Recommended
Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (12)
Similar to El docent i l'acció mediadora. Meritxell Delblanch
Similar to El docent i l'acció mediadora. Meritxell Delblanch (20)
More from rteixidol
More from rteixidol (19)
Recently uploaded
Recently uploaded (10)
El docent i l'acció mediadora. Meritxell Delblanch
- 1. EL DOCENT I L’ACCIÓ MEDIADORA REQUISITS DE L’APRENENTATGE
- 2. INTRODUCCIÓ COMPONENTS DE L’ACTE DIDÀCTIC: DISCENT DOCENT CONTEXT PARADIGMES
- 3. MADURACIÓ DEL DISCENT Com abordem els processos d’aprenentatge de manera eficaç? MADURESA DEL DISCENT: ● EDAT (aprenentatges previs) ● MADURESA (física, psicològica i social)
- 4. MOTIVACIÓ ● MOTIVACIÓ: NECESSITATS-INCENTIUS La MOTIVACIÓ influeix en el rendiment i l’aprenentatge. Es pot inferir per la conducta del discent MOTIVACIÓ INTRÍNSECA - EXTRÍNSECA
- 5. ACTITUDS FUNCIONS COMPONENTS FACTORS ACTITUD=PREDISPOSICIÓ AUTOCONCEPTE AUTOESTIMA
- 6. ACTIVITAT DISCENT ACTIVITAT: Mitjà per assolir noves conductes . TREBALL FÍSIC INTEL·LECTUAL ● CANSAMENT: Disminució de la capacitat de treballar. Afecta a la motivació i actituds.
- 7. EL DOCENT CONTEXTOS D’INTERVENCIÓ ● sòcio-cultural ● institucional ● instructiu ● PARADIGMES ● presagi-producte ● procés-producte ● mediador ● ecològic
- 8. CONTEXTOS D’INTERVENCIÓ SÒCIO-CULTURAL: Professor com a mediador INSTITUCIONAL: Professor condicionat per la institució INSTRUCTIU: Professor com a instructor i organitzador
- 9. PARADIGMES PRESAGI-PRODUCTE: Qui és el professor PROCÉS-PRODUCTE: Què fa el professor MEDIADOR: Processos interns i mentals ECOLÒGIC: unificador
- 10. FORMACIÓ DOCENT ORIENTACIONS: ACADÈMICA: PROFESSOR: ● Enfocament Enciclopèdic Enciclopèdia ● Enfocament Comprensiu Intel·lectual TÈCNICA: ● Model d’entrenament Eficàcia ● de presa de decisions Capacitat de decisió
- 11. FORMACIÓ DOCENT:ORIENTACIONS PERSONALISTA PRÀCTICA: ● Enfocament tradicional ● Enfocament reflexiu sobre la pràctica SOCIAL-RECONSTRUCTIVISTA: ● Enfocament de crítica i reconstrucció social ● Enfocament d' investigació-acció i formació per a la comprensió
- 12. PROFESSOR COM A INNOVADOR DIMENSIONS: Cultural-contextual Constitutiva Estratègica.-metodològica-instrumentalitzadors Avaluadora PERSPECTIVES: Tecnològica Cultural Sòcio-política
- 13. PROFESSOR COM A INNOVADOR PAPER DEL PROFESSOR: Executor Implementador Agent curricular IMPLICACIONS: Context de funcionament Dificultats del professor-investigador-innovador
- 14. GRÀCIES A TOTS
Editor's Notes
- Presentació del docent i, depenent del nombre de participants, autopresentació d’aquests.
- Petita introducció. En aquesta xerrada parlarem d’aquests 4 components. Primer parlarem del discent (maduració, motivació...), també comentarem les competències dels docents així com dels models de formació docent. Veurem els diferents contexts d’intervenció com també els diferents paradigmes.
- La maduresa dels alumnes és un punt clau en els processos d’aprenentatge. Els coneixements que disposem sobre la maduresa i el desenvolupament del discent marcaran les bases per poder prendre decisions, per poder planificar activitats. La maduració de l’alumne condiciona el seu procés d’aprenentatge. Amb el terme maduresa ens referim tant a la seva edat cronològica, com a maduresa física, psicològica i social . Sabent l’edat i el moment maduratiu en el que es troba ens assegurem que adquireixi i integri els aprenentatges idonis per aquell moment maduratiu (període sensible). Cada estadi evolutiu té unes característiques diferents. Podem trobar, per exemple, la Tª de Piaget pel que fa al desenvolupament cognitiu o la Tª psicosocial d’Erikson (no hi entrarem, es dóna per sabut donat el perfil dels assistents a la xerrada). És important però, tenir clar que cada individu és diferent i pot tenir un ritme diferent dels companys de la seva mateix edat.
- La motivació és un factor clau en qualsevol procés d’aprenentatge, ja que aquesta determinarà l’actitud i conducta del discent. La motivació va associada a diferents factors: Necessitat : cal un ressort que activi una conducta determinada Incentiu : reforç que es dóna abans de duu a terme la tasca Direcció : què cal fer per aconseguir l’objectiu proposat. La motivació es pot donar per una necessitat personal o per la promesa d’un incentiu. Si la motivació ve donada per una necessitat , l’alumne es veu empès a actuar, la seva motivació serà intrínseca. Si l’alumne té en ment algun tipus d’ incentiu , serà aquest estímul extern el que l'empenyerà a actuar i mantindrà la seva motivació; la motivació serà extrínseca. Cal establir un ambient i una planificació que permeti als alumnes motivar-se i poder mantenir el nivell de motivació. Cal donar-li un rol actiu a l’alumne, participatiu. La motivació intrínseca , dins del procés d’aprenentatge, vindrà donada pels continguts a assolir, aquesta és la clau del rendiment escolar. La motivació pot derivar de:: Curiositat : aquesta motivació normalment la trobem en el moment d’iniciar un nou contingut, i aquesta novetat comporta un desig de saber. Competència : motivació per a ser competent, per adquirir i assolir un contingut determinat. Reciprocitat : motivació derivada d’unes expectatives. En la situació d’aprenentatge hi trobem unes pautes determinades i un comportament lligat o esperat. Quan pensem en el procés d’ensenyament-aprenentatge hem de tenir en compte una sèrie de factors que ens poden facilitar la feina: Les tasques noves o les cooperatives són més motivants que no pas les repetitives o les competitives. L’èxit augmenta la motivació i el fracàs la redueix. El coneixement del perquè en els dos casos augmenta la motivació intrínseca. El nivell de dificultat d’una tasca repercuteix en la motivació de l’alumne. Una tasca molt difícil pot desmotivar. La motivació extrínseca no té com a objectiu directe l’aprenentatge en sí, sinó que aquest és una via per aconseguir altres objectius com aconseguir l’aprovació de pares o professors, o un camí per aconseguir premis promesos. La motivació extrínseca associa amb els incentius (“si aprovo aquest examen em regalaran tal cosa”). La motivació extrínseca, però, ens pot dur a la intrínseca. Una recompensa reforça el nostre sentiment d’èxit amb el que pot fer augmentar la motivació intrínseca. La motivació extrínseca varia molt entre infants i adults. PREGUNTES A PLANTEJAR ALS ASSISTENTS: Us heu trobat mai amb alumnes molt competents però poc motivats? Com intenteu motivar als alumne quan detecteu una baixada de rendiment? Quin tipus de motivació creieu que és més eficaç?
- Motivació i actitud són dos termes que van de la mà: Motivació+Actitud= Aprenentatge significatiu. Associem l’actitud amb la motivació intrínseca i per tant influirà en el comportament del discent. Les actituds dels alumnes són un feedback que ens permet organitzar les activitats de classe. FUNCIONS: INSTRUMENTAL: actitud amb la que aconseguir un determinat objectiu que reporti beneficis DEFENSA DEL JO: actitud amb la que un pot fer cas omís de prejudicis o estereotips que evidencien alguna mancança del subjecte. D’EXPRESSIÓ DE VALORS: actitud que permet a la persona expressar el que sent o pensa, amb la que un reforça o reconeix un compromís adquirit. DE CONEIXEMENT: Proporciona patrons o marcs de referència per interpretar i entendre el món, aconseguint així cert grau de predictibilitat. COMPONENTS: COGNOSCITIU: per tal que existeixi una actitud cal una representació cognoscitiva sobre l’objecte d’actitud, una imatge mental, formada per percepcions, creences i informació. Aquest conjunt de coneixements sobre una realitat ens pot dur a una tendència conductual. AFECTIU: Es refereix a emocions, sentiments i valors que desperten en una persona envers una realitat. Es dóna gràcies al contacte al llarg de la vida CONDUCTUAL: És l’actuació que es duu a terme envers l’objecte d’actitud. Una actitud consistent és aquella en la que els tres components són coherents: penso-sento-actuo (en la mateixa direcció). L’actitud del discent el pot predisposar, o no, cap a una tasca o activitat concreta. Aquí entren en joc dos conceptes importants: AUTOCONCEPTE: És la suma de creences d’un individu sobre les seves qualitats personals. Es va formant al llarg de la vida. És la interpretació de les nostres emocions, conductes... AUTOESTIMA: és com ens sentim amb nosaltres mateixos, el valor que es dóna una persona a sí mateixa. FACTORS: que poden explicar les actituds d’una persona PSICOSOCIAL: Ens referim a les normes, costums i valors culturals que ha anat integrant la persona. AFECTIVO-COGNITIUS: Es refereixen a les reaccions emocionals de la persona. EXPERIÈNCIES: segons la situació i context, la nostra experiència pot influir en les nostres actituds. PREGUNTES A PLANTEJAR:
- Tota activitat proposada ha de tenir uns objectius concrets i una finalitat, i en tota activitat proposada és bàsic tenir en compte l' interès de l’alumne i l'esforç que hi inverteix. L’alumne és part activa en el procés d’ensenyament-aprenentatge ja que és un procés dinàmic. L’activitat discent s’ha de concebre com un procés complex (activitats permanents i mecàniques, mentals, morals i físiques). Podem classificar la feina duta a terme per al discent com a física i/o intel·lectual. TREBALL FÍSIC Aquí ens referim a la resistència i habilitat física de l’alumne per dur a terme una tasca determinada. Quan una activitat és continuada i sense períodes de descans per a que el discent es recuperi, la seva activitat, el seu rendiment, disminuirà amb el pas del temps. TREBALL INTEL·LECTUAL Aquí ens referim a la capacitat cognitiva de l’alumne, la seva capacitat de donar resposta als problemes o exercicis plantejats, de manera que incorpori els diferents processos adquirits per mitjà del procés educatiu. El responsable d’organitzar les activitats és el docent. Sense una organització prèvia, sense una planificació de la tasca (continguts, durada, material...) l’aprenentatge pot no ser eficaç. L’aprenentatge eficaç necessita ser sistemàtic i estructurat. Hem de planificar les activitats tenint en compte tot això, i sense oblidar-nos de la variable “cansament”. El rendiment del alumnes varia durant el dia, per tant haurem de mirar de planificar les activitats tenint en compte quin és el moment de més i menys rendiment per organitzar activitats més teòriques o més pràctiques. I sempre que introduïm un contingut nou no ho farem de manera descontextualitzada sinó relacionant-lo amb continguts anteriors (aprenentatge ja assolit, assimilat). El rendiment dels alumnes es podria representar amb una campana de Gauss (encara que no necessàriament simètrica), es dóna un rendiment inicial que disminueix progressivament, per efecte del cansament de l’alumne. El cansament es dóna quan l’activitat programada no té en compte moments de descans, quan l’activitat és continuada. La capacitat d’atenció dels alumnes no és constant, així com tampoc la seva predisposició. Cal que l’alumne disposi d’un temps per recuperar-se, sinó la seva motivació en pot sortir ressentida. Cada alumne, però, té els seus temps, així com també poden divergir les seves capacitats. No es pot imposar un mateix ritme de treball per a tothom igual. Les activitats es poden organitzar de manera que l’alumne faci un procés de raonament d’allò concret a abstracte o a l’inversa, tenint SEMPRE en compte el moment maduratiu en el que es troba. Sempre hem de saber què li podem demanar i què no, què podem esperar o no, i ajustar-nos a les seves capacitats, sinó l’alumne es desmotivarà. El docent pot invertir molt de temps i esforç en la planificació de les activitats, però hem de tenir en compte que tot procés d’ensenyament-aprenentatge és actiu i interactiu, és a dir, sense la col·laboració del discent no hi ha aprenentatge possible. PREGUNTES A PLANTEJAR: Com plantegeu les activitats? Teniu en compte els descansos? I els cicles de rendiment diaris? O la programació curricular no us deixa molt de marge?
- Un cop analitzada la figura del discent passarem a parlar de la del docent, de la seva funció, definida com la diversitat d’accions i activitats en les que participa, tenint en compte el context institucional i societat en general, com també el tracte amb els pares en concret.
- CONTEXTOS D’INTERVENCIÓ: SÒCIO-CULTURAL: Aquest és el context més ampli i on és important la manera com el professor integra, socialitza, a l’alumne. El docent és el responsable de transmetre als seus alumnes una sèrie de coneixements i valors relacionats amb la seva cultura, per tal de conservar-la. Com més coneixements tingui docent sàpiga transmetre’ls als alumnes, més eficaç serà l’aprenentatge. INSTITUCIONAL: El docent es veu influït per la institució on duu a terme la seva tasca. Estarà influït pel clima i cultura organitzativa institucionals. La seva actuació dependrà d’aquesta. INSTRUCTIU: A nivell didàctic aquest és el context on el professor pren més rellevància, ja que és el responsable directe de la situació d’ensenyament-aprenentatge i del clima d’interacció que s’hi creï. El docent es veu caracteritzat com a instructor i organitzador. Responsable de la part pre-interactiva (tria de continguts, planificació, determinar objectiu...), de la part interactiva (activitats dutes a terme, relació entre alumnes...) i la part post-interactiva (avaluació). Responsable de la dinàmica grupal. Aquí el docent té certa llibertat a l’hora de triar el seu paper dins l’aula (direcció complerta fins a participació màxima), aquí entra l’ estil docent, la manera particular que té cadascú a l’hora d’enfrontar les classes, relacionar-se amb els amb els alumnes, plantejar activitats... El context, o contextos diferents on es poden trobar els docents, influirà en el desenvolupament de la seva tasca. FUNCIÓ DOCENT: Equilibri entre la tasca pròpiament dita dins l’aula, el seu compromís ètic i el context on es troba. PREGUNTES A PLANTEJAR: En quin tipus de context considereu que us trobeu? Com afecta a la vostra tasca?
- El recorregut pels diferents paradigmes el farem segons el seu ordre evolutiu, d’evolució en quan la visió que s’ha tingut del paper del docent. PRESAGI-PRODUCTE: aquest és el primer paradigma que trobem en l’estudi de la funció del docent. Aquest paradigma se centra en el docent i en les característiques personals desitjables per a la seva funció. Prenen importància els instruments de medició psicològics. Com s’avalua la funció docent? Per la correlació entre trets de personalitat del docent i els resultats dels alumnes. Trobem molts autors dedicats a l’estudi d’aquest paradigma (Nerici, Lansheere, Lazarus...) PROCÉS-PRODUCTE: (a partir anys 60). Es deixen de banda les característiques personals per centrar-se en les professionals, en l’actuació dins l’aula. Gràcies a l’observació de la situació educativa interactiva, com a nova tècnica d’investigació, es pretén arribar a mètodes d’ensenyament generalitzables i analitzar certes competències necessàries. Es vol arribar a models de comportament eficaços. Bennet (1979), se centra en l’estil docent i estudia la dualitat tradicional-progressista. L’estil dependrà del context. Es dóna però massa importància a l’actuació docent fent-lo responsables directe de l’aprenentatge dels alumnes, sense tenir en compte la influència d’aquest. MEDIADOR: Es dóna un canvi important en el focus d’atenció. Ja no se centren en el comportament observable del docent a l’aula sinó ara el focus seran els processos interns o processos mentals tant del docent com del discent. El professor és responsables de totes les fases:pre-interactiva, interactiva i post-interactiva. Prenen rellevància les creences, valors i expectatives del docent que influiran en el seu comportament. Com es pot, però, avaluar un procés intern? És difícil. Un altre inconvenient és que no es té en compte ni la dimensió social ni la contextual del procés d’aprenentatge. 4. ECOLÒGIC: (anys 70). S’intenta vèncer els defectes, les mancances, dels paradigmes anteriors. L’aula es concep com a multidimensional. El docent s’ha de centrar en una sèrie de variables influents en el procés, però no de manera aïllada. Es tenen en compte els continguts, la seva planificació, l’ambient a l’aula, relacions recíproques i d’interacció... La figura docent es veurà influït pel context i les tasques en sí a desenvolupar. Cal analitzar les situacions a l’aula i veure com responen tots els participants, per intentar interpretar les relacions entre comportament i entorn. Importa el context i les relacions interpersonals i grupals. PREGUNTES A PLANTEJAR: QUIN PARADIGMA CREIEU MÉS IDONI?
- El canvi de concepció en quan al perfil docent ha ant canviant, com el seu paper i funcions. Per parlar de la funció que duu a terme el docent cal analitzar la formació que ha tingut. La concepció que es té del docent va lligada a un marc teòric concret i a un moment social i històric determinat. Ja hem vist les diferents concepcions que hi ha sobre el docent, el mateix passa amb la visió de la seva formació. Si parlem d’orientació conceptual, aquesta ha d’incloure una definició d’ensenyament i una d’aprenentatge, així com una concepció teòrica de com aprendre a ensenyar. Cal diferenciar entre formació inicial i formació permanent. ORIENTACIÓ ACADÈMICA: L’objectiu de la formació es centra en el docent com a especialista, formació especialitzada en el domini d’una matèria concreta. a. Enfocament ENCICLOPÈDIC: L’important són els coneixements que té el professor, com més en tingui millor. També es destaca la importància de la capacitat explicativa del docent: claredat i ordre. b. Enfocament COMPRENSIU: La importància rau en els coneixements del docent com a expert, la seva comprensió lògica dels mateixos i en la seva capacitat transmissora. 2. ORIENTACIÓ TÈCNICA: Professor a tècnic. Importància del contingut i el seu coneixement com també de les habilitats necessàries per ensenyar. Aquest punt de vista esta relacionat amb el paradigma procés-producte (“què fa el professor”). Basats en estudis científics sobre l’ensenyament. a. Model d' ENTRENAMENT: Centrat en l’eficàcia del docent, per tant la formació estarà orientada a les habilitats i competències del docent. Aquest ha d’adquirir les tècniques i procediments que s’han investigat i les han determinat com eficaces. b. Model de PRESA DE DECISIONS: L’important és la capacitat del docent per identificar l’habilitat més idònia en cada situació. Les tècniques a aprendre seran tècniques relacionades amb la intervenció a l’aula.
- 3. PERSONALISTA: professor com a facilitador. Orientació centrada en la persona, amb les seves capacitats i limitacions. El professor eficaç és el que ha après a dur a terme el seus propis objectius i els de la societat, per a l’ensenyament. El professor facilita els aprenentatges, però aquests han de ser auto dirigits. L’actuació del professor ve donada per un conjunt de característiques personals, actitudinals, relacionals que permeten crear un ambient òptim a l’aula per als aprenentatges, en un procés d’autoeducació i auto desenvolupament. La formació al professorat el que pretén és aconseguir l'auto descobriment personal dels mateixos, crear consciència de si mateix i formar-se un auto concepte positiu. 4. PRÀCTICA: L’element clau d’aquesta orientació, en la formació al professorat, és la pràctica . a. Enfocament Tradicional: la característica principal és la pràctica i en aquest cas es basa en l’assaig-error en els professors en formació. b. Enfocament reflexiu sobre la pràctica: Aquest enfocament concep el professor amb un perfil obert al canvi, crític amb un mateix, amb capacitat d’anàlisi i amb habilitats cognitives i relacionals. La tasca del professor es desenvolupa en un context determinat, aula i centre, on es dóna la interacció de diferents factors i condicionants. Ens trobem amb diferents models (Cole (1989), Korthagen (1985), models que no explicarem per la limitació temporal de la xerrada). 5. SOCIAL-RECONSTRUCTIVISTA: L’important és el caràcter crític de l’ensenyament. a. Enfocament crític i reconstrucció social: Es basen en el desenvolupament, a l’aula, de propostes ètiques concretes a nivell de justícia, igualtat i autonomia en els programes de formació. La pràctica també és important en aquest enfoc, però una pràctica sistematitzada. Què és important en els programes de formació?: desenvolupar la capacitat de reflexió crítica sobre la pràctica, cultura política i social, i actituds compromeses en el professor com a agent transformador. La formació al professorat va encaminada a la reflexió sobre temes ètica, polítics, i personals. Professor compromès més enllà de les seves competències. (remetre’ls a diferents models d’aquest enfocament sense entrar-hi. b. Enfocament d' investigació-acció i formació per a la comprensió: Aquest enfocament aposta per l’experimentació pràctica i reflexiva, té en compte els aspectes ètics a nivell curricular de l’ensenyament, tasques orientades per determinats valors i és tant important la formació acadèmica com la investigació. Professor com a transformador. La importància de la investigació ressalta la importància del treball col·laboratiu. El professor participa en el disseny, desenvolupament i avaluació d’estratègies transformadores dins l’aula i l’escola. Important el context psico-social i institucional.
- La innovació didàctica és necessària per a que es pugui dur a terme qualsevol canvi educatiu, i en aquest el referent és el professor. És important veure el paper del professor en aquest procés d’innovació. L’actuació del docent, però, no és suficient per ella sola, el professor es relaciona amb diferents dimensions: Dimensió CULTURAL-CONTEXTUAL: On es dóna el canvi? A l’aula, a l’escola. Se li dóna importància al centre educatiu. Dimensió CONSTITUTIVA: Què canvia? Per què? Amb el que podem saber el tipus, el nivell i el model de canvi. Dimensió Estratègica-metodològica-instrumentalitzadors: Com i quan es dóna el canvi? D’aquí en traiem l’organització, les estratègies de planificació i el desenvolupament i posada en marxa de la innovació. Dimensió AVALUADORA: Què, com i quan s’internalitza? Per tant parlem de la consolidació de la innovació, o de les resistències i dificultats en relació a aquesta, i els impactes de la innovació. En aquest punt hem de tenir en compte dues consideracions importants. 1. La innovació no és quelcom estàtic, ni existeix una única perspectiva universal i homogènia que expliqui la multidimensionalitat i la diversitat de processos d’innovació. 2. El paper de professor ve determinat per la conceptualització que tinguem d’innovació. PERSPECTIVES TECNOLÒGICA : En la línea positivista. Basa la innovació en la investigació científica i en la planificació. Aquí el paper clau és el de l’expert i després els centres adapten o implementen allò que l’expert ha dissenyat (programes, materials, processos...) CULTURAL: En la línia hermenèutica-fenomenològica. Aquí l’element clau és la pràctica, però no de manera aïllada, sinó en un context determinat que justifiqui la idoneïtat de la mateixa. SÒCIO-POLÍTICA: En la línia sòcio-crítica. La innovació es percep com la interrelació de la pràctica, ideologies i interessos socials i culturals. La clau de la interrelació recau en el : context, conflicte, negociació, consens, compromís...
- PAPER DEL PROFESSOR: EXECUTOR: El rol del docent com a mer executor vol dir que el professor no influeix en el procés d’innovació, sinó que posa en pràctica les pautes dels experts. Professor té un paper secundari, el protagonista és l’expert-dissenyador. Per tant el docent depèn i esta subordinat a aquest. És més, si les innovacions dutes a terme són un fracàs se’n considera responsable al professor i mai al disseny o planificació. IMPLEMENTADOR: El paper del docent pren més rellevància, encara que continua essent una figura secundaria. Es veu com un mediador, exclòs del disseny. El docent no gaudeix d’autonomia sinó que depèn de l’expert. AGENT CURRICULAR: Aquí el docent pren un paper protagonista. Se’l concep com a tècnic capaç d’innovar. Esta en relació amb l’expert si cal. Participa en el disseny, reinterpreta, pren decisions... Construeix innovació. Actualment la concepció que es té del professor és la d’implementador o agent curricular. Per tant la concepció és la de “investigador-innovador a l’aula”. Això què comporta? El docent és responsable de: El canvi, l’aplicació de la investigació-acció, del treball en equip, de la relació amb altres participants (familiars...) IMPLICACIONS: que la conceptualització del professor comporta CONTEXT DE FUNCIONAMENT: El procés d’innovació no es pot entendre sense tenir en compte el context específic on es dóna. L’escola, per tant, pren un paper molt rellevant, escola com a marc estructural i dinàmic. Comentar també que les estratègies d’innovació educativa basades en els individus van orientades bàsicament i específicament cap la recerca de canvis actitudinals. La finalitat de l’educació és el creixement personal i institucional. Elements a tenir en compte: centre educatiu, suport extern, professor i alumne. DIFICULTATS DEL PROFESSOR-INVESTIGADOR-INNOVADOR: Es pot trobar amb resistències en la seva pràctica (Quadre “factors restrictius de la innovació” font Tejada (1995)). És difícil parlar de formació, no tant la inicial com la permanent, sense tenir en compte el centre educatiu. En la formació per a la innovació cal que tinguem en compte la realitat de la institució educativa per tal d’arribar a estratègies més idònies. Són les estratègies les que donen sentit al paper del docent en el context on es desenvolupa. PREGUNTES : Amb quin dels tres perfils us identifiqueu més? Creieu que treballeu amb prou autonomia o us sentiu limitats pel context on dueu a terme la vostra tasca? Torn de preguntes-comentaris finals.