Presentació de l 'Escoleta Ses Païses per a les jornades d'Innovació del CEP d'Eivissa

1. “EL NOSTRE RACÓ ECOAMBIENTAL”
EIP SES PAÏSSES

2. QUI SOM:
 DIAGNÒSTIC INICIAL
1.1. ANÀLISI CONTEXTUAL
L’Escoleta de ses Païsses és una escoleta oberta
innovadora i porta, des de fa anys, una trajectòria
pedagògica realment interessant. Actualment, les
persones que formam l’equip educatiu ens sentim molt
motivades i ens trobam en un procés de formació i canvi,
el qual es reflecteix en la nostra tasca educativa diària.

3. 1.2. FUNCIONS I ROLS DEL CENTRE EN L’ENTORN
Una funció del centre que es va començar al curs 2008/09 és la
d’obrir les nostres portes al barri de ses Païsses, per fer exposicions
de diferents artistes, segons el tipus de projecte que estiguem
treballant. En no disposar el barri d’una sala d’exposicions, vàrem
instal·lar a la nostra aula d’usos múltiples una estructura per poder
fer-ne.

4. QUÈ PRETENEM:
INTENCIONS EDUCATIVES DEL CENTRE
1.Trets d’identitat
Definim la nostra escoleta a través dels següents trets d’identitat, sobre
els quals treballam com a eixos de la nostra cultura i pràctica educativa:
•ESCOLA PÚBLICA
•ESCOLA EIVISSENCA
•ESCOLA PER LA DIVERSITAT
•ESCOLA-ENTORN
2. Model pedagògic: educació inclusiva
A la nostra escoleta estam treballant per seguir aquesta línia pedagògica
d’aconseguir una escola inclusiva per a tots els nostres infants i membres de
la nostra comunitat educativa.

6. 2. Concepte descola
Des de la nostra escoleta creim en aquestos conceptes i
estam treballant per aconseguir model educatiu:
 Una escola que considera els infants competents.
 Una escola-laboratori àmbit d’aprenentatge i exploració.
 Una escola entesa com un gran laboratori d'experiències.
 Una escola que ofereix als infants reptes interessants
 Una escola que reconeix tots els llenguatges.
 Una escola que recerca models estètics.
 Una escola com a comunitat educativa.
 Una escola que escolta i observa.
 Una escola creativa i innovadora.
 Una escola que organitza el temps.
 Una escola que valora el món emocional.
 Un espai per compartir i construir coneixements.

8. “ELS INFANTS NO JUGUEN PER
APRENDRE, PERÒ APRENEN
JUGANT.”
B. ACOUTOURIER

9. PER LES MANS DELS INFANTS DE L’ESCOLA INFANTIL PASSEN
CONSTANTMENT MATERIALS DE TOT TIPUS. MANIPULAR I
INTERACCIONAR AMB ELLS ELS PERMET DESCOBRIR LES SEVES
PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES, AIXÍ COM REBRE EL MÀXIM DE
SENSACIONS.
EXPERIMENTACIÓ:

10. 3. Agrupaments dels alumnes:
El centre conta amb 4 aules:
0-1 anys(7 infants), 1-2 anys(12) i dues classes de 2-3 anys (36).
Els alumnes amb necessitats educatives específiques estan
integrats dins la seua aula i junt amb els alumnes amb dificultats
en el procés d’aprenentatge.
Es realitzen altres tipus d’agrupaments segons l’horari o les
activitats programades:
•Agrupaments entre alumnes del mateix cicle (a l’hora de fer
tallers o racons).
•Desdoblaments (a psicomotricitat i alguns tallers).
•Agrupaments flexibles: durant l’entrada al centre, de 7.30 fins
a les 8.30 h.

11. 4. Adscripció del professorat
L’equip del centre està format per:
* Personal docent (format per 8 membres):
-Una directora
-Set educadores infantils
*Equip no docent (5 membres):
-Una cuinera
-Una ajudant de cuina
-Un auxiliar administratiu
-Una dona de la neteja
-Un jardiner

12. Funcions de l’equip docent (format per 8 membres):
Les funcions dels membres del centre estan coordinades per
la directora del centre.
A més dels tutors i tutores de cada nivell, hem distribuït un
suport a cada nivell. També participen al nostre centre els
membres de l’EAP a tots els nivells en què se’ls requereix,
amb la finalitat de realitzar un millor seguiment dels alumnes
i afavorir la comunicació entre els tutors i les tutores i l’EAP.

13. COM ENS ORGANITZAM:
1. ORGANITZACIÓ ESPACIAL DELS AMBIENTS D’APRENENTATGE

14. TALLER

15. SALA DE LA
LLUM

16. SALA DE
MÚSICA I
TITELLES-
CONTES

17. CUINA-MENJADOR

18. 1.2 Hort:
Abans de començar aquest projecte teníem l’hort a l’oest de
l’escoleta, però a l’estiu donava molt el sol i vàrem decidir aprofitar
el terreny per posar plantes aromàtiques. Així doncs ara entre tot
l’equip hem decidit fer-lo a l’est de l’escoleta, junt a la compostera,
el galliner i l’estany.

19. 1.3 RECURSOS MATERIALS
Els materials i recursos didàctics, són seleccionats en funció dels objectius
plantejats per al nivell i dins del moment evolutiu en què es troba l’infant i
entenent per materials l’ampli camp dels objectes que posam a la disposició
de l’infant. Els materials estan distribuïts pels diferents espais atenent a
les activitats que allí es realitzin. Intentam cada cop més que els materials
siguin naturals i de reciclatge.

20. 2. RECURSOS PEDAGÒGICS:
(DESENVOLUPAMENT DEL NOSTRE PROJECTE D’ECO-ESCOLETA)
“La millor manera d’introduir als més petits en una visió ecològica i holística
passa pel fet d’educar-los en contacte amb la naturalesa, que puguin
observar-la, aprendre dels seus prodigiosos sistemes i col·laborar-hi amb una
relació de respecte i de reconeixement de la dependència mútua. L’hort
escolar és l’eina idònia per a aconseguir aquest objectiu. Aquest projecte que
la comunitat educativa desenvolupa suposa una immersió de l’infant dins la
naturalesa, i els cicles.
Des del treball pioner de Jean Piaget als anys 20 i 30, s’ha establir un
consens entre els científics i els educadors sobre el desplegament de
funcions cognitives en un infant que creix.
Aprendre a l’hort escolar és aprendre al món real en el millor dels seus
aspectes. És beneficiós per al desenvolupament de l’alumne com a individu i
per a la comunitat escolar, i és una de les millors maneres que els infants
puguin tenir una formació ecològica i d’aquesta manera, ser capaços de
contribuir a la construcció d’un futur sostenible.

21. La primera passa en aquesta tasca és, naturalment, entendre els
principis d’organització que els ecosistemes han desenvolupat per a
sostenir la xarxa de la vida. Aquesta comprensió és allò que
anomenen la formació ecològica.
En els ecosistemes del món comunitats sostenibles de plantes,
animals i microorganismes no hi ha deixalles. En aquestes
comunitats ecològiques, les deixalles d’una espècie són l’aliment
d’una altra. Així, la matèria es recicla d’una manera contínua dins la
xarxa de la vida”.
CAPRA, F. (2007): Ecoalfabet , L’hort a l’escola. El repte de
l’educació del segle actual. Revista Namaste.)

22. INICI DEL NOSTRE RACÓ ECOAMBIENTAL

25. COMPOSTERA
Per la nostra part ens vàrem posar en contacte amb el
Departament de Medi Ambient del Consell Insular d’Eivissa,
per que ens formaren i deixaren una compostera per fer
compost amb els infants.

26. ESPAI EXTERIOR: PATI

27. PATI ABANS DEL PROJECTE:

37. Sistemes Vius
El marc teòric més adequat per a l’ecologia és la teoria dels sistemes vius.
La teoria dels sistemes exigeix una nova manera de veure el món i una nova
manera de pensar, coneguda com el pensament de sistemes, o pensament
sistèmic. Significa pensar en termes de relacions, de connectivitat i de context.
El pensament sistèmic va ser elevat a un altre nivell durant els darrers vint anys
amb el desenvolupament d’una nova ciència de complexitat, incloent-hi un
llenguatge matemàtic totalment nou i un nou conjunt de conceptes per a
descriure la complexitat dels sistemes vius.
Això vol dir que el pensament sistèmic es pot aplicar per integrar disciplines
acadèmiques i per descobrir similituds entre fenòmens en diferents nivells de
l’escala: l’infant individual, l’escola, el districte, les comunitats que l’envolten i
els ecosistemes.
A més, entendre els ecosistemes comporta entendre les relacions. Aquest és un
aspecte clau del pensament sistèmic. Implica canviar l’enfocament des dels
objectes a les relacions. Una comunitat vibrant és conscient de les relaciones
múltiples entre els seus membres. Alimentar la comunitat significa alimentar
aquestes relacions.
El fet que la formació ecològica tingui la seva base intel·lectual en el pensament
sistèmic, ofereix un marc poderós per a l’enfocament sistèmic en la reforma
escolar, un tema que s’està tractant àmpliament en el món de l’ensenyament.

38. Una manera ideal per a arribar a aquesta integració és l’enfocament
anomenat “aprenentatge basat en projectes” CAPRA, F. (2007):
Ecoalfabet , L’hort a l’escola. El repte de l’educació del segle actual.
Revista Namaste.)
El nostre equip educatiu basant-se en la pedagogia sistèmica, vol
treballar el nostre racó eco-ambiental, a través de grups
heterogenis. Ja que consideram el potencial educatiu que té la
relació dels infants d’altres edats, i l’interès de crear experiències
educatives i socials amb més diversificació. Mitjançant projectes
experimentals (caixes de cultius, elaboració a la cuina dels elements
recollits a l’hort...), ja que disposem d’un espai privilegiat, en el qual
tenim tot preparat per aprendre a través del joc, l’experimentació i
vivències dels nostres infants; amb l’acompanyament de la
comunitat educativa.
L’escoleta és un gran laboratori per l’aprenentatge dels infants.
Per concloure el nostre projecte ens hem posat en contacte amb l’
associació “Amics de la Terra” per aconseguir fer-ho de la millor
manera possible amb el seu suport.

39. 3. PROPOSTES EDUCATIVES COMPLEMENTÀRIES:
SORTIDES, VISITES, ACTIVITATS EXTRAESCOLARS, ETC...
Al tercer trimestre treballam les professions del nostre entorn
(famílies i barri).
Pel seu valor educatiu, ja que una escola entesa com a sistema,
perfila a través del seu projecte educatiu la forma en què disposa
les seues relacions amb la realitat de què forma part, especialment
amb els pares, però també amb el territori, amb la cultura, amb les
xarxes de comunicació, amb les associacions i els professionals que
poden ajudar a millorar les funcions educatives que tenen
encomanades.

44. ESPAIS NATURALS: CAMP

45. SORTIDA A LA COPERATIVA:

46. 4. ACTIVITATS:
A principi de curs varem fer tallers amb les
famílies de plantar llavors, planters, plantes...

53. També hem plantat amb cotó i els
infants han pogut observar el
naixement de les arrels.

55. Hem trobat bolets al nostre pati!!

57. Varem plantar faves i després les
varem recollir i experimentar
amb elles:

61. Observam i experimentam amb faves tendres i
seques.

64. Hem fet activitats a la sala de la llum
amb llavors i faves:

66. Abraçam i observam la natura del
nostre pati!!

71. Observam sargantanes, formigues,
escarabats...

78. Regam les nostres plantes:

80. Anam d’excursió a una granja
ecològica:

85. Feim creacions amb petxines!!

92. Observam contes de la natura, de l’hort,
etc. prestats pel programa Eco ambiental.

94. Activitats amb els infants a l’hort!!!

102. Taula de cultiu i d’experimentació
feta per les al·lotes de pràctiques de
la UIB.

110. Posam en marxa l’estanc!!!

115. Posam en marxa el galliner!!!

121. 5. AVALUACIÓ:
Avaluació del projecte:
A principi del nostre projecte teníem molts dubtes, sobretot els
membres de l’equip que no havien assistit al Seminari “De la terra al
Currículum” (CEP de Palma de Mallorca). Però el fet de poder
realitzar el seminari de pedagogia Holística i Sistèmica al nostre
centre, ens ha ajudat molt a poder entendre aquesta filosofia, i tot
l’equip, tant docent com no docent, hem posant molt d’entusiasme.
Hem pogut consensuar idees i ara en tenim moltes i moltes ganes de
fer feina.
Però som conscients de que és molt important anar poc a poc i
començar amb pocs objectius.
MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!!!
L’EQUIP EDUCATIU DE SES PAÏSSES