... La meua gent està en aquesta foto. Al davant, veig gent que són com els treballadors i capatassos blancs a una plantació de sucre de qualsevol illa del Carib del segle XIX, envoltats de persones negres esclavitzades. Mentre patien l’explotació obrera, actuaven com la mà executora de l’esclavisme, i feien servir tota classe d’instruments de tortura amb una gent que no comptaven per a res. En primer pla apareixen matancers, majoritàriament negres, i per matancers no són la meua gent. Al fons s’entreveuen les orelles de les seues víctimes, de la meua gent. La meua gent, aquests dies, també ha estat durant hores i hores esperant la mort a dins de camions aturats davant la maquinària espatllada de Le Porc Gourmet a Santa Eugènia de Berga, un macroescorxador que s’ha aprofitat sistemàticament de l’estafa de les persones treballadores contractades com a falsos cooperativistes. La normativa els permet massacrar fins a 14.000 porcs al dia sense disposar de les instal·lacions adequades ni d’un sistema operatiu capaç de resistir eixe ritme frenètic, perquè sempre han tingut al darrere gent molt important...

1. de1 3
Altra de revolucionaris i petitburgesos . Jesús Frare.1
He desenvolupat la capacitat de bloquejar
les meues emocions per a que eixa
violència [a dins dels escorxadors] no
m’impedisca actuar, fingir que no
m’importen els animals i riure’m falsament
amb els matancers quan he de fer-ho per a
poder seguir amb la documentació d’eixos
moments. José Valle, cofundador
d’Igualtat Animal .
2
Que els escorxadors no tinguen les parets
de vidre serveix per a ocultar moltes coses
a més del Treblinka etern. Als escorxadors
de la plana d’Osona, l’epicentre d’eixe
holocaust diari a Catalunya del que parlen
les persones expertes del sector carni , els3
matancers pateixen a una Jungla del segle
XXI, més de 100 anys després d’aquella de
Chicago descrita per Upton Sinclair .
4
I, finalment, la gent dels escorxadors fa
vaga. Denuncien les seues miserables
condicions laborals , l’esclavització de gent5
vinguda de lluny i que necessita un sou,
encara que siga la misèria que reben per
les hores i hores de duríssim treball a
aquests escorxadors. Denuncien insults
racistes, tràfic de persones i extorsió per a
aconseguir un d’aquests llocs de treball, a
mans de màfies que unflen les butxaques
de capatassos pels que m’agradaria uns
quants anys de presó.
“Es negre i acaba d’arribar, que es mora”,
deia un d’aquests personatges respecte a
un treballador que no podia resistir
l’enorme esforç que implica treballar els
cadàvers de fins a 700 animals per hora.
De la Montse Castañé, presidenta del
comitè d’empresa d’un escorxador i
membre del sindicat COS , destaquen que6
“porta des dels 11 anys amb un ganivet a
la mà i un porc a l’altra”. Així és com es
pinta la barrera ideològica de l’especisme,
fins i tot fent servir la solidaritat obrera i
l’antiracisme.
Animalisme CAT, Jesús Frare, 18/08/2015, Tauroprogres, panxacontents i petitburgesos, http://1
animalismecat.blogspot.com.es/2015/08/tauroprogres-panxacontents-i.html
Igualdad Animal, 07/08/2016, Un mensaje de Jose Valle, cofundador de Igualdad Animal, https://www.facebook.com/2
notes/igualdad-animal/un-mensaje-de-jose-valle-cofundador-de-igualdad-animal/10154439062509224
Animalisme CAT, Jesús Frare, Holocaust Diari, orgull de país, http://animalismecat.blogspot.com.es/2015/12/3
holocaust-diari-orgull-de-pais.html?q=Holocaust
Sinclair, Upton, La jungla, Madrid, Capitán Swing, 2012.4
El País, Daniel Verdú, 14/04/2016, Sobrevivir al matadero, http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/04/13/catalunya/5
1460547371_634790.html
http://www.sindicatcos.cat6
“... donar suport econòmic als set companys i companyes
sancionades amb una suspensió de sou i feina de 6 mesos
per defensar els més elementals drets laborals dels
treballadors i treballadores d’Esfosa i, per extensió, de totes
les persones que treballen a les càrnies. (...) Sabem aquesta
fita és complicada, però tenim l'energia i la il·lusió dels i de
les que mai defallim, i seguirem plantant cara a
l’esclavisme laboral fins a sempre i per sempre fins a la
victòria final."

2. de2 3
Des de la puresa revolucionària, ens han tornat a menysprear com a gent petitburgesa. Des de la
ignorància del panxacontent que es passa el dia menjant la carn que ix d’aquests escorxadors,
tornen a fer servir els milions de persones que, a dins dels seus caps quadrats, no tenen altra
opció que alimentar-se d’eixa carn que prèviament ha consumit milions de tones de cereals i
llegums d’alt valor nutritiu, d’eixa carn que empobreix la perifèria del capitalisme per a esprémer
els mercats occidentals. Com resumeix perfectament un ramaders: “amb pinsos que arriben del
Brasil, engreixem els porcs que es venen a la Xina, i ací ens quedem els purins”.
Vull que aquests revolucionaris de saló tinguen molt clar que no sóc un dels seus. És el mateix
que sentí davant el cartell de la COS demanant suport per a una caixa de resistència a favor de
les persones vaguistes dels escorxadors, públicament amenaçades, expedientades i
represaliades sense treball ni sou . La meua gent està en una de les mans de la líder sindical7
matancera des de que ella tenia 11 anys, mentre a l’altra subjecta el ganivet.
La meua gent està en aquesta foto. Al davant, veig gent que són com els treballadors i
capatassos blancs a una plantació de sucre de qualsevol illa del Carib del segle XIX, envoltats de
persones negres esclavitzades. Mentre patien l’explotació obrera, actuaven com la mà executora
de l’esclavisme, i feien servir tota classe d’instruments de tortura amb una gent que no
comptaven per a res. En primer pla apareixen matancers, majoritàriament negres, i per
matancers no són la meua gent. Al fons s’entreveuen les orelles de les seues víctimes, de la
meua gent.
La meua gent, aquests dies, també ha estat durant hores i hores esperant la mort a dins de
camions aturats davant la maquinària espatllada de Le Porc Gourmet a Santa Eugènia de Berga ,8
Coordinadora Obrera Sindical, redacció, 09/06/2016, Activem la solidaritat de classe amb les treballadores en lluita a7
Esfosa, http://www.sindicatcos.cat/index.php/territorials/osona/item/2670-activem-la-solidaritat-de-classe-amb-les-
treballadores-en-lluita-a-esfosa
El Punt Avui, G. Freixa, 09/08/2016, Acumulació de porcs a ple sol al polígon de Santa Eugènia, http://8
www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/994496-acumulacio-de-porcs-a-ple-sol-al-poligon-de-santa-
eugenia.html
Especisme. Explotació obrera al davant, massacre al darrere.

3. de3 3
un macroescorxador que s’ha aprofitat sistemàticament de l’estafa de les persones treballadores
contractades com a falsos cooperativistes. La normativa els permet massacrar fins a 14.000
porcs al dia sense disposar de les instal·lacions adequades ni d’un sistema operatiu capaç de
resistir eixe ritme frenètic, perquè sempre han tingut al darrere gent molt important.
Sense voler, els porcs també han fet la seua aturada davant l’escorxador. En el seu cas, ha estat
per a morir a dins de camions al sol, sense aigua ni menjar. O per a sobreviure i morir degollats.
Eixe campament també ha tingut suports solidaris de gent que denunciava la situació i ajudava
les víctimes, però aquesta gent només els ha pogut refrescar amb aigua per a alleugerir el seu
patiment. I mentre, els matancers esperaven amb els seus ganivets a les mans.
Nosaltres ja tenim les nostres caixes de resistència, gestionades pels santuaris que poden
rescatar unes poques de les víctimes d’aquesta massacre. Nosaltres, si anem pels volts d’un
escorxadors, ja tenim amb qui solidaritzar-nos.
El veganisme és una eina per a
f e r f ro n t a e i x e s i s t e m a
d ’ e x p l o t a c i ó q u e ,
paradoxalment, també redueix
humans a mers objectes als
quals esprémer fins a l’última
gota de suor. Quan els
revolucionaris de pa sucat amb
oli s’enfaden pel discurs d’una
persona vegana, ho fan davant
d’algú que fa acció directa cada
vegada que elegeix el plat del
seu menú. De la mateixa
manera que les persones
antitaurines no paguen per a
sostindre la barbàrie que, de vegades, acaba amb la mort d’un torero, les veganes tampoc
paguem l’explotació obrera als escorxadors.
Per suposat, no tenim res a veure amb idiotes que descriuen aquest infern com una “qüestió
moral subjectiva”, que juguen amb la seua dialèctica per a convertir l’explotació animal en una
antítesi menyspreable, en una simple opció alimentària. Nosaltres som part de la sol·lució i ells,
mentre es miren al mirall i es veuen al dalt d’un gran pedestal, fan el problema cada més gran
cada dia.
Ja fa molt que els deixen clar que no tenen cap legitimació per a reduir la lluita de classes als
seus interessos d’homes occidentals, heteropatriarcals i especistes. La lluita obrera no és cap
coartada per a justificar l’explotació animal.
Repetisc: jo no sóc un dels vostres.