Presentació feta a la II Setmana d'educació Plurilingüe d'Alacant, 2010, amb la presentació del Projecte Lingüístic Plurilingüe i intercultural de les escoles de Catalunya
Reflexions i debatsoberts Mª Neus Lorenzo Galés [email_address] Cap del Servei de Llengües Subdirecció General de Llengües Entorn El Projecte Lingüístic Plurilingüe a l’escola catalana
2.
Continguts El ProjecteLingüístic Plurilingüe MULTILINGÜISME vs. PLURILINGÜISME El context: complexitat emergent Els reptes: el consens educatiu Les oportunitats: el relleu generacional Les estratègies: les complicitats i la planificació
3.
1.El context 20 1 1 : Any Europeu del Voluntariat (European Union) 2 0 1 0 : Any Internacional de la Biodiversitat (UNESCO) Any Europeu de Lluita contra la Pobresa I l’Exclusió social (European Union)
4.
Una nova realitatemergent Canvi de paradigmes: - consum i producció - sostenibilitat personal - competències laborals - models de conducta - objectius educatius Visió Sostenibilitat
5.
Les complicitats compartidesCanvi de paradigmes: diversitat, riquesa col·lectiva plurilingüisme - interculturalitat - pertinença: belong/become - ciutadania responsable Missió Identitat
6.
Els espais dedebat Canvi de paradigmes: - participació - lideratge compartit - equitat complexitat i incertesa estratègies diversificades Acció Inclusió
7.
Inquietuds del canvid’era Hem d’aprendre a navegar en un oceà d’incertesa a través d’arxipèlags de certeses . Edgar Morin Áine Furlong, Waterford Institute of Technology (Ireland) “ In-between Spaces: relationship betw.een creativity and plurilingualism” La diversitat lingüística, una riquesa que cal organitzar. El diàleg intercultural, trobada als espais indeterminats. Processos i estructures d’equilibri en l’ambivalència caòtica de la postmodernitat (tendències, circuits, xarxes processos de convivència, d’intercanvi, relació, informació i comunicació)
Formació al llargde la vida ( lifelong learning ) Integració de les TIC en la gestió del coneixement ( ICT tools & e-learning ) Convergència acadèmica ( comparable degrees ) Pluralitat lingüística europea ( mother tongue +2 ) Data límit: 2010 Europa, un valor compartit Accés al mercat laboral ( relevant to the labour market ) Creació d’una identitat europea ( Enlargement prospects: complexity and diversity ) 29 països : Joint declaration European Ministers of Education ( Terry Mitchell, promoter of EHEA: European Higher European Area, Bologna 1999, Berlin 2003, Bergen 2005 http://www.bologna-berlin2003.de/pdf/bologna_declaration.pdf També: Acord de Lisboa 2000, revisats London 2007) Europe of Knowledge Data límit: 2015 Data límit: 2045
11.
Les reflexions pendentsDes de l’1 de gener 2007 hi ha un nou Comissionat Europeu de MULTILINGÜISME amb un dossier propi per respondre tres grans reptes del segle XXI a la UE: a) Construir d’una identitat europea comuna i diversa b) Abordar la immigració i ampliació en convivència c) Gestionar les tendències laboral de globalització (Comissionat: Leonard Orban)
12.
El Projecte LingüísticPlurilingüe Català , els reptes comuns identitat -Construir identitats complexes -Treballar competències per comunicar-se -Adquirir consciència del què se sap, què cal aprendre i com s’aprèn -Conèixer i habitar el món, interactuar inclusió -Crear cohesió social, ciutadania… -Cooperar, participar i dialogar en la resolució de problemes globalització - Elegir amb criteri propi i prendre decisions - Expressar reflexions o judicis propis a través d’una comprensió crítica del propi entorn social - Desenvolupar les competències clau per a la incorporació laboral en situació d’equitat - Valorar el conjunt de la diversitat lingüística i cultural com una riquesa en benefici col·lectiu
El repte delmodel educatiu Moltes societats a Catalunya ? Una societat diversa i plural? projecte projecte projecte projecte projecte
20.
El consens educatiuMillora de resultats : Desenvolupar plans d’acció per a incrementar els nivells de competència matemàtica i lecto-comprensiva, en les diverses llengües estratègiques (consciència de la diversitat de llengües i cultures). Reforçar transversalment, per projectes i de forma temàtica les competències , d’ aprendre a aprendre Adoptar una metodologia inclusiva per al desenvolupament de competències, aproximant i fent transferibles el curriculum, els materials d’aprenentatge, la formació del professorat, l’aprenentatge personalitzat, i les tècniques d’avaluació. Atenció a la diversitat: Generalitzar l’accés a l’educació infantil i preescolar de qualitat Mesurar i millorar l’impacte d’equitat dels sistemes educatius escolars, i reduir les diferències entre escoles garantir que el sistema escolar facilita la transició satisfactòria entre diferents nivells, etapes i tipus d’escola vers l’educació postobligatòria i superior, i vers l’ensenyament professional. Reduir l’abandonament escolar prematur Proporcionar suport temporal i accions d’atenció individualitzada dins de l’ensenyament ordinari i del grup classe, per a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Formació de formadors: Garantir que la formació inicial del professorat, la formació en pràctiques i l’actualització professional docent és coherent, coordinada, finançada adequadament, i de qualitat; millorar els recursos, la qualitat i l’actualització de la formació de formadors en pràctiques. Revisar l’accés a la carrera docent per atreure i seleccionar els candidats més capaços i situar el millor professorat en les escoles amb més marge de millora, en un marc on el repte educatiu trobi resposta en l’oferta professional plural de qualitat. Millorar la selecció de càrrecs directius i equipar-los per a un lideratge educatiu centrat en la millora de l’aprenentatge per part de l’alumnat i en el desenvolupament professional dels equips docents. Font: Communication from the European Commission, 3.7.2008: Improving competences for the 21st Century: An Agenda for European Cooperation of Schools. Web: http://www.eun.org Equitat Eficiència Excel·lència
21.
3.Les oportunitats Obrir debats, repensar conceptes Vers l’homogeneïtat o la igualtat? Integració, immersió, inclusió...
Són les fronteresinternes, les que ens separen El projecte l‘plurilingüe, una eina per a la construcció d’una societat catalana plural, d’equitat i eficiència
24.
Supervivència Hiha unes 5000 - 5500 llengües al món Font: « Halte à la mort des langues » Claude Hagège Quan desapareix una llengua, s'esvaeix tot un imaginari col·lectiu, únic i irrepetible Només 10% són presents a Internet 80 % sense estat, minoritàries 75% amenaçades o en perill Un 8-10 % desapareixen cada any En 100 anys unes 2500 desapareixeran (50 %)
25.
El relleu generacionala Catalunya L’oportunitat de repensar l’educació La gestió del conflicte i la diferència genera més llocs de treball que la producció bàsica d’aliments. La tercera llengua a Catalunya no és d’origen Europeu, i la complexitat cultural augmenta. L’alumnat que ara comença 1r de Primària estarà jubilat l’any 2068. Incertesa Inclusió
Les llengües, lagran oportunitat Font: Indescat: http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3372&V4=3373&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B Evolució del coneixement de llengües a Catalunya
28.
El relleu generacional: els nous catalans plurilingües From: Servei d’Immersoó i Ús de la llengua, 2008 País d’origen de l’alumnat nouvingut
Imaginari de futur: espais específics, espais compartits Esdevenir ciutadà actiu (compartir) Marc legislatiu Identificació d’espai privats (mantenir) Singularitats culturals Català, eix vertebrador d’una societat diversa i cohesionada SGLiC, Departament d’Educació Generalitat de Catalunya
31.
Factors de qualitati d'èxit del projecte lingüístic: Compromís del centre (Equip directiu,Consell Escolat, Claustre) Estabilitat (Implicació dels docents definitius i acollida dels nous) Sostenibilitat (Recursos propis) Continuïtat (Creixement planificat) Qualitat dels models lingüístic (Nivell del professorat) Avaluació anual i regulació (Flexibilitat) 4.Les estratègies
32.
Consensuar l’escola inclusiva…existeix un model català d’escola? Escola Activa Treball col·laboratiu Plurilingüisme Inclusió social Tradicions i valors comuns Herència cultural Debat sobre qualitat Participació i gestió docent
33.
El Projecte educatiu,motor del centre On som On volem arribar Com hi anem Projecte Lingüístic del centre Qui som Què volem Com ho aconseguirem Projecte Educatiu del centre Què sabem Què volem saber Com ho descobrim Projectes d’aula Qui? Què? Com?
34.
Planificació estratègica iautonomia de centre estratègies recursos objectius Font: adaptat de la UMCE-OSAC Departament d’educació, Catalunya 1.Millora dels resultats 2.Cohesió social Projectes Programes Activitats Personal i professorat … ... Desenvolup. curricular … ... Formació … ... Materials … ... Altres … ... Web interactiva Plans d'Entorn plurilingüisme Portfolio EU PELE internacionalització Comenius mobilitat oralitat
35.
Marc comú europeude referència per a les llengües: Aprendre, Ensenyar,Avaluar Europass Autoevaluació personal coherent Desenvolupament individual de competèncias i certificacions transparents Portfolio Europeu de les Llengües Exàmens i certificacions en una llengua concreta, en un nivell concret i en una situació concreta Manual per a relacionar exàmens amb el MCER Projecte Dialang Programes d’ensenyament d’una llengua concreta en un nivell concret i en una situació concreta Nivells de referència per a les llengües nacionals i regionals
36.
Canvi d’estratègies al’aula Les llengües esdevenen: una oportunitat una estratègia una actitud un valor entorn sociocultural estratègia i resultat d’aprenentatge codi i objecte d’estudi
37.
38.
Cada abundància téla seva mancança Comprensió (inter-acció) Context (intra-acció) Recollir dades Integrar informació Construir coneixements Créixer en valors Identificar Analitzar Sintetitzar Transferir Reflexionar Dades Informació Coneixement Saviesa Temps
39.
Estratègies competencials Immersió,aprenentatge integrat Comunitat (saber estar, fets culturals) Continguts (sabers) Comunicació (saber fer, projectar-se, interactuar) Cognició (saber ser, saber pensar) COMPLEXITAT diversitat, pluralitat, globalitat CRITERI PER A LA PRESA DE DECISIONS judicis, avaluació i acció, actuació fonamentada 4-C: Mehisto, Marsh, Frigols, 2005, 2008 5-C: Leonard Orban, Comissionat UE,2007 6-C Diamant competencial de les 6-C, 2009 Ref: Neus Lorenzo & Group 6.Sis 2009 Font: Leonard Orban, UE Font: Piràmide, Taxonomia de Bloom
40.
Constructivisme pràctic amb aprenentatge dialògic Font: JORBA, J. I CASELLES, E. (1996) La regulació i autoregulació dels aprenentatges ICE-UAB Model concret abstracte SIMPLE COMPLEX Exploració d’idees prèvies 1 Estructuració dels aprenentatges 3 Aplicació dels aprenentatges i pràctica competencial 4 Introducció de nous conceptes o procediments 2 Recordeu...
41.
Transformació social vs. Societat de la transformació Neus Lorenzo, 2009: Consciència Global a Europa Projectes de llengua per a la ciutadania: participació, creativitat, responsibilitat, innovació, implicació, lideratge, consens... transformar compartir aprendre Competició per a TENIR coses, informació, amics... Competències per a SER competent, capaç, útil, feliç ...
La millor manerad’endevinar el futur és planificant-lo El Projecte Lingüístic Plurilingüe, una estratègia planificada
47.
Els límits sónfísics. Les limitacions són mentals Moltes gràcies!
48.
El Projecte LingüísticPlurilingüe a l’escola catalana Mª Neus Lorenzo Galés [email_address] Cap del Servei de Llengües Subdirecció General de Llengües Entorn
Editor's Notes
#11 ALTE : ‘Association of Language Testers in Europe’ ALTE fou fundada al 1990, després d’una reunió preliminar a Catalunya al 1989. Originalment fou una idea de la Universitat de Salamanca i la University of Cambridge Examination Syndicate Hi havia 8 membres fundadors. Ara hi ha 20 membres de ple dret i 8 membres associats, que representen 24 llengües. Tots els membres de ple dret de l’ALTE són institucions i organitzacions educatives, com ara ministeris i conselleries, universitats i instituts de recerca o altres organitzacions no lucratives. Membres Basc /Govern Basc Català /Generalitat de Catalunya Danès /Consorci d’Avaluació de Llengua Danesa Holandès /CITOgroep /Certificaat Nederlands als Vreemde Taal (CNaVT ) Anglès /University of Cambridge ESOL Finlandès /Universitat de Jyväskylä Francès /Alliance Française/ Centre international d’études pédagogiques Alemany/Goethe-InstitutInter Nationes /WBTWeiterbildungs Testsyteme GmbH Conferències de l’ALTE : Krakow 21st-23rd April 2004 Bilbao November 10-12 th 2004 Berlin May 19 th -21 st 2005 (major public ALTE event on language testing) Cardiff November 2005
#12 -A Europa hi ha 27 països a la Unió Europea, 23 llengües oficials, i gairebé el triple de llengües originàries, i unes 1000 llengües parlades en famílies o comunitats que ja tenen ciutadania europea. Hi ha unes 5000 llengües al món…. 1.-Sovint oblidem que la Unió Europea va néixer al 1947 CONTRA: A) Les guerres devastadores del s.XX B) Les pressions empresarials de multinaciponals americanes C) La lluita contra el racisme i l’antisemitisme 2.- Cal recordar que la immigració és un fet estructural, no pas coiuntural… i és general a tota Europa i seguirà augmentant per la divisió NORD/SUD de la pobresa…. 3.- Hem de recordar que la Globalització té: - Ventatges: Solidaritat, treball coordinat per donar suport en cas d’epidèmies, plantejaments comuns per protegir el Medi Ambient…. -Desventatges: Amplificació de guerres, polarització mundial de la pobreça/riquesa, control informatiu de la Mas Media….
#23 La tercera revolució lingüística té lloc al s.XIX (després del dràstic descens entre el s.XVI i el s.XVIII), en plena transformació vers una economia industrial i de serveis. L’increment de població i la necessitat de mà d’obra alfabetitzada orienta la metareflexió lingüística vers l’aparició positivista de les ciències de la comunicació (la fonètica, la lingüística, la didàctica de la llengua, la psicolingüística...). La quarta revolució lingüística apareix en aquest tercer mileni, on les xarxes planetàries per la gestió del coneixement (Internet i antres estratègies sistèmiques del futur) s’enfronten al repte d’evitar que la rivalitat econòmica, social i cultural amenaci greument la diversitat lingüística (el llegat cognitivo-simbòlic, l’imaginari de la llengua). Cal desenvolupar procediments per a una convivència pluralpacífica, una interacció multicultural justa, una comunicació interpersonal eficaÇ, la integració globalitzada, i la gestió de la diferència...
#34 Els projectes d’aula són també situacions i contextos d’aprenentatge i9 presa de decisions: - Què sabem - Què volem saber - Com ho aprenent (i on) - Recercar i decidir -Prendre decisions