TRACTAMENT
     TRACTAMENT
  METODOLÒGIC DE LES
  METODOLÒGIC DE LES
LLENGÜES EN PROGRAMES
LLENGÜES EN PROGRAMES
      D’EDUCACIÓ
      D’EDUCACIÓ
 PLURILINGÜE: TIL II TILC
 PLURILINGÜE: TIL TILC
         (AICLE)
         (AICLE)




       Frederic Sentandreu, 2013
Taula

1. L’ensenyament plurilingüe?

2. Marc de referència: MECR, Porfolio, currículums

3. Tractament integrat de llengües

4. Tractament integrat de llengües i continguts
Què és l’educació plurilingüe i pluricultural


        Composició multilingüe de l’alumnat
        Composició multilingüe de l’alumnat
Què és l’educació plurilingüe i pluricultural


Es proposa, independentment de la
procedència lingüística, cultural i
socioeconòmica de l’alumnat,
a) el domini de les dues llengües
cooficials, i d’una o dues
d’estrangeres,
b) l’experiència integradora de
diverses cultures,
c) un rendiment elevat en les
diferents àrees del currículum adquirit
mitjançant l’ús vehicular de més de
dues llengües
Educació plurilingüe i pluricultural
FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE
 FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE

                   Organització de
                   Organització de
                      l’educació
                     l’educació
                     plurilingüe
                     plurilingüe
 Ensenyament
Ensenyament                             Ús vehicular
                                        Ús vehicular
                    A l’àmbit social
de les llengües
de les llengües                             de les
                                           de les
                                          llengües
                                         llengües
   Tractament
  Tractament
 integrat de les   Al centre educatiu       Tractament
integrat de les                            Tractament
     llengües
    llengües                             integrat de les
                                        integrat de les
                        A l’aula         llengües iiels
                                          llengües els
                                             continguts
                                            continguts
Marcs de referència


• Marc legal

• Organització del centre

• Documents orientatius i complementaris

• Marc Europeu Comú de Referència

• Manuals sobre metodologia ensenyament
  de llengües
Marc Europeu Comú de Referència (MECR)




          2003. Marc europeu comú
          de referència per a les
          llengües (bases comunes per
          a programes, orientacions
          curriculars, exàmens, llibres
          de text, etc.)
Manuals metodologia i didàctica de llengües
Opcions metodològiques


   sistema
 educatiu
 amb 3 o 4                   Continguts àrees
                              Continguts àrees
  llengües
                               lingüístiques
                                lingüístiques
                         (tractament integrat de
                          (tractament integrat de
                                  llengües)
                                   llengües)

                       Vehiculació de continguts no
                       Vehiculació de continguts no
 8/9 hores
                         lingüístics en diverses
                          lingüístics en diverses
 de llengua
                                 llengües
                                  llengües
+ àrees de               (tractament integrat de
                          (tractament integrat de
continguts
                          llengües ii continguts)
                           llengües continguts)
    no
lingüístics
Tractament integrat de les llengües
       Plantejament global



  Àrea             Continguts de
  de                les llengües             Àrees
  llengües           relacionats                 no
  (L1, L2 i L3)    amb àrees no       lingüístiques
                    lingüístiques




   Tractament      Tractament         Tractament
 integrat de les   integrat de      integrat de les
     llengües        llengua i          diferents
                    continguts          àrees no
                                      lingüístiques
CSC
               1r motiu de reflexió: GÈNERES TEXTUALS




     Maariv                                             Izvestia
                           JoongAng Ilbo
Tel-Aviv (Israel)                                  Moscou (Rússia)
                        Seül (Corea del Sud)
CSC

Els defectes en el codi impedeixen la comunicació?
Tractament integrat de llengües

                    Sabem que...
• Una persona bilingüe o plurilingüe no
  aprén les llengües per separat.

• Alguns coneixements i destreses, una
  vegada apresos en una llengua, estan
  disponibles per a les altres llengües.

• Cada nova llengua apresa es basa en
  l’estructura i les característiques de la
  llengua que ja se sap.
Competència subjacent comuna (CSC)
                    L1          L2
                          L3
L1          L2
      L3
L1                           L3                             L2

                           Característiques
                             superficials
                            Fonològiques
     Característiques       Morfològiques       Característiques
       superficials         Sintàctiques
                              Lèxiques
                                                  superficials
      Fonològiques
                                                 Fonològiques
      Morfològiques
                                                 Morfològiques
      Sintàctiques
                                                 Sintàctiques
        Lèxiques
                                                   Lèxiques
                            Estructures
                             comunes




Estratègies de           Coneixements         Coneixements
 comprensió i            sobre textos,
  producció             caixes, gèneres
                                              metalingüístics

        Coneixements sobre la situació comunicativa
               Coneixements sobre el món

         COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA
Competència particular en L1, L2, LE
          Sintaxi: ordre de l’oració

           El cavall renilla
Val.-      El caballo relincha
Cast.-     The horse whinny
Angl.      El cavall blanc
           El caballo blanco
           The white horse
                  Però concordança nom-adj.
Tractament de transferències i
             interferències entre L1/L2/LE

•Elements transferibles          -Senyal d’aprovació o negació (No
    (formes i usos            problem!, Perfect! stomach, No..., no ...,
      semblants)
                                                etc),
                             -fonemes (peix-fish, vaixell-van, casa-zip,
                                germà-January, cinco –think, etc...)


                             - presència de subjecte (I love, Je t’aime
  •Tractament previ de                  T’estime, Te quiero...)
possibles interferències i
        correcció.
                                 - similitud fonètica entre mots amb
                               diferents significats (red- verd , black-
                                                 blanc)
Tractament integrat de llengües



   COMPONENTS D’UN ENFOCAMENT
INTEGRAT DE LLENGÜES EN EL CENTRE

                       1. Unificació de criteris
Tres processos
 simultanis...    2. Diversificació de tractaments
                 3. Organitzar l’actuació coordinada
Temporitzaci
                                          Acords
                                                                                                  ó
                                             Bloc 1
1.    Elaborar uns criteris per a seleccionar conjuntament els materials curriculars.
2.    Establir criteris de coordinació pel que fa a la distribució dels continguts.
3.    Dissenyar models comuns de resum, esquema, treball d’investigació, etc.
4.    Establir criteris sobre els gèneres que s’han de treballar en cada àrea, en funció de
      les necessitats expressives de l’alumnat.
5.    Establir acords pel que fa a la terminologia gramatical.
6.    Elaborar uns criteris de presentació d’escrits.
       …
                                              Bloc 2
12.   Planificar el treball de la comprensió lectora: elaboració d’un model de treball.
13.   Elaborar, junt al professorat de les àrees no lingüístiques, un pla lector que ha de
      contindre la planificació conjunta de les lectures que fa l’alumnat: objectius de les
      lectures, característiques de les obres seleccionades, quantitat, gènere i tipus
      d’activitats que es fan sobre les lectures
                                              Bloc 3
14.   Planificar el treball de l’expressió escrita: elaboració d’un model de treball.
15.   Planificar el treball de l’oral: elaboració d’un model de treball.

                                         Bloc 4
18. Establir acords sobre l’avaluació, els criteris i els instruments

                                          Bloc 5
20. Planificar el treball oral en LE.

                                         Bloc 6
21. Coordinar criteris de correcció i exigència amb el professorat d’àrees no
    lingüístiques.
Tractament integrat de llengües



             TIL:    premisses a l’aula
• Creació a l’escola un context suficient d’ús,
• Activitats rellevants i significatives: el manteniment de la llengua ve
donat per la necessitat d’usar-la fent activitats habituals per a la vida acadèmica.
• Manteniment de la llengua d’instrucció : només es fa servir la L2 o la LE.
• Desenvolupar la competència social .
• Desenvolupament d’estratègies cognitives .
• Bastida continuada per part del professorat (conversació instructiva,
activitats de producció conjunta).
• Atenció continuada a aprendre a aprendre .
• Ambient de classe relaxat i segur , es valora la diversitat cognitiva,
competencial, lingüística i cultural de l’alumnat, i on es poden prendre riscos.
• S’usa una gran diversitat de gèneres, codis i tecnologies per a aprendre.
• Els continguts lingüístics es tracten lligats als continguts temàtics.
     COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
                                           
Tractament integrat de llengües i continguts


   Se sosté sobre quatre principis unificadors
    Se sosté sobre quatre principis unificadors
fonamentals (les quatre c) en constant interacció:
 fonamentals (les quatre c) en constant interacció:
                           contingut
                           contingut
                         comunicació
                         comunicació
                          cognició ii
                           cognició
                     cultura / ciutadania
                     cultura / ciutadania

l'ensenyament de tipus TILC contribueix a la consecució de la política lingüística
 l'ensenyament de tipus TILC contribueix a la consecució de la política lingüística
                           de la Comissió Europea.
                            de la Comissió Europea.
  http://www.segec.be/Documents/Fesec/Immersion/Immersion_Linguistique-
   http://www.segec.be/Documents/Fesec/Immersion/Immersion_Linguistique-
                                CLIL-EMILE.pdf
                                 CLIL-EMILE.pdf




    COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
Tractament integrat de llengües i continguts


          TILC: paper del       professorat
  Tot el professorat passa a ser professorat de llengües

Tots els mestres, siguen de l’especialitat que siguen, utilitzen la
llengua com a principal instrument de comunicació per a
l’ensenyament.
Tots són models de llengua , per tant tots són responsables en la
interacció lingüística amb els alumnes i de fer-los avançar en el
seu coneixement.
Tractament integrat de llengües i continguts




COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
Tractament integrat de llengües i continguts



                          Unitats TILC

a) Els continguts lingüístics i comunicatius s’incorporen als
continguts no lingüístics. Mai no es programa des de les
àrees lingüístiques.
b) En una unitat TILC: la llengua és (sobretot) un instrument
per vehicular continguts. La llengua s’aprén usant-la per fer
coses.
c) Però s’avaluarà tot:
- continguts de l’àrea (o àmbit)
- continguts lingüístics i comunicatius incorporats a la unitat.

     COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
Tractament integrat de llengües i continguts




COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
Tractament integrat de llengües i continguts



El treball per tasques o per projectes
    aporta el marc idoni per a l’aprenentatge:
a) És un treball multidisciplinar.
b) Amb objectius per sobre de cada
   currículum i els engloba tots.
c) No ens quedem en la tasca
   comunicativa. Hem d’anar a la tasca
   global.
    (Ex. Mai tenim com a finalitat “escriure una carta a l’alcalde” perquè
    pose més papereres. La nostra tasca és el conjunt d’accions, entre
    aquestes les comunicatives, que ens permetran assolir el nostr objectiu.
Planti-
lla
UD
TILC
ASSESSORAMENT

Servei d’Ensenyament en Llengües, Conselleria d’Educació

      http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/val/recursos.htm
              (Marc Europeu, Portfolio, Pla lector…)
 http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/val/publicaciones_pdf.htm
      (Mostres d’unitats didàctiques integrades TIL, TILC)
        http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/val/legal.htm
         Legislació sobre ensenyament i llengües (SEL)
                                  :

Tractament integrat de llengües i continguts TILC

  • 1.
    TRACTAMENT TRACTAMENT METODOLÒGIC DE LES METODOLÒGIC DE LES LLENGÜES EN PROGRAMES LLENGÜES EN PROGRAMES D’EDUCACIÓ D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE: TIL II TILC PLURILINGÜE: TIL TILC (AICLE) (AICLE) Frederic Sentandreu, 2013
  • 2.
    Taula 1. L’ensenyament plurilingüe? 2.Marc de referència: MECR, Porfolio, currículums 3. Tractament integrat de llengües 4. Tractament integrat de llengües i continguts
  • 3.
    Què és l’educacióplurilingüe i pluricultural Composició multilingüe de l’alumnat Composició multilingüe de l’alumnat
  • 4.
    Què és l’educacióplurilingüe i pluricultural Es proposa, independentment de la procedència lingüística, cultural i socioeconòmica de l’alumnat, a) el domini de les dues llengües cooficials, i d’una o dues d’estrangeres, b) l’experiència integradora de diverses cultures, c) un rendiment elevat en les diferents àrees del currículum adquirit mitjançant l’ús vehicular de més de dues llengües
  • 5.
  • 6.
    FONAMENTS DE L’EDUCACIÓPLURILINGÜE FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE Organització de Organització de l’educació l’educació plurilingüe plurilingüe Ensenyament Ensenyament Ús vehicular Ús vehicular A l’àmbit social de les llengües de les llengües de les de les llengües llengües Tractament Tractament integrat de les Al centre educatiu Tractament integrat de les Tractament llengües llengües integrat de les integrat de les A l’aula llengües iiels llengües els continguts continguts
  • 7.
    Marcs de referència •Marc legal • Organització del centre • Documents orientatius i complementaris • Marc Europeu Comú de Referència • Manuals sobre metodologia ensenyament de llengües
  • 8.
    Marc Europeu Comúde Referència (MECR) 2003. Marc europeu comú de referència per a les llengües (bases comunes per a programes, orientacions curriculars, exàmens, llibres de text, etc.)
  • 9.
    Manuals metodologia ididàctica de llengües
  • 10.
    Opcions metodològiques sistema educatiu amb 3 o 4 Continguts àrees Continguts àrees llengües lingüístiques lingüístiques (tractament integrat de (tractament integrat de llengües) llengües) Vehiculació de continguts no Vehiculació de continguts no 8/9 hores lingüístics en diverses lingüístics en diverses de llengua llengües llengües + àrees de (tractament integrat de (tractament integrat de continguts llengües ii continguts) llengües continguts) no lingüístics
  • 11.
    Tractament integrat deles llengües Plantejament global Àrea Continguts de de les llengües Àrees llengües relacionats no (L1, L2 i L3) amb àrees no lingüístiques lingüístiques Tractament Tractament Tractament integrat de les integrat de integrat de les llengües llengua i diferents continguts àrees no lingüístiques
  • 12.
    CSC 1r motiu de reflexió: GÈNERES TEXTUALS Maariv Izvestia JoongAng Ilbo Tel-Aviv (Israel) Moscou (Rússia) Seül (Corea del Sud)
  • 13.
    CSC Els defectes enel codi impedeixen la comunicació?
  • 14.
    Tractament integrat dellengües Sabem que... • Una persona bilingüe o plurilingüe no aprén les llengües per separat. • Alguns coneixements i destreses, una vegada apresos en una llengua, estan disponibles per a les altres llengües. • Cada nova llengua apresa es basa en l’estructura i les característiques de la llengua que ja se sap.
  • 15.
    Competència subjacent comuna(CSC) L1 L2 L3 L1 L2 L3
  • 16.
    L1 L3 L2 Característiques superficials Fonològiques Característiques Morfològiques Característiques superficials Sintàctiques Lèxiques superficials Fonològiques Fonològiques Morfològiques Morfològiques Sintàctiques Sintàctiques Lèxiques Lèxiques Estructures comunes Estratègies de Coneixements Coneixements comprensió i sobre textos, producció caixes, gèneres metalingüístics Coneixements sobre la situació comunicativa Coneixements sobre el món COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA
  • 17.
    Competència particular enL1, L2, LE Sintaxi: ordre de l’oració El cavall renilla Val.- El caballo relincha Cast.- The horse whinny Angl. El cavall blanc El caballo blanco The white horse Però concordança nom-adj.
  • 18.
    Tractament de transferènciesi interferències entre L1/L2/LE •Elements transferibles -Senyal d’aprovació o negació (No (formes i usos problem!, Perfect! stomach, No..., no ..., semblants) etc), -fonemes (peix-fish, vaixell-van, casa-zip, germà-January, cinco –think, etc...) - presència de subjecte (I love, Je t’aime •Tractament previ de T’estime, Te quiero...) possibles interferències i correcció. - similitud fonètica entre mots amb diferents significats (red- verd , black- blanc)
  • 19.
    Tractament integrat dellengües COMPONENTS D’UN ENFOCAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES EN EL CENTRE 1. Unificació de criteris Tres processos simultanis... 2. Diversificació de tractaments 3. Organitzar l’actuació coordinada
  • 21.
    Temporitzaci Acords ó Bloc 1 1. Elaborar uns criteris per a seleccionar conjuntament els materials curriculars. 2. Establir criteris de coordinació pel que fa a la distribució dels continguts. 3. Dissenyar models comuns de resum, esquema, treball d’investigació, etc. 4. Establir criteris sobre els gèneres que s’han de treballar en cada àrea, en funció de les necessitats expressives de l’alumnat. 5. Establir acords pel que fa a la terminologia gramatical. 6. Elaborar uns criteris de presentació d’escrits. … Bloc 2 12. Planificar el treball de la comprensió lectora: elaboració d’un model de treball. 13. Elaborar, junt al professorat de les àrees no lingüístiques, un pla lector que ha de contindre la planificació conjunta de les lectures que fa l’alumnat: objectius de les lectures, característiques de les obres seleccionades, quantitat, gènere i tipus d’activitats que es fan sobre les lectures Bloc 3 14. Planificar el treball de l’expressió escrita: elaboració d’un model de treball. 15. Planificar el treball de l’oral: elaboració d’un model de treball. Bloc 4 18. Establir acords sobre l’avaluació, els criteris i els instruments Bloc 5 20. Planificar el treball oral en LE. Bloc 6 21. Coordinar criteris de correcció i exigència amb el professorat d’àrees no lingüístiques.
  • 22.
    Tractament integrat dellengües TIL: premisses a l’aula • Creació a l’escola un context suficient d’ús, • Activitats rellevants i significatives: el manteniment de la llengua ve donat per la necessitat d’usar-la fent activitats habituals per a la vida acadèmica. • Manteniment de la llengua d’instrucció : només es fa servir la L2 o la LE. • Desenvolupar la competència social . • Desenvolupament d’estratègies cognitives . • Bastida continuada per part del professorat (conversació instructiva, activitats de producció conjunta). • Atenció continuada a aprendre a aprendre . • Ambient de classe relaxat i segur , es valora la diversitat cognitiva, competencial, lingüística i cultural de l’alumnat, i on es poden prendre riscos. • S’usa una gran diversitat de gèneres, codis i tecnologies per a aprendre. • Els continguts lingüístics es tracten lligats als continguts temàtics. COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1  
  • 23.
    Tractament integrat dellengües i continguts Se sosté sobre quatre principis unificadors Se sosté sobre quatre principis unificadors fonamentals (les quatre c) en constant interacció: fonamentals (les quatre c) en constant interacció: contingut contingut comunicació comunicació cognició ii cognició cultura / ciutadania cultura / ciutadania l'ensenyament de tipus TILC contribueix a la consecució de la política lingüística l'ensenyament de tipus TILC contribueix a la consecució de la política lingüística de la Comissió Europea. de la Comissió Europea. http://www.segec.be/Documents/Fesec/Immersion/Immersion_Linguistique- http://www.segec.be/Documents/Fesec/Immersion/Immersion_Linguistique- CLIL-EMILE.pdf CLIL-EMILE.pdf COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
  • 24.
    Tractament integrat dellengües i continguts TILC: paper del professorat Tot el professorat passa a ser professorat de llengües Tots els mestres, siguen de l’especialitat que siguen, utilitzen la llengua com a principal instrument de comunicació per a l’ensenyament. Tots són models de llengua , per tant tots són responsables en la interacció lingüística amb els alumnes i de fer-los avançar en el seu coneixement.
  • 25.
    Tractament integrat dellengües i continguts COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
  • 26.
    Tractament integrat dellengües i continguts Unitats TILC a) Els continguts lingüístics i comunicatius s’incorporen als continguts no lingüístics. Mai no es programa des de les àrees lingüístiques. b) En una unitat TILC: la llengua és (sobretot) un instrument per vehicular continguts. La llengua s’aprén usant-la per fer coses. c) Però s’avaluarà tot: - continguts de l’àrea (o àmbit) - continguts lingüístics i comunicatius incorporats a la unitat. COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
  • 27.
    Tractament integrat dellengües i continguts COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
  • 28.
    Tractament integrat dellengües i continguts El treball per tasques o per projectes aporta el marc idoni per a l’aprenentatge: a) És un treball multidisciplinar. b) Amb objectius per sobre de cada currículum i els engloba tots. c) No ens quedem en la tasca comunicativa. Hem d’anar a la tasca global. (Ex. Mai tenim com a finalitat “escriure una carta a l’alcalde” perquè pose més papereres. La nostra tasca és el conjunt d’accions, entre aquestes les comunicatives, que ens permetran assolir el nostr objectiu.
  • 29.
  • 30.
    ASSESSORAMENT Servei d’Ensenyament enLlengües, Conselleria d’Educació http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/val/recursos.htm (Marc Europeu, Portfolio, Pla lector…) http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/val/publicaciones_pdf.htm (Mostres d’unitats didàctiques integrades TIL, TILC) http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/val/legal.htm Legislació sobre ensenyament i llengües (SEL) :

Editor's Notes

  • #13 «... el tractament integrat és un element fonamental en l'organització d'un model d'educació plurilingüe, i que ha de configurar, ja configura el currículum oficial i la concreció d’aquest. Aquesta nova perspectiva és la que planteja la figura 9/1, adaptada lliurement de Cavalli (2001).[...] Considerem tres àmbits curriculars principals per a plantejar la integració: el conjunt de l'àrea de llengües (L1, L2 i L3), el conjunt de les àrees no lingüístiques i la intersecció entre les dues. D'estos tres àmbits, deixarem de banda el segon, on van emergint amb força plantejament d'ecologització del currículum (com ara la interdisciplinaritat, la globalització i els enfocaments transversals), i on encara queden per analitzar els canvis que s'han de produir des d'una perspectiva pluricultural, i ens centrarem en el primer i l'últim — el tractament integrat de les llengües i el tractament integrat de llengües i continguts. » (Pascual. 2006: 81-82)
  • #16 La persona plurilingüe: (imatge 1)   Posseeix un repertori verbal constituït per diferents varietats (dialectes, registres i estils) de dues o més llengües, sobre les quals varietats té una competència diferent, depenent de les experiències d’aprenentatge que hi haja tingut i de les funcions per a les quals les fa servir.   És capaç d’utilitzar aquestes varietats de manera funcional en les seues activitats comunicatives segons la situació, l’interlocutor i el tema de la interacció.   És capaç d’utilitzar destreses interlingüístiques (interpretar i traduir) a més de les intralingüístiques (escoltar, parlar, llegir, escriure i interactuar).   És capaç d’adquirir i integrar coneixements procedents de diferents camps del saber, d’usar-los indistintament, i d’expressar-los i utilitzar-los per a resoldre problemes en qualsevol de les llengües que coneix.   És capaç d’utilitzar estratègies comunicatives específicament bilingües, com ara la tria intencional d’una de les llengües en una determinada situació, tot seguint o no les normes d’ús habitual, i el canvi i barreja de codis amb propòsits comunicatius.   Posseeix estratègies avançades d’aprenentatge lingüístic, adquirides en les seues experiències d’aprenentatge en més d’una llengua.   Sol presentar actituds favorables envers altres llengües i cultures i envers els grups socials a què aquestes corresponen, i té una certa facilitat per a integrar-s’hi, en major o menor grau, si les circumstàncies són les adequades.   Pot experimentar influències interlingüístiques entre les llengües que coneix —transferència positiva i negativa— tant a nivell de competència com a nivell d’actuació.
  • #18 La teoria de l’iceberg compara la competència comunicativa d’una persona plurilingüe amb un iceberg.
  • #19 A més llengües, més possibilitats d’aprenentatge