El País Valencià té més de 250 municipis on no linxen bous. Aquesta pràctica és com un tumor desenvolupat al nord i que, com més al sud, més difícil té fer metàstasi, més improbable és que isca de les capitals de comarca o dels municipis més poblats, amb més pressupost on clavar la pica taurina. Supose que, per a tapar aquesta evidència, les memòries deixaren d’incorporar el llistat de pobles on fan linxaments.
Mentre des de la Conselleria, amb els seus figurons al capdavant, continuaven suant la cansalada per a aconseguir nous municipis que s’incorporaren al seu macabre llistat...
Tenen molta dèria per fer llistes amb els grans èxits animalistes, amb els que també fan publicacions específiques del tipus “el govern municipal impulsa” / “el PP vota en contra i impedeix”. Ja he explicat altres vegades que els titànics èxits han de consistir necessàriament en desconnexions, en deixar de fer coses contra els animals sense que costen diners ni exigisquen gestió, seguiments o, encara menys, pressupost!! Si preguntàrem els “animalistes del canvi” roig-verds-morats, segur que a la majoria se’ls escaparia que els diners són per a les coses importants.
I, clar, acaben posant a la llista d’èxits desconnexions d’ajuntaments que fan trastades amb la gestió, o gestions que no entren ni amb calçador. El millor exemple de tots és el de l’Ajuntament de València i la seua flamant Regidoria de Benestar Animal, que ni tan sols és regidoria: nasqué com a medalleta adscrita a Cultura, la cosa veritablement important, i s’ha transformat en mal de cap permanent de la regidora de Cultura, Glòria Tello, a qui no deixem eixir tranquil·la a les seues fotos...
... Només una part de l’última rehabilitació de la plaça de tortures de València ha costat més de 3 milions d’euros. El pou sense fons de Xàtiva acumulà més de 12 milions i el de Villena es pressupostà en 20, sent la principal causa de l’elevat endeutament de la ciutat del Vinalopó. El 2014 sabérem que la setmana de bous d’Algemesí rep una subvenció directa de l’Ajuntament de 36.000€ (més de 60.000, si sumem altres despeses), i que la Diputació de València l’incrementà amb 10.000€ més. Les partides pressupostàries de la Diputació de Castelló per a l’Escola Taurina sumen més de 3 milions des de la seua creació, el 1997, i ascendeixen a 178.000€ pel 2015. Cal recordar, també, l’escàndol de la correguda de la Beneficència de Castelló, amb entrades que s’imposaven als ajuntaments i que es descomptaven de la recaptació de tributs. La de 2011 costà 200.000€ i només recaptà 90.000€ per a beneficència...
Transparència que no deixa veure. Quant ens costa la tortura taurina?Jesús Frare Garcia
... En la meua opinió, que et diguen que la informació ja està disponible als pressuposts publicats, i que espigoles en eixe mar de dades si la vols, no seria transparència encara que realment fóra així. És com una d’eixes escenes de pel·lícula on la justícia obliga a facilitar una documentació i l’equip de persones advocades reben centenars de caixes plenes de papers, entre les que s’oculta eixa informació requerida. És a dir, que la suposada entrega de la informació forma part de la intenció d’ocultar-la.
Que ni tan sols siga així, converteix la transparència en una paraula buida de contingut que es pot convertir en altra més dins de la bateria de manipulacions argumentals taurines, com “patiment”, “benestar”, “estima”, “conservació”, “riquesa”, “llocs de treball”, “identitat”, “majoria”…
Barri del Crist (Quart de Poblet-Aldaia): dues mocions, una consulta i… linxa...Jesús Frare Garcia
... Pel que fa a la moció de Quart del maig 2016, presentada per Compromís, declara el municipi “amic dels animals, a favor del tracte ètic i dels seus drets, i contrari al maltractament animal”, explicitant que això inclou “qualsevol tipus d’activitat, espectacle o pràctica esportiva que implique violència contra els animals o que els puga ocasionar estats d’ansietat, por, patiment o qualsevol altre dany físic o psicològic”. La moció d’Aldaia, també presentada per Compromís i aprovada al novembre del 2015, inclou una referència explícita (i subratllada al text) “als espectacles taurins i als circs amb animals”...
Tenen molta dèria per fer llistes amb els grans èxits animalistes, amb els que també fan publicacions específiques del tipus “el govern municipal impulsa” / “el PP vota en contra i impedeix”. Ja he explicat altres vegades que els titànics èxits han de consistir necessàriament en desconnexions, en deixar de fer coses contra els animals sense que costen diners ni exigisquen gestió, seguiments o, encara menys, pressupost!! Si preguntàrem els “animalistes del canvi” roig-verds-morats, segur que a la majoria se’ls escaparia que els diners són per a les coses importants.
I, clar, acaben posant a la llista d’èxits desconnexions d’ajuntaments que fan trastades amb la gestió, o gestions que no entren ni amb calçador. El millor exemple de tots és el de l’Ajuntament de València i la seua flamant Regidoria de Benestar Animal, que ni tan sols és regidoria: nasqué com a medalleta adscrita a Cultura, la cosa veritablement important, i s’ha transformat en mal de cap permanent de la regidora de Cultura, Glòria Tello, a qui no deixem eixir tranquil·la a les seues fotos...
... Només una part de l’última rehabilitació de la plaça de tortures de València ha costat més de 3 milions d’euros. El pou sense fons de Xàtiva acumulà més de 12 milions i el de Villena es pressupostà en 20, sent la principal causa de l’elevat endeutament de la ciutat del Vinalopó. El 2014 sabérem que la setmana de bous d’Algemesí rep una subvenció directa de l’Ajuntament de 36.000€ (més de 60.000, si sumem altres despeses), i que la Diputació de València l’incrementà amb 10.000€ més. Les partides pressupostàries de la Diputació de Castelló per a l’Escola Taurina sumen més de 3 milions des de la seua creació, el 1997, i ascendeixen a 178.000€ pel 2015. Cal recordar, també, l’escàndol de la correguda de la Beneficència de Castelló, amb entrades que s’imposaven als ajuntaments i que es descomptaven de la recaptació de tributs. La de 2011 costà 200.000€ i només recaptà 90.000€ per a beneficència...
Transparència que no deixa veure. Quant ens costa la tortura taurina?Jesús Frare Garcia
... En la meua opinió, que et diguen que la informació ja està disponible als pressuposts publicats, i que espigoles en eixe mar de dades si la vols, no seria transparència encara que realment fóra així. És com una d’eixes escenes de pel·lícula on la justícia obliga a facilitar una documentació i l’equip de persones advocades reben centenars de caixes plenes de papers, entre les que s’oculta eixa informació requerida. És a dir, que la suposada entrega de la informació forma part de la intenció d’ocultar-la.
Que ni tan sols siga així, converteix la transparència en una paraula buida de contingut que es pot convertir en altra més dins de la bateria de manipulacions argumentals taurines, com “patiment”, “benestar”, “estima”, “conservació”, “riquesa”, “llocs de treball”, “identitat”, “majoria”…
Barri del Crist (Quart de Poblet-Aldaia): dues mocions, una consulta i… linxa...Jesús Frare Garcia
... Pel que fa a la moció de Quart del maig 2016, presentada per Compromís, declara el municipi “amic dels animals, a favor del tracte ètic i dels seus drets, i contrari al maltractament animal”, explicitant que això inclou “qualsevol tipus d’activitat, espectacle o pràctica esportiva que implique violència contra els animals o que els puga ocasionar estats d’ansietat, por, patiment o qualsevol altre dany físic o psicològic”. La moció d’Aldaia, també presentada per Compromís i aprovada al novembre del 2015, inclou una referència explícita (i subratllada al text) “als espectacles taurins i als circs amb animals”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
Publicació de la CGT del País Valencià, suplement de Rojo y Negro. Remunicipalització, eixa és la quüestió - Entrevista a Antonio Méndez Rubio - Crisi i urgència - 22-O: Et necessitem, et necessites - CGT-PV demanda a Carrefour - Reestructuració de la plantilla de la Universitat de València : camí a la privatització - Marxa del 7N a Madrid - Contes llibertaris - Convocatòries i molt més
A més, la gestió directa tampoc és garantia de res. En el nostre cas, es tracta amb una realitat molt problemàtica, a causa de múltiples factors. Els refugis, malgrat tots els esforços, mai deixaran de ser mals menors, presons on determinades necessitats dels animals no poden ser cobertes. Sempre estaran amenaçades per diversos interessos que les volen rapinyar: caçadors a la recerca de gangues per a usar i tirar, gent que es vol fer amb animals per a les baralles (com a lluitadores o com a sparrings), brookers de la indústria d’investigació animal internacional, etc. Sempre n’hi haurà de temptacions a les que algunes persones poden sucumbir, siga amb gestió directa o delegada.
La gestió directa no està exempta, simplement pel fet de ser-ho, de la deixadesa, la negligència o la corrupció. No està exempta de patir la falta de recursos crònics, o d’haver de fer front a allaus d’abandons i altres imprevists. La gestió directa ha de trobar la forma de suplir la vocació amb treball professional que no ha de ser necessàriament vocacional, i això és molt perillós amb un material tan sensible com són uns animals que han patit abandó, set, fam, malalties, maltractaments… Ha de veure com encaixar un voluntariat que ha de tindre veu i vot a l’hora de fer el seu treball. La gestió directa pot ser dolenta i pot ser bona, i per a ser bona s’han de d’invertir necessàriament uns recursos que, fins ara, han estat dotats majoritàriament per les protectores.
Verinosos i comestibles. Antianimalistes i el que representen.Jesús Frare Garcia
En la meua opinió, tots aquests exemples donen legitimitat al plantejament de PACMA. Certament, tenim un partit que injecta animalisme a la vena cefàlica del sistema, als seus procediments electorals, des de molt abans d’haver aconseguit cap designació. Aquesta és una eina més de la nostra lluita, un recurs que es mostra cada vegada més necessari i especialment a llocs com Algemesí, Tavernes de la Valldigna, Vila-real i molts altres, on cal visibilitzar els vots animalistes i dotar-los d’una representació directa, siga dins o fora de les institucions, que mai sostinga els bolets verinosos dels què parlàvem.
A més, i lògicament, la pròpia identitat del PACMA el converteix en un partit on no caben figurons dels què, suposadament, fan pujar els colors a la majoria de la gent dels seus partits i, amb tota seguretat, a totes aquelles persones sensibles al maltractament animal. Amb el PACMA serien impossibles els Fidels Romero d’Esquerra Unida, els Pasquals Batalla o Jordis Juan de Compromís o els José Antonios González Poncela o les Martes Trenzano del PSOE. També serien impossibles les genialitats assembleàries, amb responsabilitat horitzontal, com les d’aquelles persones dels primers moments de Podem a Algemesí...
¿Cuál marca Barcelona? Inversiones catalanas en el exterior. El caso de Buena...Crónicas del despojo
Lugar: Pati Llimona (C/Regomir, 3, Barcelona)
26 y 27 de junio de 2015
Las empresas transnacionales constituyen un actor clave en el actual proceso de globalización, con un poder económico y político cada vez mayor. Simultáneamente, son crecientes las denuncias que se hacen de estas empresas por parte de la sociedad civil, por violaciones de los derechos humanos. Ante esta realidad, nos preguntamos si el marco internacional vigente, basado en la legislación voluntaria, es suficiente para que las transnacioanles respondan de manera efectiva por las violaciones de los derechos humanos. ¿El hecho de que estas violaciones se continuen produciendon, no evidencia acaso la necesidad de un marco internacional basado en instrumentos legalmente vinculantes? En estas Jornadas pretendemos responder a este interrogante.
Publicació de la Confederació General del Treball del País Valencià. La lluita per Allò Públic – Sindicalisme és solidaritat – La destrucció silenciosa del treball estable – Valentín, la memòria – II Asamblea por la Renta Básica del País Valenciano – 80 anys de la Revolució Social – …Y ahora también las Fallas – Ford es obligada a indemnizar a CGT tras vulnerar por enésima vez su derecho a la libertad sindical – Agenda – Resultats eleccions sindicals – Entrevista a Lirios Mayans, professora d’espanyol en França.
G corp icon is the Premium residential apartment complex situated on Thanisandra main road, Bangalore north to schedule the appointment to G corp icon call 9845044734 / 08 - 42110 448
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
Publicació de la CGT del País Valencià, suplement de Rojo y Negro. Remunicipalització, eixa és la quüestió - Entrevista a Antonio Méndez Rubio - Crisi i urgència - 22-O: Et necessitem, et necessites - CGT-PV demanda a Carrefour - Reestructuració de la plantilla de la Universitat de València : camí a la privatització - Marxa del 7N a Madrid - Contes llibertaris - Convocatòries i molt més
A més, la gestió directa tampoc és garantia de res. En el nostre cas, es tracta amb una realitat molt problemàtica, a causa de múltiples factors. Els refugis, malgrat tots els esforços, mai deixaran de ser mals menors, presons on determinades necessitats dels animals no poden ser cobertes. Sempre estaran amenaçades per diversos interessos que les volen rapinyar: caçadors a la recerca de gangues per a usar i tirar, gent que es vol fer amb animals per a les baralles (com a lluitadores o com a sparrings), brookers de la indústria d’investigació animal internacional, etc. Sempre n’hi haurà de temptacions a les que algunes persones poden sucumbir, siga amb gestió directa o delegada.
La gestió directa no està exempta, simplement pel fet de ser-ho, de la deixadesa, la negligència o la corrupció. No està exempta de patir la falta de recursos crònics, o d’haver de fer front a allaus d’abandons i altres imprevists. La gestió directa ha de trobar la forma de suplir la vocació amb treball professional que no ha de ser necessàriament vocacional, i això és molt perillós amb un material tan sensible com són uns animals que han patit abandó, set, fam, malalties, maltractaments… Ha de veure com encaixar un voluntariat que ha de tindre veu i vot a l’hora de fer el seu treball. La gestió directa pot ser dolenta i pot ser bona, i per a ser bona s’han de d’invertir necessàriament uns recursos que, fins ara, han estat dotats majoritàriament per les protectores.
Verinosos i comestibles. Antianimalistes i el que representen.Jesús Frare Garcia
En la meua opinió, tots aquests exemples donen legitimitat al plantejament de PACMA. Certament, tenim un partit que injecta animalisme a la vena cefàlica del sistema, als seus procediments electorals, des de molt abans d’haver aconseguit cap designació. Aquesta és una eina més de la nostra lluita, un recurs que es mostra cada vegada més necessari i especialment a llocs com Algemesí, Tavernes de la Valldigna, Vila-real i molts altres, on cal visibilitzar els vots animalistes i dotar-los d’una representació directa, siga dins o fora de les institucions, que mai sostinga els bolets verinosos dels què parlàvem.
A més, i lògicament, la pròpia identitat del PACMA el converteix en un partit on no caben figurons dels què, suposadament, fan pujar els colors a la majoria de la gent dels seus partits i, amb tota seguretat, a totes aquelles persones sensibles al maltractament animal. Amb el PACMA serien impossibles els Fidels Romero d’Esquerra Unida, els Pasquals Batalla o Jordis Juan de Compromís o els José Antonios González Poncela o les Martes Trenzano del PSOE. També serien impossibles les genialitats assembleàries, amb responsabilitat horitzontal, com les d’aquelles persones dels primers moments de Podem a Algemesí...
¿Cuál marca Barcelona? Inversiones catalanas en el exterior. El caso de Buena...Crónicas del despojo
Lugar: Pati Llimona (C/Regomir, 3, Barcelona)
26 y 27 de junio de 2015
Las empresas transnacionales constituyen un actor clave en el actual proceso de globalización, con un poder económico y político cada vez mayor. Simultáneamente, son crecientes las denuncias que se hacen de estas empresas por parte de la sociedad civil, por violaciones de los derechos humanos. Ante esta realidad, nos preguntamos si el marco internacional vigente, basado en la legislación voluntaria, es suficiente para que las transnacioanles respondan de manera efectiva por las violaciones de los derechos humanos. ¿El hecho de que estas violaciones se continuen produciendon, no evidencia acaso la necesidad de un marco internacional basado en instrumentos legalmente vinculantes? En estas Jornadas pretendemos responder a este interrogante.
Publicació de la Confederació General del Treball del País Valencià. La lluita per Allò Públic – Sindicalisme és solidaritat – La destrucció silenciosa del treball estable – Valentín, la memòria – II Asamblea por la Renta Básica del País Valenciano – 80 anys de la Revolució Social – …Y ahora también las Fallas – Ford es obligada a indemnizar a CGT tras vulnerar por enésima vez su derecho a la libertad sindical – Agenda – Resultats eleccions sindicals – Entrevista a Lirios Mayans, professora d’espanyol en França.
G corp icon is the Premium residential apartment complex situated on Thanisandra main road, Bangalore north to schedule the appointment to G corp icon call 9845044734 / 08 - 42110 448
De Castellano a Santamaría. Altra vegada, un BIC al barret. Jesús Frare Garcia
El procediment de declaració de la tortura i el linxament de bous com a Bé d'Interés Cultural, impulsat a instàncies del conseller Serafín Castellano el 2012, estava desacreditat i l’expedient fou arxivat. Es quedà amb tres pams de nassos davant el decepcionat món taurí que, malgrat tot, no ha deixat de ser la clac del PP en cap moment (sembla que això tampoc pot ser d’altra manera).
Ens advertien aleshores que tenien molt present els terminis de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, que estableix un període mínim de 3 anys per a poder reobrir un expedient arxivat (art.27.7). Aquest termini es compleix a mitjans del 2015, mai abans de maig, quan ja s’hauran aturat les trituradores de paper de totes les conselleries i el poble valencià haurà fet fora el PP.
I Santamaria repeteix, com si el seu projecte al capdavant de Governació siga repetir les mateixes pífies. Com s’ho pensa fer per a complir amb la mateixa picada d’ullet al món taurí que ja s’havia carregat Castellano? El nyap de la Llei de Senyes no ho pot arreglar tot, no pot passar per damunt d’una llei vigent (el PP no ha fet servir el seu rodet a les Corts per a reformar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià). Si ens estan parlant d’un frau de llei, no tindrà massa camí perquè ací està el moviment animalista per a impugnar-lo.
... Ara, al 2014, imputen Carlos Fabra i el seu servidor Javier Moliner per la famosa correguda de la beneficència . És ara perquè s’ha quedat a soles, envoltat pels escàndols del seu lladronici com a cacic de Castelló, sense accés als diners que mantenien la seua xarxa d’adhesions a causa de “la crisi” i sense les proteccions prevaricadores que li garantien impunitat. Ara, a Madrid, els seus amics del PP s’amaguen sota les pedres només senten el seu nom.
Quan estava al cim del poder, es permetia ostentar la seua impunitat davant, per exemple, l’evidència que blanquejava diners negres comprant loteria premiada (per cert, com el seu imitador a València, Alfonso Rus, i altres del PP valencià ). Ha mamat i sempre ha pensat que podia fer el que li donara la gana. Com que la plaça de bous de Castelló era un dels seus centres d’operacions i com que se li va ocórrer, decidí organitzar eixe espectacle de tortura taurina i decidí que el pagarien els ajuntaments, volgueren o no...
(...) Em centre en els bous al carrer perquè són el millor exemple de l’especificitat de la lluita animalista a aquesta terra. Totes les realitats poden ser qualificades com a específiques, i el fet de subratllar aquest especificitat pot ser qualificat com a una obvietat. Passa, però, que aquesta especificitat és molt marcada i difícilment comparable amb altres de l’estat espanyol, on es construeixen discursos animalistes uniformitzadors que, com a tals, topen amb la diversitat. Discursos als què la diversitat fa nosa i que, per tant, l’han d’obviar i fins i tot negar.
Amb el linxament de bous al carrer els ha de passar el mateix que amb la tortura taurina a les places, amb la què tampoc els funciona el seu intent d’identificar-la amb la identitat espanyola. No la poden posar al nivell de “la Roja” perquè és una antiga salvatjada d’una violència tan injustificable com evident. No enganya la majoria de gent, molta tan “espanyola” que se’n riu de les acusacions d’antiespanyolisme que reben. Al País Valencià també fa molta gràcia que, de sobte i per decret de les elits manipuladores del concepte de valenciania, et vulguen convertir en una mala valenciana per rebutjar la tortura taurina...
...Quan estem a punt d’arribar als 500 dies de “governs del canvi”, ja tenim clara una regla inalterable: si n’hi ha gent taurina al govern municipal, el govern municipal és taurí perquè la gent “no taurina” no considera aquest fet prioritari. El PSPV sol agafar amb gust la bandera taurina, fent que la resta de peces de cada entesa municipal respire alleugerida, o rep totes les culpes mentre resta en silenci. Però, encara que no estiga el PSPV, la regla es pot complir igualment. I no n’hi haurà d’eixes oportunes modificacions legislatives ni d’aplicació de les eines polítiques que ja estan disponibles...
... El suposat cost que té la plaça de bous per a l’empresa gestora, durant tot l’any, no representaria més del 10% d’una facturació en taquilla més que modesta. Aquesta empresa, però, diu que no li pot fer front i demana reduccions de les seues obligacions. Es sumen dos grans causes: l’abast real d’eixe “interès general”, que deixa desertes les grades, i l’elevat cost acumulat d’una correguda de bous. Ramaderies, toreros i quadrilles, agents, representants, apoderats… La merda ha de ser molt gran per a tanta mosca i tan voraç, i l’hem de pagar entre totes i tots...
Publicació de la CGT País Valencià suplement de Rojo y Negro. CGT no pot callar davant les 600 morts anuals en accidents laborals - Pàtria o pàtria - Altruisme sense fronteres - Breu repàs de la història de CGT en FGV - El Corredor Mediterrani - Quatre anys sense RTVV - CGT denuncia el col·lapse del servei dels Agents Mediambientals per culpa de la hipocresia del Consell - CGT reclama una escola plural, laica, gratuïta, de qualitat i pública - Notícies - Agenda -
... És una llei per a imposar ideologia nacionalcatòlica, la minorització lingüística i la consagració identitària dels linxaments públics d’animals. És, a més, una llei d’exclusió i represàlia, per la via de l’accés a subvencions, per a totes i tots aquells que no fidels als seus principis. Els òrgans repressors actuarien d’ofici i a instàncies d’un observatori amb funcions delatores què, a la seua vegada, pot actuar a causa de delacions prèvies. Al si d’aquest òrgan estarien representades la Federació de Columbicultura i la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana.
A més, es declaren els bous al carrer Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICI) per sobre de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, contra la que el PP topà el 2012. És la llei contra la qual el PP topà estrepitosament el 2012. Acabat d’acomplir el termini que la llei estableix per a poder tornar a la càrrega, declaren el BICI mitjançant aquesta llei de senyes que passa per sobre de tots els mecanismes garantistes de la Llei de Patrimoni, aquells contra els que s’havien estavellat. Han redactat una llei per a botar-se la llei vigent que, després, modifiquen mitjançant la disposició addicional primera. Així, és la llei la que s’ajusta al bot que li han pegat. El PP s’ho tallà i s’ho cosí, i ens deixà clar per enèsima vegada que es botaria les lleis cada vegada que els convinguera i que utilitzaria la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes per a “legitimar” els seus colps de maça a la legitimitat. Com a una part més del seu “llegat”, ens deixa aquest arbitrari mecanisme de perxa saltalleis que, a més, les converteix en matalàs de protecció...
Actualitzat el 09.07.2013 a les 21:27 Guillem Martínez
La Xarxa de Suport als Assentaments i representants dels habitants de la nau del carrer de Puigcerdà s'han reunit aquest dimarts amb l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i asseguren que n'han aconseguit compromisos, encara que no s'ha signat cap document oficial. Demanen una alternativa on viure i que se'ls inclogui en programes de reinserció laboral.
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
El vocabulari de la indústria (II). Muntanyes de diners i influència.Jesús Frare Garcia
L’article fa diverses lectures estranyes de les dades per a recalcar eixa importància de la producció i l’ocupació a la indústria d’explotació animal i per a maquillar la feblesa del sector de cara a l’exterior. Les exportacions, en el marc de la crisi sistèmica que patim, tenen molta rellevància respecte al consum interior, en caiguda lliure com a conseqüència de la reestructuració centrada en augmentar els beneficis del capital a costa de les rendes del treball.
Per si no ho teníem clar, darrere de l’esclavitud, explotació i matança dels animals hi ha un negoci molt potent...
(...) El millor, però, ve quan arriben les seues xifres econòmiques: de nou, només el futbol superaria la tortura taurina en impacte econòmic, per damunt dels 3.500 milions d’euros a l’any, i en generació d’impostos, més de 300, dels que “al voltant de 60 són ingressats a Hisenda en concepte d’IVA”. La genialitat d’aquesta afirmació ens la mostraren persones que han comprat entrades per la setmana de bous d’Algemesí, perquè moltes persones de la Folgança, entre elles jo mateix, ni tan sols les hem vist de prop.
Els xiquets i xiquetes són un objectiu prioritari de la indústria d’explotació animal. Aquest mes de desembre ens ha deixat moltes mostres d’adoctrinament infantil en clau especista, garantia de reproducció del negoci. Hem vist xiquets i xiquetes, amb l’uniforme de l’escola, fer cua per a veure la tortura banalitzada, l’empresonament normalitzat i la farsa del contacte amb els animals del circ . Hem el muntatge de l’Oceanogràfic per a disfressar el seu zoo i el seu circ com si fóra un centre de salvament d’animals .
El 9 de desembre, la consellera d’educació de la Generalitat Valenciana, Maria José Català, intervingué al Fòrum d’Opinió de Lo Rat Penat . Anuncià una nova assignatura que sota el nom de “Cultura del poble valencià” s’impartirà als col·legis “des de tercer curs de primària (8 anys)” amb l’objectiu de promoure “la defensa d’allò valencià”...
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...Jesús Frare Garcia
No negaré cap dels esforços fets ni les millores assolides. El problema està en que no hauríem de treballar només amb les medalletes que aquesta opció es pot posar. Aquest fet recorda molt el treball propagandístic dels animalistes de Podem a les xarxes socials, anunciant a bombo i plateret cadascun d’aquests passos endavant i utilitzant-los de nou per a tapar cada mostra d’immobilisme, cada frustració o cada desil·lusió en matèria de protecció i drets animals generades per aquests “governs del canvi”, entesos com aquells que han trencat el bipartidisme postfranquista amb el vot indignat del 15M. La cosa és tan asimètrica que fer la foto sempre pel perfil bo és negar la realitat.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...
Reacció "tortuga".
1. de1 2
Reacció “tortuga”.
Publicat a La Veu del País Valencià . 1
Aquest és el mapa del pobles del País Valencià on
es perpetren linxaments de bous al carrer, segons
la memòria del 2011 feta per la Conselleria de
Governació i Justícia de la Generalitat Valenciana.
Els colors diferencien els territoris de les
diputacions provincials que, unes més que altres,
s’han dedicat a abocar diners públics per a
fomentar la implantació dels linxaments i donar la
falsa imatge de realitat identitària.
El País Valencià té més de 250 municipis on no
linxen bous. Aquesta pràctica és com un tumor
desenvolupat al nord i que, com més al sud, més
difícil té fer metàstasi, més improbable és que isca
de les capitals de comarca o dels municipis més
poblats, amb més pressupost on clavar la pica
taurina. Supose que, per a tapar aquesta
evidència, les memòries deixaren d’incorporar el
llistat de pobles on fan linxaments.
Mentre des de la Conselleria, amb els seus
figurons al capdavant, continuaven suant la
cansalada per a aconseguir nous municipis que
s’incorporaren al seu macabre llistat. Bàsicament,
es tractava de posar safanòries davant dels rucs.
Per cert, i parlant de safanòries, el 2011 era el
primer any que apareixia Algemesí a aquest llistat:
és quan sorgiren del no res els bous al carrer de
Sant Onofre, que es saltaren aquells reglaments
de bous al carrer que requerien de tradició pel
linxament de bous, que l’abús ho fóra des de feia
molt, fins que “ho arreglaren” amb el nou
reglament de 2015. S’han produït accidents amb persones ferides i s’han gastat diners públics
per a que el senyor Vicent Ramón Garcia Mont donara altra de les seues voltes al ruedo i tornara
favors als seus amics Serafín Castellano i Luís Santamaria.
Després de les eleccions de maig, coses com aquesta han quedat al descobert. Nous equips de
govern han comés la gosadia de voler consultar la ciutadania, i altres han decidit que els diners
públics no han de ser per a convertir en festa la sang i el patiment. Aquest any no hi haurà
vaquetes al Moralet, un dels responsables que el terme de tota la ciutat d’Alacant aparega pintat
de morat al mapa. Hem pogut saber que a Vinaròs tenien privilegis per a fer servir la plaça i que,
a la seua supressió, el món taurí l’anomena “penalització ”. Hem sabut que a Picassent es2
gastaven 11.000€ en linxaments, i que ara els gastaran en suport als xiquets i xiquetes que ho
necessiten per a l’escola.
Parlant altra vegada de safanòries, i malgrat que es tracte de sang i fetge a les places, hem sabut
que el famós “cost zero” de la tortura taurina d’estiu que el gran gestor Arturo Torró portà a
Gandia, es igual a 40.000€ que aquest any s’han hagut de pagar igualment, una més del desastre
econòmic que el nou equip de govern s’ha trobat a l’ajuntament de la Ciutat Ducal. Tots són
exemples de la punta de l’iceberg que representa aquesta despesa en forma de bolets que
creixen allà on hi ha un pressupost públic i que, segons el món taurí, fan de la seua pràctica “un
negoci generador de riquesa”.
http://opinions.laveupv.com/jesus-frare-i-garcia/blog/5658/reaccio-tortuga1
Mediterráneo, Javier Flores, 16/07/2015, El Ayuntamiento de Vinaròs penaliza celebrar actos taurinos en su coso,2
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comarcas/ayuntamiento-vinaros-penaliza-celebrar-actos-taurinos-
coso_943034.html
2. de2 2
El nou president de la Federació de Penyes de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana, que
també ho és de la Unió Taurina, ha dit que no van a “restar quiets davant d’aquesta marea
antitaurina . És la més explícita de les reaccions taurines als aires de canvi, una formació testudo3
en tota regla, amb els pila eixint entre els scuta per a defendre el terreny guanyat amb el suport
del PP. En el seu intent de barrar el pas a la democràcia, fins i tot han anunciat denúncies penals
contra les persones responsables als ajuntaments on gosen fer pressupostos que no incloguen4
l’impost de sang taurí.
S’han de destacar la sèrie d’articles publicats per a “informar” sobre el tema, amb un clar
protagonisme pel diari degà i articles de començament tan increïble com aquest: “Malgrat que el
sector taurí (bous al carrer i corregudes) mou uns 180 milions d’euros a l’any en la Comunitat (sic),
que genera uns 6.300 llocs de treball, que a prop de 4.000 empreses viuen directament d’aquesta
activitat a la regió (sic) i que és una tradició profundament arrelada entre els valencians i
valencianes (l’any passat es superaren els 1.500 festeigs taurins celebrats, una xifra rècord), els
nous aires polítics sembla que porten una contagiosa corrent que aposta per posar en dubte el
futur dels bous… ”. Amb això del futur dels bous es refereix al de linxaments i matances, on els5
futur dels bous no importa gens.
Ah, les alegres xifres del món taurí, que ha arribat a afirmar en seu parlamentària que la seua
activitat representa el 2,4% del PIB espanyol (tot el sector primari aporta el 2,7%). Fa pocs dies,
a través del improvisat portaveu i famós intel·lectual Ortega Cano, la cosa ha baixat al també
hilarant 1’5% del “poder brut”, mai millor dit.
Si tornem al president de la federació de penyes, aquesta organització necessità un “un any
d’indagacions” per a saber quantes penyes hi ha al País Valencià, clara mostra de la seua
implantació i representativitat real. A més, la seua conclusió és que són més 4.900 i, per tant,
eixim a 9 per municipi valencià, es linxen bous o no. Si només contem els que si que ho fan, són
17 per poble, el que voldria dir que han d’haver que en tinguen 50 o més penyes per a
compensar els xicotets o els que en tenen un parell, com el meu.
També diu, i com passa sempre sense explicar com s’arriba a eixa xifra, que la mitjana és de 28
membres per penya (mai millor dit). És a dir, més de 475 per municipi i prop de 140.000 a tot el
país, que s’han de sumar a tota la gent aficionada que no serà de cap penya. Una de cada 25
persones del país és d’una penya taurina. Si amb més socis que el Barça necessiten rascar
permanentment el pressupost d’ajuntaments que, després, anuncien com a un gran èxit l’estalvi
de 3.000€ en llum o, pitjor encara, com una necessitat ineludible l’acomiadament d’una
treballadora social, és que realment és tracta d’un “negoci” ruïnós.
De la forma com ho plantegen, qualsevol cosa és un “negoci”. A garantir que cap xiquet o
xiqueta es quede sense menjar con cal, que tinguen vestit i calefacció en hivern, li podríem dir el
negoci de la solidaritat, generador de molta riquesa i amb un munt d’empreses d’alimentació,
elaboració, transport i distribució, comercialització i manteniment d’equips, consumibles i
combustibles, atenció especialitzada dels xiquets i xiquetes, etc. depenent del sosteniment públic
d’eixe negoci. La plena integració de la diversitat intel·lectual i física també serien el negoci de
la igualtat; l’educació o les prestacions sanitàries serien el negoci del creixement i la vida. Gastar
diners públics en acabar amb la desigualtat per raó de gènere, d’identitat afectiva i sexual, de
raça, d’origen o de situació administrativa seria el negoci de la plena ciutadania. I el teatre, el
cinema, la dansa o les arts serien el negoci d’omplir la vida amb milions i milions d’unitats de
riquesa ètica.
Per contra, gastar diners públics per a linxar i matar bous, el fet de fer això una forma de viure i
d’entendre la vida, només genera molta pobresa ètica. I, nosaltres, la ciutadania, tenim dret a
rebutjar la pobresa i a lluitar contra ella.
Levante, Paco Cerdà, 02/07/2015, “No vamos a quedarnos quietos ante toda esta marea antitaurina”, http://suscriptor.levante-3
emv.com/comunitat-valenciana/2015/07/02/quedarnos-quietos-marea-antitaurina/1285760.html
El Confidencial Digital, 21/07/2015, Los alcaldes del PSOE y Podemos que prohíban los toros serán llevados a los4
tribunales, http://www.elconfidencialdigital.com/politica/PSOE-Podemos-prohiban-llevados-
tribunales_0_2530546936.html
Las Provincias, Arturo Checa, 29/06/2015, Una decena de pueblos se cuestiona ya los festejos taurinos tras las5
elecciones, http://www.lasprovincias.es/comunitat/201506/29/decena-pueblos-cuestiona-festejos-20150629105513.html