Gramtex joanot-polifonia-modalització-dixi i adequació general

6,742 views

Published on

Exercici de reconeixement dels principals elements de l'adequació en un text periodístic d'opinió. No s'hi analitza la variació lingüística.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
6,742
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,156
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Gramtex joanot-polifonia-modalització-dixi i adequació general

  1. 1. Localitza els elements que mostren ladequació de lenunciador al tipusdenunciat, a la situació denunciació, a lobjectiu de la comunicació i al destinatari en aquest escrit Dept. de Valencià IES Joanot Martorell de València Exercici 03 de pràctica sobre ladequació textual: Llegeix el text i respon a les preguntes
  2. 2. QÜESTIONARI DANÀLISI DELS ELEMENTS DADEQUACIÓ DEL TEXT SEGÜENT:(1)Copia tres marques gramaticals (una de cada tipus) que mostren la presència de lemissor(pronoms forts o febles de 1a persona, verbs en 1a persona, possessius de 1a persona). Indica lalínia on les has trobades.(2)Segons el que es veu en el text, quin és l’emissor? Com el descriuries pel que relata?(3) Localitza i transcriu un parell dexemples per cada tipus de dixi: personal, espacial, temporal itextual. Assenyala dara en avant la línia on trobes cada exemple que cites i fes-ho daquestamanera: (lín. 24)(4)Tot i ser un text monologat, l’autor hi ha volgut fer presents altres veus. Quines? Ara replegaper escrit els diferents exemples de discurs citat presentant-ne els emissors.(5)Si localitzes un exemple de polifonia concret, copial i explica qui podria ser-ne lemissor.(6)El text presenta nombrosos exemples de modalització o presència de la subjectivitat delemissor, on abunden els elements lèxics. Revisa el full teòric que them lliurat on apareix laclassificació en 8 tipus de marques modalitzadores. De segur que trobaràs al text la presènciadalmenys cinc tipus diferents. Copian un exemple de cada tot classificant-lo.(7)Quin és el tema global del text i la seua idea principal o tesi?(8)Identifica el(s) tipus de seqüència/es textual(s) present(s) en el paràgraf segon. [Recorda queparlem de seqüències textuals en lloc de tipus de text a causa que els textos llargs no contenennormalment una sola estructura arquetípica sinó que la combinen amb altres.](9)Comenta aquests punts danàlisi de ladequació del text: el canal, la preparació i espontaneïtat,lespai i temps de lenunciació, la direccionalitat de la comunicació, làmbit dús, el grau deformalitat, el tipus de text (general), el gènere, la finalitat comunicativa.
  3. 3. EL CODONYATFa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’araberena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetalensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora deberenar els anys de la infantesa. Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancanten els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrerde Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locavapastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyard’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada. Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quanm’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependentaem va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaigrepetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per momentsesdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger. No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb eltaxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaigaborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismoinvasor». Tindran barra! ● [357 mots] Toni MESTRE. Levante. 21-01-98
  4. 4. (1)Copia tres marques gramaticals(una de cada tipus) que mostren lapresència de lemissor (pronoms fortso febles de 1a persona, verbs en 1apersona, possessius de 1a persona).Indica la línia on les has trobades.
  5. 5. EL CODONYATFa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’araberena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetalensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora deberenar els anys de la infantesa. Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancanten els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrerde Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locavapastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyard’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada. Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quanm’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependentaem va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaigrepetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per momentsesdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger. No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb eltaxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaigaborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismoinvasor». Tindran barra! ● [357 mots] Toni MESTRE. Levante. 21-01-98
  6. 6. (2) Segons el que es veu en el text, quin és l’emissor? Com el descriuries pel que relata?
  7. 7. Emissor: Toni MestreÉs un valencianoparlant que relata un parelldanècdotes viscudes quan utilitza el valencià a labotiga i al taxi. Quan diu que es va aborronar, alfinal del text, sembla que vol mostrar la seuaindignació per la nul·la utilització del valenciàen aquests àmbits, on, fins i tot, no entenen elvocabulari més elemental. I per contra, a la ciutatde València la gent denuncia el “catalanismoinvasor” en castellà donant lesquena a la nostrallengua.
  8. 8. (3) Localitza i transcriu un parelldexemples per cada tipus de dixi:personal, espacial, temporal itextual.
  9. 9. DIXI PERSONAL(jo, nosaltres, vosté (social), vosaltres)
  10. 10. EL CODONYATFa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’araberena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetalensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora deberenar els anys de la infantesa. Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancanten els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrerde Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntara un treballador que col·locava pastisseriaindustrial a les prestatgeries. «No sé – em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allòmés, però vaig ser obedient i em vaig atansara la secció indicada. Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quanm’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependentaem va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaigrepetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per momentsesdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger. No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb eltaxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaigaborronar I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo .invasor». Tindran barra! ● [ 357 mots] ToniMESTRE. Levante 21-01-98 .
  11. 11. DIXI ESPACIAL
  12. 12. EL CODONYATFa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’araberena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetalensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora deberenar els anys de la infantesa. Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancanten els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrerde Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locavapastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyard’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada. Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quanm’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependentaem va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaigrepetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per momentsesdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger. No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb eltaxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaigaborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismoinvasor». Tindran barra! ● [357 mots] Toni MESTRE. Levante. 21-01-98
  13. 13. DIXI TEMPORAL
  14. 14. EL CODONYATFa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura decodony, tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criaturad’ara berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carnvegetal ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar al’hora de berenar els anys de la infantesa. Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anattancant en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que ésal carrer de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte quem’interessava? A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador quecol·locava pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em vaestranyar d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada. Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quanm’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependentaem va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaigrepetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per momentsesdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quieremembrillo». «¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentirestranger. No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb eltaxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaigaborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismoinvasor». Tindran barra! ● [ 357 mots]
  15. 15. DIXI TEXTUAL
  16. 16. EL CODONYATFa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’araberena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetalensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora deberenar els anys de la infantesa. Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancanten els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrerde Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseriaindustrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més,però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada. Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quanm’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependentaem va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaigrepetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per momentsesdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger. No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb eltaxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaigaborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismoinvasor». Tindran barra! ● [357 mots] Toni MESTRE. Levante. 21-01-98
  17. 17. (4)Tot i ser un text monologat,l’autor hi ha volgut fer presentsaltres veus. Quines? Ara replegaper escrit els diferents exemples dediscurs citat presentant-ne elsemissors.
  18. 18. EL CODONYATFa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’araberena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetalensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora deberenar els anys de la infantesa. Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancanten els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrerde Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballadorque col·locava pastisseriaindustrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més,però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada. Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quanm’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependentaem va sobtar: «Codo…què?» Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig .repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per momentsesdevenia perillós. La dona que tenia al meu costatem va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo» .«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger. De No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada ambeltaxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.«És que com que m’ha parlat valencià…»es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig ,aborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismoinvasor». Tindran barra! ● [ 357 mots] ToniMESTRE. Levante 21-01-98 .
  19. 19. (5)Si localitzes un exemple depolifonia concret, copial i explicaqui podria ser-ne lemissor.
  20. 20. EL CODONYATFa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’araberena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetalensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora deberenar els anys de la infantesa. Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancanten els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrerde Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseriaindustrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més,però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada. Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quanm’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependentaem va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaigrepetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per momentsesdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger. No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb eltaxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaigaborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismoinvasor». Tindran barra! ● [357 mots] Toni MESTRE. Levante. 21-01-98
  21. 21. (6)El text presenta nombrosos exemplesde modalització o presència de lasubjectivitat de lemissor, on abunden elselements lèxics. Revisa el full teòric quethem lliurat on apareix la classificació en 8tipus de marques modalitzadores. De segurque trobaràs al text la presència dalmenyscinc tipus diferents. Copian un exemple decada tot classificant-lo.
  22. 22. EL CODONYATFa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’araberena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetalensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora deberenar els anys de la infantesa. Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancanten els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrerde Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locavapastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyard’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada. Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quanm’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependentaem va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaigrepetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per momentsesdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quieremembrillo». «¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentirestranger. No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb eltaxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaigaborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismoinvasor». Tindran barra! ● [ 357 mots] Toni MESTRE. Levante. 21-01-98
  23. 23. (7)Quin és el tema global deltext i la seua idea principal o tesi?
  24. 24. Títol remàtic, no temàtic. Per això lanècdota debuscar codonyat li serveix a lautor de pretext pera abordar el tema: lescàs ús del valencià aValència.Idea principal o tesi: es troba al final del text.Lautor se sent estranger en la seua ciutat i paísquan usa el valencià, i recorda que algunsdenuncien el “catalanismo invasor” en castellà,sense usar el valencià, actitud descarada iperjudicial per a la continuïtat de la llengua.
  25. 25. (8)Identifica el(s) tipus de seqüència/estextual(s) present(s) en el paràgraf segon. [Recorda que parlem de seqüènciestextuals en lloc de tipus de text a causa queels textos llargs no contenen normalmentuna sola estructura arquetípica sinó que lacombinen amb altres.]
  26. 26. EL CODONYATFa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’araberena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetalensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora deberenar els anys de la infantesa. Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anattancant en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que ésal carrer de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte quem’interessava? A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador quecol·locava pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Emva estranyar d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada. Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quanm’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependentaem va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaigrepetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que permoments esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quieremembrillo». «¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentirestranger. No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb eltaxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaigaborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismoinvasor». Tindran barra! ● [357 mots] ToniMESTRE. Levante 21-01-98 .
  27. 27. (9)Comenta aquests punts danàlisi deladequació del text: -el canal, -la preparació i espontaneïtat, -lespai i temps de lenunciació, -la direccionalitat de la comunicació, -làmbit dús, -el grau de formalitat, -el tipus de text (general), -el gènere, -la finalitat comunicativa.
  28. 28. -Canal: escrit. Text aparegut al Diari en paper Levante.-Preparació i espontaneïtat: text preparat i bastant elaborat.-Espai i temps de lenunciació: no són compartits sinó diferits.-Direccionalitat de la comunicació: multidireccional i unilateral.-Àmbit dús: públic en context formal, àmbit periodístic.-Grau de formalitat: mitjà, ja que és de làmbit periodístic.-Tipus de text (general): Text narratiu amb seqüències dialogades iexpositives.-Gènere: és una columna dopinió. Aquest gènere té una llibertatdestil i forma més ampla i no necessita cenyir-se a lasuperestructura expositivoargumentativa. Lautor aborda el temaque vol amb recursos més aviat narratius, retòrics i subjectius.-Finalitat comunicativa: regular lopinió i la conducta deldestinatari, convéncer.

×