És la potència del llenguatge, la força d’una paraula unida a la tortura taurina com qui fa una macabra poesia visual. No puc evitar imaginar-me un bou amb el nom de “Terroristas" o “Islamistas”, qui sap si “Moros”. O altres que es digueren “Podemitas” o, per suposat, “Feminazis”. Jo apostaria que ja existeix l’“Animalistas” o l’“Antitaurinos”. Òbviament, amb Catalunya de pel mig, estava clar qui havia de guanyar la cursa. Aquesta gent entén el bou només com el suport amb el que expressen el que són, i així són i així és el seu suposat art: només sang i vísceres...