Les “capees” mai seran tal cosa, continuaran sent becerrades. Això si, sense banderilles, ni estoc, ni remat de l’animal davant del públic.
Que cal un informe favorable de l’Ajuntament per a que s’autoritze la seua celebració, que ha d’acreditar la tradició o la justificació de l’acte. Contra el que diu el món taurí, ha estat l’Ajuntament d’Algemesí l’última veu i responsable de la celebració d’aquesta salvatjada, cada any que s’ha fet (art. 91.1.a).
Els animals han de comptar amb les certificacions del Llibre Genealògic de la Raça Bovina (91.1.d).
Amb aquesta edat no és obligatòria la manipulació de les banyes, malgrat que està permesa (art. 48.3).
Se’ls ha de matar “en tot cas”, “en finalitzar aquest tipus de festejos” i “sense la presència del públic” (art. 91.6).
... El pacte no pot eixir d’uns elements comuns i, per a una societat acostumada a subvencionar i protegir colombaires, carreters, paranyers i taurins, els animals no entren dins d’aquests elements. En aquesta societat que ha justificat i justifica pràctiques com les becerrades d’Algemesí, la batalla de rates del Puig o la solta d’ànecs del Port de Sagunt, el PSPV serà la paret assegurada fins a una determinada latitud nord, on quasi tot serà paret. En realitat, i lamentablement, el pacte #alavalenciana és una cuirassa, és la paret.
En relació amb els fets de València, el Pau Belda (membre del Consell Ciutadà Autonòmic de Podem) ens ho explicava molt clarament: “fer política amb l’estret marge que tenim significa bàsicament prioritzar unes poques polítiques sobre altres –escollir bé les guerres que es donen”. També ens explicava que, en aquest context, el patiment dels animals importa poc perquè nosaltres, les persones animalistes, aportem “poc potencial de canvi”. Segons l’expert en pactes, no som més que “un xicotet reducte d’alguna tribu” front a la “molta gent que viu els bous al carrer com una part important de les festivitats a casa nostra”. Adornat tot plegat amb una definició de l’hegemonia altra vegada a través del consens, en mans de bonhomioses persones amb “l’habilitat de neutralitzar tot el potencial antagònic de les seues pròpies visions”, tot s’acaba reduint a vots...
Torna-li la trompa al xic (II, i no crec que siga final).Jesús Frare Garcia
... En anteriors articles ens parlà de com queda una femella utilitzada per als entrenaments i competicions de colombicultura, i ara ens parla sense embuts d’estricnina per a enverinar raboses i altres animals “perjudicials” per a la caça. Ho fa per a culpar-nos a nosaltres, la gent animalista, perquè no en fem res o, segons el que repeteix amb obsessió, perquè no fem el mateix que fem contra la tortura i linxaments de bous. És la mateixa obsessió que té per culpar-nos dels bous i vaques que “es veuran obligats” a sacrificar, o per a que siguem nosaltres els que donem alternatives de tot tipus (econòmiques, laborals, mediambientals, etc.) a la barbàrie...
... Ara, al 2014, imputen Carlos Fabra i el seu servidor Javier Moliner per la famosa correguda de la beneficència . És ara perquè s’ha quedat a soles, envoltat pels escàndols del seu lladronici com a cacic de Castelló, sense accés als diners que mantenien la seua xarxa d’adhesions a causa de “la crisi” i sense les proteccions prevaricadores que li garantien impunitat. Ara, a Madrid, els seus amics del PP s’amaguen sota les pedres només senten el seu nom.
Quan estava al cim del poder, es permetia ostentar la seua impunitat davant, per exemple, l’evidència que blanquejava diners negres comprant loteria premiada (per cert, com el seu imitador a València, Alfonso Rus, i altres del PP valencià ). Ha mamat i sempre ha pensat que podia fer el que li donara la gana. Com que la plaça de bous de Castelló era un dels seus centres d’operacions i com que se li va ocórrer, decidí organitzar eixe espectacle de tortura taurina i decidí que el pagarien els ajuntaments, volgueren o no...
Similar to Barri del Crist (Quart de Poblet-Aldaia): dues mocions, una consulta i… linxaments de bous al carrer. (20)
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...Jesús Frare Garcia
No negaré cap dels esforços fets ni les millores assolides. El problema està en que no hauríem de treballar només amb les medalletes que aquesta opció es pot posar. Aquest fet recorda molt el treball propagandístic dels animalistes de Podem a les xarxes socials, anunciant a bombo i plateret cadascun d’aquests passos endavant i utilitzant-los de nou per a tapar cada mostra d’immobilisme, cada frustració o cada desil·lusió en matèria de protecció i drets animals generades per aquests “governs del canvi”, entesos com aquells que han trencat el bipartidisme postfranquista amb el vot indignat del 15M. La cosa és tan asimètrica que fer la foto sempre pel perfil bo és negar la realitat.
Especisme igual a masclisme. Tir i arrossegament (III). Jesús Frare Garcia
Els crits i els insults no tenen més objectiu que bombardejar les oïdes dels animals per a sotmetre’ls a un estat d’amenaça permanent que ells coneixen, perquè la por es veu als seus ulls, les seues cares i als seus moviments, en la seua aclaparadora indefensió apresa. “Me cague en la mare que t’ha cagat, mira-la!!! Me cague en la llet que t’has mamat hui!!!”; “Doncs estem aviats! M’enfadaré!!!”, “El que passa és que sap massa, me cague en Déu!!!”. “Gandula!!!”. La violència masclista sempre es justifica en la “malintencionada” actitud de l’individu dominat, que busca suposadament vies d’escapament i pretextos per a no obeir. I per això calen els colps: perquè, sense ells, els cavalls aprenen que no tenen perquè tirar del carro fins a l’extenuació.
Especisme igual a masclisme. Tir i arrossegament (III).
Barri del Crist (Quart de Poblet-Aldaia): dues mocions, una consulta i… linxaments de bous al carrer.
1. de1 4
Barri del Crist (Quart de Poblet-Aldaia): dues mocions, una consulta i… linxaments de bous
al carrer.
Jesús Frare.
Durant els 32 anys de governs socialistes a Aldaia, sempre s’ha seguit la mateixa línia: a les festes
patronals d’Aldaia mai s’han celebrat actes taurins i a les del barri del Crist si.
Guillermo Luján, alcalde.
Malgrat que és una estranya màxima pels temps del canvi, hem de tindre en compte que parlem
de governs socialistes sense presència d’allò que suposadament és el canvi: són els de Quart de
Poblet, amb majoria absoluta, i el d’Aldaia, en minoria. Els dos municipis comparteixen el barri
del Crist, un nucli urbà repartit entre els seus termes i pel que han constituït una mancomunitat ,1
amb determinades competències municipals delegades per a la seua gestió unificada.
És una entitat estranya. Malgrat que ens parlen d’autonomia i d’identitat pròpia, allò ben cert és
que la ciutadania està empadronada a Quart de Poblet o a Aldaia. Quan arriben eleccions
municipals, ha de votar les candidatures pels ajuntaments de Quart i Aldaia i, després, són
aquests els què designen la seua representació al Ple de la mancomunitat: les dues alcaldies,
amb presidència i vicepresidència rotatòria per legislatures municipals, i dues vocalies (una per
cada municipi) .
2
L’autonomia no és més que aparent i la identitat pròpia és un discurs que se usa a conveniència.3
El cas dels bous és un gran exemple d’aquest ús interessat: es dóna el cas que els dos municipis
han aprovat mocions animalistes impulsades per les “opcions del canvi”, però amb el suport
imprescindible de les majories socialistes. En els dos casos, i com ha passat ja tantes vegades a
Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua. RESOLUCIÓ de 20 de maig de 2015, del director1
general d’Administració Local, per la qual es publiquen els Estatuts de la Mancomunitat Intermunicipal Barri del Crist
Aldaia-Quart de Poblet. [2015/4888]. DOGV nº 7.540, 04/06/2015, p. 16.957-16.961. http://www.dogv.gva.es/datos/
2015/06/04/pdf/2015_4888.pdf
El Meridiano de l’Horta, redacció, 24/07/2015, Carmen Martínez toma la presidencia de la Mancomunitat Barrio del2
Cristo de Aldaia-Quart, https://elmeridiano.es/noticias-aldaia/carmen-martinez-toma-la-presidencia-de-la-
mancomunitat-barrio-del-cristo-de-aldaia-quart/
Las Províncias, Daniel Valero, 23/10/2013, Aldaia usa la revista de la mancomunidad del Barrio del Cristo para atacar3
a Quart, http://www.lasprovincias.es/v/20131023/horta-morvedre/aldaia-revista-mancomunidad-barrio-20131023.html
2. de2 4
altres pobles, aquest suport s’ha donat perquè el paper és molt sofert i les mocions no són altra
cosa que declaracions d’intencions. Els dos governs ens han deixat clar que les van a interpretar
lliurement fins a convertir-les en autèntiques presses de pèl, amb l’autonomia del Crist com a
pretext.
Pel que fa a la moció de Quart del maig 2016 , presentada per Compromís, declara el municipi4
“amic dels animals, a favor del tracte ètic i dels seus drets, i contrari al maltractament animal”,
explicitant que això inclou “qualsevol tipus d’activitat, espectacle o pràctica esportiva que
implique violència contra els animals o que els puga ocasionar estats d’ansietat, por, patiment o
qualsevol altre dany físic o psicològic”. La moció d’Aldaia, també presentada per Compromís i
aprovada al novembre del 2015 , inclou una referència explícita (i subratllada al text) “als5
espectacles taurins i als circs amb animals”.
A més, en el cas d’Aldaia, es dóna l’agreujant de la consulta ciutadana que es manifestà contrària
als actes taurins. Segons la formulació de la pregunta, la consulta es reduïa a “les festes
patronals d’Aldaia”, però també pogueren votar els veïns i veïnes del Crist empadronats a la
població. El resultat fou el que després s’ha repetit més en altres poblacions, amb una
participació molt baixa i amb només 1.418 de les 23.737 persones amb dret a vot (no arriba al
6%) manifestant-se a favor dels linxaments.
El resultat ha estat el que també s’ha repetit més arreu: els governs municipals interpreten les
mocions i compromisos animalistes per a que resten sense efecte precisament en aquella realitat
que exigiria la seua aplicació al poble. L’argumentari s’ajusta perfectament a aquest formulari:
“nosaltres som molt sensibles al patiment animal, ho diu la nostra bonica moció, però aquesta no
té aplicació a [omplir amb la problemàtica local, sovint l’única que es dóna al poble] per [omplir
amb el pretext escaient]”.
Em ve al cap l’exemple de Tavernes de la Valldigna, amb majoria absoluta de Compromís, i que
estigué pagant amb diners públics el 100% dels linxaments taurins durant 5 anys, cosa que ni tan
sols havia fet el PP. Mentre això passava, també s’aprovà una bonica moció animalista
presentada per Esquerra Unida i amb el necessari suport de la majoria, que no tardà en dir que
no tindria aplicació amb els bous al carrer. En aquest cas, perquè “el bou no pateix” .
6
I també pense en el cas de Catarroja, amb govern Compromís-PSPV, on fins i tot li donaren a “la
lectura” la categoria de moció. En aquest cas, l’animalista havia estat iniciativa de Guanyar
Catarroja quan encara formava part del govern municipal. Trencada l’entesa i amb el nou govern
Ajuntament de Quart de Poblet, Acta de la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament del dia 31/05/2015, punt 9.3,4
http://46.24.95.45:4545/portal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_6531_1.pdf
Ajuntament d’Aldaia, Ple Municipal: mocions. Llistat d’arxius en format pdf per a descarregar, que inclou la citada5
moció amb el títol “C M A FAVOR DEL TRATO ÉTICO ANIMALES.pdf”, http://www.aldaia.es/ajuntament/ple-municipal/
mocions
Jesús Frare, “Interpretacions” i afirmacions desconnectades. La jugada a Tavernes de la Valldigna. TVAnimalista,6
24/11/2015, http://www.tvanimalista.com/2015/11/24/interpretacions-i-afirmacions-desconnectades-la-jugada-a-
tavernes-de-la-valldigna/. Animalisme CAT, 19/11/2015, https://animalismecat.blogspot.com.es/2015/11/
interpretacions-i-afirmacions.html
Consulta sobre linxaments de bous al carrer.
Aldaia (Horta Oest) - novembre 2015
Votants %
Cens municipals maig 2015 23.737 100,000
Vots totals (del 16 al 22 de novembre) 3.297 13,890
NO DONEN SUPORT ALS BOUS AL
CARRER
NI ELS DEMANEN
Abstencions 20.440
22.319
86,110
94,026
Nuls 22 0,093
En blanc 56 0,236
En contra 1.801 7,587
A favor 1.418 5,974
3. de3 4
en minoria, la nova moció “aclaria el contingut” de la primera per a deixar clar que l’ús d’animals
als moros i cristians, les exhibicions dels capturats al port de Catarroja o fins i tot la
colombicultura (!!) no són maltractament animal. Per si se’ls oblidava alguna cosa, deixaren
oberta a “lectura” no inculpatòria qualsevol altre ús i abús que es poguera fer al municipi. Només
els faltà deixar escrit que qualsevol forma cosa que se li faça a un animal, si se li fa a Catarroja,
no pot ser maltractament .
7
Com ja he dit, en el cas del barri del Crist, el millor dels pretexts havia de ser la idiosincràsia
pròpia del barri i la seua autonomia. Quan votaren a favor de la moció animalista de Quart, el
grup socialista ja deixà clar que aquesta “no es pronunciava” sobre el tema. I, després, quan el
ple d’Aldaia reprovà el seu alcalde per permetre els bous al carrer de 2016, aquest respongué
que, si el seu equip era culpable d’alguna cosa, només era de “respectar l’autonomia i la voluntat
del barri” . Per la seua banda, i per a acabar-ho d’adobar, el regidor delegat d’Aldaia, José8
Zapata, ja havia optat pel camí del mig i tornà amb allò que els linxaments “són una tradició” i
que “si respectem els drets de l’animal [sic], no n’han de ser cap problema” .
9
Cartell de linxaments al barri del Crist (2017).
Jesús Frare, Catarroja, lliure de maltractament animal? El canvi que no canvia res. La Veu del País Valencià,7
28/04/2016, https://www.diarilaveu.com/veu/45393/catarroja-lliure-de-maltractament-animal. Animalisme CAT,
26/04/2016, https://animalismecat.blogspot.com.es/2016/04/catarroja-lliure-de-maltractament.html.
Levante-EMV, A. Castelló, 28/09/2016, El pleno de Aldaia reprueba al alcalde por permitir los «bous» en el Barrio del8
Cristo, http://www.levante-emv.com/horta/2016/09/29/pleno-aldaia-reprueba-alcalde-permitir/1472947.html
Levante-EMV, Violeta Peraita, 31/08/2016, Aldaia celebra toros pese aprobar una moción que lo impide, http://9
www.levante-emv.com/horta/2016/09/01/aldaia-celebra-toros-pese-aprobar/1461625.html
4. de4 4
Ni tan sols cal debatre sobre quin ajuntament ha signat la declaració favorable als festejos: els
dos en són igualment responsables perquè els dos equips de govern defensen el blindatge dels
bous al carrer sense fissures. Tant l’alcaldessa de Quart, Carmen Martínez, com el d’Aldaia
sostenen que “al barri del Crist existeix un arrelament d’activitats taurines i, per tant, respectem la
personalitat i les tradicions de la mancomunitat, la seua identitat i les seues tradicions”.
Per tant, i llevat d’honroses excepcions, és evident la gran hipocresia de les mocions animalistes,
sovint votades per equips de govern que van a fer tot el contrari d’allò que diuen i, a més, fent
servir sense complexos els arguments habituals de taurins i altres explotadors d’animals:
arrelament, tradició, identitat, negació del patiment animal… Amb tot això, els suports a
aquestes mocions esdevenen nyaps polítics que posen evidència el seu menyspreu real pel
patiment animal (dels drets animals, ni parlem). Fins a quin punt arriba la seua percepció
d’insignificança, que veuen una gran jugada en votar les mocions per a generar un titular, una foto
i una entrada a les xarxes socials, sense veure la més mínima necessitat d’acomplir-les.
Tal vegada, el cas de Quart de Poblet i Aldaia és una clara mostra que el PSPV no vol ser canvi,
que el seu marc mental continuen sent eixes dècades i dècades de governs socialistes, eixe
“cinturó roig” que esgotà la paciència de la ciutadania i que acabà completament engolit pel
mostre blau de la corrupció i el balafiament. Tal vegada és una mostra que no pot haver avanços
animalistes allà on és el PSPV, per al que sempre seran excessos i radicalismes que no calen per
a estimar-se els animalets, perquè posen en perill tradicions arrelades de fa molt i molt, activitat
econòmica i tot el que faça falta. I, tal vegada, no és només el PSPV el que no vol anar més enllà
de la foto i l’entrada al facebook, com mostren els casos de Catarroja o Tavernes de la Valldigna.
El que han deixat completament clar és que les mocions no signifiquen absolutament res, que
només són paraules immediatament desmentides pels fets. Com a la millor mostra d’això, tenim
els linxaments de bous al carrer al barri del Crist, els únics del món embolcallats amb el paper
mullat no d’una, sinó de dues declaracions de ciutat amiga dels animals, més el resultat d’una
consulta popular contrària a eixos linxaments. I sense cap vergonya.
Nosaltres, la gent del moviment animalista, hem de ser clars reclamant des del carrer fets, no
paraules.
Una vaqueta linxada al barri del Crist (2014).