LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ      PEDAGÒGICA:     POSSIBILTAT O     ENTREBANC? VIII JORNADES D’INNOVACIÓ    ...
Innovació i angoixa docent
VELLS PROBLEMES I NOUS REPTES: QUÈENTENDEM PER INNOVACIÓ EDUCATIVA?
DEL QUE PREDIQUEM AL QUE FEM
INNOVACIÓ EDUCATIVA?
SOBRE L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU
DESFASE SOCIAL vs DESFASE        ESCOLAR
CANVIS ACCELERATS I  ACTUALITZACIÓ   PROFESSIONAL
Societat del coneixement … direcció dels canvis…       Informe Delors         Conferencia Mundial d’ Educació Superior (19...
Canvis en el modelformatiu       DE L’ESCOLA DE L’ ENSENYAR A LA DE L’APRENDRE  Objectius d’ensenyança      Objectius d’...
APROPANT-NOS A UNESPRIMERES REFERÈNCIES NOUS DECRETS DEL CURRÍCULUM DE LA L.O.Q.E A LA LL.O.E. PREDOMINI I IMPOSICIÓ DE...
ENS SITUEM AL   CONTEXT Interessos socio-polítics: l’escola com a instrument  propedèutic o selectiu Transmissió de valo...
COM ENTENEM LA RENOVACIÓ  PEDAGÒGICA ALS MRPs? Des d’una concepció filosòfica o ideològica: posicionament  contra els mod...
DES D’UNA OPCIÓ              METODOLÒGICA              DETERMINADA Filosofia educativa i organització de centre Organitz...
EL NOSTRE MODEL               METODOLÒGIC   Organització d’aula per racons i    tallers   Treball per projectes   El tr...
A LA RECERCA DE LAUTOPIA                 CURRÍCULUM BÀSIC CONCEPCIÓ                               CONCEPCIÓACADEMICISTA   ...
ELS NOUS VALORS            NEOLLIBERALS I + D + i pensat en clau de beneficis EFICIÈNCIA vs EFICÀCIA FORMACIÓ CONTÍNUA ...
ACOTANT CONCEPTES:      INNOVACIÓ EDUCATIVA O      RENOVACIÓ PEDAGÓGICA? Les xarxes terminològiques: neutralitat i  objec...
CONTEXT SOCIO-EDUCATIU I          POLÍTIC Neoconservadurisme educatiu: globalització i  homogeneïtzació cultural Neoacad...
LA RENOVACIÓ      PEDAGÓGICA A L’ESCOLA           VALENCIANA L’escola valenciana com a element dinamitzador i  motor de l...
LA INSPECCIÓ EDUCATIVA         DAVANT LA RENOVACIÓ                PEDAGÒGICA Tradicionalment lligada a la funció propedèu...
LA INSPECCIÓ EDUCATIVA        DAVANT LA RENOVACIÓ             PEDAGÒGICA Paper bàsicament burocràtic-administratiu:  inte...
LA INSPECCIÓ EDUCATIVA           DAVANT LA RENOVACIÓ                PEDAGÒGICA La inspecció com a controlador-fiscalitzad...
LA INSPECCIÓ EDUCATIVA             DAVANT LA RENOVACIÓ                      PEDAGÒGICA             Així doncs, cap on anar...
LA INSPECCIÓ EDUCATIVA            DAVANT LA RENOVACIÓ                 PEDAGÒGICA           Cal que la inspecció educativa ...
LA INSPECCIÓ EDUCATIVA        DAVANT LA RENOVACIÓ             PEDAGÒGICA Suport i impuls a les pràctiques renovadores, a ...
LA INSPECCIÓ EDUCATIVA                     Donar suport a: Experiències de centre i d’aula innovadores Equips directius ...
 GRÀCIES PER LA  VOSTRA  ATENCIÓ... I NO HO  DUBTEU... L’AFECTIVITAT  POT MOURE EL  MÓN! UN ALTRE MÓN ÉS  POSSIBLE!
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Jornades educació alzira

206 views

Published on

FORMACIÓ PROFESSORAT

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
206
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Jornades educació alzira

  1. 1. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA: POSSIBILTAT O ENTREBANC? VIII JORNADES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA ALZIRA 27 DE NOVEMBRE ‘06
  2. 2. Innovació i angoixa docent
  3. 3. VELLS PROBLEMES I NOUS REPTES: QUÈENTENDEM PER INNOVACIÓ EDUCATIVA?
  4. 4. DEL QUE PREDIQUEM AL QUE FEM
  5. 5. INNOVACIÓ EDUCATIVA?
  6. 6. SOBRE L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU
  7. 7. DESFASE SOCIAL vs DESFASE ESCOLAR
  8. 8. CANVIS ACCELERATS I ACTUALITZACIÓ PROFESSIONAL
  9. 9. Societat del coneixement … direcció dels canvis… Informe Delors Conferencia Mundial d’ Educació Superior (1998) (1996)  Vocació no sols d’ensenyar sinó també d’educar Aprendre a conèixer  Visió a llarg termini, no sols en mires a l’adaptació al mercat de Aprendre a fer treball a curt termini  Educació al llarg de tota la vidaAprender a viure junts  La formació no deu orientar-se a la mera acumulació de coneixements, sinó a la adquisició Aprendre a ser de competències
  10. 10. Canvis en el modelformatiu DE L’ESCOLA DE L’ ENSENYAR A LA DE L’APRENDRE  Objectius d’ensenyança  Objectius d’aprenentatge  Aprendre informació  Aprendre competències  Centrada en el professor  Alumnat protagonista  Passivitat  Activitat per a aprendre  Professor protagonista  El professorat guia  Avaluació sumativa  Avaluació formativa  Individualisme  Equip docent
  11. 11. APROPANT-NOS A UNESPRIMERES REFERÈNCIES NOUS DECRETS DEL CURRÍCULUM DE LA L.O.Q.E A LA LL.O.E. PREDOMINI I IMPOSICIÓ DELS MODELS ACADEMICISTES- INSTRUCTIUS FRONT A MODELS EDUCATIUS-FORMATIUS
  12. 12. ENS SITUEM AL CONTEXT Interessos socio-polítics: l’escola com a instrument propedèutic o selectiu Transmissió de valors dominants i reproducció l’ordre social dominant L’ed. en valors i LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA qüestionen el model escolar homogeneitzador i uniformitzador Avaluació dels valors: l’anti-escola o contra-escola Eixos transversals: realitat o fal·làcia?
  13. 13. COM ENTENEM LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA ALS MRPs? Des d’una concepció filosòfica o ideològica: posicionament contra els models tayloristes al servei del darwinisme social Des d’un plantejament de transformació de l’escola i de la societat: òsmosi. Des de la implicació, participació i col·laboració de la Comunitat Escolar i Social, com a utopia possible i desitjable Convertint l’escola en un espai viu i conectat a la vida real Amb recursos: humans, materials, temps i espais Amb saber útils i funcionals: no aprenenem per a l’escola sinò per a la vida (Séneca).
  14. 14. DES D’UNA OPCIÓ METODOLÒGICA DETERMINADA Filosofia educativa i organització de centre Organització d’aula Construcció dels aprenentatges per investigació i interacció Treball per projectes: conexió amb el món real i vivencial PROBLEMA: harmonització d’interessos personals,educatius i socials, p. ex. “èxit en la vida”
  15. 15. EL NOSTRE MODEL METODOLÒGIC Organització d’aula per racons i tallers Treball per projectes El treball en equip: aprenentatge cooperatiu i interacció El treball en grup classe: posada en comú, debat i conceptualització Reflexió sobre el procés d’ensenyament – aprenentatge L’arrelament al medi i l’extrapolació a realitats més globals
  16. 16. A LA RECERCA DE LAUTOPIA CURRÍCULUM BÀSIC CONCEPCIÓ CONCEPCIÓACADEMICISTA INTEGRADORA Interdisciplinarietat Globalització Habilitats de raonament Habilitats d’investigació Habilitats de conceptualització Habilitats de relació Habilitats socials i emocionals
  17. 17. ELS NOUS VALORS NEOLLIBERALS I + D + i pensat en clau de beneficis EFICIÈNCIA vs EFICÀCIA FORMACIÓ CONTÍNUA (formació al llarg de la vida) CIUTADANIA ACRÍTICA, OBEDIENT I DISCIPLINADA CONDUCTIVISME HABILITATS MECÀNIQUES I REPETITIVES REPRODUCCIÓ DE L’ORDRE SOCIAL I ECONÒMIC DOMINANT
  18. 18. ACOTANT CONCEPTES: INNOVACIÓ EDUCATIVA O RENOVACIÓ PEDAGÓGICA? Les xarxes terminològiques: neutralitat i objectivització Neutralitat reproducció de l’ordre social dominant Acceptació de l’homogeneïtat com allò normal – qüestionament de la diversitat Renovació Pedagògica versus Innovació Educativa
  19. 19. CONTEXT SOCIO-EDUCATIU I POLÍTIC Neoconservadurisme educatiu: globalització i homogeneïtzació cultural Neoacademicisme, reduccionisme acadèmic, el saber per el saber... com un saber neutre i científic, i no ideologitzat. Segregació de l’alumnat: l’ordre, l’estudi i la disciplina des d’una concepció absolutament tradicional decimonònica”. L’escola academicista tradicional: està renyida amb la renovació o tot alló pose en perill l’ordre establert Control del currículum i dels centres
  20. 20. LA RENOVACIÓ PEDAGÓGICA A L’ESCOLA VALENCIANA L’escola valenciana com a element dinamitzador i motor de la Renovació Pedagògica Apropar-se a la realitat sociocultural i lingüística de l’alumnat, desenvolupant actituds empàtiques i afectives com a Renovació Pedagògica Incidència en l’entorn immediat. Educar instruint i instruir educant
  21. 21. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Tradicionalment lligada a la funció propedèutica- selectiva de la institució escolar, i per tant al servei de la reproducció de l’ordre socio-econòmic hegemònic dominant Control ideològic i administratiu basat en el seu poder coercitiu i dissuasori que encara avui perdura. Actual procés de transformació i millora:  disminució del seu paper fiscalitzador i de control  potenciació d’altres aspectes com suport, recursos, assessoria, planificació, organització... i fins i tot, de dinamització i millora del funcionament general dels centres
  22. 22. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Paper bàsicament burocràtic-administratiu: intencionalitat de control de la vida i funcionament dels centres. Politització bipolar: intent permanent de control ideològic sobre la inspecció educativa. Sintonia ideològica per a garantir el funcionament “neutral” i “apolític” dels centres Sector més progressista de la inspecció educativa: “entre l’espasa i la paret”
  23. 23. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA La inspecció com a controlador-fiscalitzador i bombers: que la conflictivitat escolar no arribe a l’esfera social o política Resistències per part d’amples sectors del professorat i de les AMPEs. Entre el professorat es veuen qüestionats per tres sectors:  els sectors conservadors-tradiconals  els sectors “professionals” neutres que rebutgen la càrrega ideològica  el sector passiu-indeferent: resitències a incrementar el seu treball Acceptats i reforçats pels membres més progressistes i renovadors dels claustres (molt minoritaris): qüestionament “maximalista” quasi permanent de la inspecció.
  24. 24. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Així doncs, cap on anar? Que hi podem fer? Suport decidit a la innovació i la renovació pedagògica Nova concepció del currículum, distingint entre currículum bàsic i currículum desitjable: currículum obert, comprensiu i flexible. Tota la activitat del centre com a currículum: el treball democràtic, cooperatiu i per projectes com a eix vertebrador. Superació de l’actual model d’organització i distribució d’espais i temps, i de concepció disciplinar del currículum Competència bàsica d’aprendre a aprendre (LOE): investigació-acció, processament i selecció de la informació, activitats amb sentit, connexió dels aprenentatges amb la vida real. Recuperació de la vida quotidiana a l’aula, sense preses ni estridències: reivindicar la tendresa perquè “siendo tiernos elaboramos la ternura que hemos de gozar nosotros” (Lidia Turner)
  25. 25. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Cal que la inspecció educativa done suport a: Assajar la capacitat d’elegir, la participació i l’educació en i per una ciutadania democràtica. Recuperar el temps per a escoltar, per a la reflexió , per a la lectura, per al diàleg, per a pensar. Defensar la natura. Habitar la Terra amb saviesa (Mortari 1944) Reivindicar la pau , lluitant per la justícia: sense justícia no hi ha pau. Defensar l’alegria (Benedetti) i la recerca de la felicitat i de la pau interior. Denunciar l’explotació, el treball precari, l’exclusió, la misèria. Combatre el racisme, la discriminació , la desigualtat, la injustícia.
  26. 26. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Suport i impuls a les pràctiques renovadores, a l’educació en valors: primar l’educació front a la instrucció Suport al treball cooperatiu i interactiu: adaptar-se a un món en moviment que es troba en canvi permanent Esforç per potenciar les noves tecnologies Implicació en la formació del professorat
  27. 27. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA Donar suport a: Experiències de centre i d’aula innovadores Equips directius i de professorat implicats en canvis qualitatius a l’escola Impuls a la formació en centres Suport i difusió de pràctiques renovadores Dinamització d’equips de treball inter-estamentals als centres Implicació en la transformació dels centres i d’un ordre social manifestament injust i insolidari.
  28. 28.  GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ... I NO HO DUBTEU... L’AFECTIVITAT POT MOURE EL MÓN! UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!

×