... És molt encoratjador trobar esforços no el que és bo pels éssers humans també ho és per a la resta d’animals. Nosaltres, la gent animalista, no volem la planta ni a la Vall d’Albaida ni enlloc. No volem aquestes terminals que han d’operar com els forns amb grans fumerals d’Auschwitz i que serveixen per a amagar sota l’estora les massacres i les seues conseqüències, fetes a cadascun dels llocs on hi ha explotació animal. No les volem perquè l’explotació animal no és ni normal, ni natural ni necessària, perquè sempre té alternatives ètiques...

1. de1 4
Associació de cultius. Antiespecisme contra la planta de residus animals de la Vall
d’Albaida.
A les eleccions del maig de 2011, el PP de la Pobla del Duc (Vall d’Albaida) perdia la seua majoria
absoluta a l’ajuntament. El mateix canvi que ha tardat 4 anys més en arribar a molts altres llocs,
vingué amb una desagradable sorpresa: l’amenaça d’una planta de tractament de residus
animals. En el període final de la legislatura, Natalio Navarro accelerà la tramitació de l’expedient
i, fins i tot, per a tancar el procediment a nivell municipal i fer-lo saltar cap a instàncies polítiques
en mans del PP, prengué decisions quan ja estava en funcions i sabia que el seu lloc l’ocuparia
altre alcalde. El nou equip de govern es trobà amb fets consumats que no podia revertir.
Qui comprà les terres de conreu on volen fer la
planta, molt a prop dels carrers d’Otos i
envoltades de pobles, digué que anaven a fer
hivernacles. Durant molt de temps es negà la
informació al veïnat, fins i tot a la gent més
afectada per tindre la casa a tocar d’eixes
terres. Són a l’ombria del Benicadell, un
paratge natural que atrau turisme d’interior i
gent aficionada als esports de muntanya.
Estan a tocar del barranc del Micena que,
sobre tot en temporada de pluges, recull molta
aigua i la porta fins al pantà de Bellús.
Volen autoritzar una indústria de de
transformació de residus animals amb
capacitat per a operar amb més de 220 tones
diàries i per un període de 30 anys,
prorrogables per altres 30. Tindria una
clientel·la legalment obligada a desfer-se de les despulles animals que genera, i s’implantaria en
dues fases. En la primera seria un dipòsit dels materials fins al seu trasllat a les plantes pel seu
tractament definitiu, i en la segona seria un forn que els transformaria en combustible per a la
generació d’energia. El projecte no implica cap compromís pel que fa al termini per a la conversió
d’abocador en planta transformadora.
Després la crisi de les vaques boges (encefalopatia espongiforme bovina, EEB) de 1996, cada
vegada que ha hagut una nova “crisi alimentària” s’han succeït les mateixes hecatombes: porcs i
bous tirats per pales mecàniques dins dels grans forats on els van a soterrar vius; aus ficades a
grapats dins de sacs per persones protegides amb granotes blanques, idèntiques a les de la lluita
contra l’ebola… La legislació europea vol que aquestes plantes servisquen com a mitjà per a
evitar els desastres televisats que generen els inferns de la indústria d’explotació animal, per a
previndre els enormes costos econòmics de la “recuperació de la confiança en els mercats”.
Natalio Navarro.

2. de2 4
A la Pobla del Duc s’eliminarien residus de categoria 1 i 2, els més perillosos. Són cadàvers o
parts d’animals infectats per malalties contagioses als éssers humans o els altres animals, dels
contaminats amb substàncies prohibides o perilloses i dels que porten restes de medicaments en
concentracions no permeses. Són els cadàvers de qualsevol animal que no haja estat matat per
a consum humà: animals de granja febles i malalts, víctimes de la investigació en laboratoris,
víctimes dels zoos i circs, animals domèstics… Com a categoria 2, també entra el contingut dels
budells i els fems de qualsevol animal explotat.
I des del 2011 fins hui, la Vall d’Albaida ha dit NO a la planta pels seu perill per a la salut; pels risc
de contaminació dels aqüífers que podria afectar el subministrament fins a Xàtiva; pels greus
problemes d’olors que generaria; pel seu impacte negatiu sobre el turisme i l’agricultura, que són
activitats econòmiques fonamentals a la Vall; perquè els residus ni es generen ni es reutilitzen al

3. de3 4
territori… Senzillament, perquè la gent vol obrir les finestres de sa casa, vol viure sense por i vol
mantindre viva la Vall Blanca.
El camí de les imposicions continuà i, al 2013, malgrat el rebuig institucional i les mobilitzacions
ciutadanes a la Vall, la Generalitat Valenciana concedí al projecte la declaració d’interès
comunitari (DIC) que fa falta per a construir a terreny no urbanitzable. Durant la campanya
electoral i abans, els partits del nou govern autonòmic es comprometeren a fer marxa enrere,
però la lluita continua perquè el temps corre a favor de qui vol fer la planta i calen accions fermes.
Aquest diumenge, 10 de gener, torna la marxa des de l’eixida d’Otos fins a la Pobla del Duc per a
dir NO a la planta.
Em fascinen les situacions amb les què, des de posicions diametralment oposades, animalisme i
explotació animal comparteixen un objectiu concret. Personalment, ho vaig viure amb les
mobilitzacions pels grans incendis d’Andilla i Cortes de Pallàs al 2012: gent animalista que
intervingué amb urgència per a salvar vides i altres que denunciàrem la massacre sempre
oblidada, estranyament al costat de pastors, ramaders i apicultors que veien molt afectada la
seua forma de vida. Recorde una vegada a Llíria on aquesta gent posà front a nosaltres les
habituals “tres N” del carnisme: normal, natural i necessari .
1
A la Vall d’Albaida també hi ha una reduïda activitat ramadera i, en alguns casos, molt propera al
lloc on aniria la planta. Supose que és per això que n’hi ha d’arguments de la creïlla calenta, que
diuen “no estar en contra de l’activitat, sinó de la seua ubicació” i que proposen llocs molt més
adients. M’agrada veure com les “tres N” els fan males passades i els obliga a fer malabars amb
les contradiccions per a encaixar-les al trencaclosques.
Nosaltres, la gent animalista, no volem la planta ni a la Vall d’Albaida ni enlloc. No volem
aquestes terminals que han d’operar com els forns amb grans fumerals d’Auschwitz i que
serveixen per a amagar sota l’estora les massacres i les seues conseqüències, fetes a cadascun2
Joy, Melanie, Por qué amamos a los perros, nos comemos a los cerdos y nos vestimos con las vacas. Una1
introducción al carnismo, Pozuelo de Alarcón (Madrid), Plaza y Valdés, 2013. Capítol 5: La mitología de la carne:
justificación del carnismo, p. 99-117.
Animalisme CAT, 07/12/2014, Sota l’estora. Abocador de cadàvers de la Vall d’Albaida, http://2
animalismecat.blogspot.com.es/2014/02/sota-lestora-abocador-de-cadavers-de-la.html?q=Vall+d'Albaida
https://twitter.com/ximopuig/status/517303926505631744?ref_src=twsrc%5Etfw

4. de4 4
dels llocs on hi ha explotació animal. No les volem perquè l’explotació animal no és ni normal, ni
natural ni necessària, perquè sempre té alternatives ètiques.
Des d’aquesta convicció, nosaltres volem formar part de l’associació de cultius que dóna millor
collita amb la terra de la Vall d’Albaida femada, de moment, amb les poques caguerades de les3
granges properes. És molt encoratjador trobar esforços no el que és bo pels éssers humans
també ho és per a la resta d’animals.
Vilaweb, “Una membre de l'Assemblea Veïnal contra la Planta de la Pobla del Duc”, 27/04/2015, D'animals i3
d’animalades. Una Vall unida per a no ser destruïda, http://www.vilaweb.cat/noticia/4265844/20150427/danimals-
danimalades.html
Terrenys on volen fer la planta.