... L’organització Cor de Colom2 ha recollit testimonis que, amb Barcelona en Comú al govern, les “captures massives, dia rere dia” continuen sent “una pràctica contínua i salvatge”. A més, els arribà la notícia que el govern municipal s’havia retractat de l’acord i que aplicaria durant 5 anys el sistema de captures indiscriminades que ha matat més de 250.000 coloms durant el mateix temps en què es duplicava la seua població a Barcelona (1991-2006)...

1. de1 7
Coloms. Control de plagues, salut pública i discursos dòcils.
La part principal d’aquesta
història és un episodi més de
la massacre permanent de
coloms urbans, víctimes de
campanyes de captura
indiscriminades què, en el
millor dels casos, els
condemna a morir gasejats.
Dic en el millor dels casos
perquè, per exemple, a
València, s’arribà a aplicar
una tècnica més barata,
consistent en abandonar les
gàbies de captura amb els
animals a dins de foscos
magatzems per a esperar
que moriren de set i fam.
L’Ajuntament de Barcelona
governat per CiU signava, l’1
de setembre del 2014, el nou contracte pel control de les poblacions de coloms i de gavines.
Guanyà el concurs l’empresa de Terrassa (Vallés Occidental) Columba Control SL, que repetia
amb una llarga sèrie d’èxits durant els 20 anys anteriors. Aquesta vegada, el pastís era de
407.000€ per a gasejar amb CO2 cries de gavina arrencades del seu niu i coloms caçats amb
xarxa, aprofitant la seua confiança en les persones que els alimenten.
Succeeix que aquest sistema anacrònic de caça i eliminació indiscriminada d’aus, a més d’haver-
se mostrat completament ineficient, vulnera la llei de protecció animal catalana i, fins i tot, la
pròpia ordenança sobre la protecció i tinença d’animals de Barcelona . Davant d’això, el Col·legi1
de persones advocades de Barcelona, a través de la seua Comissió de dret animal, proposà,
negocià i aconseguí un acord que signaren tots els grups polítics a l’Ajuntament i també
Barcelona en Comú, en la recta final de la carrera que portaria aquest projecte polític a guanyar
les eleccions municipals i a formar govern en solitari. El compromís tenia dos pilars fonamentals:
- Les captures i matances quedarien sota mínims, sempre supeditades al vist i plau de la pròpia
Comissió, i eliminades totalment en el termini de 2 anys. Per tant, el procediment de caça
sistemàtica i indiscriminada establert al contracte de 407.000€ quedaria aturat de forma
immediata.
- Com a contrapés, s’aplicaria progressivament, i fins a quedar completament implantat al cap
d’aquests dos anys, un sistema de control de poblacions amb el pinso esterilitzant Ovistop.
Aquest projecte es recolzava en una prova realitzada a Barcelona amb una població de 140
coloms, i que només en 6 mesos l’aconseguí reduir entre un 26 i un 30%. En aquell moment,
no es qüestionà la validesa de la prova.
L’organització Cor de Colom ha recollit testimonis que, amb Barcelona en Comú al govern, les2
“captures massives, dia rere dia” continuen sent “una pràctica contínua i salvatge”. A més, els
arribà la notícia que el govern municipal s’havia retractat de l’acord i que aplicaria durant 5 anys
el sistema de captures indiscriminades que ha matat més de 250.000 coloms durant el mateix
temps en què es duplicava la seua població a Barcelona (1991-2006).
En un primer moment, es llançà una campanya de recollida de signatures a través de change.org3
que feren arribar a l’alcaldessa Ada Colau. Després, les organitzacions animalistes i l’esmentada
Comissió de dret animal del Col·legi de persones advocades foren convocades per l’Ajuntament a
http://w1.bcn.cat/adopta/sites/default/files/Ordenança%20sobre%20la%20protecció,%20la%20tinença%20i%20la1
%20venda%20d'animals.pdf
https://www.facebook.com/PalomasEnMiCorazon/?fref=ts2
https://www.change.org/p/ayuntamiento-de-barcelona-detengan-las-capturas-de-palomas-en-la-v%C3%ADa-3
pública
Coloms capturats a un parc per a ser eliminats.

2. de2 7
una reunió. La representació municipal, encapçalada per les comissionades de Salut, Gemma
Tarafa, i d’Ecologia, Eva Herrero, notificà que s’anava a encetar una nova prova amb Ovistop,
qualificant aquella primera com a “poc rigorosa”. Les comissionades, a més, negaren l’existència
de cap compromís previ amb un calendari pel canvi.
Per la seua banda, la responsable de l’àrea d’ecologia, urbanisme i mobilitat de l’Ajuntament,
Janet Sanz, ha publicat una resposta a aquestes qüestions. Carrega en el govern anterior de CiU
la responsabilitat del contracte vigent i, a la vegada, atribueix a l’actual la creació per primera
vegada d’una “comissió amb entitats i amb informació transparent”, que contrasta amb el que
s’està denunciant. D’aquesta resposta, destaca el següent paràgraf:
El compromís de l’Ajuntament de Barcelona és que, si els resultats de la prova pilot amb
pinso anticonceptiu són positius, es suprimirà el mètode de captura a Barcelona.
Entrem així en les històries secundàries. La denúncia arribà a les portes de la campanya electoral
i, sense que fóra la seua intenció, s’ha convertit en un element d’aquesta . Tenim persones4
animalistes entusiàsticament abocades en una campanya a favor de Podemos i tenim una part
d’aquestes impulsant una agressiva campanya antiPACMA. Tenim animalistes del PACMA
abocades en la seua campanya i una part encara més abocada en desqualificar inquisitorialment
aquella gent que defensa públicament altres opcions polítiques. Unes i altres es justifiquen en
greuges i traïcions anteriors i, qui dia passa, any empeny. Els murs de separació es fan cada dia
més grossos i fan impossible mirar sense escepticisme cap a futures propostes d’entesa per a
plataformes i campanyes unitàries.
En tot cas, és l’elecció i la responsabilitat d’unes i altres persones. El que a mi em preocupa, i
molt, és la síndrome dels Reis Mags d’Orient d’aquella gent que ha decidit entregar l’animalisme
dins d’un cofre als i les “messies morades”. Així, com que la denúncia recau sobre el govern de
Barcelona en Comú i la messies Ada Colau, l’han qualificada com a instrument de la reacció i
s’han quadrat davant les tesis de l’ajuntament: “és el millor que hem tingut i tenim, el compromís
no estava aprovat ni signat, no estava recollit a cap ordenança ni moció”…
La resposta de la Janet Sanz, però és una confirmació de les denúncies de principi a fi. Ens
promet que, si són positius els resultats de la “prova pilot del pinso anticonceptiu”, aquesta que
PACMA, redacció, 11/12/2015, Ada Colau destina 407.000€ para sacrificios masivos de palomas, http://pacma.es/4
ada-colau-destina-407-000e-para-sacrificios-masivos-de-palomas/

3. de3 7
serveix per a qüestionar la primera i per a guanyar anys, aleshores es suprimirà la massacre
indiscriminada de coloms i gavines, que ja s’ha demostrat ineficient. Si no, no es suprimirà. I
mentre, es reduiran al mínim les captures que incompleixen lleis i ordenances pròpies d’eixa
forma que, en la pràctica, es tradueix en les furgonetes blanques de l’empresa encarregada anant
amunt i avall.
No és la primera qüestió on es veuen unes formes acrítiques que fan vergonya aliena i que fins i
tot han obligat determinada gent, la més intel·ligent, a fer matisos posteriors. Davant de la
denúncia de companys i companyes, de gent que conforma l’organització especialitzada en la
defensa dels coloms, es reacciona en la seua contra com si es tinguera una molla al cul?
Cerquem desesperadament els arguments que recolzen el govern municipal de Barcelona,
entrant en contradiccions si cal?
Pose un exemple amb el que estic molt implicat: el de Tavernes de la Valldigna. El govern de
Compromís, ara amb majoria absoluta, fou que que assumí el pagament íntegre dels bous al
carrer amb diners públics. Abans, el PP, no ho feia. En les seues argumentacions, diuen que
faran un referèndum i que els animals són tractats amb cotó, que l’ajuntament vetlla i garanteix el
seu benestar i que les imatges de pastors castigant els animals amb bastons elèctrics no són
certes. Què s’ha de fer en aquest cas? Acceptar sense crítiques les tesis de l’ajuntament perquè
són de gent de Compromís i, per tant, membre de la coalició electoral amb Podemos pel 20N?
Nosaltres defensem els altres animals, les nostres agendes no poden ser sempre les seues. Estic
absolutament a favor de tindre una relació lleial i sincera amb governs com el de Barcelona, però
no amb la síndrome electoral dels Reis Mags d’Orient.
———
Traducció completa dels texts de Corazón de
Paloma - Pigeon Heart.
SICARIS DE GAVINES A MIG MILIÓ D’EUROS .
5
Immersos en la major crisi dels últims temps, amb
dràstiques retallades sanitàries que han repercutit en la
salut de milions de persones ciutadans, després
d'haver importat temeràriament el virus de l'Ebola a
aquest país i haver assassinat a Excalibur, la gestió
sanitària pública torna a triomfar estrepitosament. Ara
és Barcelona, on l'Agència de Salut Pública (ASPB),
organisme dependent de l'Ajuntament de Barcelona i la
Generalitat de Catalunya, ha publicat un concurs públic
milionari a la recerca de sicaris capaços d'acabar amb
les poc menys de 100 gavines que tímidament trauen el
cap pel litoral de la ciutat comtal.
Efectivament, el Butlletí Oficial de l’Estat de 30 de maig
de 2014, publicà la promesa de l'administració sanitària
catalana de pagar 407.000€ a l'empresa que siga capaç de matar les gavines de Barcelona. L’1
de setembre de 2014, l'administració local de Barcelona signava el sinistre contracte amb
l'empresa Colomba Control SA, nul de ple dret per il·licitud d'objecte ja que la normativa vigent
no permet la matança indiscriminada d'aus.
Lluny de permetre les matances d'animals amb les què l'administració sanitària està disposada a
dilapidar alegrement els diners públics, l'article 12 de l'ordenança sobre la protecció i tinença
d'animals a Barcelona determina l'obligació municipal de recuperar animals ferits a la ciutat,
normativa que ha obligat l'Ajuntament de Barcelona i la pròpia Generalitat de Catalunya a recórrer
als serveis del Centre de Recuperació d'Aus Marines quan s'ha trobat alguna gavina ferida.
Sorgeix llavors un dubte transcendental, si la normativa obliga l'Administració pública a guarir aus
ferides, per què després malgasta els diners per matar-les?
22/11/2015, https://www.facebook.com/PalomasEnMiCorazon/posts/8500748051058195

4. de4 7
L’art. 10.j) de la mateixa ordenança municipal estableix la prohibició de capturar animals
salvatges urbans , amb l'única excepció de realitzar controls de població a càrrec d'associacions6
protectores d’animals. L'art. 23.6 determina que l'Ajuntament promourà sistemes de control de
colònies d'ocells a càrrec d'organitzacions i entitats cíviques sense ànim de lucre. Contràriament
al que determina la normativa, les associacions proteccionistes han estat fins ara vetades per
realitzar el control de poblacions d'aus.
Així mateix, l'article 27 condiciona la gestió per al control de poblacions d'animals a què la pròpia
alcaldia, prèvia consulta amb el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels
Animals, haja establert quines espècies no poden ser alimentades per la ciutadania. Fins ara, no
s'ha determinat cap espècie d'au que no puga ser alimentada per estar considerada com a
superpoblació o causant de danys.
D'altra banda la Llei Catalana de Protecció d'Animals determina que es realitzaran controls de
poblacions d'animals considerats perjudicials o nocius, sense s'haja emès cap resolució
administrativa en què es considere que la gavina és un animal nociu. Encara més, algunes
espècies de gavines es troben especialment protegides en l'Annex de l'esmentada Llei.
També, l’esmentada llei determina, al seu article 16, que correspon als ajuntaments controlar els
animals salvatges urbans, permetent delegar aquesta obligació en ens locals supramunicipals
sempre que es constate una millora i eficiència del servei sota els paràmetres legals.
La matança de gavines, que l’ASPB paga a preu d’or, no compta amb cap Resolució del
Departament de Medi Natural que n’autoritze les batudes, ni Decret d'Alcaldia que justifique
aquesta mesura, ni cap informe que determine el nombre de gavines a capturar o la seua
nocivitat, ni per suposat un sol informe que justifique el pagament de 407.000€ dels impostos de
la ciutadania per a matar tot just a un centenar d'aus, quan el control de la població d'aquestes
aus amb els mètodes instaurats en gairebé tot Europa, i que fan servir pinso esterilitzador per a
preveure una excessiva proliferació, costaria un vintena part d’eixe esgarrifós pressupost.
Així doncs, no existeix cap normativa que empare la matança de gavines, els comptes no estan
clars per a gastar la barbaritat
de 407.000€. Simplement a
alguna persona de l’ASPB se li
acudí un dia penjar a les
gavines la “gramalleta” de
plaga quan l'única plaga que
sembla ser hi ha a la ciutat de
Barcelona és la corrupció
política, que segurament té
interès en engreixar les arques
de l'empresa Columba Control
SL.
És hora de demanar dimissions
a Barcelona.
———
Per la repercussió que està
tenint el document Sicaris de
Gavines a mig milió d'euros,
compartit fins a l’infinit, Pigeon
Heart té l'obligació, d'aportar
totes les dades que actualitzen
el document i el potenciïn
encara més si cap .
7
L’art. 2 de l’Ordenança (definicions), al punt 10, inclou les gavines com a animals salvatges urbans (Animal salvatge6
urbà: animal salvatge que viu compartint territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà de les ciutats i pobles i
que pertany a les espècies següents: colom roquer (Columba livia), gavià argentat (Larus cachinnans), estornell (Sturnus
unicolor i S. vulgaris), espècies de fauna salvatge no autòctona o d’altres que s’han de determinar per via reglamentària).
25/11/2015, https://www.facebook.com/PalomasEnMiCorazon/posts/8512798449853157
Foto de matança de coloms publicitada per l'empresa Columba Control SL
que ara es dedica també a la matança de gavines.

5. de5 7
En primer lloc, la xifra d’aquests increïbles 407.000€ és correcta. El preu inclou la matança de
coloms amb el conegut mètode d’enganyar-les cruelment, guanyar-se la seua confiança,
capturar-les amb xarxes causant-les un estrès completament il·legal, carregar-les a una
camioneta i gasejar-les amb CO2.
Com a novetat, també inclou furtar els nius de les gavines: no els ous, sinó els pollets. És a dir,
que els arrenquen de les seues famílies, els segresten, els gasegen i intentar provar que porten
alguna malaltia, (preferiblement que espante).
Anem a resumir. La gent de Barcelona pagà la impressionant xifra de 407.000€ a una empresa
per a que, amb el beneplàcit de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), enganyen,
cacen i gasegen milers de coloms i, de pas, furten dels seus nius unes boles de ploma innocents
per a sacrificar-les sense motiu real. Supose que davant d’aquests arguments la majoria de
vosaltres, persones sensibles, esteu temptades de deixar de llegir, però us preguem que
continueu.
Cor de Colom, com alguns ja sabeu, està reunint permanentment documentació contrastada per
persones veterinàries, científiques historiadores, biòlogues, etc. Tenim a les nostres mans gran
quantitat d'informació sobre metodologia, praxi, censos, mètodes de control, material d’arxiu…
Fa prop d’un any, anàvem a llançar una acció final per acabar amb les captures, en col·laboració
amb diverses autoritats en la matèria i altres entitats. Mentre es planificava, ens va sorprendre
una notícia; l'Il·lustre Col·legi de persones advocades de Barcelona, a través del seu
Comissió de Dret animal (un dels seus òrgans) aconseguia un acord amb el consistori de
Barcelona recolzat en els resultats concloents d'una prova realitzada amb pinso esterilitzant
ovistop. Sobre una població de 140 coloms (el que seria la població d'un parc urbà gran)
s’aconseguí, sense captures de suport ni persones informadores, i sense cap limitació per a les
alimentadores, reduir la població en només sis mesos entre un 26 i un 30%.
L’acord, signat per tots els grups polítics (inclòs Barcelona en Comú) deixava les captures
quedaven sota mínims i pendents de l'aprovació de la Comissió de Dret Animal del Col·legi de
persones advocades de Barcelona. L’ovistop s'aplicaria progressivament a Barcelona, fins que al
cap de dos anys, les captures serien part del negre passat de la Ciutat Comtal com les
corregudes de bous, els penjaments públics i altres pràctiques medievals. Naturalment, i en
paral·lel, el Col·legi de persones advocades de Barcelona presentà un requeriment per a aturar les
captures vinculades al contracte de 407.000€.
Cor de Colom anuncià el final de les captures. També publicà el programa polític d'Ada Colau, on
s'incloïa el control ètic de les poblacions de coloms. Decidirem dedicar-nos a altres assumptes,
com la caça amb cimbell o la colombicultura i, clar, els documents, les proves i tot el nostre
material restaren a un calaix dormint el somni de les justes entre xapes i punts de llibre benèfics,
esperant potser que es tornaren a necessitar. Barcelona en Comú guanyà les eleccions, Ada
Colau arribà a l’alcaldia i nomenà Janet Sanz (que estava quan es va presentar l’acord). Tornàrem
a penjar el seu programa per tranquil·litzar els que no es fiaven.
Ens estàvem ficant de ple en la campanya per abolir la colombicultura quan arribà el primer avís:
les captures estaven repuntant a Gràcia, les persones que ens informaven nostres parlaven de
màxim increment: captures massives dia rere dia a la Plaça Rovira. Després vingué Sant Andreu,
que quedà mort i sense vida animal durant dues llargues setmanes. No era un fet puntual, sinó
una pràctica contínua i salvatge. Amb la seua flota de furgonetes blanques de l'empresa de
Terrassa, Columba control SL, adjudicatària del concurs públic per al control de coloms des de
fa 20 anys i beneficiària de l’inversemblant contracte de 407.000€, semblava entestada en
aplicar-lo davant la inexperiència del nou ajuntament, pensàrem innocentment.
Tristament, al cap de poc vam rebre la pitjor notícia de l’any. Es parlava d'una reunió entre la
nova comissionada d'ecologia i el tècnic de control de plagues de l’ASPB, Víctor Peracho
(popular entre les protectores per la seua gestió de la gossera quan es podien sacrificar
massivament a gossos i gats) amb unes persones de la major credibilitat. Segons la font,
l'Ajuntament de Barcelona es retractava de l’acord en tot: no rescindirien el contracte i, a més,
continuarien les captures de coloms i gavines durant 5 anys. Busquem confirmació d'aquestes
dades i per desgràcia eren certes.

6. de6 7
Tracem una estratègia que cristal·litzà en una petició a change.org que aconseguí quasi 3.0008
signatures en molt poc temps. Li la férem arribar a l’Ada Colau, qui ens respongué al cap de tres
setmanes amb bones paraules (vistes en perspectiva, profundament buides). Quan la petició va
créixer eixim a la Cope, en BTV i a qualsevol mitjà que ens volguera escoltar. Ara mateix a
aquesta petició consten 18.000 signatures i comentaris molt bonics convivint amb altres de molt
indignats.
Tinguérem diverses reunions amb persones destacades membres de la Comissió de Dret Animal:
la magistrada Eva Díaz, l'advocat Carlos Soliva i Yolanda Balbuena, de Altarriva i CIPAC.
Finalment, se’ns convocà a una reunió organitzada per l'ajuntament de Barcelona, per
comparèixer en qualitat d'assessores de les membres de la comissió. A la reunió es podien
presentar protectores, associacions animalistes etc.
Per part de l’Ajuntament assistiren la Comissionada de Salut, Gemma Tarafa, i la
Comissionada d'Ecologia, Eva Herrero, acompanyades d’un responsable de l’ASPB, un
veterinari molt gran i dos membres de l’Oficina de Protecció animal de Barcelona (OPAB). Del
món animalista assistiren Carla Cornella, Presidenta de FAADA, membres destacats
d'Altarriba, ADDA i Libera. En representació del Col·legi de persones advocats de Barcelona
assisteix Carlos Soliva, qui comptava amb el suport, en qualitat de persona experta, del
cofundador de Cor de Colom Alexis Calvo.
El responsable de l’ASPB anuncià una nova prova de l’ovistop, més extensa i sorprenentment
"més científica" que l’anterior, segons ell. Mentre mostrava en un PowerPoint la nova prova, amb
una desgana impressionant, no estalvià comentaris sobre la falta de proves del seu funcionament,
qualificant-lo com “de ciència ficció”. Després. la representació de l’OPAB insistí la primera prova
no fou rigorosa, davant la incredulitat dels i les presents (el seu dossier fou molt extens).
Les intervencions de les protectores es recolzaren en tots els informes què el membre de Salut
Publica ni tan sols sabia que existien, més molts altres més que provaven la feblesa de les proves
que assenyalaven els coloms de ser vector de malalties. Naturalment, també es cità l'extensa
literatura sobre la ineficàcia, la crueltat i l’il·legalitat de les captures com a mitjà de control de
poblacions.
Amb aquest ambient, Alexis Calvo intentà explicar la naturalesa intel·ligent i meravellosa dels
coloms. També intentà que l'ASPB mostrara el criteri de les captures, perquè és una pràctica
anacrònica, que s'ha demostrat empíricament inútil davant la biologia dels coloms i la seua
organització social i que cada any ens costa una insofrible quantitat d’euros en caça amb xarxes,
furgonetes manteniment de càmeres estanc, màscares i vestits innecessaris i combustible per a
la incineradora.
Tampoc hi hagué resposta sobre com es valoraren els 11.000kg de menjar que aboquen
anualment als carrers les persones alimentadores, “suposadament de baix nivell socioeconòmic i
majoritàriament dones” (Dades de l’ASPB, publicats oficialment i en premsa). Encara menys, no
es respongué sobre les “malalties mentals” què segons el tècnic de l’ASPB Tomas Montalvo,
pateixen les persones que intenten sabotejar les captures. Empatia, potser? Sensibilitat,
humanitat, potser?
Per últim, la representació de l’Ajuntament exposà el meravellós document de valoració de
l’efectivitat del mètode de captures i eliminació d’individus , signat entre altres pel Víctor Peracho9
i el Tomás Moltalvo. En aquest document es pot comprovar que les captures no són efectives,
que se sap amb certesa des del 2006 i que a sobre, tot i l’eliminació a 227.479 coloms entre 1991
i 2006, l'ASPB aconseguí augmentar un 95% la població, passant de 180.000 a 256.000 coloms.
Al final de la reunió, Gemma Tarafa i Eva Herrero negaren categòricament l'existència d'un acord
per acabar amb les captures. Es conjuraren a acabar la seua legislatura amb un canvi en el
mètode del control dels coloms de Barcelona, és dir d'aquí quatre anys, tot acomplint el
https://www.change.org/p/ayuntamiento-de-barcelona-detengan-las-capturas-de-palomas-en-la-v%C3%ADa-8
pública
ARROYO, L.; CARRILLO, J; MONTALBO, T.; PERACHO, V.; SENAR, J.C., Estima de la abundancia de palomas9
(Columba livia var.) de la ciudad de Barcelona y valoración de la efectividad del control por eliminación de individuos, a
Arxius de Miscel·lània Zoològica nº7 (2009), p. 62-71 http://w110.bcn.cat/fitxers/icub/museuciencies/
amz0805vol7pp6271.597.pdf. Publicat pel Museu de ciències naturals de Barcelona amb l’ISSN 1698-0476.

7. de7 7
contracte amb captures puntuals. Com a colofó, Eva Herrero assegurà, sense aportar cap
documentació, que a Barcelona només hi ha 80.000 coloms, xifres pròpies dels anys 1980 (genial
ja no caldrà controlar).
Finalment, anunciem que L'Il·lustre Col·legi de persones advocades de Barcelona, a través de la
Comissió de Drets dels Animals, amb les fundacions, protectores i associacions, preparen un
ultimàtum conjunt i una roda de premsa per exposar públicament tots aquests arguments i dades.
Cor de Colom - Pigeon Heart.