SlideShare a Scribd company logo
Unitat 1

 FONAMENTS
SOCIOLINGÜÍSTICS         I
PSICOLINGÜÍSTICS        DE
L’APRENENTATGE DE LLENGÜES
OBJECTIUS
• 1. Adonar-se del context multilingüe de les nostres aules i de les
  necessitats lingüístiques que comporta.
• 2. Conéixer les bases de l’aprenentatge de primeres i segones
  llengües.
• 3. Reflexionar sobre el tractament curricular de la competència
  lingüística en totes les àrees curriculars.
• Tenim com a finalitat presentar quins són els fonaments de
  l’educació plurilingüe que s’han de tindre en compte en el
  disseny d’un sistema d’educació bilingüe com és el nostre.
• La incorporació de la llengua estrangera en edats primerenques,
  l’alumnat nouvingut, i l’existència de dues llengües oficials, són
  factors que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar com
  s’han de tractar les llengües.
TAULA
 0. Qüestionari inicial i tasca
 1. El multilingüisme en les aules. Una nova perspectiva pel que fa
  a les llengües en el sistema educatiu valencià
 2. La competència comunicativa bilingüe o plurilingüe
    Característiques de la persona bilingüe
 3. Bases de l’aprenentatge de primeres i segones llengües.
  Aspectes psicolingüístics del bilingüisme
   Bilingüisme additiu i bilingüisme subtractiu
   La hipòtesi dels llindars
   La competència subjacent comuna
 4. Implicacions curriculars
 5. Bibliografia
QÜESTIONARI DE CONEIXEMENTS PREVIS
 1. Trobeu alguna diferència entre educació plurilingüe i educació
  multilingüe?
    Entenem a partir d'ara una lleugera diferència:
    Multilingüe és la composició de l'alumnat (per
    exemple) on conviuen diverses llengües, hi són, no
    és té en compte res més (o cultures en altre cas),
    mentre que per Plurilingüe hem d'entendre no
    només la convivència sinó a més la necessitat de
    saber, dominar, usar, ensenyar, aprendre més d'una
    llengua (les dos oficials més l'estrangera), eixes
    llengües formen part del currículum, a més de tenir
    en compte les llengües maternes en aquest procés.
2. Enumereu dues qüestions relacionades amb
 l'aprenentatge de llengua que trobeu en el sistema
 educatiu valencià actual i que no es trobaven fa uns
 anys. Les qüestions fonamentals són:
Les que fan referència a la concepció de l'educació
 (en relació a l'ensenyament-aprenentatge de
 llengües) des d'un punt de vista monolingüe.
L'existència de dos llengües oficials que s'han de
 dominar per igual.
La incorporació primerenca d'una llengua estrangera.
La incorporació d'alumnat nouvingut.
L'ús de dos o més llengües vehiculars
3. Penseu que per a parlar una llengua cal
 aprendre-la primer i després usar-la?
No. Una llengua s’aprén quan s’usa en diferents
 contextos, situacions, finalitats, sempre de forma
 significativa i funcional. Per tant els aspectes
 pragmàtics, d’ús, són més importants en
 l’aprenentatge de qualsevol llengua que els
 continguts gramaticals.
En qualsevol Programa d’Educació Bilingüe el que
 cal és potenciar les situacions comunicatives de tot
 l’alumnat, per tal que puga desenvolupar
 progressivament les habilitats d’escoltar, parlar,
 llegir, escriure i interactuar.
4. A quina edat cregueu que és millor introduir
  una llengua estrangera en el sistema educatiu?
• Que els infants tenen una gran facilitat per a l’adquisició d’una llengua
  segona, especialment pel que fa al mòdul fonològic, i que el fet de començar
  prompte potser és l’única garantia per a l’assoliment d’una competència
  semblant a la del nadiu. Però perquè esta facilitat per a l’adquisició d’una
  segona llengua o una llengua estrangera es faça efectiva es requereixen tres
  condicions:
• Que la llengua segona siga adquirida en contextos informals amb atenció
  preferent al missatge, és a dir, utilitzant-la com a mitjà per a fer coses
  interessants i vitals, i no que siga apresa de manera conscient i dirigida,
  atenent preferentment a les característiques del codi.
• Que la llengua siga apresa en interacció amb parlants nadius que
  proporcionen un input de qualitat, i la possibilitat d’interacció i de
  negociació del significat.
• Que els aprenents disposen d’una gran quantitat de temps per a
  l’adquisició.
• Llegiu l’apartat 2.2. del document de Vicent Pascual.
• 5. Considereu que el canvi de llengua llar-escola és
  perjudicial per a l’individu o pel contrari penseu que
  pot comportar millores per al desenvolupament
  cognitiu i personal?
• No és perjudicial ja que el nostre Sistema Educatiu no
  desenvolupa cap programa de substitució lingüística.
  Tots els Programes d’Educació Bilingüe garanteixen el
  domini de les dos llengües oficials, valencià i castellà.
  El canvi de llengua llar-escola és bo, i està justificat per
  estratègies d’aprenentatge escolar. Per a un alumnat
  castellanoparlant és la millor opció per poder garantir,
  al termini de la seua escolarització, un domini
  semblant en les dos llengües. D’altra banda es
  garanteix l’ús de la llengua familiar tant en l’{mbit
  escolar com en l’{mbit personal.
6. Hi ha teories que afirmen que qui adquireix dos llengües en la
primera infantesa les domina a la perfecció, però el que ho fa de
més gran mai no arribarà a dominar-les de la mateixa manera.
Què penseu?
• És cert que les estructures cognitives personals, en la primera
  infantesa tenen una flexibilitat, una permeabilitat que facilita molt
  l’adquisició primerenca de dos o més llengües. No obstant això
  també és possible adquirir bona competència lingüística, passat
  aquest període, en funció del temps de contacte en les diferents
  llengües, de les situacions comunicatives que es trobe el subjecte de
  la funcionalitat que trobe als nous aprenentatges, etc.
7. Pot ser que l’aprenentatge d’una segona
llengua facilite l’aprenentatge posterior d’altres
llengües?
• Sí. Hi ha diferents competències lingüístiques
  comunes a diferents llengües, que una vegada
  apreses, en qualsevol llengua, no cal tornar a realitzar
  el seu aprenentatge, ja que es produeix una
  transferència de coneixements a les altres noves
  llengües que volem aprendre.
• Sols s’ha d’ensenyar-aprendre el codi lingüístic. El
  domini de dos o més llengües facilita la transferència
  interlingüística
8. Quan s’incorpora una llengua estrangera
l’alumnat ja té coneixements sobre la nova
llengua?
• Sí, ja té coneixements sobre la nova llengua, així com habilitats
  lingüístiques (encara que no sobre el nou codi) que és compartit
  amb les altres llengües que ja coneix .
• Per exemple a nivell escrit té coneixements sobre vocals,
  accentuació, paraules senzilles, semblants al nou codi, la
  direccionalitat del text, la forma de preguntar, l’estructura de
  l’oració, els diferents tipus de text, etc. A nivell oral pot conéixer
  fonemes, l’entonació de diferents frases, el ritme, els diferents
  texts orals, maneres de dir populars, cançons, etc. Trobem ací, una
  altra vegada, que la transferència de coneixements lingüístics
  torna a funcionar, en diferents plans; és competència comuna
  subjacent, que defineix Cummins.
1. EL MULTILINGÜISME EN LES AULES. UNA NOVA
    PERSPECTIVA PEL QUE FA A LES LLENGÜES EN EL
             SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ
• La situació actual de les nostres aules és molt diferent a la que teníem
  fa uns quants anys. Estos canvis han obligat els sistemes educatius a
  buscar solucions puntuals.
• Per una banda ens trobem amb alumnat nouvingut procedent
  d’altres països, amb cultures i llengües molt diverses;
• Exemples de llengües: àrab, romanés, xinés, rus, holandés, francés,
  anglés, alemà, ...
• Per una altra, ens trobem amb una gran exigència social
  d’aprenentatge de llengües estrangers, especialment de l'anglès. Els
  nostres centres s’han constituït en institucions multilingües que
 demanen una planificació plurilingüe del
 sistema educatiu, tant pel que fa a l’elaboració del
 currículum com a l’organització i planificació del treball de les
 llengües en l’aula.
Objectius plurilingües
                              Aconseguir que
                            l’alumnat domine,
                            realment, les dues
                         llengües oficials i una o
                            dues d’estrangeres


    Composició
   multilingüe de
     l’alumnat
 Alumnat procedent
de llengües i cultures
                                     Llengües vehiculars
molt diverses, i amb
 competències molt              Ús de dues o més llengües
       diferents              vehiculars en el currículum dels
                                          centres
DIVERSOS RECURSOS
2. LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA BILINGÜE O
                 PLURILINGÜE
• 2.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA BILINGÜE
• El sistema educatiu valencià actual, seguint les recomanacions del Marc
  Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR) es proposa
  l’objectiu d’aconseguir que els/les alumnes esdevinguen persones
  plurilingües.
• Ara bé què és realment una persona bilingüe o plurilingüe?
• La psicolingüística no avala la creença que una persona bilingüe o
  plurilingüe siga la suma de dos o tres monolingües. Al contrari, la persona
  plurilingüe es configura com un parlant-oient amb unes característiques
  pròpies i específiques, diferents de les persones monolingües.
• Actualment la concepció que es té de la persona plurilingüe és bastant
  diferent de la que es tenia en el passat. Avui en dia es creu que les llengües
  que domina la persona bilingüe o plurilingüe estan fortament
  interrelacionades dins de la seua estructura cognitiva, cosa que li
  proporciona una competència comunicativa integrada i una personalitat
  específica
• EL BILINGÜE USA LES LLENGÜES –juntes o separades- PER A DIFERENTS
  PROPÒSITS, EN DIFERENTS ÀMBITS DE LA SEUA VIDA I AMB GENT
  DIFERENT.
La persona bilingüe

 Té un repertori verbal constituït per
diferents varietats (dialectes, registres
    o estils) de dues o més llengües

   És capaç d’utilitzar
                                És capaç d’adquirir i           És capaç d’utilitzar
        destreses
                             integrar coneixements de         aquestes varietats de
    interlingüístiques
                             diferents camps del saber,      manera funcional en les
(interpretar i traduir) a
                             d’usar-los indistintament, i        seues activitats
        més de les
                              de posar-los de manifest       comunicatives segons la
    intralingüístiques
                              en les diferents llengües     situació, l’interlocutor i el
(escoltar, parlar, llegir,
                                     que coneix.               tema de la interacció
escriure i interactuar)
Sol presentar actituds favorables
 Posseeix estratègies avançades      envers altres llengües i cultures, i
    d’aprenentatge lingüístic          envers els grups socials a què
adquirides en la seua experiència   corresponen, té i una certa facilitat
  d’aprenentatge de més d’una          per a integrar-s’hi, en major o
            llengua.                  menor grau si les circumstàncies
                                            són les adequades.




                   Pot experimentar influències cross-
              lingüístiques (NECESSITATS LINGÜSÍTQUES)
                      entre les llengües que coneix
3. Bases de l’aprenentatge de 1res i 2ns llengües.
AXÌOMÀTIC:
EVIDENT.
Estudi de les
condicions que ha
de satisfer el
conjunt de les
proposicions o els
axiomes que
formen el punt de
partida del
desenvolupament
lògic d'una ciència.
Què és el bilingüisme additiu i subtractiu?
• B. ADDITIU: La L1 (per exemple el CASTELLÀ) de la qual és la llengua
  dominant de la societat, molt prestigiada, i sense cap perill de ser
  reemplaçada en la competència d’estos alumnes per la L2
  (VALENCIÀ). L’alumne afegeix una altra llengua rellevant al seu
  repertori verbal inicial sense que la seua L1 es veja afectada. És per açò
  que estos alumnes assoleixen una elevada competència en les dues
  llengües.
• B. SUBTRACTIU. Per contra, els estudis amb resultats negatius es
  refereixen a alumnes de llengua minoritzada la L1 (VALENCIÀ) dels
  quals és gradualment reemplaçada, en el procés d’ensenyament de la
  L2 (CASTELLÀ), per aquesta mateixa llengua, més prestigiosa. Forma
  de bilingüisme perquè sembla que hi haja una subtracció progressiva de
  la L1 que es veu reemplaçada en la competència de l’alumne en la L2.
Altra explicació del bilingüisme:
• Bilingüisme ADDITIU:
  • Resultats positius.
  • Al Quebec: La llengua vehicular a l’ensenyament és el
    francés, llengua materna, i la prestigiada i dominant
    (l’anglés), és la llengua que va introduint-se.
• Bilingüisme SUBTRACTIU:
  • Resultats negatius.
  • Al Quebec: La llengua vehicular a l’ensenyament és
    l’anglés, llengua prestigiada però no materna.
Conclusió
• L’ensenyament mitjançant una segona llengua
  (valencià) no planteja cap problema quan la llengua
  dels alumnes és més feble que la llengua del
  programa.
• EX.- Un xiquet on son pare es romanès i la mare
  valenciana. La llengua de casa és el castellà i el
  romanès, la família està ben estructurada.
• Si els xiquets i les xiquetes procedeixen de cases
  amb un estatus sociocultural baix, els resultats
  poden ser desastrosos, perquè no hi ha
  correspondència. En aquest cas és convenient, la
  instrucció en la llengua pròpia.
• EX. BARRIS MARGINALS ON NOMÉS ES PARLA
  CASTELLÀ. PER EXEMPLE EL BARRI JUAN XXIII.
HIPÒTESI DELS LLINDARS
• Definició de LLINDAR: Límit a partir del qual es percep la
  sensació d'un determinat estímul.
• Segons Cummins (1979) i Toukomaa, i Stnab-Kangas (1977),
  els xiquets i xiquetes bilingües han d’assolir uns determinats
  nivells de competència LINGÜÍSTICA en les dues llengües per
  tal d’evitar els desavantatges cognitius i afavorir que els
  aspectes potencialment beneficiosos de convertir-se en
  bilingüe influïsquen positivament en el seu funcionament
  intel·lectual.
• L’explicació la trobem en la hipòtesi del nivell llindar
• La hipòtesi del llindar explica perquè en
  determinades situacions l’alumnat escolaritzat en
  programes bilingües aconsegueix uns alts nivells de
  competència en la L1 i la L2, tant per a l’alumnat de
  llengua minoritària com el de llengua majoritària;
  mentre que en altres casos, els resultats semblen
  indicar que el bilingüisme tenia efectes perjudicials
  pel desenvolupament lingüístic i cognitiu de
  l’alumnat.
• En concret, plantejava en essència, que per a poder
  transferir habilitats lingüístiques d’una llengua a
  l’altra es feia necessari desenvolupar un mínim de
  competència lingüística en alguna de les dos
  llengües.
•La COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA que
 els xiquets i les xiquetes assoleixen en
 les dues llengües actua com a variable
 que intervé entre les experiències
 d’aprenentatge        bilingüe    i    el
 funcionament intel·lectual.
•I PODEM CLASSIFICAR TRES TIPUS DE
 BILINGÜES...
Bilingües limitats
•Certs xiquets i xiquetes poden experimentar
 dificultats cognitives a causa de la seua
 experiència bilingüe si no ultrapassen el primer
 nivell llindar, és a dir, si els nivells de
 competència que arriben a assolir en les dues
 llengües és baix.
•És el que podria passar amb els xiquets i les
 xiquetes de llengua minoritzada, escolaritzats
 en programes de submersió.
•SI ELS XIQUETS ESTAN EN UN PIP.
Bilingües menys equilibrats
• Si els xiquets i les xiquetes tenen un nivell de
  competència adequat per a la seua edat, almenys
  en una de les dues llengües, la seua experiència
  bilingüe    probablement       no  tindrà    cap
  conseqüència negativa, però tampoc cap de
  positiva.
• Seria el cas, potser, dels alumnes de la llengua
  majoritària i prestigiosa, que a més d’una bona
  competència en la llengua pròpia, assoleixen una
  competència limitada en la L2.
• QUAN UN PROGRAMA D’IMMERSIÓ NO
  FUNCIONA ADEQUADAMENT.
Bilingües equilibrats
•Només quan els xiquets i les xiquetes tenen
 una competència adequada a la seua edat en
 les    dues     llengües,      manifesten   tots   els
 avantatges cognitius proporcionats per la seua
 experiència bilingüe.
• PROGRAMA LINGÜÍSTIC PIL, PEV O PEBE.
En resum...
• Si fem un bon plantejament lingüístic els xiquets
  tindran una competència bona, segons el programa
  bilingüe elegit.
• PIP: Només valencià com a assignatura. Alumnes que
  no han sentit mai la llengua.
• PEV: Ensenyament en la llengua minoritzada però
  majoritàriament en el seu context.
• PIL: Ensenyament en la llengua minoritzada en el seu
  context (Alacant, col·legi Enric Valor).
LA COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA
Podem augmentar la competència en una de les llengües mitjançant
la instrucció directa en l’altra.
•Actualment, la investigació psicolingüística
 estableix que l’experiència amb qualsevol de
 les dues llengües pot promoure el
 desenvolupament de la competència
 subjacent comuna de les dues llengües si hi
 ha una motivació adequada i una exposició
 suficient, bé a l’escola, bé en el context
 social. Aquesta concepció s’anomena
 competència subjacent comuna. El magatzem
 és comú i s’omplirà independentment de per
 on s’òmpliga.
• La      investigació       en • EXEMPLE DEL COTXE: Si
  programes           bilingües aprens a conduir en un
  demostra que la L1 (llengua determinat cotxe, ja saps una
  minoritària) ha de ser sèrie de coses que et seran
                                  útils quan et poses al volant
  promoguda a l’escola i no d’un altre cotxe. Encara que
  es ressent la L2 (dominant) poden haver-hi diferències,
  ja que si es treballa a partir intermitents es connecten de
  de la L1 s’est{ adquirint manera diferent o les marxes
  competència       lingüística, entren amb més o menys
  cognitiva     i   acadèmica facilitat, com més cotxes
                                  diferents conduïsques, més
  d’aquesta llengua, la qual augmentarà la teua capacitat
  es transferirà a la L2 sense de conducció.
  cap problema.
L’ÚS LINGÜÍSTIC DELS ALUMNES DELS PROGRAMES
                   EDUCATIUS
                   BILINGÜES
•ESTUDI DE JOSEP BALDAQUÍ
Escrit per fer a casa. 250 paraules:
El fet de ser bilingüe o plurilingüe provoca
confusió     mental     i   entrebanca    el
funcionament cognitiu o és més bé al
contrari?. Quines són les característiques
d’una persona bilingüe o plurilingüe?


TAMBÉ PODEU FER UN RESUM DEL TEMA QUE HEM DONAT.
TREBALLEM LA SEGONA QÜESTIÓ
CONCEPTES BÀSICS PER A RECORDAR ...
• Educació multilingüe/ Educació plurilingüe. Entenem el context on
  conviuen diverses llengües o cultures, no es té en compte res més. /
  Entenem no només la convivència sinó a més la necessitat de
  saber, dominar, usar, ensenyar, aprendre més d'una llengua (les dos
  oficials més una estrangera)
• Bilingüisme additiu/ Bilingüisme subtractiu La L1 de l'alumne
  bilingüe no es veu reemplaçada perquè és una llengua dominant,
  molt prestigiada / La L1 de l'alumne bilingüe es veu reemplaçada en
  per la L2, hi ha una subtració progressiva
• Teoria basada en la competència subjacent comuna. Teoria basada
  en la competència subjacent separada. En l'aprenentatge de
  llengües podem podem augmentar la competència en una de les
  llengües mitjançant la instrucció directa en l'altra./ Per a augmentar
  la competència en cadascuna de les llengües, aquestes han de ser
  ensenyades per separat.
•TEMA
ENLLESTIT
ALTRE ESCRIT
• Amb el nou horitzó multilingüe de les aules, amb la nova
  perspectiva plurilingüista que la conselleria vol promoure a
  l’ensenyament, i pensant que el bilingüisme és bo perquè l’alumnat
  augmenta el seu coneixement cognitiu...
• Fes una acta del teu departament per convéncer als teus companys
  que la teua assignatura la faràs en altra llengua que no siga el
  castellà.
http://www.edu.gva.es/polin/val/salt/apolin_salt.htm
http://www.ua.es/spv/observatori/
Pronunciem bé!
http://bibiloni.cat/correcciofonetica/
FONET
ESPECÍFIC MAIG 2010
• B1. El domini dels llenguatges terminològics i dels programes de gestió de
  terminologia tenen cada dia més importància en el món de l’ensenyament. El
  professorat de les àrees no lingüístiques esdevé transmissor de models de
  llengua culta i científica. Enguany t’incorpores a un programa on vehicularàs
  els continguts de la teua assignatura en anglés o en valencià. Com has
  preparat el reforç lingüístic en anglés o en valencià (tria) del vocabulari de la
  teua especialitat? Quins recursos fas servir per actualitzar-te?
• B2. Els programes anomenats “plurilingües” i els programes bilingües
  enriquits incorporen alguna llengua estrangera, la qual s’afegeix al valencià i
  al castellà, per a vehicular continguts curriculars. Ets el representant del teu
  centre per a explicar com funciona un d’aquests programes als pares i mares.
  Elabora un seguit de respostes que hauries de tindre preparades tot pensant
  en les preguntes que ja preveus que et faran.
• B3. Has perdut els llibres de text i ha de fer una classe de la teua àrea,
  assignatura... ja, ara mateix. Prepara el que serien dues pàgines del llibre de
  text que utilitzes normalment sobre el tema que vulgues, amb totes les
  característiques d’aquesta tipologia textual. Has de fer-ne l’esbós, el
  disseny... no cal que escrigues tot el contingut que vols explicar a l’alumnat
  sinó solament iniciar les idees.
PROVA ORAL maig 2010


• Heu de triar entre una de les dos propostes que vos indicarà
  l'examinador/a. Prepareu un breu esquema d'ajuda a la
  intervenció
• Curs Específic B
• Qüestions
• B01. Què significa fer un tractament integrat de llengua i
  continguts?
• B19. Explica quins són els beneficis d’un sistema d’ensenyament
  amb tres llengües vehiculars (valencià i castellà cooficials) i
  anglés (com a llengua estrangera).
ACTIVITAT TEXT INSTRUCTIU
• Proposa una activitat en el camp de la matèria que impartixes i
  acompanya-la d’un text instructiu sobre com han de realitzar-la els
  alumnes (ha d’incloure objectius, orientacions sobre el
  desenrotllament del treball i procediments d’avaluació).

                           • ACTIVITAT 1
                           • ACTIVITAT 2

More Related Content

What's hot

Ensenyament en més d'una llengua
Ensenyament en més d'una llenguaEnsenyament en més d'una llengua
Ensenyament en més d'una llengua
tinoserracompany
 
Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2
Anna Gascón
 
Plurilingüisme i mecr
Plurilingüisme i mecrPlurilingüisme i mecr
Plurilingüisme i mecr
aidabm19
 
El tractament de les llengües, V. Pascual
El tractament de les llengües, V. PascualEl tractament de les llengües, V. Pascual
El tractament de les llengües, V. Pascual
marclia
 
Tractament integrat de llengües i continguts TILC
Tractament integrat de llengües i continguts TILCTractament integrat de llengües i continguts TILC
Tractament integrat de llengües i continguts TILC
Fred Sentandreu
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Nombre Apellidos
 

What's hot (17)

Ensenyament en més d'una llengua
Ensenyament en més d'una llenguaEnsenyament en més d'una llengua
Ensenyament en més d'una llengua
 
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
 
ORIENTACIONS PER A L'ELABORACIÓ D'UNITATS QUE INTEGREN LLENGUA I CONTINGUTS E...
ORIENTACIONS PER A L'ELABORACIÓ D'UNITATS QUE INTEGREN LLENGUA I CONTINGUTS E...ORIENTACIONS PER A L'ELABORACIÓ D'UNITATS QUE INTEGREN LLENGUA I CONTINGUTS E...
ORIENTACIONS PER A L'ELABORACIÓ D'UNITATS QUE INTEGREN LLENGUA I CONTINGUTS E...
 
Seqüència didàctica TILC
Seqüència didàctica TILCSeqüència didàctica TILC
Seqüència didàctica TILC
 
Models dx educ_ix_plurilingxe-1
Models dx educ_ix_plurilingxe-1Models dx educ_ix_plurilingxe-1
Models dx educ_ix_plurilingxe-1
 
Models d educio plurilingue
Models d educio plurilingueModels d educio plurilingue
Models d educio plurilingue
 
Estrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiuEstrategies enfocament-comunicatiu
Estrategies enfocament-comunicatiu
 
Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2Tractament integrat de les llengües 2
Tractament integrat de les llengües 2
 
Llengues contacte
Llengues contacteLlengues contacte
Llengues contacte
 
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
119.2015 a.02 annex 2 cat.cast.pdf
 
Plurilingüisme i mecr
Plurilingüisme i mecrPlurilingüisme i mecr
Plurilingüisme i mecr
 
El tractament de les llengües, V. Pascual
El tractament de les llengües, V. PascualEl tractament de les llengües, V. Pascual
El tractament de les llengües, V. Pascual
 
Curriculum llengues eso
Curriculum llengues esoCurriculum llengues eso
Curriculum llengues eso
 
Tractament integrat de llengües i continguts TILC
Tractament integrat de llengües i continguts TILCTractament integrat de llengües i continguts TILC
Tractament integrat de llengües i continguts TILC
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengües
 
Ensenyament llengua-oral
Ensenyament llengua-oralEnsenyament llengua-oral
Ensenyament llengua-oral
 
francescvilatractamentllenguesfamiliars
francescvilatractamentllenguesfamiliarsfrancescvilatractamentllenguesfamiliars
francescvilatractamentllenguesfamiliars
 

Viewers also liked

Competencias
CompetenciasCompetencias
Competencias
LHAA09
 
GijóN Del Alma
GijóN Del AlmaGijóN Del Alma
GijóN Del Alma
Pla Gran
 
A quién le importa la cultura. Notas básicas de la Cultura
A quién le importa la cultura. Notas básicas de la CulturaA quién le importa la cultura. Notas básicas de la Cultura
A quién le importa la cultura. Notas básicas de la Cultura
Armando García Orso
 
Para trabajar con habilidad de interpretar experimentos
Para trabajar con habilidad de interpretar experimentosPara trabajar con habilidad de interpretar experimentos
Para trabajar con habilidad de interpretar experimentos
Ricardo Sánchez
 
Caldea
CaldeaCaldea
Caldea
rocio
 
Caraballo Wendy Tpi 2009 2
Caraballo Wendy Tpi 2009 2Caraballo Wendy Tpi 2009 2
Caraballo Wendy Tpi 2009 2
Milagros Daly
 
Cuidemos el medio ambiente
Cuidemos el medio ambienteCuidemos el medio ambiente
Cuidemos el medio ambiente
Leonor Delgado
 
Trabajo De Religion Block
Trabajo De Religion BlockTrabajo De Religion Block
Trabajo De Religion Block
rafaeltiqqq
 
Pres Web2.0
Pres Web2.0Pres Web2.0
Pres Web2.0
madeley
 
Trabajo De Informatik
Trabajo De InformatikTrabajo De Informatik
Trabajo De Informatik
guest8a8789
 
PresentacióN Fondo Flamenco
PresentacióN Fondo FlamencoPresentacióN Fondo Flamenco
PresentacióN Fondo Flamenco
amzarco
 
Ultimos días de clase 5to.
Ultimos días de clase 5to.Ultimos días de clase 5to.
Ultimos días de clase 5to.
Eliana Postigo
 
Malla Curricular 1
Malla Curricular 1Malla Curricular 1
Malla Curricular 1
afrodita4862
 

Viewers also liked (20)

Competencias
CompetenciasCompetencias
Competencias
 
Densidad
DensidadDensidad
Densidad
 
Curso de programación en Android - 06. componentes gui
Curso de programación en Android - 06. componentes guiCurso de programación en Android - 06. componentes gui
Curso de programación en Android - 06. componentes gui
 
GijóN Del Alma
GijóN Del AlmaGijóN Del Alma
GijóN Del Alma
 
A quién le importa la cultura. Notas básicas de la Cultura
A quién le importa la cultura. Notas básicas de la CulturaA quién le importa la cultura. Notas básicas de la Cultura
A quién le importa la cultura. Notas básicas de la Cultura
 
ACTIVIDAD 8
ACTIVIDAD 8ACTIVIDAD 8
ACTIVIDAD 8
 
Potencias De 10
Potencias De 10Potencias De 10
Potencias De 10
 
Para trabajar con habilidad de interpretar experimentos
Para trabajar con habilidad de interpretar experimentosPara trabajar con habilidad de interpretar experimentos
Para trabajar con habilidad de interpretar experimentos
 
Caldea
CaldeaCaldea
Caldea
 
Caraballo Wendy Tpi 2009 2
Caraballo Wendy Tpi 2009 2Caraballo Wendy Tpi 2009 2
Caraballo Wendy Tpi 2009 2
 
Cuidemos el medio ambiente
Cuidemos el medio ambienteCuidemos el medio ambiente
Cuidemos el medio ambiente
 
Trabajo De Religion Block
Trabajo De Religion BlockTrabajo De Religion Block
Trabajo De Religion Block
 
Nadia
NadiaNadia
Nadia
 
Pres Web2.0
Pres Web2.0Pres Web2.0
Pres Web2.0
 
Los Principios Divinos de Rev. Young Whi Kim
Los Principios Divinos de Rev. Young Whi KimLos Principios Divinos de Rev. Young Whi Kim
Los Principios Divinos de Rev. Young Whi Kim
 
El Corazon
El CorazonEl Corazon
El Corazon
 
Trabajo De Informatik
Trabajo De InformatikTrabajo De Informatik
Trabajo De Informatik
 
PresentacióN Fondo Flamenco
PresentacióN Fondo FlamencoPresentacióN Fondo Flamenco
PresentacióN Fondo Flamenco
 
Ultimos días de clase 5to.
Ultimos días de clase 5to.Ultimos días de clase 5to.
Ultimos días de clase 5to.
 
Malla Curricular 1
Malla Curricular 1Malla Curricular 1
Malla Curricular 1
 

Similar to Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit

Anàlisi i implementació d'estratègies inclusives i pluriculturals
Anàlisi i implementació d'estratègies inclusives i pluriculturalsAnàlisi i implementació d'estratègies inclusives i pluriculturals
Anàlisi i implementació d'estratègies inclusives i pluriculturals
arodet
 
Projecte lingüístic ZER La Parellada
Projecte lingüístic ZER La ParelladaProjecte lingüístic ZER La Parellada
Projecte lingüístic ZER La Parellada
zerlaparellada
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
mjvercher
 
Unitat didàctica. bauza, margarita. gonzález, andrea
Unitat didàctica. bauza, margarita. gonzález, andreaUnitat didàctica. bauza, margarita. gonzález, andrea
Unitat didàctica. bauza, margarita. gonzález, andrea
Marga Bauçà Cerro
 

Similar to Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit (20)

119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
119.2015 a.03 annex 2 estrangeres.pdf
 
Segona Sessió
Segona Sessió Segona Sessió
Segona Sessió
 
Segona sessió
Segona sessió Segona sessió
Segona sessió
 
Anàlisi i implementació d'estratègies inclusives i pluriculturals
Anàlisi i implementació d'estratègies inclusives i pluriculturalsAnàlisi i implementació d'estratègies inclusives i pluriculturals
Anàlisi i implementació d'estratègies inclusives i pluriculturals
 
TIL: Tractament Integrat de les Llengües
TIL: Tractament Integrat de les LlengüesTIL: Tractament Integrat de les Llengües
TIL: Tractament Integrat de les Llengües
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCHPROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTICPROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTIC
 
L'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oralL'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oral
 
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
 
Presentacio enfocament pluriling_olga-esteve
Presentacio enfocament pluriling_olga-estevePresentacio enfocament pluriling_olga-esteve
Presentacio enfocament pluriling_olga-esteve
 
Projecte lingüístic ZER La Parellada
Projecte lingüístic ZER La ParelladaProjecte lingüístic ZER La Parellada
Projecte lingüístic ZER La Parellada
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
 
Ensenyar%20 Llengua%20 Avui[1]
Ensenyar%20 Llengua%20 Avui[1]Ensenyar%20 Llengua%20 Avui[1]
Ensenyar%20 Llengua%20 Avui[1]
 
1.1.l'escola i la llengua
1.1.l'escola i la llengua1.1.l'escola i la llengua
1.1.l'escola i la llengua
 
Esborrany projecte linguistic
Esborrany projecte linguisticEsborrany projecte linguistic
Esborrany projecte linguistic
 
Unitat didàctica. bauza, margarita. gonzález, andrea
Unitat didàctica. bauza, margarita. gonzález, andreaUnitat didàctica. bauza, margarita. gonzález, andrea
Unitat didàctica. bauza, margarita. gonzález, andrea
 
Accions d'impuls a les llengües d'origen (Catalunya)
Accions d'impuls a les llengües d'origen (Catalunya)Accions d'impuls a les llengües d'origen (Catalunya)
Accions d'impuls a les llengües d'origen (Catalunya)
 
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
Avancem Junts cap al Tractament Integrat de Llengües (TIL)
 
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLLD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
 
Accions d’impuls a la llengua francesa
Accions d’impuls a la llengua francesaAccions d’impuls a la llengua francesa
Accions d’impuls a la llengua francesa
 

More from Nombre Apellidos

Informe histórico de las fiestas de m y c.
Informe histórico de las fiestas de m y c.Informe histórico de las fiestas de m y c.
Informe histórico de las fiestas de m y c.
Nombre Apellidos
 
31. kamaroninfo desembre 1998
31. kamaroninfo desembre 199831. kamaroninfo desembre 1998
31. kamaroninfo desembre 1998
Nombre Apellidos
 
Kamaroninfo 30 novembre 1998
Kamaroninfo 30 novembre 1998Kamaroninfo 30 novembre 1998
Kamaroninfo 30 novembre 1998
Nombre Apellidos
 
29 kamaroninfo octubre 1998
29 kamaroninfo octubre 199829 kamaroninfo octubre 1998
29 kamaroninfo octubre 1998
Nombre Apellidos
 
Kam. 28 agost setembre 1998
Kam. 28 agost setembre 1998Kam. 28 agost setembre 1998
Kam. 28 agost setembre 1998
Nombre Apellidos
 
28.kam. núm. 28 ag set 1998
28.kam. núm. 28 ag set 199828.kam. núm. 28 ag set 1998
28.kam. núm. 28 ag set 1998
Nombre Apellidos
 
Pronoms febles amb exercicis
Pronoms febles amb exercicisPronoms febles amb exercicis
Pronoms febles amb exercicis
Nombre Apellidos
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Nombre Apellidos
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Nombre Apellidos
 
Unitat 4. els plans d'educació bilingüe
Unitat 4. els plans d'educació bilingüeUnitat 4. els plans d'educació bilingüe
Unitat 4. els plans d'educació bilingüe
Nombre Apellidos
 
Unitat 3. ser competents en llengües
Unitat 3. ser competents en llengüesUnitat 3. ser competents en llengües
Unitat 3. ser competents en llengües
Nombre Apellidos
 
Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011
Nombre Apellidos
 
Carta redentora, conte per a valencià, joan pérez notario
Carta redentora, conte per a valencià, joan pérez notarioCarta redentora, conte per a valencià, joan pérez notario
Carta redentora, conte per a valencià, joan pérez notario
Nombre Apellidos
 

More from Nombre Apellidos (20)

Memoràndum 2015
Memoràndum 2015Memoràndum 2015
Memoràndum 2015
 
CARTA FILÀ MARROCS DE XIXONA MIG ANY 2015
CARTA FILÀ MARROCS DE XIXONA MIG ANY 2015CARTA FILÀ MARROCS DE XIXONA MIG ANY 2015
CARTA FILÀ MARROCS DE XIXONA MIG ANY 2015
 
Criteris correccio mitja
Criteris correccio mitjaCriteris correccio mitja
Criteris correccio mitja
 
EXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLES
EXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLESEXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLES
EXPLICACIÓ DELS PRONOMS FEBLES
 
Els festers de l'any
Els festers de l'anyEls festers de l'any
Els festers de l'any
 
Directors himne de festes
Directors himne de festesDirectors himne de festes
Directors himne de festes
 
Informe histórico de las fiestas de m y c.
Informe histórico de las fiestas de m y c.Informe histórico de las fiestas de m y c.
Informe histórico de las fiestas de m y c.
 
31. kamaroninfo desembre 1998
31. kamaroninfo desembre 199831. kamaroninfo desembre 1998
31. kamaroninfo desembre 1998
 
Kamaroninfo 30 novembre 1998
Kamaroninfo 30 novembre 1998Kamaroninfo 30 novembre 1998
Kamaroninfo 30 novembre 1998
 
29 kamaroninfo octubre 1998
29 kamaroninfo octubre 199829 kamaroninfo octubre 1998
29 kamaroninfo octubre 1998
 
Kam. 28 agost setembre 1998
Kam. 28 agost setembre 1998Kam. 28 agost setembre 1998
Kam. 28 agost setembre 1998
 
Santa cecilia 2012
Santa cecilia 2012Santa cecilia 2012
Santa cecilia 2012
 
28.kam. núm. 28 ag set 1998
28.kam. núm. 28 ag set 199828.kam. núm. 28 ag set 1998
28.kam. núm. 28 ag set 1998
 
Pronoms febles amb exercicis
Pronoms febles amb exercicisPronoms febles amb exercicis
Pronoms febles amb exercicis
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
 
Unitat 4. els plans d'educació bilingüe
Unitat 4. els plans d'educació bilingüeUnitat 4. els plans d'educació bilingüe
Unitat 4. els plans d'educació bilingüe
 
Unitat 3. ser competents en llengües
Unitat 3. ser competents en llengüesUnitat 3. ser competents en llengües
Unitat 3. ser competents en llengües
 
Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011
 
Carta redentora, conte per a valencià, joan pérez notario
Carta redentora, conte per a valencià, joan pérez notarioCarta redentora, conte per a valencià, joan pérez notario
Carta redentora, conte per a valencià, joan pérez notario
 

Unitat 1. fonaments sociolingüístics estiu 2012 resumit

  • 1. Unitat 1 FONAMENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I PSICOLINGÜÍSTICS DE L’APRENENTATGE DE LLENGÜES
  • 2. OBJECTIUS • 1. Adonar-se del context multilingüe de les nostres aules i de les necessitats lingüístiques que comporta. • 2. Conéixer les bases de l’aprenentatge de primeres i segones llengües. • 3. Reflexionar sobre el tractament curricular de la competència lingüística en totes les àrees curriculars. • Tenim com a finalitat presentar quins són els fonaments de l’educació plurilingüe que s’han de tindre en compte en el disseny d’un sistema d’educació bilingüe com és el nostre. • La incorporació de la llengua estrangera en edats primerenques, l’alumnat nouvingut, i l’existència de dues llengües oficials, són factors que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar com s’han de tractar les llengües.
  • 3. TAULA  0. Qüestionari inicial i tasca  1. El multilingüisme en les aules. Una nova perspectiva pel que fa a les llengües en el sistema educatiu valencià  2. La competència comunicativa bilingüe o plurilingüe  Característiques de la persona bilingüe  3. Bases de l’aprenentatge de primeres i segones llengües. Aspectes psicolingüístics del bilingüisme  Bilingüisme additiu i bilingüisme subtractiu  La hipòtesi dels llindars  La competència subjacent comuna  4. Implicacions curriculars  5. Bibliografia
  • 4. QÜESTIONARI DE CONEIXEMENTS PREVIS  1. Trobeu alguna diferència entre educació plurilingüe i educació multilingüe?  Entenem a partir d'ara una lleugera diferència: Multilingüe és la composició de l'alumnat (per exemple) on conviuen diverses llengües, hi són, no és té en compte res més (o cultures en altre cas), mentre que per Plurilingüe hem d'entendre no només la convivència sinó a més la necessitat de saber, dominar, usar, ensenyar, aprendre més d'una llengua (les dos oficials més l'estrangera), eixes llengües formen part del currículum, a més de tenir en compte les llengües maternes en aquest procés.
  • 5. 2. Enumereu dues qüestions relacionades amb l'aprenentatge de llengua que trobeu en el sistema educatiu valencià actual i que no es trobaven fa uns anys. Les qüestions fonamentals són: Les que fan referència a la concepció de l'educació (en relació a l'ensenyament-aprenentatge de llengües) des d'un punt de vista monolingüe. L'existència de dos llengües oficials que s'han de dominar per igual. La incorporació primerenca d'una llengua estrangera. La incorporació d'alumnat nouvingut. L'ús de dos o més llengües vehiculars
  • 6. 3. Penseu que per a parlar una llengua cal aprendre-la primer i després usar-la? No. Una llengua s’aprén quan s’usa en diferents contextos, situacions, finalitats, sempre de forma significativa i funcional. Per tant els aspectes pragmàtics, d’ús, són més importants en l’aprenentatge de qualsevol llengua que els continguts gramaticals. En qualsevol Programa d’Educació Bilingüe el que cal és potenciar les situacions comunicatives de tot l’alumnat, per tal que puga desenvolupar progressivament les habilitats d’escoltar, parlar, llegir, escriure i interactuar.
  • 7. 4. A quina edat cregueu que és millor introduir una llengua estrangera en el sistema educatiu? • Que els infants tenen una gran facilitat per a l’adquisició d’una llengua segona, especialment pel que fa al mòdul fonològic, i que el fet de començar prompte potser és l’única garantia per a l’assoliment d’una competència semblant a la del nadiu. Però perquè esta facilitat per a l’adquisició d’una segona llengua o una llengua estrangera es faça efectiva es requereixen tres condicions: • Que la llengua segona siga adquirida en contextos informals amb atenció preferent al missatge, és a dir, utilitzant-la com a mitjà per a fer coses interessants i vitals, i no que siga apresa de manera conscient i dirigida, atenent preferentment a les característiques del codi. • Que la llengua siga apresa en interacció amb parlants nadius que proporcionen un input de qualitat, i la possibilitat d’interacció i de negociació del significat. • Que els aprenents disposen d’una gran quantitat de temps per a l’adquisició. • Llegiu l’apartat 2.2. del document de Vicent Pascual.
  • 8. • 5. Considereu que el canvi de llengua llar-escola és perjudicial per a l’individu o pel contrari penseu que pot comportar millores per al desenvolupament cognitiu i personal? • No és perjudicial ja que el nostre Sistema Educatiu no desenvolupa cap programa de substitució lingüística. Tots els Programes d’Educació Bilingüe garanteixen el domini de les dos llengües oficials, valencià i castellà. El canvi de llengua llar-escola és bo, i està justificat per estratègies d’aprenentatge escolar. Per a un alumnat castellanoparlant és la millor opció per poder garantir, al termini de la seua escolarització, un domini semblant en les dos llengües. D’altra banda es garanteix l’ús de la llengua familiar tant en l’{mbit escolar com en l’{mbit personal.
  • 9. 6. Hi ha teories que afirmen que qui adquireix dos llengües en la primera infantesa les domina a la perfecció, però el que ho fa de més gran mai no arribarà a dominar-les de la mateixa manera. Què penseu? • És cert que les estructures cognitives personals, en la primera infantesa tenen una flexibilitat, una permeabilitat que facilita molt l’adquisició primerenca de dos o més llengües. No obstant això també és possible adquirir bona competència lingüística, passat aquest període, en funció del temps de contacte en les diferents llengües, de les situacions comunicatives que es trobe el subjecte de la funcionalitat que trobe als nous aprenentatges, etc.
  • 10. 7. Pot ser que l’aprenentatge d’una segona llengua facilite l’aprenentatge posterior d’altres llengües? • Sí. Hi ha diferents competències lingüístiques comunes a diferents llengües, que una vegada apreses, en qualsevol llengua, no cal tornar a realitzar el seu aprenentatge, ja que es produeix una transferència de coneixements a les altres noves llengües que volem aprendre. • Sols s’ha d’ensenyar-aprendre el codi lingüístic. El domini de dos o més llengües facilita la transferència interlingüística
  • 11. 8. Quan s’incorpora una llengua estrangera l’alumnat ja té coneixements sobre la nova llengua? • Sí, ja té coneixements sobre la nova llengua, així com habilitats lingüístiques (encara que no sobre el nou codi) que és compartit amb les altres llengües que ja coneix . • Per exemple a nivell escrit té coneixements sobre vocals, accentuació, paraules senzilles, semblants al nou codi, la direccionalitat del text, la forma de preguntar, l’estructura de l’oració, els diferents tipus de text, etc. A nivell oral pot conéixer fonemes, l’entonació de diferents frases, el ritme, els diferents texts orals, maneres de dir populars, cançons, etc. Trobem ací, una altra vegada, que la transferència de coneixements lingüístics torna a funcionar, en diferents plans; és competència comuna subjacent, que defineix Cummins.
  • 12. 1. EL MULTILINGÜISME EN LES AULES. UNA NOVA PERSPECTIVA PEL QUE FA A LES LLENGÜES EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ • La situació actual de les nostres aules és molt diferent a la que teníem fa uns quants anys. Estos canvis han obligat els sistemes educatius a buscar solucions puntuals. • Per una banda ens trobem amb alumnat nouvingut procedent d’altres països, amb cultures i llengües molt diverses; • Exemples de llengües: àrab, romanés, xinés, rus, holandés, francés, anglés, alemà, ... • Per una altra, ens trobem amb una gran exigència social d’aprenentatge de llengües estrangers, especialment de l'anglès. Els nostres centres s’han constituït en institucions multilingües que demanen una planificació plurilingüe del sistema educatiu, tant pel que fa a l’elaboració del currículum com a l’organització i planificació del treball de les llengües en l’aula.
  • 13. Objectius plurilingües Aconseguir que l’alumnat domine, realment, les dues llengües oficials i una o dues d’estrangeres Composició multilingüe de l’alumnat Alumnat procedent de llengües i cultures Llengües vehiculars molt diverses, i amb competències molt Ús de dues o més llengües diferents vehiculars en el currículum dels centres
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19. 2. LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA BILINGÜE O PLURILINGÜE • 2.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA BILINGÜE • El sistema educatiu valencià actual, seguint les recomanacions del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR) es proposa l’objectiu d’aconseguir que els/les alumnes esdevinguen persones plurilingües. • Ara bé què és realment una persona bilingüe o plurilingüe? • La psicolingüística no avala la creença que una persona bilingüe o plurilingüe siga la suma de dos o tres monolingües. Al contrari, la persona plurilingüe es configura com un parlant-oient amb unes característiques pròpies i específiques, diferents de les persones monolingües. • Actualment la concepció que es té de la persona plurilingüe és bastant diferent de la que es tenia en el passat. Avui en dia es creu que les llengües que domina la persona bilingüe o plurilingüe estan fortament interrelacionades dins de la seua estructura cognitiva, cosa que li proporciona una competència comunicativa integrada i una personalitat específica • EL BILINGÜE USA LES LLENGÜES –juntes o separades- PER A DIFERENTS PROPÒSITS, EN DIFERENTS ÀMBITS DE LA SEUA VIDA I AMB GENT DIFERENT.
  • 20. La persona bilingüe Té un repertori verbal constituït per diferents varietats (dialectes, registres o estils) de dues o més llengües És capaç d’utilitzar És capaç d’adquirir i És capaç d’utilitzar destreses integrar coneixements de aquestes varietats de interlingüístiques diferents camps del saber, manera funcional en les (interpretar i traduir) a d’usar-los indistintament, i seues activitats més de les de posar-los de manifest comunicatives segons la intralingüístiques en les diferents llengües situació, l’interlocutor i el (escoltar, parlar, llegir, que coneix. tema de la interacció escriure i interactuar)
  • 21. Sol presentar actituds favorables Posseeix estratègies avançades envers altres llengües i cultures, i d’aprenentatge lingüístic envers els grups socials a què adquirides en la seua experiència corresponen, té i una certa facilitat d’aprenentatge de més d’una per a integrar-s’hi, en major o llengua. menor grau si les circumstàncies són les adequades. Pot experimentar influències cross- lingüístiques (NECESSITATS LINGÜSÍTQUES) entre les llengües que coneix
  • 22. 3. Bases de l’aprenentatge de 1res i 2ns llengües.
  • 23. AXÌOMÀTIC: EVIDENT. Estudi de les condicions que ha de satisfer el conjunt de les proposicions o els axiomes que formen el punt de partida del desenvolupament lògic d'una ciència.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27. Què és el bilingüisme additiu i subtractiu? • B. ADDITIU: La L1 (per exemple el CASTELLÀ) de la qual és la llengua dominant de la societat, molt prestigiada, i sense cap perill de ser reemplaçada en la competència d’estos alumnes per la L2 (VALENCIÀ). L’alumne afegeix una altra llengua rellevant al seu repertori verbal inicial sense que la seua L1 es veja afectada. És per açò que estos alumnes assoleixen una elevada competència en les dues llengües. • B. SUBTRACTIU. Per contra, els estudis amb resultats negatius es refereixen a alumnes de llengua minoritzada la L1 (VALENCIÀ) dels quals és gradualment reemplaçada, en el procés d’ensenyament de la L2 (CASTELLÀ), per aquesta mateixa llengua, més prestigiosa. Forma de bilingüisme perquè sembla que hi haja una subtracció progressiva de la L1 que es veu reemplaçada en la competència de l’alumne en la L2.
  • 28. Altra explicació del bilingüisme: • Bilingüisme ADDITIU: • Resultats positius. • Al Quebec: La llengua vehicular a l’ensenyament és el francés, llengua materna, i la prestigiada i dominant (l’anglés), és la llengua que va introduint-se. • Bilingüisme SUBTRACTIU: • Resultats negatius. • Al Quebec: La llengua vehicular a l’ensenyament és l’anglés, llengua prestigiada però no materna.
  • 29. Conclusió • L’ensenyament mitjançant una segona llengua (valencià) no planteja cap problema quan la llengua dels alumnes és més feble que la llengua del programa. • EX.- Un xiquet on son pare es romanès i la mare valenciana. La llengua de casa és el castellà i el romanès, la família està ben estructurada. • Si els xiquets i les xiquetes procedeixen de cases amb un estatus sociocultural baix, els resultats poden ser desastrosos, perquè no hi ha correspondència. En aquest cas és convenient, la instrucció en la llengua pròpia. • EX. BARRIS MARGINALS ON NOMÉS ES PARLA CASTELLÀ. PER EXEMPLE EL BARRI JUAN XXIII.
  • 30.
  • 31.
  • 32. HIPÒTESI DELS LLINDARS • Definició de LLINDAR: Límit a partir del qual es percep la sensació d'un determinat estímul. • Segons Cummins (1979) i Toukomaa, i Stnab-Kangas (1977), els xiquets i xiquetes bilingües han d’assolir uns determinats nivells de competència LINGÜÍSTICA en les dues llengües per tal d’evitar els desavantatges cognitius i afavorir que els aspectes potencialment beneficiosos de convertir-se en bilingüe influïsquen positivament en el seu funcionament intel·lectual. • L’explicació la trobem en la hipòtesi del nivell llindar
  • 33. • La hipòtesi del llindar explica perquè en determinades situacions l’alumnat escolaritzat en programes bilingües aconsegueix uns alts nivells de competència en la L1 i la L2, tant per a l’alumnat de llengua minoritària com el de llengua majoritària; mentre que en altres casos, els resultats semblen indicar que el bilingüisme tenia efectes perjudicials pel desenvolupament lingüístic i cognitiu de l’alumnat. • En concret, plantejava en essència, que per a poder transferir habilitats lingüístiques d’una llengua a l’altra es feia necessari desenvolupar un mínim de competència lingüística en alguna de les dos llengües.
  • 34. •La COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA que els xiquets i les xiquetes assoleixen en les dues llengües actua com a variable que intervé entre les experiències d’aprenentatge bilingüe i el funcionament intel·lectual. •I PODEM CLASSIFICAR TRES TIPUS DE BILINGÜES...
  • 35. Bilingües limitats •Certs xiquets i xiquetes poden experimentar dificultats cognitives a causa de la seua experiència bilingüe si no ultrapassen el primer nivell llindar, és a dir, si els nivells de competència que arriben a assolir en les dues llengües és baix. •És el que podria passar amb els xiquets i les xiquetes de llengua minoritzada, escolaritzats en programes de submersió. •SI ELS XIQUETS ESTAN EN UN PIP.
  • 36. Bilingües menys equilibrats • Si els xiquets i les xiquetes tenen un nivell de competència adequat per a la seua edat, almenys en una de les dues llengües, la seua experiència bilingüe probablement no tindrà cap conseqüència negativa, però tampoc cap de positiva. • Seria el cas, potser, dels alumnes de la llengua majoritària i prestigiosa, que a més d’una bona competència en la llengua pròpia, assoleixen una competència limitada en la L2. • QUAN UN PROGRAMA D’IMMERSIÓ NO FUNCIONA ADEQUADAMENT.
  • 37. Bilingües equilibrats •Només quan els xiquets i les xiquetes tenen una competència adequada a la seua edat en les dues llengües, manifesten tots els avantatges cognitius proporcionats per la seua experiència bilingüe. • PROGRAMA LINGÜÍSTIC PIL, PEV O PEBE.
  • 38. En resum... • Si fem un bon plantejament lingüístic els xiquets tindran una competència bona, segons el programa bilingüe elegit. • PIP: Només valencià com a assignatura. Alumnes que no han sentit mai la llengua. • PEV: Ensenyament en la llengua minoritzada però majoritàriament en el seu context. • PIL: Ensenyament en la llengua minoritzada en el seu context (Alacant, col·legi Enric Valor).
  • 39. LA COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA Podem augmentar la competència en una de les llengües mitjançant la instrucció directa en l’altra.
  • 40. •Actualment, la investigació psicolingüística estableix que l’experiència amb qualsevol de les dues llengües pot promoure el desenvolupament de la competència subjacent comuna de les dues llengües si hi ha una motivació adequada i una exposició suficient, bé a l’escola, bé en el context social. Aquesta concepció s’anomena competència subjacent comuna. El magatzem és comú i s’omplirà independentment de per on s’òmpliga.
  • 41. • La investigació en • EXEMPLE DEL COTXE: Si programes bilingües aprens a conduir en un demostra que la L1 (llengua determinat cotxe, ja saps una minoritària) ha de ser sèrie de coses que et seran útils quan et poses al volant promoguda a l’escola i no d’un altre cotxe. Encara que es ressent la L2 (dominant) poden haver-hi diferències, ja que si es treballa a partir intermitents es connecten de de la L1 s’est{ adquirint manera diferent o les marxes competència lingüística, entren amb més o menys cognitiva i acadèmica facilitat, com més cotxes diferents conduïsques, més d’aquesta llengua, la qual augmentarà la teua capacitat es transferirà a la L2 sense de conducció. cap problema.
  • 42. L’ÚS LINGÜÍSTIC DELS ALUMNES DELS PROGRAMES EDUCATIUS BILINGÜES •ESTUDI DE JOSEP BALDAQUÍ
  • 43. Escrit per fer a casa. 250 paraules: El fet de ser bilingüe o plurilingüe provoca confusió mental i entrebanca el funcionament cognitiu o és més bé al contrari?. Quines són les característiques d’una persona bilingüe o plurilingüe? TAMBÉ PODEU FER UN RESUM DEL TEMA QUE HEM DONAT.
  • 44. TREBALLEM LA SEGONA QÜESTIÓ
  • 45. CONCEPTES BÀSICS PER A RECORDAR ... • Educació multilingüe/ Educació plurilingüe. Entenem el context on conviuen diverses llengües o cultures, no es té en compte res més. / Entenem no només la convivència sinó a més la necessitat de saber, dominar, usar, ensenyar, aprendre més d'una llengua (les dos oficials més una estrangera) • Bilingüisme additiu/ Bilingüisme subtractiu La L1 de l'alumne bilingüe no es veu reemplaçada perquè és una llengua dominant, molt prestigiada / La L1 de l'alumne bilingüe es veu reemplaçada en per la L2, hi ha una subtració progressiva • Teoria basada en la competència subjacent comuna. Teoria basada en la competència subjacent separada. En l'aprenentatge de llengües podem podem augmentar la competència en una de les llengües mitjançant la instrucció directa en l'altra./ Per a augmentar la competència en cadascuna de les llengües, aquestes han de ser ensenyades per separat.
  • 47. ALTRE ESCRIT • Amb el nou horitzó multilingüe de les aules, amb la nova perspectiva plurilingüista que la conselleria vol promoure a l’ensenyament, i pensant que el bilingüisme és bo perquè l’alumnat augmenta el seu coneixement cognitiu... • Fes una acta del teu departament per convéncer als teus companys que la teua assignatura la faràs en altra llengua que no siga el castellà.
  • 51.
  • 52.
  • 53. FONET
  • 54.
  • 55.
  • 56. ESPECÍFIC MAIG 2010 • B1. El domini dels llenguatges terminològics i dels programes de gestió de terminologia tenen cada dia més importància en el món de l’ensenyament. El professorat de les àrees no lingüístiques esdevé transmissor de models de llengua culta i científica. Enguany t’incorpores a un programa on vehicularàs els continguts de la teua assignatura en anglés o en valencià. Com has preparat el reforç lingüístic en anglés o en valencià (tria) del vocabulari de la teua especialitat? Quins recursos fas servir per actualitzar-te? • B2. Els programes anomenats “plurilingües” i els programes bilingües enriquits incorporen alguna llengua estrangera, la qual s’afegeix al valencià i al castellà, per a vehicular continguts curriculars. Ets el representant del teu centre per a explicar com funciona un d’aquests programes als pares i mares. Elabora un seguit de respostes que hauries de tindre preparades tot pensant en les preguntes que ja preveus que et faran. • B3. Has perdut els llibres de text i ha de fer una classe de la teua àrea, assignatura... ja, ara mateix. Prepara el que serien dues pàgines del llibre de text que utilitzes normalment sobre el tema que vulgues, amb totes les característiques d’aquesta tipologia textual. Has de fer-ne l’esbós, el disseny... no cal que escrigues tot el contingut que vols explicar a l’alumnat sinó solament iniciar les idees.
  • 57. PROVA ORAL maig 2010 • Heu de triar entre una de les dos propostes que vos indicarà l'examinador/a. Prepareu un breu esquema d'ajuda a la intervenció • Curs Específic B • Qüestions • B01. Què significa fer un tractament integrat de llengua i continguts? • B19. Explica quins són els beneficis d’un sistema d’ensenyament amb tres llengües vehiculars (valencià i castellà cooficials) i anglés (com a llengua estrangera).
  • 58. ACTIVITAT TEXT INSTRUCTIU • Proposa una activitat en el camp de la matèria que impartixes i acompanya-la d’un text instructiu sobre com han de realitzar-la els alumnes (ha d’incloure objectius, orientacions sobre el desenrotllament del treball i procediments d’avaluació). • ACTIVITAT 1 • ACTIVITAT 2