ACÍ TENIU EL TEMA RESUMIT EN PPT

1. Unitat 1
FONAMENTS
SOCIOLINGÜÍSTICS I
PSICOLINGÜÍSTICS DE
L’APRENENTATGE DE LLENGÜES

2. OBJECTIUS
• 1. Adonar-se del context multilingüe de les nostres aules i de les
necessitats lingüístiques que comporta.
• 2. Conéixer les bases de l’aprenentatge de primeres i segones
llengües.
• 3. Reflexionar sobre el tractament curricular de la competència
lingüística en totes les àrees curriculars.
• Tenim com a finalitat presentar quins són els fonaments de
l’educació plurilingüe que s’han de tindre en compte en el
disseny d’un sistema d’educació bilingüe com és el nostre.
• La incorporació de la llengua estrangera en edats primerenques,
l’alumnat nouvingut, i l’existència de dues llengües oficials, són
factors que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar com
s’han de tractar les llengües.

3. TAULA
 0. Qüestionari inicial i tasca
 1. El multilingüisme en les aules. Una nova perspectiva pel que fa
a les llengües en el sistema educatiu valencià
 2. La competència comunicativa bilingüe o plurilingüe
 Característiques de la persona bilingüe
 3. Bases de l’aprenentatge de primeres i segones llengües.
Aspectes psicolingüístics del bilingüisme
 Bilingüisme additiu i bilingüisme subtractiu
 La hipòtesi dels llindars
 La competència subjacent comuna
 4. Implicacions curriculars
 5. Bibliografia

4. QÜESTIONARI DE CONEIXEMENTS PREVIS
 1. Trobeu alguna diferència entre educació plurilingüe i educació
multilingüe?
 Entenem a partir d'ara una lleugera diferència:
Multilingüe és la composició de l'alumnat (per
exemple) on conviuen diverses llengües, hi són, no
és té en compte res més (o cultures en altre cas),
mentre que per Plurilingüe hem d'entendre no
només la convivència sinó a més la necessitat de
saber, dominar, usar, ensenyar, aprendre més d'una
llengua (les dos oficials més l'estrangera), eixes
llengües formen part del currículum, a més de tenir
en compte les llengües maternes en aquest procés.

5. 2. Enumereu dues qüestions relacionades amb
l'aprenentatge de llengua que trobeu en el sistema
educatiu valencià actual i que no es trobaven fa uns
anys. Les qüestions fonamentals són:
Les que fan referència a la concepció de l'educació
(en relació a l'ensenyament-aprenentatge de
llengües) des d'un punt de vista monolingüe.
L'existència de dos llengües oficials que s'han de
dominar per igual.
La incorporació primerenca d'una llengua estrangera.
La incorporació d'alumnat nouvingut.
L'ús de dos o més llengües vehiculars

6. 3. Penseu que per a parlar una llengua cal
aprendre-la primer i després usar-la?
No. Una llengua s’aprén quan s’usa en diferents
contextos, situacions, finalitats, sempre de forma
significativa i funcional. Per tant els aspectes
pragmàtics, d’ús, són més importants en
l’aprenentatge de qualsevol llengua que els
continguts gramaticals.
En qualsevol Programa d’Educació Bilingüe el que
cal és potenciar les situacions comunicatives de tot
l’alumnat, per tal que puga desenvolupar
progressivament les habilitats d’escoltar, parlar,
llegir, escriure i interactuar.

7. 4. A quina edat cregueu que és millor introduir
una llengua estrangera en el sistema educatiu?
• Que els infants tenen una gran facilitat per a l’adquisició d’una llengua
segona, especialment pel que fa al mòdul fonològic, i que el fet de començar
prompte potser és l’única garantia per a l’assoliment d’una competència
semblant a la del nadiu. Però perquè esta facilitat per a l’adquisició d’una
segona llengua o una llengua estrangera es faça efectiva es requereixen tres
condicions:
• Que la llengua segona siga adquirida en contextos informals amb atenció
preferent al missatge, és a dir, utilitzant-la com a mitjà per a fer coses
interessants i vitals, i no que siga apresa de manera conscient i dirigida,
atenent preferentment a les característiques del codi.
• Que la llengua siga apresa en interacció amb parlants nadius que
proporcionen un input de qualitat, i la possibilitat d’interacció i de
negociació del significat.
• Que els aprenents disposen d’una gran quantitat de temps per a
l’adquisició.
• Llegiu l’apartat 2.2. del document de Vicent Pascual.

8. • 5. Considereu que el canvi de llengua llar-escola és
perjudicial per a l’individu o pel contrari penseu que
pot comportar millores per al desenvolupament
cognitiu i personal?
• No és perjudicial ja que el nostre Sistema Educatiu no
desenvolupa cap programa de substitució lingüística.
Tots els Programes d’Educació Bilingüe garanteixen el
domini de les dos llengües oficials, valencià i castellà.
El canvi de llengua llar-escola és bo, i està justificat per
estratègies d’aprenentatge escolar. Per a un alumnat
castellanoparlant és la millor opció per poder garantir,
al termini de la seua escolarització, un domini
semblant en les dos llengües. D’altra banda es
garanteix l’ús de la llengua familiar tant en l’{mbit
escolar com en l’{mbit personal.

9. 6. Hi ha teories que afirmen que qui adquireix dos llengües en la
primera infantesa les domina a la perfecció, però el que ho fa de
més gran mai no arribarà a dominar-les de la mateixa manera.
Què penseu?
• És cert que les estructures cognitives personals, en la primera
infantesa tenen una flexibilitat, una permeabilitat que facilita molt
l’adquisició primerenca de dos o més llengües. No obstant això
també és possible adquirir bona competència lingüística, passat
aquest període, en funció del temps de contacte en les diferents
llengües, de les situacions comunicatives que es trobe el subjecte de
la funcionalitat que trobe als nous aprenentatges, etc.

10. 7. Pot ser que l’aprenentatge d’una segona
llengua facilite l’aprenentatge posterior d’altres
llengües?
• Sí. Hi ha diferents competències lingüístiques
comunes a diferents llengües, que una vegada
apreses, en qualsevol llengua, no cal tornar a realitzar
el seu aprenentatge, ja que es produeix una
transferència de coneixements a les altres noves
llengües que volem aprendre.
• Sols s’ha d’ensenyar-aprendre el codi lingüístic. El
domini de dos o més llengües facilita la transferència
interlingüística

11. 8. Quan s’incorpora una llengua estrangera
l’alumnat ja té coneixements sobre la nova
llengua?
• Sí, ja té coneixements sobre la nova llengua, així com habilitats
lingüístiques (encara que no sobre el nou codi) que és compartit
amb les altres llengües que ja coneix .
• Per exemple a nivell escrit té coneixements sobre vocals,
accentuació, paraules senzilles, semblants al nou codi, la
direccionalitat del text, la forma de preguntar, l’estructura de
l’oració, els diferents tipus de text, etc. A nivell oral pot conéixer
fonemes, l’entonació de diferents frases, el ritme, els diferents
texts orals, maneres de dir populars, cançons, etc. Trobem ací, una
altra vegada, que la transferència de coneixements lingüístics
torna a funcionar, en diferents plans; és competència comuna
subjacent, que defineix Cummins.

12. 1. EL MULTILINGÜISME EN LES AULES. UNA NOVA
PERSPECTIVA PEL QUE FA A LES LLENGÜES EN EL
SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ
• La situació actual de les nostres aules és molt diferent a la que teníem
fa uns quants anys. Estos canvis han obligat els sistemes educatius a
buscar solucions puntuals.
• Per una banda ens trobem amb alumnat nouvingut procedent
d’altres països, amb cultures i llengües molt diverses;
• Exemples de llengües: àrab, romanés, xinés, rus, holandés, francés,
anglés, alemà, ...
• Per una altra, ens trobem amb una gran exigència social
d’aprenentatge de llengües estrangers, especialment de l'anglès. Els
nostres centres s’han constituït en institucions multilingües que
demanen una planificació plurilingüe del
sistema educatiu, tant pel que fa a l’elaboració del
currículum com a l’organització i planificació del treball de les
llengües en l’aula.

13. Objectius plurilingües
Aconseguir que
l’alumnat domine,
realment, les dues
llengües oficials i una o
dues d’estrangeres
Composició
multilingüe de
l’alumnat
Alumnat procedent
de llengües i cultures
Llengües vehiculars
molt diverses, i amb
competències molt Ús de dues o més llengües
diferents vehiculars en el currículum dels
centres

14. DIVERSOS RECURSOS

19. 2. LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA BILINGÜE O
PLURILINGÜE
• 2.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA BILINGÜE
• El sistema educatiu valencià actual, seguint les recomanacions del Marc
Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR) es proposa
l’objectiu d’aconseguir que els/les alumnes esdevinguen persones
plurilingües.
• Ara bé què és realment una persona bilingüe o plurilingüe?
• La psicolingüística no avala la creença que una persona bilingüe o
plurilingüe siga la suma de dos o tres monolingües. Al contrari, la persona
plurilingüe es configura com un parlant-oient amb unes característiques
pròpies i específiques, diferents de les persones monolingües.
• Actualment la concepció que es té de la persona plurilingüe és bastant
diferent de la que es tenia en el passat. Avui en dia es creu que les llengües
que domina la persona bilingüe o plurilingüe estan fortament
interrelacionades dins de la seua estructura cognitiva, cosa que li
proporciona una competència comunicativa integrada i una personalitat
específica
• EL BILINGÜE USA LES LLENGÜES –juntes o separades- PER A DIFERENTS
PROPÒSITS, EN DIFERENTS ÀMBITS DE LA SEUA VIDA I AMB GENT
DIFERENT.

20. La persona bilingüe
Té un repertori verbal constituït per
diferents varietats (dialectes, registres
o estils) de dues o més llengües
És capaç d’utilitzar
És capaç d’adquirir i És capaç d’utilitzar
destreses
integrar coneixements de aquestes varietats de
interlingüístiques
diferents camps del saber, manera funcional en les
(interpretar i traduir) a
d’usar-los indistintament, i seues activitats
més de les
de posar-los de manifest comunicatives segons la
intralingüístiques
en les diferents llengües situació, l’interlocutor i el
(escoltar, parlar, llegir,
que coneix. tema de la interacció
escriure i interactuar)

21. Sol presentar actituds favorables
Posseeix estratègies avançades envers altres llengües i cultures, i
d’aprenentatge lingüístic envers els grups socials a què
adquirides en la seua experiència corresponen, té i una certa facilitat
d’aprenentatge de més d’una per a integrar-s’hi, en major o
llengua. menor grau si les circumstàncies
són les adequades.
Pot experimentar influències cross-
lingüístiques (NECESSITATS LINGÜSÍTQUES)
entre les llengües que coneix

22. 3. Bases de l’aprenentatge de 1res i 2ns llengües.

23. AXÌOMÀTIC:
EVIDENT.
Estudi de les
condicions que ha
de satisfer el
conjunt de les
proposicions o els
axiomes que
formen el punt de
partida del
desenvolupament
lògic d'una ciència.

27. Què és el bilingüisme additiu i subtractiu?
• B. ADDITIU: La L1 (per exemple el CASTELLÀ) de la qual és la llengua
dominant de la societat, molt prestigiada, i sense cap perill de ser
reemplaçada en la competència d’estos alumnes per la L2
(VALENCIÀ). L’alumne afegeix una altra llengua rellevant al seu
repertori verbal inicial sense que la seua L1 es veja afectada. És per açò
que estos alumnes assoleixen una elevada competència en les dues
llengües.
• B. SUBTRACTIU. Per contra, els estudis amb resultats negatius es
refereixen a alumnes de llengua minoritzada la L1 (VALENCIÀ) dels
quals és gradualment reemplaçada, en el procés d’ensenyament de la
L2 (CASTELLÀ), per aquesta mateixa llengua, més prestigiosa. Forma
de bilingüisme perquè sembla que hi haja una subtracció progressiva de
la L1 que es veu reemplaçada en la competència de l’alumne en la L2.

28. Altra explicació del bilingüisme:
• Bilingüisme ADDITIU:
• Resultats positius.
• Al Quebec: La llengua vehicular a l’ensenyament és el
francés, llengua materna, i la prestigiada i dominant
(l’anglés), és la llengua que va introduint-se.
• Bilingüisme SUBTRACTIU:
• Resultats negatius.
• Al Quebec: La llengua vehicular a l’ensenyament és
l’anglés, llengua prestigiada però no materna.

29. Conclusió
• L’ensenyament mitjançant una segona llengua
(valencià) no planteja cap problema quan la llengua
dels alumnes és més feble que la llengua del
programa.
• EX.- Un xiquet on son pare es romanès i la mare
valenciana. La llengua de casa és el castellà i el
romanès, la família està ben estructurada.
• Si els xiquets i les xiquetes procedeixen de cases
amb un estatus sociocultural baix, els resultats
poden ser desastrosos, perquè no hi ha
correspondència. En aquest cas és convenient, la
instrucció en la llengua pròpia.
• EX. BARRIS MARGINALS ON NOMÉS ES PARLA
CASTELLÀ. PER EXEMPLE EL BARRI JUAN XXIII.

32. HIPÒTESI DELS LLINDARS
• Definició de LLINDAR: Límit a partir del qual es percep la
sensació d'un determinat estímul.
• Segons Cummins (1979) i Toukomaa, i Stnab-Kangas (1977),
els xiquets i xiquetes bilingües han d’assolir uns determinats
nivells de competència LINGÜÍSTICA en les dues llengües per
tal d’evitar els desavantatges cognitius i afavorir que els
aspectes potencialment beneficiosos de convertir-se en
bilingüe influïsquen positivament en el seu funcionament
intel·lectual.
• L’explicació la trobem en la hipòtesi del nivell llindar

33. • La hipòtesi del llindar explica perquè en
determinades situacions l’alumnat escolaritzat en
programes bilingües aconsegueix uns alts nivells de
competència en la L1 i la L2, tant per a l’alumnat de
llengua minoritària com el de llengua majoritària;
mentre que en altres casos, els resultats semblen
indicar que el bilingüisme tenia efectes perjudicials
pel desenvolupament lingüístic i cognitiu de
l’alumnat.
• En concret, plantejava en essència, que per a poder
transferir habilitats lingüístiques d’una llengua a
l’altra es feia necessari desenvolupar un mínim de
competència lingüística en alguna de les dos
llengües.

34. •La COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA que
els xiquets i les xiquetes assoleixen en
les dues llengües actua com a variable
que intervé entre les experiències
d’aprenentatge bilingüe i el
funcionament intel·lectual.
•I PODEM CLASSIFICAR TRES TIPUS DE
BILINGÜES...

35. Bilingües limitats
•Certs xiquets i xiquetes poden experimentar
dificultats cognitives a causa de la seua
experiència bilingüe si no ultrapassen el primer
nivell llindar, és a dir, si els nivells de
competència que arriben a assolir en les dues
llengües és baix.
•És el que podria passar amb els xiquets i les
xiquetes de llengua minoritzada, escolaritzats
en programes de submersió.
•SI ELS XIQUETS ESTAN EN UN PIP.

36. Bilingües menys equilibrats
• Si els xiquets i les xiquetes tenen un nivell de
competència adequat per a la seua edat, almenys
en una de les dues llengües, la seua experiència
bilingüe probablement no tindrà cap
conseqüència negativa, però tampoc cap de
positiva.
• Seria el cas, potser, dels alumnes de la llengua
majoritària i prestigiosa, que a més d’una bona
competència en la llengua pròpia, assoleixen una
competència limitada en la L2.
• QUAN UN PROGRAMA D’IMMERSIÓ NO
FUNCIONA ADEQUADAMENT.

37. Bilingües equilibrats
•Només quan els xiquets i les xiquetes tenen
una competència adequada a la seua edat en
les dues llengües, manifesten tots els
avantatges cognitius proporcionats per la seua
experiència bilingüe.
• PROGRAMA LINGÜÍSTIC PIL, PEV O PEBE.

38. En resum...
• Si fem un bon plantejament lingüístic els xiquets
tindran una competència bona, segons el programa
bilingüe elegit.
• PIP: Només valencià com a assignatura. Alumnes que
no han sentit mai la llengua.
• PEV: Ensenyament en la llengua minoritzada però
majoritàriament en el seu context.
• PIL: Ensenyament en la llengua minoritzada en el seu
context (Alacant, col·legi Enric Valor).

39. LA COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA
Podem augmentar la competència en una de les llengües mitjançant
la instrucció directa en l’altra.

40. •Actualment, la investigació psicolingüística
estableix que l’experiència amb qualsevol de
les dues llengües pot promoure el
desenvolupament de la competència
subjacent comuna de les dues llengües si hi
ha una motivació adequada i una exposició
suficient, bé a l’escola, bé en el context
social. Aquesta concepció s’anomena
competència subjacent comuna. El magatzem
és comú i s’omplirà independentment de per
on s’òmpliga.

41. • La investigació en • EXEMPLE DEL COTXE: Si
programes bilingües aprens a conduir en un
demostra que la L1 (llengua determinat cotxe, ja saps una
minoritària) ha de ser sèrie de coses que et seran
útils quan et poses al volant
promoguda a l’escola i no d’un altre cotxe. Encara que
es ressent la L2 (dominant) poden haver-hi diferències,
ja que si es treballa a partir intermitents es connecten de
de la L1 s’est{ adquirint manera diferent o les marxes
competència lingüística, entren amb més o menys
cognitiva i acadèmica facilitat, com més cotxes
diferents conduïsques, més
d’aquesta llengua, la qual augmentarà la teua capacitat
es transferirà a la L2 sense de conducció.
cap problema.

42. L’ÚS LINGÜÍSTIC DELS ALUMNES DELS PROGRAMES
EDUCATIUS
BILINGÜES
•ESTUDI DE JOSEP BALDAQUÍ

43. Escrit per fer a casa. 250 paraules:
El fet de ser bilingüe o plurilingüe provoca
confusió mental i entrebanca el
funcionament cognitiu o és més bé al
contrari?. Quines són les característiques
d’una persona bilingüe o plurilingüe?
TAMBÉ PODEU FER UN RESUM DEL TEMA QUE HEM DONAT.

44. TREBALLEM LA SEGONA QÜESTIÓ

45. CONCEPTES BÀSICS PER A RECORDAR ...
• Educació multilingüe/ Educació plurilingüe. Entenem el context on
conviuen diverses llengües o cultures, no es té en compte res més. /
Entenem no només la convivència sinó a més la necessitat de
saber, dominar, usar, ensenyar, aprendre més d'una llengua (les dos
oficials més una estrangera)
• Bilingüisme additiu/ Bilingüisme subtractiu La L1 de l'alumne
bilingüe no es veu reemplaçada perquè és una llengua dominant,
molt prestigiada / La L1 de l'alumne bilingüe es veu reemplaçada en
per la L2, hi ha una subtració progressiva
• Teoria basada en la competència subjacent comuna. Teoria basada
en la competència subjacent separada. En l'aprenentatge de
llengües podem podem augmentar la competència en una de les
llengües mitjançant la instrucció directa en l'altra./ Per a augmentar
la competència en cadascuna de les llengües, aquestes han de ser
ensenyades per separat.

46. •TEMA
ENLLESTIT

47. ALTRE ESCRIT
• Amb el nou horitzó multilingüe de les aules, amb la nova
perspectiva plurilingüista que la conselleria vol promoure a
l’ensenyament, i pensant que el bilingüisme és bo perquè l’alumnat
augmenta el seu coneixement cognitiu...
• Fes una acta del teu departament per convéncer als teus companys
que la teua assignatura la faràs en altra llengua que no siga el
castellà.

48. http://www.edu.gva.es/polin/val/salt/apolin_salt.htm

49. http://www.ua.es/spv/observatori/

50. Pronunciem bé!
http://bibiloni.cat/correcciofonetica/

53. FONET

56. ESPECÍFIC MAIG 2010
• B1. El domini dels llenguatges terminològics i dels programes de gestió de
terminologia tenen cada dia més importància en el món de l’ensenyament. El
professorat de les àrees no lingüístiques esdevé transmissor de models de
llengua culta i científica. Enguany t’incorpores a un programa on vehicularàs
els continguts de la teua assignatura en anglés o en valencià. Com has
preparat el reforç lingüístic en anglés o en valencià (tria) del vocabulari de la
teua especialitat? Quins recursos fas servir per actualitzar-te?
• B2. Els programes anomenats “plurilingües” i els programes bilingües
enriquits incorporen alguna llengua estrangera, la qual s’afegeix al valencià i
al castellà, per a vehicular continguts curriculars. Ets el representant del teu
centre per a explicar com funciona un d’aquests programes als pares i mares.
Elabora un seguit de respostes que hauries de tindre preparades tot pensant
en les preguntes que ja preveus que et faran.
• B3. Has perdut els llibres de text i ha de fer una classe de la teua àrea,
assignatura... ja, ara mateix. Prepara el que serien dues pàgines del llibre de
text que utilitzes normalment sobre el tema que vulgues, amb totes les
característiques d’aquesta tipologia textual. Has de fer-ne l’esbós, el
disseny... no cal que escrigues tot el contingut que vols explicar a l’alumnat
sinó solament iniciar les idees.

57. PROVA ORAL maig 2010
• Heu de triar entre una de les dos propostes que vos indicarà
l'examinador/a. Prepareu un breu esquema d'ajuda a la
intervenció
• Curs Específic B
• Qüestions
• B01. Què significa fer un tractament integrat de llengua i
continguts?
• B19. Explica quins són els beneficis d’un sistema d’ensenyament
amb tres llengües vehiculars (valencià i castellà cooficials) i
anglés (com a llengua estrangera).

58. ACTIVITAT TEXT INSTRUCTIU
• Proposa una activitat en el camp de la matèria que impartixes i
acompanya-la d’un text instructiu sobre com han de realitzar-la els
alumnes (ha d’incloure objectius, orientacions sobre el
desenrotllament del treball i procediments d’avaluació).
• ACTIVITAT 1
• ACTIVITAT 2