Tercer Sopar Vegà de la Folgança d’Algemesí. Dissabte, 30 de gener de 2016, al bar de la Cooperativa, al carrer Passeig d’Algemesí. S’entregaren els premis de la Folgança: Premis Batiste Borràs 2016, per la seua contribució al progrés cap a un món sense tortura taurina: Francesc Viadel, periodista i escriptor algemesinenc. Jesús Martínez, activista antituarí que, al 2014, fou brutalment agredit a la plaça de bous d’Algemesí. Premi Cuerno Quemao 2016, per tot el contrari: Jesús Bueno, propagandista i censor taurí, incitador de la justificació de la violència.

1. de1 4
III Sopar vegà del Col·lectiu Folgança d’Algemesí.
Lectura dels premis Batiste Borràs i Cuerno Quemao 2016.
FRANCESC VIADEL
Per a explicar la setmana de bous i el que
r e p r e s e n t a , c o m e s c r e i x i c o m
s’evoluciona, cap altra persona millor que
aquest algemesinenc. Per a explicar
aquest premi, millor les paraules de1
Francesc Viadel:
Per uns pocs dies tot el nostre món girava
al voltant d’aquella celebració. Al carrer,
jugàvem a bous i joneguers usant unes
sinistres banyes, unes capes i unes
espases invisibles i parlant un castellà
impostat, com d’actors, quasi com el que
parlaven Curro Jiménez o El Algarrobo en
la televisió. I quan els primers bous
arribaven al poble procedents de les
espanyes ens apropàvem també fins als
corrals del carrer Gans i, des de dalt d’una
passarel·la, ens abocàvem a observar
breument, gairebé contenint la respiració,
aquelles bèsties fosques com la nit que
sabíem del cert que, molt prompte, sense
remissió, moririen estoquejades.
(…) Molt temps després d’aquelles
incursions de brivall per dessota els
cadafals, vaig formar part un any d’una
penya cadafalera. Vaig beure i menjar, vaig
xalar com mai no havia fet ni crec que faré.
Val a dir, que de jove vaig gaudir molt de la
festa, de l’ambient, en cap cas dels bous,
d’això que, fent trampes amb el llenguatge,
en diuen tauromàquia per tal d’equiparar un
ritual tan ancestral com assilvestrat amb
allò que la gent entén normalment pel que
és l’art. Al capdavall, la setmana de bous
era una setmana de transgressió absoluta,
de borratxera, de sexe entusiasta i gojós, arravatadorament furtiu, de sexe en un qualsevol fosc
replà d’escala o en una cantonada... d’esmorzars opulents a Ca L’Oliera o al Garrofera, de
soparots de pa i porta acompanyats de pimentó i salmorra i vi cabut, de quedar-se afònic i esgotat,
de nits insomnes... Fet i fotut, per tot això era pel que pagava la pena la setmana. En realitat, a
qui recoi li importaven els bous?, vull dir la preservació de la sacrosanta tauromàquia, el refotut art
dels collons, la puta tradició? A qui de les desenes de joves que tantes vegades hem vist plantant
cara als animalistes amb ferotgia tribal li importen els bous? De fet, la major part d’ells allò que
defensen no és el dret a matar el bou, ni el vedell, ni a maltractar la llanà dgorosa vaca, sinó la
tribu. La tribu i els seus atàvics costums arrelats en una mentalitat masclista, retardatària, de
patriotismes inculcats. La tribu i el territori envaït per aquells que consideren estranys al ritual, uns
autèntics sacrílegs.
La Veu del País Valencià, Francesc Viadel, 12/09/2015, Els bous i la tribu, http://opinions.laveupv.com/francesc-1
viadel/blog/5824/els-bous-i-la-tribu

2. de2 4
(…) Passa que els temps canvien i la majoria de les tribus volen deixar de ser-ho i per això ja no
exclouen els que tenen una pell diferent o els que parlen en un altre idioma, ja no fan cas dels
cacics manaires, se’n riuen dels doctes bruixots... Per això, tampoc ja no els diverteix tirar cabres
des del més alt d’un campanar, arrencar el coll dels ànecs d’un mos o matar bous mentre sona un
pasdoble ni encara quan algú, cínicament, afirma que matant és l'única manera de conservar
aquests animals. Del cert, que no hi ha noblesa ni bellesa, ni menys encara caritat en el fet de
torejar un bou. Tampoc no s’és valent per córrer davant d’una bèstia ni encara a risc que et puga
prendre la vida.
La bellesa és una altra cosa, prou que ho sabem. També ho és la valentia. La valentia és, per
exemple, enfrontar-se a la tribu abominable amb un argument, a la trista tribu que lentament
mor en el seu immobilisme mental, ofegada en la seua estúpida llibertat de no voler deixar de ser
tribu.
Premi Batiste Borrás per a Francesc Viadel.

3. de3 4
JESÚS MAR CUENTOS
La setmana de bous del 2014
representà un punt d’inflexió. Acabaria
sent l’última setmana del PP al govern i
l’última del capità moro dels Quatre
Cantons per a intentar provocar un
desastre que explotar electoralment. El
2015, Visantico Mediagüelta ja no tenia
la vara d’alcalde.
Aquella setmana de bous, es portà tot al
límit, i tot acabà amb els carrers ocupats
per la policia, periodistes i animalistes
víctimes d’agressions i Algemesí com a
trista protagonista de portades i
telediaris, agermanada amb Tordesillas.
Moltes persones s’han jugat la integritat
i la llibertat per a defensar els bous que
es massacren cada any a Algemesí.
Les de 2013 i 2014 han hagut d’afrontar,
fins i tot, judicis amb greus acusacions
que podrien comportar presó, per una
suposada agressió a Vicent Garcia Mont
aquell dia que feia de capità moro. Una
suposada agressió que ningú va veure, només aquells que posen la seua placa com a garantia de
que passà (és la mateixa placa que també es posa sobre la taula per a afirmar que Norberto
Konrad fou el primer en llançar un glaçó de gel contra els taurins). Sembla que la instrucció
d’aquest procés està prou avançada, que alguna gent ha passat prou vergonyeta en les
declaracions.
Hui, Jesús representa a
totes les persones que ha
defensat els bous a
Algemesí, des de la
primera mani als Quatre
Cantons fins hui. Ell és
qui pujà a la plaça i patí
una brutal agressió fins
que el tiraren de dalt a
baix, una cosa que es
pogué veure a tots els
telediaris. És qui ha estat
acusat falsament de tot el
que han volgut, mentre
p a t i a t o t a c l a s s e
d’agressions i multes. És
una de les persones, per
exemple, multades per
l’acció a Olocau, la
primera que aconseguí
aturar l’embolat d’un bou.
Premi Batiste Borrás per a
Jesús i, a través d’ell, per
a totes les persones de la
lluita antitaurina.

4. de4 4
CARLOS BUENO
Ple ordinari de l’Ajuntament d’Algemesí del 30/09/2014,
pocs dies després que Jesús patira l’agressió. Al torn de
preguntes, l’alcalde sorprèn amb una pregunta directa a
Josep Bermúdez. Era aquesta:
(…) Finalment, havia dit jo que volia fer unes preguntes, i
les faig en nom d’altres persones que m’han dit que
preguntara ací al Plenari. Es trobaven el dia 24 al Chester,
consumint, i que hi havia dues persones, dos argentins que
viuen a Catalunya, i que els comentaren a què venien.
Digueren que venien convocats per un tal ‘Anselmi
Rafaelli', que venien en un autobús pagat per Esquerra
Republicana… Jo dic i trasllade el que m’han preguntat. I
que cobraven 20€ per vindre.
Programa radiofònic Patio de Cuadrillas, emés un dia
abans per Gestiona Radio Valencia. Monòleg traduït del
castellà de Carlos Bueno, “periodista”:
Anem a veure! ‘Anselmi Rafaeli’ és el que mou els fils per
a que a Catalunya s’acaben els bous. Ningú sabia qui era
fins que Mundotoro detecta el nom aquest i diu ‘aquest tio
és el cervell, que és un argentí amb origen italià, antitaurí, pagat per Esquerra Republicana de
Catalunya, perquè és assessor d’ells, i és el que mou els fins i ha aconseguit això. Hi ha algú al
darrere, amb el seu bon dineret, que s’emporta el seu bon dineret, per a que altres donen la cara i
se la trenquen, i ells fer-se rics a costa d’aquests.
En aquell programa, de vegades amb subtilesa i altres directament, s’afirmà que qui provocava les
agressions eren les víctimes i que, en tot cas, gràcies a la bondat dels taurins, no rebien el que
tocava. En aquell ple, es volgué fer
el mateix, des de l’equip de govern
i per persones suposadament
responsables de la seguretat de la
ciutadania.
El 2015, Carlos Bueno fou un dels
encarregats de defensar els
“arguments” taurins en el desfile
de fuerzas vivas taurinas amb el
que s’impedí l’exercici de les
llibertats ciutadanes al moviment
antitaurí.
No cal dir res més. Per tacar el
nom del periodisme, per difamar
p e r s o n e s a m b i n v e n c i o n s
presentades com a arguments (les
mateixes invencions que es feren
servir en Ple), per induir la
justificació i la incitació a la
violència des d’uns micròfons, per
convertir la Veu d’Algemesí en un
pamflet i per censurar sense cap
explicació la veu de la Folgança.
Premi Cuerno Quemao para
Carlos Bueno.