Senzillament, l’explotació és allò que assenyala el dit del moviment pels drets dels animals. Com que és difícil discutir sobre l’explotació animal per a qui la defensa, allò més fàcil és discutir sobre el dit. Dintre d’aquesta tendència es situen les denúncies sobre la coherència i la integritat de les persones veganes, com la de menjar vegetals que han crescut a camps femats o, la més famosa, la de menjar d’amagat pernil i formatge. També, sobre la seua separació de la realitat, la seua insensatesa o, directament, la seua bogeria, on s’enllaça sovint amb el delicte d’imposar el veganisme a fills i filles. La de formar una secta inquisitorial que persegueix les persones “normals”. La de la ridiculització que, en el cas de les dones, sol anar acompanyada de valoracions sobre el físic o el grau satisfacció sexual que mai han estat demanades, generalment fetes per bombes de colesterol i àcid úric amb potes que es pensen que son Brad Pitt. O, pitjor encara, la de la criminalització, amb acusacions d’agressions i, fins i tot, de practicar el terrorisme organitzat...