5. Model d’ensenyament
Pla estructurat que pot utilitzar-se
per a:
• Configurar un currículum
• Dissenyar materials didàctics
• Orientar l’ensenyament a les
aules
6. Models d’ensenyament
Són models d’aprenentatge
perquè quan ajudem als nostres
alumnes a obtindre informació,
idees, habilitats, valors, maneres
de pensar i mitjans per a
expressar-se, també els estem
ensenyant a aprendre
7. Models d’ensenyament
Com que no existeix cap model
que siga capaç de fer front a tots
els tipus i estil d’aprenentatge no
hem de limitar els nostres
mètodes a un model únic
8. Protocol d’anàlisi
dels Models
d’Ensenyament
Requeriments
Condicions
Recursos
Principis
de resposta del
alumnes
Professor- alumnes
rol, funcions,
responsabilitats
Procés
Disseny, ensenyament,
aprenentatge i avaluació
Finalitat
Objectius
Criteris
Suposats
Persona
Aprenentatge
Coneixement
Bibliografia
Anglès
Espanyol
Internet
Biografia
Personal
Acadèmica
Professional
Resultats
Didàctics
Educatius
1. AUTOR
8. SIST. DE
RECOLÇAMEN T
3. TEORIA
2. RECURSOS
7. REACCIÓ
4. INTENCIÓ
5. FASES6. RELACIONS SOCIALS
9. EFECTES
9. LA INTEGRACIÓ DELS MODELS D’ENSENYAMENT
Famíliesdemodels
d’ensenyament/aprenentatge
CONDUCTUALS Instructius
COGNITIUS/
CONSTRUCTIUS
Indagació científica
SOCIALS
Cooperatius
Dialògics
PERSONALS Individuals
10. Models personals:
- Ensenyament no directiu
Models conductuals:
- Ensenyament directe
- Simulació
Models socials:
- Investigació grupal
- Joc de rols
- Jurisprudencial
Models processament
de la informació:
- Inductiu bàsic
- Formació de conceptes
- Indagació científica
- Memorístic
- Sinéctica
- Organitzadors previs
Famíliesdemodels
d’ensenyament/aprenentatge
11. CONDUCTUALS
• Basats en teories conductistes.
• Els éssers humans modifiquen la
conducta d’acord amb la informació
sobre l’èxit en la realització de les seues
tasques.
• Es centren en la conductes observables
i en tasques i mètodes clarament
definits
12. CONDUCTUALS
Composició Dissenyat per a
Model de control de contingències.
(Skinner, 1953)
Desenvolupar algunes activitats bàsiques
de comportament
Model d'autocontrol.
(Skinner, 1953)
Desenvolupar algunes habilitats bàsiques
de comportament personal i de relació
social
Model d'instrucció programada.
(Block y Bloom , 1971)
Facilitar el domini dels continguts a través
de la seua organització en unitats
menudes.
Model de relaxació.
(Rim y Masters, 1974 y Wolpe, 1969)
Controlar i reduir l'estrès i l’ansietat.
Model de reducció d'estrès.
(Rim y Master, 1974 y Wolpe, 1969)
Ajudar a substituir l'estrès mitjançant la
relaxació en els problemes socials.
13. CONDUCTUALS
Composició Dissenyat per a
Model d’entrenament afirmatiu
(Wolpe y Lazarus, 1966 y Salter, 1964)
Facilitar l’expressió directa i espontània dels
sentiments en un medi social.
Model de descondicionament.
(Wolpe, 1969)
Facilitar el canvi de conductes adquirides
Model de entrenament directe.
(Gagné, 1962 y Smith y Smith, 1966)
Desenvolupar comportaments i habilitats
personals
Model d'aprenentatge per al domini.
(Block y Bloom, 1971)
Finalitat acadèmica de domini dels continguts
Model d'instrucció directa.
(Good, Brophy, 1986)
Per a facilitar la relació clara i directa entre
objectius y activitats, així com la supervisió
continua dels alumnes
14. COGNITIUS I CONSTRUCTIUS
• Com incrementar l'impuls natural dels
éssers humans, de comprendre el món
a partir de:
• Obtenció i organització de la informació
• Percepció dels problemes
• Gènesi de solucions
• Elaboració de conceptes i d’un
llenguatge que permeta transmetre’ls
15. COGNITIUS I CONSTRUCTIUS
Composició Dissenyat per a
Pensament inductiu.
(Hilda Taba, 1966)
Desenvolupar els processos mentals inductius,
el raonament acadèmic i la construcció de
teories
Model d’indagació.
(Richard Suchman, 1962)
Facilitar l’aprenentatge de continguts per
descobriment
Model d’investigació científica.
(J. Schwab , 1965)
Ensenyar el sistema d’investigació propi d’una
disciplina
Model de formació de conceptes.
(J. Bruner, 1967)
Desenvolupar el raonament inductiu i l’anàlisi
conceptual
16. COGNITIUS I CONSTRUCTIUS
Composició Dissenyat per a
Model de desenvolupament cognitiu.
(Piaget, 1952)
Potenciar el desenvolupament intel·lectual
general, especialment el lògic
Model d’organització intel·lectual.
(Ausubel, 1963)
Potenciar l’eficàcia del processament de la
informació per absorbir i relacionar cossos de
coneixement
Model de memorització.
(Lorayne y Lucas, 1974)
Incrementar la capacitat memorística
Model de mnemotècnia.
(Lewis, 1982; Anderson, 1976)
Facilitar la memorització dels continguts a
través d’un conjunt de tècniques
Model de sinéctica (Gordon, 1952) Incrementar la capacitat creativa
17. SOCIALS
• Es centra en la nostra naturalesa
social, en com la interacció social
pot millorar l’aprenentatge
acadèmic i generar conductes
integradores i democràtiques
18. SOCIALS
Composició Dissenyat per a
Model d’investigació de grup.
(Dewey, 1916 y Thelen, 1960)
Desenvolupar la participació en processos
socials, combinant habilitats interpersonals i
investigació acadèmica
Model d’investigació social.
(Massialas y Cox, 1966)
Desenvolupar la capacitat de resolució de
problemes socials mitjançant la investigació
acadèmica i el raonament lògic
Métodes de laboratori. (NHL)
(Bradford, Giba y Benne, 1964)
Desenvolupar habilitats personals i de grup
Model jurisprudencial. (Oliver y Shaftel, 1967) Desenvolupar la capacitat de resolució de
problemes socials mitjançant l’estudi de casos
19. SOCIALS
Composició Dissenyat per a
Model de jocs de rols.
(Shaftel y Shaftel, 1967)
Desenvolupar els valors personals i socials
Model de simulació social.
(Boocock, 1968 y Gwetzkow, 1963)
Desenvolupar la comprensió dels processos de
decisió i la forma personal de decidir
Model de cooperació entre pars.
(Jhohnson y Johnson, 1975 y 1999)
Facilitar l’aprenentatge
20. PERSONALS
• Afavoreixen un desenvolupament
mental i emocional més
saludables: autoconfiança, sentit
realista del jo, empatia vers els
altres
21. PERSONALS
• Tenen en compte les necessitats i les
aspiracions dels estudiants, als quals
seleccionen el que volen aprendre i de
quina manera ho volen fer.
• Desenvolupen maneres específiques de
pensament qualitatiu: creativitat i
expressió personal
1. Model d’ensenyament no directiu (Rogers, 1951)
22. Seqüència didàctica
És la unitat mínima del procés d’ensenyament i
aprenentatge que reuneix tots el elements que
defineixen este procés:
• Intencions educatives, finalitats i objectius
delimitats
• Continguts específics
• Activitats en un ordre determinat per assegurar
l’aprenentatge dels continguts
• Criteris, procediments i instruments d’avaluació
23. Qüestionari
1. La seqüència d’activitats condueix a la
realització d’un producte final que és una tasca
social (participació de l’alumnat en una pràctica
social rellevant).
2. Comprova si la teua seqüència inclou o es
basa en un desenvolupament didàctic coherent:
a) Inclou com a mínim, alguna activitat de motivació, de
planificació, de desenvolupament, de sistematització
d’allò que s’ha après, d’avaluació.
b) Si s’ha escollit una seqüència recognoscible:
Aprenentatge per projectes, estudi de casos,
simulació
24. 3. Comprova si els models d’ensenyament (o
què família) que utilitzes en les teues classes
són els adequats per a desenvolupar els tipus
de pensament que has identificat com a
prioritaris.
4. Convé planificar les activitats d’avaluació per
a tindre previstos els recursos necessaris i el
temps que requereix la seua realització.
Qüestionari