És una història més sobre lleis de “protecció i benestar animal” que es vulneren sense contemplació cada vegada que apareix un interés per a fer-ho, per insostenible que siga. Les vulneracions solen quedar impunes i, fins i tot, s’acaben beneficiant de reformes fetes a mida. Aquesta és la història de la solta d’ànecs del port de Sagunt. Es tracta d’una d’aquestes “velles” tradicions valencianes que tenen origen a l’època més fosca del franquisme. (...) Fa molt que no són altra cosa que el llançament a l’aigua d’ànecs criats per a ser matats a l’escorxador. De la granja, on només no han vist mai un lloc per nadar sinó que han estat confinats i amuntegats, passen a les gàbies de transport, fan el viatge fins a Sagunt i, en mig de la cridòria, acaben a l’aigua. Completament desorientats, els cau a sobre la gent que els vol capturar primer que la resta...

1. Solta d’ànecs de Sagunt.
No s’ha d’oblidar que la majoria de nosaltres
som persones carnívores y l’única cosa
quefem a les festes és soltar a la dàrsena del
port els ànecs pera que les persones
nedadores els agafen i puguen gaudir d’una
bona paella d’ànec.
Carlos Zorrilla. President de les penyes del
port de Sagunt al 2003.
Solta d'ànecs de Sagunt. Un, sol i espantat, contra cinc.
S’han complert tots els requisits legals,
només la gent acreditada (unes 250
persones) i instruïda ha recollit els ànecs
que, després de la festa, han estat tornats
íntegrament (100 animals) a la seua granja
d’origen.
José Vicente Bosque. President de les penyes
del port de Sagunt al 2011.
És una història més sobre lleis de “protecció i benestar animal” que es vulneren sense contemplació
cada vegada que apareix un interés per a fer-ho, per insostenible que siga. Les vulneracions solen
quedar impunes i, fins i tot, s‟acaben beneficiant de reformes fetes a mida. Aquesta és la història
de la solta d‟ànecs del port de Sagunt.
Es tracta d‟una d‟aquestes “velles” tradicions valencianes que tenen origen a l‟època més fosca del
franquisme1. Concretament, s‟ha datat el seu inici pels volts de 1940, quan hi havia molta gent
disposada a fer el que fóra per aconseguir alguna cosa que posar a taula, i gent disposada a gaudir
de l‟espectacle de la seua lluita per la supervivència. Formen part de les festes patronals del port i
es fan el dia de festa gran, el 15 d‟agost, com una més de les cucanyes marítimes.
Fa molt que no són altra cosa que
el llançament a l‟aigua d‟ànecs
criats per a ser matats a
l‟escorxador. De la granja, on
només no han vist mai un lloc per
nadar sinó que han estat confinats
i amuntegats, passen a les gàbies
de transport, fan el viatge fins a
Sagunt i, en mig de la cridòria,
acaben a l‟aigua. Completament
desorientats, els cau a sobre la
gent que els vol capturar primer
que la resta. Els cauen a sobre,
sovint, literalment, ja que una
“tècnica de captura” consisteix en
Els individus capturats, enganxats pel coll i amb els caps sota l'aigua.
saltar des dels molls per provar de
caure a sobre d‟un animal i
submergir-lo, per a allunyar-lo de la resta de gent que és a l‟aigua. Els animals no tenen cap opció:
els han agafat pel coll i els ofegat mentre els arrossegaven cap a terra, completament submergits, o
han estat objectes de baralla mentre els estiraven de les ales i les potes, perdent plomes i fins i tot
extremitats.
La foscor del franquisme, suposadament, ha estat superada amb lleis com la que regula els
espectacles públics al País Valencià2, i que prohibeix explícitament, des de 1991,els que impliquen
És el mateix cas del tir i arrossegament. Animalisme CAT, Tir i arrossegament. „Me cague en la mare que t‟ha parit‟ o la
imatge de la por. http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/10/tir-i-arrossegament-me-cague-en-la-mare.html
2 La llei vigent és la LLEI 14/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, d‟Espectacles Públics, Activitats Recreatives i
Establiments Públics (DOCV 6.414 – 10/12/2010, p. 44.847),
http://www.docv.gva.es/datos/2010/12/10/pdf/2010_13297.pdf
1

2. crueltat o maltractament als animals3 (no inclou els bous, que es poden torturar i matar sota la
protecció de lleis específiques). Les denúncies animalistes contra la solta d‟ànecs de Sagunt, una de
les moltes pràctiques que vulneraven la llei impunement, amagades en l‟àmbit local i el
desconeixement general, no tardaren en arribar4.
L‟Associació nacional per a la protecció i el benestar dels animals (AMPBA5) portà la qüestió a
tribunals. El 2007, dictaminaren en última instància la il·legalitat de la pràctica, per implicar
maltractament als animals6. Fins a eixe moment, l‟administració autonòmica del PP s‟havia
esforçat en donar una aparença de rigor front a l‟Ajuntament de Sagunt, que any rere any donava
cobertura a les penyes per a que pogueren fer la solta. Els procediments del „qui dia passa, any
empeny7‟, fonamentat en investigacions, informes, més investigacions i contrainformes, topaven
ara amb una sentència en ferm.
Però, per a agreujar més la situació, l‟Ajuntament de Sagunt obvià la nova situació i continuà amb
la solta, sense comptar amb cap autorització prèvia i malgrat la sentència. Ho feien donant per
segura la multa administrativa que es generava posteriorment, i que rondava els 10.000€. Aquesta
ha estat una forma més de malbaratar els recursos públics, amb la tossuderia d‟imposar el propi
criteri, malgrat anar contra la llei, i generalment vinculat al pa i circ que garanteix el bany de
masses pel populisme polític més mediocre, sempre amb un ull als “negocis” i l‟altre a les properes
eleccions.
Així fou fins al 2010, quan, per primera vegada, no hi hagué solta d‟ànecs al port de Sagunt8. Molt
de temps després deCanet d‟en Berenguer (Camp de Morvedre, a tocar de Sagunt), Gandia (la
Safor), Castelló (la Plana Alta) i Benicarló (el Baix Maestrat), els ànecs vius eren substituïts pels de
goma i per pilotes i altres objectes bescanviables per premis. Però només era un parèntesi: la
cabuderia es tornà a imposar i, aquesta vegada, amb l‟ajuda de canvis legislatius quasi fets a mida.
Una víctima, fora de l'aigua.
Eixe
mateix
any,
la
llei
d‟espectacles
públics
fou
reformada per a que no calguera
l‟autorització
prèvia
de
la
conselleria de Governació i Justícia
de la Generalitat Valenciana, que
ha estat substituïda per una
“declaració
responsable”
de
l‟entitat o persona organitzadora
dels espectacles. L‟aparença ha
estat la de generar una burocràcia
més àgil i adequada a la normativa
europea, però a la terra de la festa
psicòpata, de l‟obsessió per
convertir els altres animals en
objectes de diversió, s‟ha traduït en
via lliure9.
Amb aquesta eina, l‟Ajuntament de
Sagunt ha autoritzat tres edicions més de la solta d‟ànecs (2011, 2012 i l‟última, el 15 d‟agost de
201310). Ho ha fet amb una “normativa de respecte al benestar dels animals” consistent en limitar
Article 3.3 de la llei.
AnimaNaturalis, 31/07/2003, No permitamos la suelta de patos en Sagunto, http://www.animanaturalis.org/n/271
5 http://www.bienestar-animal.org.es/6785.html
6
La Opinión de Tenerife, 04/10/2007, Una sentencia afirma que el festejo de la suelta de patos de Sagunto supone un
“trato antinatural”.
http://www.laopinion.es/sociedad/2913/sentencia-afirma-festejo-suelta-patos-sagunto-supone-tratoantinatural/106699.html
7
Las Provincias, 17/08/2007, El Consell abre un expediente para comprobar si hubo maltrato en la suelta de patos de
Puerto, http://www.lasprovincias.es/prensa/20070817/morvedre/consell-abre-expediente-para_20070817.html
8
La Información, 11/08/2010, Puerto de Sagunto se queda sin la tradicional suelta de patos,
http://videos.lainformacion.com/espana/puerto-de-sagunto-se-queda-sin-la-tradicional-suelta-depatos_80Rm2vV3PoAXw2iYQEoEJ3/
9 El Mundo, 16/08/2011, ¡Al agua patos… Otra vez!,
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/15/valencia/1313421229.html
3
4

3. el nombre de persones participants, que han d‟estar acreditades i identificades i han de rebre una
“formació” de menys d‟una hora per a agafar els animals correctament, i en soltar una quantitat
preestablerta d‟ànecs (com si així no haguera estat sempre) que ronda els 150. A la notícia d‟El
País sobre la solta del 2011, queda clar que gent no autoritzada a participar-hi i que, òbviament, no
havia rebut cap “formació”, es tornà a llançar a sobre dels ànecs des dels molls11.
L‟Ajuntament de Sagunt no pot fer una “declaració responsable” respecte a la solta d‟ànecs del port,
perquè porta anys mostrant la seua irresponsabilitat en vulnerar normes malgrat els antecedents i,
en fer cas omís de sentències en última instància judicial i, fins i tot, a la seua pròpia farsa de
normativa. El seu objectiu sempre ha estat el de donar cobertura a aquest linxament d‟animals
indefensos fóra com fóra.
Sembla que es volen eixir amb la seua. Esperen que l‟expedient es tanque a favor de qui acumula
irregularitats permanents, gràcies a una reforma les legitima. Que podran continuar amb la
mateixa pràctica que abans feien obviant les lleis i incomplint sentències judicials. Que la
Generalitat tornarà al “qui dia passa, any empeny” dels informes i els contrainformes. Sembla que
tot això ja està passant.
I, òbviament, no ha de passar. No ho podem permetre. No es poden fer lleis a la seua mida, i no es
poden vulnerar les lleis que aboleixen una pràctica de maltractament animal cada vegada que un
grup de gent, defensora de la “tradició”, té el caprici de fer-ho. La Generalitat tampoc pot permetre
aquest abús de poder, recolzat en fets tan greus com la desobediència a sentències judicials i el
malbaratament de recursos públics amb multes segures.
El Periódico de aquí,16/08/2013, Éxito en la tradicional suelta de patos al mar en Sagunto en la que han participado
miles de personas, como colofón de las fiestas porteñas, http://www.elperiodicodeaqui.com/noticia/PUERTOSAGUNTO--Sagunto--Exito-en-la-tradicional-suelta-de-p/48859
11
El País, 16/08/2011, Los patos al agua vuelven a Sagunto,
http://elpais.com/diario/2011/08/16/cvalenciana/1313522285_850215.html
10