SlideShare a Scribd company logo
1 of 8
APUNTS XARXES

BLOG:http://albertrg98lasalle.blogspot.co
m.es/

APUNTS XARXES
Albert Ramírez González
Xarxes d’àrea local

Albert Ramírez González

LAN- Local Àrea Network
Què es una xarxa- conjunt d’ordinadors interconnectats entre si per tal de compartir recursos
(discos durs, accés a altres xarxes, impressores....) Les persones que utilitzen aquesta xarxa es
diuen usuaris. Per tal de crear una xarxa fa falta.
-

Maquinari, cable, adaptador mòdems, hubs...
Programari protocols

Avantatges
-

Compartir informació referent a BBDD.
Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos i no per recursos.
Controlar l’accés a aquests recursos) informació o impressores per usuaris.

LAN, MAN (METROPOLIAN AREA NETWORK), WANE(WIGHT AREA NETWORK INTERNET)

2. TIPUS DE TOPOLOGIA
Topologia en anell, sistema obsolet que va ser molt utilitzat la
dècada dels 80 i creat per IBM. S’anomena Token Ring i
funcionava passant la informació (token d’informació) d’un
terminal a l’altre manera circular i en un sol sentit
(undireccional).
Topologia en bus, els ordinadors es connecten a un ‘’bus’’. En el
que puc intercalar o suprimir les
instal·lacions de manera més o menys fàcil.
L’avantatge d’aquesta tipologia es que es
modificable fàcilment, i les estacions
accedeixen al bus a mida que ho necessiten i
sense necessitats de que les altres estiguin
enceses.

[Fecha]

Tipologia en Estrella, les dades arriben des del servidor
a les estacions a través d’un element concentrador o
hub en el que el connecten totes les línies dels
terminals.

1
Albert Ramírez González
Tipologia en Arbre, a mida que la xarxa va creixent i es va
complicant es va fent necessari afegir nous concentradors i altres
element que donaran connectivitat a la nostra xarxa, és per tant
una munió de xarxes en estrella.
Topologia cel·lular, molt actual i gràcies a l’aparició de tecnologies
inalàmbriques: bluethooth, WLAN.... Treballem amb un senyal de
l’ordre dels GHz, encara més amunt que les
tecnologies de telefonia mòbil i permeten establir
connexió d’abast reduït entre dos o més maquines.
Tot i no ser tan fiables (ja que de vegades les
interferències o la mobilitat de l’equip pot fer que
perdem la connexió del sistema) com les del cable,
ni tan ràpides, la facilitat d’ampliació ha fet que
sigui una tecnologia que s’ha difós ràpidament.

2.3 CONSTRUCCIÓ I PLANIFICACIÓ D’UNA XARXA
Per tal de poder construir una xarxa a part dels terminals i els cables de connexió necessitaré
que cada terminal que es vulgui connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li dona
accés i que dialogui amb els altres perifèrics. Quan la xarxa va essent més gran és possible que
necessiti un concentrador o hub per connectar més de 2 aparells i si es tracta d’un lloc amb
més d’una zona de treball em caldran els switch i routers (encaminadors) per tal de segmentar
(conduir) el tràfic i fins i tot podré afegir seguretat a la meva xarxa contra els intrusos amb un
Firewall. Si volguéssim unir més d’una xarxa les connectaríem a través d’una passarel·la o
gateway. 2.3.1 Els cables de connexió de xarxa
Per tal de connectar dos ordinadors o perifèrics un mitjà per on vagin les dades. Les
característiques que hauré de valorar seran.
-

Material construcció i fabricació
Velocitat de transmissió assolible (mesurada en bps, bits per segon o múltiples
d’aquesta Bps, Gbps)
Fiabilitat enfront al soroll o el pirateig de senyal

Fibra Òptica: Cable construït amb dues capes de polímer
plàstic d’extremada transparència que transmet la informació en forma de llum. Per la qual
cosa l’adaptador ha de traduir la informació llum làser que anirà d’una estació a una altra.
Donat el preu dels components òptics i la dificultat en la manipulació d’aquestes xarxes només

[Fecha]

Coaxial: Cable de coure, actualment obsolet que podia arribar
a transmetre informació fins a 10MBps. Era molt robust
enfront interferències però l’atenuació d’aquest tipus de
cable finsque el límit de la llargària de les xarxes fos 100m i la
modificació relativament complicada.

2
Albert Ramírez González
s’utilitzen en empreses que donen connectivitat a Internet a altres empreses (COLT, ONO,
TELEFONICA, RETEVISIÓN...) o en grans distàncies per exemple per connectar els controls de
les atraccions de Port Aventura on les distàncies poden ser de Km. El límit de velocitat de
transmissió actual en els Tbps (Terabits per
segon).
Parell Trenat: Es el cable de coure més utilitzat.
Està format per 4 parells trenats, el que li dona
immunitat enfront al soroll que es pugui colar.
Pot ser que porti a més una pantalla o no (STP
Shielded Twisted Pair o UTP: Unshielded Twisted Par). El connector amb què acaben són els
RJ45.
Cabitatge estructurat, actualment els edificis ja es construeixen amb diferents preses molt
abundants i ja planificades que van a parar a un armari on es fan les connexions (rack).
Categoria del cables segons del coure i l’apantallament:
Categoria 3 velocitat màxima de dades 10 Mbps.
Categoria 4 velocitat màxima de dades 15 Mbps.
Categoria 5 velocitat màxima de dades 100 Mbps.
Categoria 6 i 7 capaç de superar els Gbps.
Per fabricar un cable RJ45 necessitem una eina que es
diu crimpadora molt fàcil d’utilitzar.
WiFi: Sistema de connexió sense fils. Funciona amb ones
i hi ha tres sistemes; Bluetooth (crea una xarxa de curt abast i
poca velocitat, utilitzada per compartir arxius entre dos mòbils
o un mòbil i ordinador), Infrarrojos (primera tecnologia
inalàmbrica creada; té poc abast i poca fiabilitat) i WLAN
(tecnologia que coneixem com a connexió WiFi, té molt abast,
però hi ha certs elements que poden evitar que funcioni, com
reixes metàl·liques).

2.3.2 ELS ADAPTADORS DE XARXA
Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa, dialoguen amb els altres terminals per tal
d’enviar la informació.

Integrada a la placa base: l’opció mes habitual donades les necessitats de connectivitat
actuals.
PCI: Són les mes antigues però encara són molt freqüents. No poden utilitzar-se en portàtils
per raons físiques.

[Fecha]

Segons la tecnologia del bus, el tipus de targeta de xarxa serà:

3
Albert Ramírez González
PCMCIA: Utilitzat en portàtils antics. És una escletxa per on s’insereix una targeta d’aquest
tipus i que dona la connectivitat.
USB: Utilitzant el bus USB podem dotar de prestacions inalàmbriques inserint un dispositiu en
forma de pendrive extraïble.

2.3.3 Mòduls de connexió
Hub o concentrador: s’encarrega d’enviar els paquets
que li arriben per una de les seves entrades a totes les
altres connexions que van als altres terminals, de manera
que tots els ordinadors que estan puguin rebre aquesta
informació.
Switch: Fa la mateixa funció que el hub però
mira si els paquets corresponen a algun
terminal d’aquest segment de xarxa i si no en
correspon el rebutja, fent que hi hagi menys
informació circulant que no és per aquest
segment de xarxa.
Router: Comunica la xarxa amb una
altra xarxa. Permet que la informació
sigui filtrada depenent de la xarxa on
vingui o fins i tot dependent de quin
tipus d’informació sigui. Per suposar
també pot fer de hub o switch però
és malbaratar les seves possibilitats.
Alguns routers es configuren com a
Firewall.
Gateway: És com un router però que
enllaça xarxes que no tenen perquè ser en el mateix protocol. Per exemple imaginem que
volem enllaçar una oficina d’un banc amb una xarxa que conté informació dels caixers
automàtics i tant els caixers automàtics com
les oficines tenen protocols de xarxa
diferents.

Servidor d’impressió: Permet connectar una impressora a una xarxa de manera que podem
imprimir des de qualsevol equip a la impressora.

[Fecha]

Acces Point: És com s’anomena el hub en
xarxes inalàmbriques i a més permet passar
de una xarxa de cable a un segment sense
cable connectant-hi un o més PC a la xarxa
sense haver d’instalar un cable i les molèsties
que això comporta.

4
Albert Ramírez González
Repetidor de senyal: Normalment una xarxa no excedeix de 200m d’extrem a extrem, ja que el
senyal arribaria degradat i es podrien rebre molts bit erronis.

2.4.1 Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions
1. La primera capa (física) s’encarrega de detalls com el tipus de cables.
2. La segona capa (enllaç) s’encarrega de regular el procés pel que un ordenador pot
transmetre informació al BUS i és escoltat pels seus companys de xarxa. (Ethernet), (MAC:
Media Access Control)
3. La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostre LAN. (IP:
Internet Protocol)
4. La quarta capa (transport), rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari, les
fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. (TCP: Transport Control Protocol)
5. La cinquena capa representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que
està utilitzant un usuari. TELNET: permet la connexió remota al nostre ordinador des de una
altre ordinador, i poder veure què té, com està configurat, instal·lar coses, esborrar coses,..)
Cada capa necessita una certa informació addicional per a poder complir amb la seva tasca.
Aquesta informació es troba a l’encapçalament (header) de cada paquet.

2.4.2 Configuració d’una xarxa TCP-IP
L’Adreça MAC
Les targetes de Ethernet disposen d’un nombre únic, que va predeterminat de fàbrica. És un
nombre de 48 bits que actua com a matricula identificativa del dispositiu. Aquest nombre ja
aniria bé per identificar la màquina però només és visible a dins de la xarxa, i per tant fora
d’aquesta hem de tenir una altra identificador per tal de que arribin els missatges.

2.5 Administració de xarxa i seguretat
1. Comprovació d’una
estació

[Fecha]

Per comprovar l’estat de la
connexió i la màquina destí
hi ha una comanda molt
senzilla: ping adreça_IP. Per
probar-la fem
Inicio>Ejecutar i escrivim al
quadre d’acció cmd.

5
Albert Ramírez González

[Fecha]

Ara ens apareix una finestra negra: és l’intèrpret de comandes en MS-DOS un sistema operatiu
antic. En aquesta finestra escrivim ping www.google.es.

6
Albert Ramírez González

3. TRACERT
És una comanda semblant però que et dona informació de per on passen els paquets de IP.
Escrivim: tracert www.google.es

PAGINA COMERCIAL DE INFORMÀTICA I ACCESORIS

[Fecha]

http://www.dlink.com/es/es Fabrican de modems i altres accessoris semblants.

7

More Related Content

What's hot

Xarxes i informàtica
Xarxes i informàticaXarxes i informàtica
Xarxes i informàticajosepedrassa
 
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitecturesXarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitecturesCarlos Cardelo
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiquesxvindel
 
Xarxes Joan Prat
Xarxes Joan Prat Xarxes Joan Prat
Xarxes Joan Prat pratpit18
 
xarxes informàtiques
xarxes informàtiquesxarxes informàtiques
xarxes informàtiquesjaumeespinosa
 
LES XARXES
LES XARXESLES XARXES
LES XARXESlauinfo4
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiqueshiloua94
 
Les Xarxes Informatiques
Les Xarxes InformatiquesLes Xarxes Informatiques
Les Xarxes InformatiquesJaumealbareda
 
Treball les xarxes
Treball les xarxes Treball les xarxes
Treball les xarxes crismolasg
 
Xarxes informàtiques
Xarxes informàtiques Xarxes informàtiques
Xarxes informàtiques julia_12
 
Joan Prat resum xarxes
Joan Prat resum xarxesJoan Prat resum xarxes
Joan Prat resum xarxespratpit18
 

What's hot (15)

El blog, apunts
El blog, apuntsEl blog, apunts
El blog, apunts
 
Xarxes i informàtica
Xarxes i informàticaXarxes i informàtica
Xarxes i informàtica
 
Xarxes Socials
Xarxes SocialsXarxes Socials
Xarxes Socials
 
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitecturesXarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
 
Prova tic
Prova tic Prova tic
Prova tic
 
Apunts xarxes
Apunts xarxesApunts xarxes
Apunts xarxes
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiques
 
Xarxes Joan Prat
Xarxes Joan Prat Xarxes Joan Prat
Xarxes Joan Prat
 
xarxes informàtiques
xarxes informàtiquesxarxes informàtiques
xarxes informàtiques
 
LES XARXES
LES XARXESLES XARXES
LES XARXES
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiques
 
Les Xarxes Informatiques
Les Xarxes InformatiquesLes Xarxes Informatiques
Les Xarxes Informatiques
 
Treball les xarxes
Treball les xarxes Treball les xarxes
Treball les xarxes
 
Xarxes informàtiques
Xarxes informàtiques Xarxes informàtiques
Xarxes informàtiques
 
Joan Prat resum xarxes
Joan Prat resum xarxesJoan Prat resum xarxes
Joan Prat resum xarxes
 

Viewers also liked

Cdocumentsandsettingsuser1desktop2 dbmsexamples-091012013049-phpapp01
Cdocumentsandsettingsuser1desktop2 dbmsexamples-091012013049-phpapp01Cdocumentsandsettingsuser1desktop2 dbmsexamples-091012013049-phpapp01
Cdocumentsandsettingsuser1desktop2 dbmsexamples-091012013049-phpapp01Raza Baloch
 
Undp pakistan cf p - cbdrm phase ii (3)
Undp pakistan   cf p - cbdrm phase ii (3)Undp pakistan   cf p - cbdrm phase ii (3)
Undp pakistan cf p - cbdrm phase ii (3)Raza Baloch
 
D:\Ama
D:\AmaD:\Ama
D:\AmaFatm
 
1.weather climate-crop yields
1.weather climate-crop yields1.weather climate-crop yields
1.weather climate-crop yieldsBMKG
 
Adobe jax2010 1_dashboard
Adobe jax2010 1_dashboardAdobe jax2010 1_dashboard
Adobe jax2010 1_dashboardguest9776673
 
Use the Power of APEX Dictionary Views to Increase the Quality of Your APEX ...
Use the Power of APEX Dictionary Views to  Increase the Quality of Your APEX ...Use the Power of APEX Dictionary Views to  Increase the Quality of Your APEX ...
Use the Power of APEX Dictionary Views to Increase the Quality of Your APEX ...Jan Huyzentruyt
 
Internet en Chine 2013
Internet en Chine 2013Internet en Chine 2013
Internet en Chine 2013IZIASIA
 
Doxxy: Document and Report generation for Oracle made easy
Doxxy: Document and Report generation for Oracle made easyDoxxy: Document and Report generation for Oracle made easy
Doxxy: Document and Report generation for Oracle made easyJan Huyzentruyt
 
Carrilet
Carrilet Carrilet
Carrilet Albert
 
APEX 4.0: Feature 135, 184, 301, 315, … How it was before, How it is now ! (A...
APEX 4.0: Feature 135, 184, 301, 315, … How it was before, How it is now ! (A...APEX 4.0: Feature 135, 184, 301, 315, … How it was before, How it is now ! (A...
APEX 4.0: Feature 135, 184, 301, 315, … How it was before, How it is now ! (A...Jan Huyzentruyt
 

Viewers also liked (15)

Cdocumentsandsettingsuser1desktop2 dbmsexamples-091012013049-phpapp01
Cdocumentsandsettingsuser1desktop2 dbmsexamples-091012013049-phpapp01Cdocumentsandsettingsuser1desktop2 dbmsexamples-091012013049-phpapp01
Cdocumentsandsettingsuser1desktop2 dbmsexamples-091012013049-phpapp01
 
02
0202
02
 
Smepolicy2007
Smepolicy2007Smepolicy2007
Smepolicy2007
 
Undp pakistan cf p - cbdrm phase ii (3)
Undp pakistan   cf p - cbdrm phase ii (3)Undp pakistan   cf p - cbdrm phase ii (3)
Undp pakistan cf p - cbdrm phase ii (3)
 
D:\Ama
D:\AmaD:\Ama
D:\Ama
 
1.weather climate-crop yields
1.weather climate-crop yields1.weather climate-crop yields
1.weather climate-crop yields
 
Adobe jax2010 1_dashboard
Adobe jax2010 1_dashboardAdobe jax2010 1_dashboard
Adobe jax2010 1_dashboard
 
Use the Power of APEX Dictionary Views to Increase the Quality of Your APEX ...
Use the Power of APEX Dictionary Views to  Increase the Quality of Your APEX ...Use the Power of APEX Dictionary Views to  Increase the Quality of Your APEX ...
Use the Power of APEX Dictionary Views to Increase the Quality of Your APEX ...
 
Internet en Chine 2013
Internet en Chine 2013Internet en Chine 2013
Internet en Chine 2013
 
Doxxy: Document and Report generation for Oracle made easy
Doxxy: Document and Report generation for Oracle made easyDoxxy: Document and Report generation for Oracle made easy
Doxxy: Document and Report generation for Oracle made easy
 
Carrilet
Carrilet Carrilet
Carrilet
 
APEX 4.0: Feature 135, 184, 301, 315, … How it was before, How it is now ! (A...
APEX 4.0: Feature 135, 184, 301, 315, … How it was before, How it is now ! (A...APEX 4.0: Feature 135, 184, 301, 315, … How it was before, How it is now ! (A...
APEX 4.0: Feature 135, 184, 301, 315, … How it was before, How it is now ! (A...
 
Fmea tr (v1)
Fmea    tr (v1)Fmea    tr (v1)
Fmea tr (v1)
 
Asimetri desentralisasi libre
Asimetri desentralisasi libreAsimetri desentralisasi libre
Asimetri desentralisasi libre
 
Asimetri desentralisasi libre
Asimetri desentralisasi libreAsimetri desentralisasi libre
Asimetri desentralisasi libre
 

Similar to Apunts xarxes

Xarxes Informàtiques
Xarxes InformàtiquesXarxes Informàtiques
Xarxes Informàtiquesmonicabreto
 
Xarxes Joan Prat
Xarxes Joan PratXarxes Joan Prat
Xarxes Joan Pratpratpit18
 
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle GironaXarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Gironamarcbosch90
 
Xarxes informatica.
Xarxes informatica.Xarxes informatica.
Xarxes informatica.carlosc3
 
Xarxes locals
Xarxes localsXarxes locals
Xarxes localsgemmalum
 
Apunts xarxes
Apunts xarxesApunts xarxes
Apunts xarxesguille4_8
 
Que es una xarxa
Que es una xarxa Que es una xarxa
Que es una xarxa laiacuquet5
 
Xarxes Locals
Xarxes Locals Xarxes Locals
Xarxes Locals quimoliva
 
Les xarxes
Les xarxesLes xarxes
Les xarxesJuls13
 
ARSO-M4: Administracio de la xarxa - Guio
ARSO-M4: Administracio de la xarxa - GuioARSO-M4: Administracio de la xarxa - Guio
ARSO-M4: Administracio de la xarxa - GuioAurora Lara Marin
 
XARXES LOCALS-Informàtica
XARXES LOCALS-InformàticaXARXES LOCALS-Informàtica
XARXES LOCALS-InformàticaClara Busquet
 
Xarxes locals
Xarxes localsXarxes locals
Xarxes localsmrr12345
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiquesxvindel
 

Similar to Apunts xarxes (19)

Xarxes d àrea local
Xarxes d àrea localXarxes d àrea local
Xarxes d àrea local
 
Xarxes d àrea local
Xarxes d àrea localXarxes d àrea local
Xarxes d àrea local
 
Apunts xarxes
Apunts xarxesApunts xarxes
Apunts xarxes
 
Xarxes Informàtiques
Xarxes InformàtiquesXarxes Informàtiques
Xarxes Informàtiques
 
Xarxes Joan Prat
Xarxes Joan PratXarxes Joan Prat
Xarxes Joan Prat
 
Apunts 2n trimestre
Apunts 2n trimestreApunts 2n trimestre
Apunts 2n trimestre
 
Xarxes
XarxesXarxes
Xarxes
 
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle GironaXarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
Xarxes - Marc Bosch 4t ESO La Salle Girona
 
Xarxes informatica.
Xarxes informatica.Xarxes informatica.
Xarxes informatica.
 
Xarxes locals
Xarxes localsXarxes locals
Xarxes locals
 
Apunts xarxes
Apunts xarxesApunts xarxes
Apunts xarxes
 
Que es una xarxa
Que es una xarxa Que es una xarxa
Que es una xarxa
 
Xarxees pdf
Xarxees pdfXarxees pdf
Xarxees pdf
 
Xarxes Locals
Xarxes Locals Xarxes Locals
Xarxes Locals
 
Les xarxes
Les xarxesLes xarxes
Les xarxes
 
ARSO-M4: Administracio de la xarxa - Guio
ARSO-M4: Administracio de la xarxa - GuioARSO-M4: Administracio de la xarxa - Guio
ARSO-M4: Administracio de la xarxa - Guio
 
XARXES LOCALS-Informàtica
XARXES LOCALS-InformàticaXARXES LOCALS-Informàtica
XARXES LOCALS-Informàtica
 
Xarxes locals
Xarxes localsXarxes locals
Xarxes locals
 
Xarxes informatiques
Xarxes informatiquesXarxes informatiques
Xarxes informatiques
 

Apunts xarxes

  • 2. Xarxes d’àrea local Albert Ramírez González LAN- Local Àrea Network Què es una xarxa- conjunt d’ordinadors interconnectats entre si per tal de compartir recursos (discos durs, accés a altres xarxes, impressores....) Les persones que utilitzen aquesta xarxa es diuen usuaris. Per tal de crear una xarxa fa falta. - Maquinari, cable, adaptador mòdems, hubs... Programari protocols Avantatges - Compartir informació referent a BBDD. Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos i no per recursos. Controlar l’accés a aquests recursos) informació o impressores per usuaris. LAN, MAN (METROPOLIAN AREA NETWORK), WANE(WIGHT AREA NETWORK INTERNET) 2. TIPUS DE TOPOLOGIA Topologia en anell, sistema obsolet que va ser molt utilitzat la dècada dels 80 i creat per IBM. S’anomena Token Ring i funcionava passant la informació (token d’informació) d’un terminal a l’altre manera circular i en un sol sentit (undireccional). Topologia en bus, els ordinadors es connecten a un ‘’bus’’. En el que puc intercalar o suprimir les instal·lacions de manera més o menys fàcil. L’avantatge d’aquesta tipologia es que es modificable fàcilment, i les estacions accedeixen al bus a mida que ho necessiten i sense necessitats de que les altres estiguin enceses. [Fecha] Tipologia en Estrella, les dades arriben des del servidor a les estacions a través d’un element concentrador o hub en el que el connecten totes les línies dels terminals. 1
  • 3. Albert Ramírez González Tipologia en Arbre, a mida que la xarxa va creixent i es va complicant es va fent necessari afegir nous concentradors i altres element que donaran connectivitat a la nostra xarxa, és per tant una munió de xarxes en estrella. Topologia cel·lular, molt actual i gràcies a l’aparició de tecnologies inalàmbriques: bluethooth, WLAN.... Treballem amb un senyal de l’ordre dels GHz, encara més amunt que les tecnologies de telefonia mòbil i permeten establir connexió d’abast reduït entre dos o més maquines. Tot i no ser tan fiables (ja que de vegades les interferències o la mobilitat de l’equip pot fer que perdem la connexió del sistema) com les del cable, ni tan ràpides, la facilitat d’ampliació ha fet que sigui una tecnologia que s’ha difós ràpidament. 2.3 CONSTRUCCIÓ I PLANIFICACIÓ D’UNA XARXA Per tal de poder construir una xarxa a part dels terminals i els cables de connexió necessitaré que cada terminal que es vulgui connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li dona accés i que dialogui amb els altres perifèrics. Quan la xarxa va essent més gran és possible que necessiti un concentrador o hub per connectar més de 2 aparells i si es tracta d’un lloc amb més d’una zona de treball em caldran els switch i routers (encaminadors) per tal de segmentar (conduir) el tràfic i fins i tot podré afegir seguretat a la meva xarxa contra els intrusos amb un Firewall. Si volguéssim unir més d’una xarxa les connectaríem a través d’una passarel·la o gateway. 2.3.1 Els cables de connexió de xarxa Per tal de connectar dos ordinadors o perifèrics un mitjà per on vagin les dades. Les característiques que hauré de valorar seran. - Material construcció i fabricació Velocitat de transmissió assolible (mesurada en bps, bits per segon o múltiples d’aquesta Bps, Gbps) Fiabilitat enfront al soroll o el pirateig de senyal Fibra Òptica: Cable construït amb dues capes de polímer plàstic d’extremada transparència que transmet la informació en forma de llum. Per la qual cosa l’adaptador ha de traduir la informació llum làser que anirà d’una estació a una altra. Donat el preu dels components òptics i la dificultat en la manipulació d’aquestes xarxes només [Fecha] Coaxial: Cable de coure, actualment obsolet que podia arribar a transmetre informació fins a 10MBps. Era molt robust enfront interferències però l’atenuació d’aquest tipus de cable finsque el límit de la llargària de les xarxes fos 100m i la modificació relativament complicada. 2
  • 4. Albert Ramírez González s’utilitzen en empreses que donen connectivitat a Internet a altres empreses (COLT, ONO, TELEFONICA, RETEVISIÓN...) o en grans distàncies per exemple per connectar els controls de les atraccions de Port Aventura on les distàncies poden ser de Km. El límit de velocitat de transmissió actual en els Tbps (Terabits per segon). Parell Trenat: Es el cable de coure més utilitzat. Està format per 4 parells trenats, el que li dona immunitat enfront al soroll que es pugui colar. Pot ser que porti a més una pantalla o no (STP Shielded Twisted Pair o UTP: Unshielded Twisted Par). El connector amb què acaben són els RJ45. Cabitatge estructurat, actualment els edificis ja es construeixen amb diferents preses molt abundants i ja planificades que van a parar a un armari on es fan les connexions (rack). Categoria del cables segons del coure i l’apantallament: Categoria 3 velocitat màxima de dades 10 Mbps. Categoria 4 velocitat màxima de dades 15 Mbps. Categoria 5 velocitat màxima de dades 100 Mbps. Categoria 6 i 7 capaç de superar els Gbps. Per fabricar un cable RJ45 necessitem una eina que es diu crimpadora molt fàcil d’utilitzar. WiFi: Sistema de connexió sense fils. Funciona amb ones i hi ha tres sistemes; Bluetooth (crea una xarxa de curt abast i poca velocitat, utilitzada per compartir arxius entre dos mòbils o un mòbil i ordinador), Infrarrojos (primera tecnologia inalàmbrica creada; té poc abast i poca fiabilitat) i WLAN (tecnologia que coneixem com a connexió WiFi, té molt abast, però hi ha certs elements que poden evitar que funcioni, com reixes metàl·liques). 2.3.2 ELS ADAPTADORS DE XARXA Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa, dialoguen amb els altres terminals per tal d’enviar la informació. Integrada a la placa base: l’opció mes habitual donades les necessitats de connectivitat actuals. PCI: Són les mes antigues però encara són molt freqüents. No poden utilitzar-se en portàtils per raons físiques. [Fecha] Segons la tecnologia del bus, el tipus de targeta de xarxa serà: 3
  • 5. Albert Ramírez González PCMCIA: Utilitzat en portàtils antics. És una escletxa per on s’insereix una targeta d’aquest tipus i que dona la connectivitat. USB: Utilitzant el bus USB podem dotar de prestacions inalàmbriques inserint un dispositiu en forma de pendrive extraïble. 2.3.3 Mòduls de connexió Hub o concentrador: s’encarrega d’enviar els paquets que li arriben per una de les seves entrades a totes les altres connexions que van als altres terminals, de manera que tots els ordinadors que estan puguin rebre aquesta informació. Switch: Fa la mateixa funció que el hub però mira si els paquets corresponen a algun terminal d’aquest segment de xarxa i si no en correspon el rebutja, fent que hi hagi menys informació circulant que no és per aquest segment de xarxa. Router: Comunica la xarxa amb una altra xarxa. Permet que la informació sigui filtrada depenent de la xarxa on vingui o fins i tot dependent de quin tipus d’informació sigui. Per suposar també pot fer de hub o switch però és malbaratar les seves possibilitats. Alguns routers es configuren com a Firewall. Gateway: És com un router però que enllaça xarxes que no tenen perquè ser en el mateix protocol. Per exemple imaginem que volem enllaçar una oficina d’un banc amb una xarxa que conté informació dels caixers automàtics i tant els caixers automàtics com les oficines tenen protocols de xarxa diferents. Servidor d’impressió: Permet connectar una impressora a una xarxa de manera que podem imprimir des de qualsevol equip a la impressora. [Fecha] Acces Point: És com s’anomena el hub en xarxes inalàmbriques i a més permet passar de una xarxa de cable a un segment sense cable connectant-hi un o més PC a la xarxa sense haver d’instalar un cable i les molèsties que això comporta. 4
  • 6. Albert Ramírez González Repetidor de senyal: Normalment una xarxa no excedeix de 200m d’extrem a extrem, ja que el senyal arribaria degradat i es podrien rebre molts bit erronis. 2.4.1 Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions 1. La primera capa (física) s’encarrega de detalls com el tipus de cables. 2. La segona capa (enllaç) s’encarrega de regular el procés pel que un ordenador pot transmetre informació al BUS i és escoltat pels seus companys de xarxa. (Ethernet), (MAC: Media Access Control) 3. La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostre LAN. (IP: Internet Protocol) 4. La quarta capa (transport), rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari, les fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. (TCP: Transport Control Protocol) 5. La cinquena capa representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que està utilitzant un usuari. TELNET: permet la connexió remota al nostre ordinador des de una altre ordinador, i poder veure què té, com està configurat, instal·lar coses, esborrar coses,..) Cada capa necessita una certa informació addicional per a poder complir amb la seva tasca. Aquesta informació es troba a l’encapçalament (header) de cada paquet. 2.4.2 Configuració d’una xarxa TCP-IP L’Adreça MAC Les targetes de Ethernet disposen d’un nombre únic, que va predeterminat de fàbrica. És un nombre de 48 bits que actua com a matricula identificativa del dispositiu. Aquest nombre ja aniria bé per identificar la màquina però només és visible a dins de la xarxa, i per tant fora d’aquesta hem de tenir una altra identificador per tal de que arribin els missatges. 2.5 Administració de xarxa i seguretat 1. Comprovació d’una estació [Fecha] Per comprovar l’estat de la connexió i la màquina destí hi ha una comanda molt senzilla: ping adreça_IP. Per probar-la fem Inicio>Ejecutar i escrivim al quadre d’acció cmd. 5
  • 7. Albert Ramírez González [Fecha] Ara ens apareix una finestra negra: és l’intèrpret de comandes en MS-DOS un sistema operatiu antic. En aquesta finestra escrivim ping www.google.es. 6
  • 8. Albert Ramírez González 3. TRACERT És una comanda semblant però que et dona informació de per on passen els paquets de IP. Escrivim: tracert www.google.es PAGINA COMERCIAL DE INFORMÀTICA I ACCESORIS [Fecha] http://www.dlink.com/es/es Fabrican de modems i altres accessoris semblants. 7