... Pel que fa a la moció de Quart del maig 2016, presentada per Compromís, declara el municipi “amic dels animals, a favor del tracte ètic i dels seus drets, i contrari al maltractament animal”, explicitant que això inclou “qualsevol tipus d’activitat, espectacle o pràctica esportiva que implique violència contra els animals o que els puga ocasionar estats d’ansietat, por, patiment o qualsevol altre dany físic o psicològic”. La moció d’Aldaia, també presentada per Compromís i aprovada al novembre del 2015, inclou una referència explícita (i subratllada al text) “als espectacles taurins i als circs amb animals”...

1. de1 4
Barri del Crist (Quart de Poblet-Aldaia): dues mocions, una consulta i… linxaments de bous
al carrer.
Jesús Frare.
Durant els 32 anys de governs socialistes a Aldaia, sempre s’ha seguit la mateixa línia: a les festes
patronals d’Aldaia mai s’han celebrat actes taurins i a les del barri del Crist si.
Guillermo Luján, alcalde.
Malgrat que és una estranya màxima pels temps del canvi, hem de tindre en compte que parlem
de governs socialistes sense presència d’allò que suposadament és el canvi: són els de Quart de
Poblet, amb majoria absoluta, i el d’Aldaia, en minoria. Els dos municipis comparteixen el barri
del Crist, un nucli urbà repartit entre els seus termes i pel que han constituït una mancomunitat ,1
amb determinades competències municipals delegades per a la seua gestió unificada.
És una entitat estranya. Malgrat que ens parlen d’autonomia i d’identitat pròpia, allò ben cert és
que la ciutadania està empadronada a Quart de Poblet o a Aldaia. Quan arriben eleccions
municipals, ha de votar les candidatures pels ajuntaments de Quart i Aldaia i, després, són
aquests els què designen la seua representació al Ple de la mancomunitat: les dues alcaldies,
amb presidència i vicepresidència rotatòria per legislatures municipals, i dues vocalies (una per
cada municipi) .
2
L’autonomia no és més que aparent i la identitat pròpia és un discurs que se usa a conveniència.3
El cas dels bous és un gran exemple d’aquest ús interessat: es dóna el cas que els dos municipis
han aprovat mocions animalistes impulsades per les “opcions del canvi”, però amb el suport
imprescindible de les majories socialistes. En els dos casos, i com ha passat ja tantes vegades a
Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua. RESOLUCIÓ de 20 de maig de 2015, del director1
general d’Administració Local, per la qual es publiquen els Estatuts de la Mancomunitat Intermunicipal Barri del Crist
Aldaia-Quart de Poblet. [2015/4888]. DOGV nº 7.540, 04/06/2015, p. 16.957-16.961. http://www.dogv.gva.es/datos/
2015/06/04/pdf/2015_4888.pdf
El Meridiano de l’Horta, redacció, 24/07/2015, Carmen Martínez toma la presidencia de la Mancomunitat Barrio del2
Cristo de Aldaia-Quart, https://elmeridiano.es/noticias-aldaia/carmen-martinez-toma-la-presidencia-de-la-
mancomunitat-barrio-del-cristo-de-aldaia-quart/
Las Províncias, Daniel Valero, 23/10/2013, Aldaia usa la revista de la mancomunidad del Barrio del Cristo para atacar3
a Quart, http://www.lasprovincias.es/v/20131023/horta-morvedre/aldaia-revista-mancomunidad-barrio-20131023.html

2. de2 4
altres pobles, aquest suport s’ha donat perquè el paper és molt sofert i les mocions no són altra
cosa que declaracions d’intencions. Els dos governs ens han deixat clar que les van a interpretar
lliurement fins a convertir-les en autèntiques presses de pèl, amb l’autonomia del Crist com a
pretext.
Pel que fa a la moció de Quart del maig 2016 , presentada per Compromís, declara el municipi4
“amic dels animals, a favor del tracte ètic i dels seus drets, i contrari al maltractament animal”,
explicitant que això inclou “qualsevol tipus d’activitat, espectacle o pràctica esportiva que
implique violència contra els animals o que els puga ocasionar estats d’ansietat, por, patiment o
qualsevol altre dany físic o psicològic”. La moció d’Aldaia, també presentada per Compromís i
aprovada al novembre del 2015 , inclou una referència explícita (i subratllada al text) “als5
espectacles taurins i als circs amb animals”.
A més, en el cas d’Aldaia, es dóna l’agreujant de la consulta ciutadana que es manifestà contrària
als actes taurins. Segons la formulació de la pregunta, la consulta es reduïa a “les festes
patronals d’Aldaia”, però també pogueren votar els veïns i veïnes del Crist empadronats a la
població. El resultat fou el que després s’ha repetit més en altres poblacions, amb una
participació molt baixa i amb només 1.418 de les 23.737 persones amb dret a vot (no arriba al
6%) manifestant-se a favor dels linxaments.
El resultat ha estat el que també s’ha repetit més arreu: els governs municipals interpreten les
mocions i compromisos animalistes per a que resten sense efecte precisament en aquella realitat
que exigiria la seua aplicació al poble. L’argumentari s’ajusta perfectament a aquest formulari:
“nosaltres som molt sensibles al patiment animal, ho diu la nostra bonica moció, però aquesta no
té aplicació a [omplir amb la problemàtica local, sovint l’única que es dóna al poble] per [omplir
amb el pretext escaient]”.
Em ve al cap l’exemple de Tavernes de la Valldigna, amb majoria absoluta de Compromís, i que
estigué pagant amb diners públics el 100% dels linxaments taurins durant 5 anys, cosa que ni tan
sols havia fet el PP. Mentre això passava, també s’aprovà una bonica moció animalista
presentada per Esquerra Unida i amb el necessari suport de la majoria, que no tardà en dir que
no tindria aplicació amb els bous al carrer. En aquest cas, perquè “el bou no pateix” .
6
I també pense en el cas de Catarroja, amb govern Compromís-PSPV, on fins i tot li donaren a “la
lectura” la categoria de moció. En aquest cas, l’animalista havia estat iniciativa de Guanyar
Catarroja quan encara formava part del govern municipal. Trencada l’entesa i amb el nou govern
Ajuntament de Quart de Poblet, Acta de la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament del dia 31/05/2015, punt 9.3,4
http://46.24.95.45:4545/portal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_6531_1.pdf
Ajuntament d’Aldaia, Ple Municipal: mocions. Llistat d’arxius en format pdf per a descarregar, que inclou la citada5
moció amb el títol “C M A FAVOR DEL TRATO ÉTICO ANIMALES.pdf”, http://www.aldaia.es/ajuntament/ple-municipal/
mocions
Jesús Frare, “Interpretacions” i afirmacions desconnectades. La jugada a Tavernes de la Valldigna. TVAnimalista,6
24/11/2015, http://www.tvanimalista.com/2015/11/24/interpretacions-i-afirmacions-desconnectades-la-jugada-a-
tavernes-de-la-valldigna/. Animalisme CAT, 19/11/2015, https://animalismecat.blogspot.com.es/2015/11/
interpretacions-i-afirmacions.html
Consulta sobre linxaments de bous al carrer.
Aldaia (Horta Oest) - novembre 2015
Votants %
Cens municipals maig 2015 23.737 100,000
Vots totals (del 16 al 22 de novembre) 3.297 13,890
NO DONEN SUPORT ALS BOUS AL
CARRER
NI ELS DEMANEN
Abstencions 20.440
22.319
86,110
94,026
Nuls 22 0,093
En blanc 56 0,236
En contra 1.801 7,587
A favor 1.418 5,974

3. de3 4
en minoria, la nova moció “aclaria el contingut” de la primera per a deixar clar que l’ús d’animals
als moros i cristians, les exhibicions dels capturats al port de Catarroja o fins i tot la
colombicultura (!!) no són maltractament animal. Per si se’ls oblidava alguna cosa, deixaren
oberta a “lectura” no inculpatòria qualsevol altre ús i abús que es poguera fer al municipi. Només
els faltà deixar escrit que qualsevol forma cosa que se li faça a un animal, si se li fa a Catarroja,
no pot ser maltractament .
7
Com ja he dit, en el cas del barri del Crist, el millor dels pretexts havia de ser la idiosincràsia
pròpia del barri i la seua autonomia. Quan votaren a favor de la moció animalista de Quart, el
grup socialista ja deixà clar que aquesta “no es pronunciava” sobre el tema. I, després, quan el
ple d’Aldaia reprovà el seu alcalde per permetre els bous al carrer de 2016, aquest respongué
que, si el seu equip era culpable d’alguna cosa, només era de “respectar l’autonomia i la voluntat
del barri” . Per la seua banda, i per a acabar-ho d’adobar, el regidor delegat d’Aldaia, José8
Zapata, ja havia optat pel camí del mig i tornà amb allò que els linxaments “són una tradició” i
que “si respectem els drets de l’animal [sic], no n’han de ser cap problema” .
9
Cartell de linxaments al barri del Crist (2017).
Jesús Frare, Catarroja, lliure de maltractament animal? El canvi que no canvia res. La Veu del País Valencià,7
28/04/2016, https://www.diarilaveu.com/veu/45393/catarroja-lliure-de-maltractament-animal. Animalisme CAT,
26/04/2016, https://animalismecat.blogspot.com.es/2016/04/catarroja-lliure-de-maltractament.html.
Levante-EMV, A. Castelló, 28/09/2016, El pleno de Aldaia reprueba al alcalde por permitir los «bous» en el Barrio del8
Cristo, http://www.levante-emv.com/horta/2016/09/29/pleno-aldaia-reprueba-alcalde-permitir/1472947.html
Levante-EMV, Violeta Peraita, 31/08/2016, Aldaia celebra toros pese aprobar una moción que lo impide, http://9
www.levante-emv.com/horta/2016/09/01/aldaia-celebra-toros-pese-aprobar/1461625.html

4. de4 4
Ni tan sols cal debatre sobre quin ajuntament ha signat la declaració favorable als festejos: els
dos en són igualment responsables perquè els dos equips de govern defensen el blindatge dels
bous al carrer sense fissures. Tant l’alcaldessa de Quart, Carmen Martínez, com el d’Aldaia
sostenen que “al barri del Crist existeix un arrelament d’activitats taurines i, per tant, respectem la
personalitat i les tradicions de la mancomunitat, la seua identitat i les seues tradicions”.
Per tant, i llevat d’honroses excepcions, és evident la gran hipocresia de les mocions animalistes,
sovint votades per equips de govern que van a fer tot el contrari d’allò que diuen i, a més, fent
servir sense complexos els arguments habituals de taurins i altres explotadors d’animals:
arrelament, tradició, identitat, negació del patiment animal… Amb tot això, els suports a
aquestes mocions esdevenen nyaps polítics que posen evidència el seu menyspreu real pel
patiment animal (dels drets animals, ni parlem). Fins a quin punt arriba la seua percepció
d’insignificança, que veuen una gran jugada en votar les mocions per a generar un titular, una foto
i una entrada a les xarxes socials, sense veure la més mínima necessitat d’acomplir-les.
Tal vegada, el cas de Quart de Poblet i Aldaia és una clara mostra que el PSPV no vol ser canvi,
que el seu marc mental continuen sent eixes dècades i dècades de governs socialistes, eixe
“cinturó roig” que esgotà la paciència de la ciutadania i que acabà completament engolit pel
mostre blau de la corrupció i el balafiament. Tal vegada és una mostra que no pot haver avanços
animalistes allà on és el PSPV, per al que sempre seran excessos i radicalismes que no calen per
a estimar-se els animalets, perquè posen en perill tradicions arrelades de fa molt i molt, activitat
econòmica i tot el que faça falta. I, tal vegada, no és només el PSPV el que no vol anar més enllà
de la foto i l’entrada al facebook, com mostren els casos de Catarroja o Tavernes de la Valldigna.
El que han deixat completament clar és que les mocions no signifiquen absolutament res, que
només són paraules immediatament desmentides pels fets. Com a la millor mostra d’això, tenim
els linxaments de bous al carrer al barri del Crist, els únics del món embolcallats amb el paper
mullat no d’una, sinó de dues declaracions de ciutat amiga dels animals, més el resultat d’una
consulta popular contrària a eixos linxaments. I sense cap vergonya.
Nosaltres, la gent del moviment animalista, hem de ser clars reclamant des del carrer fets, no
paraules.
Una vaqueta linxada al barri del Crist (2014).