SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
Download to read offline
La Maternitat d’Elna
1. Busca en un mapa tots els llocs que surten en el llibre i subratlla’ls en
colors diferents segons siguin passos fronterers, poblacions per on van
passar els republicans , camps de concentració i Elna.
(Menera, Prats de Motlló, Arles de Tech, Banyuls, Figueres, La Jonquera,
Sant Cebrià, Argelers, Brullà, Vernet i Ribesaltes)
Camps: Sant Cebrià, Argelers, Arles de Tech, Prats de Molló, Vernet,
Ribesaltes.
Passos fronterers: el Pertús, coll de Belitres, La Jonquera, Menera.
Poblacions per on van passar els republicans: Figueres, Banyuls
2. Busca una imatge de la Retirada. Explica què va ser. Sintetitza la fugida
de la Remei i subratlla els adjectius ( entre 5 i 10 línies)
Tot va començar a partir del 26 de gener de 1939 quan les tropes rebels del
general Francisoo Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola ja
estava arribant a la final i la victòria era de l'Exèrcit Rebel. Totes les persones
que havien lluitat al costat de la legalitat democràtica que donaven suport a la
República començaven un període de repressió i silenci. Per evitar aquesta
situació de no llibertat, milers de ciutadans, tant com militars i civils van fugir i
van deixar el treball, la casa i la família.
El llibre comenta que mig milió de persones van fugir a França entre el 28 de
gener i el 12 de febrer de 1939.
La fugida de la Remei comença quan el seu germà li diu que li han deixat un
camió per sortir cap a la frontera. El seu marit ja havia marxat. Va adonar-se'n
del valor de les petites coses, va agafar mantes, roba i menjar, ja que el camió
era descobert i estaven al mes de gener.
Anaven per la carretera de la costa i veien a persones que anaven a peu i ells
eren els privilegiats. Es topaven amb vaixells enemics i patien canonades.
A Figueres va buscar al seu marit, Joan i havien de fer-se el passaport, aquella
nit diu que va haver-hi dos bombardejos d'avions feixistes.
Va travessar amb el seu germà la frontera gràcies a un company de regiment.
Van arribar a la següent ciutat i es va trobar per fi amb el Joan, es van allotjar
en una casa abandonada, ja que feia mesos que estaven separats.
Explica que la gent que s'havia quedat sense gasolina, per no deixar els seus
cotxes als enemics, agafaven les coses indispensables i els precipitaven pels
penya-segats.
Acaba dient que tot va ser molt ràpid i a la frontera els van preguntar si tenien
armes. Ja passada la frontera la gent del poble els mirava amb tristesa i els
oferien menjar i mantes. Des d'aquí els conduirien fins a la platja d'Argelers.
3. Fixa’t en les mirades, els rostres, el que porten.... Busca una imatge
actual dels refugiats sirians. Descriu en 7-10 línies del que van sentir i
senten totes les persones que han hagut de marxar per la força de casa
seva.
Afortunadament fins ara no he hagut de patir cap exili ni de casa ni país.
Malgrat tot hi ha famílies que malauradament
si han de marxar a la força de casa seva a
causa de la guerra, en el cas dels refugiats
sirians.
Aquests refugiats no tenen un lloc còmode i
agradable, ja que conviuen tots junts a un
camp ple de persones tant, nens, mares,
pares, avis...
Senten dolor i rabia d'haver marxat del seu
poble o ciutat per culpa d'una situació de
guerra que ells no han triat ni molt menys.
Han hagut de deixar-ho tot, perquè o hi feien o es quedaven a
casa enterrats pels bombardejos.
4. Explica com era la platja d’Argelers , segons la Maria García. ( 5 líníes)
Com és ara a questa platja?
Explica que es van portar una gran sorpressa en veure el que tenien preparat
els francesos. Es van trobar a un camp de concentració a la platja, envoltats de
filferros de punxes i sorra. No van poder evitar plorar.
El pitjor era que estaven a principis de febrer de 1939, molt fred i tramuntana
que no els deixava caminar, i menys per la sorra.
Acaba dient: Així va ser el nostre èxode i així va començar el nostre exili...
5. Què significà la repressió franquista segons Joana Pasqual?
El marit de la Joana Pasqual ja estava a França amagat dels gendarmes que si
el trobaven l'enviaven al camp de concentració de la platja d'Argelers. La Joana
es va quedar a Barcelona amb els seus fills petits de sis i nou mesos i amb els
seus sogres. Un dia va rebre notícies sobre on estava el seu marit, i va decidir
anar a veure'l. Estava refugiat a una casa d'uns amics fornalers. La Joana a
tornar a Barcelona per dir als seus sogres que intentarien tornar els dos a
Barcelona i que cuides dels seus fills.
Va tornar a França i es va quedar embarassada. Van treballar al cap de raïm
perquè deien que qui treballés guanyaria un sou i papers per sortir. Van
treballar i quan es va acabar la temporada van anar en autobús a recollir el que
els permetia. Però, el conductor de l'autobús els va avisar que els esperaven
els gendarmes per enviar-los a la presó. Llavors van saltar de l'autobús i van
fugir.
A un bar van arribar els gendarmes i els van portar a tots a la presó. Van
separar homes i dones.
Els seus amics fornalers es va fer d'avaladors per passar la nit i dutxar-se, però
tornant l'endemà. Quan va tornar la van portar a Argelers.
6. Explica les condicions dels camps de concentació de les platges
franceses. Descriu-les en 10 línies, a partir del que has llegit en el segon
capítol.( condicions físiques, sanitàries, alimentació, malalties...) Quanta
gent va entrar a França? Per que la Républica francesa no va respectar
els principis d’Egalité, Fraternité i Liberté?
Segons Remei Oliva no menjaven quasi res i es barallaven quan tiraven per
sobre els filferros un tros de pa i els senegalesos es reien d'aquella escena. El
camp feia tres quilòmetres d'amplada i mig d'allargada per 75.000 persones. Es
van muntar una tenda els seus sogres, el seu marit i ells per suportar el fred.
Els donaven llegums secs i bacallà salat. No tenien aigua potable. L'objecte
més preuat que tenien era una palangana, on podien cuinar, fer les seves
necessitats...
Maria Garcia estava amb el seu xicot i uns amics. Els donaven pa dur bacallà,
no tenien aigua i quan passava un camió ple no tenien amb què agafar-la. Van
rentar un pot, on cuinaven, bevien i feien les seves necessitats. Tenien fora un
riu, però no podien sortir. Amb la manca d'higiene van haver-hi paràsits. Els van
traslladar a Sant Cebrià, ella estava embarassada i no volia que el seu fill
nasqués en aquelles miserables condicions. Aquí van millorar les condicions de
vida, ja que tenien barraques pel fred i la calor. De menjar els donaven llenties i
a vegades queia tall. Als familiars que ja residien a França i tenien els papers
els donaven sabó sense que ho sabessin els gendarmes.
I finalment la Joana Pasqual tenien barraques velles, que van decidir netejar.
Estaven dividits homes i dones. El seu home anava a netejar les latrines de les
dones per veure-la. Fins que va anar a la maternitat per tenir al seu fill. Es va
fer molt amiga de l'Elisabeth.
Els primers quinze dies van travessar les fronteres mig milió de persones.
Dones, nens i vells (170.000), militars (220.000), homes vàlids i civils (40.000),
ferits (10.000) i total (440.000).
No va respectar els drets coneguts per la comunitat internacional a uns soldats
i a uns civils fidels a un govern legítim i democràtic com era la República
espanyola. Els van tractar com predidiaris sense compassió humana ni
governamental.
7. Qui era la senyoreta Isabel? Com era? Descriu-la a partir del que has
llegit al llibre ( entre 10 i 15 línies)
La senyoreta Isabel, en realitat és Elisabeth Eidenbenz, però va voler posar el
seu nom en castellà perquè volia ajudar a les dones espanyoles refugiades que
s'havien quedat embarassades. Ella havia sigut col·laboradora suïssa a
Espanya durant la Guerra Civil. Quan va començar la repressió franquista, se'n
va haver d'anar al seu país. Però ella, va voler ajudar als refugiats espanyols a
França, i va decidir crear la Maternitat d'Elna. Amb aquesta fundació
va ajudar moltes dones embarassades a sortir dels camps dels refugiats, i a
què nasquessin els seus fills en millors condicions fora dels camps. Les va
acollir al seu centre i les va cuidar. Per a totes aquestes mares, va ser com un
àngel caigut del cel. En aquell temps, era una dona jove, però tenia un caràcter
fort, i gràcies a aquest caràcter va mantenir la Maternitat durant diversos anys.
També era molt simpàtica, i es jugava la vida per salvar la d'altres persones.
8. Què és el SCI? Quins projectes impulsà durant la guerra civil espanyola
i la segona guerra mundial que explica el llibre? ( 7-10 línies)
El SCI és el Servei Civil Internacional que es va crear l'any 1920, i va tenir com
a màxim impulsor a Pierre Cérésole. Era un grup suís que defensava que la
pau no era només un ideal, sinó que es podia fer realitat si tothom es posava a
treballar i si es creessin unes bases de solidaritat entre pobles que impedís
noves guerres en el futur.
Durant els anys de guerra, el SCI va impulsar projectes d'ajuda. Durant la
Guerra Civil Espanyola, va organitzar accions d'ajuda humanitària a les
víctimes. Diversos camions van anar a Espanya, plens d'articles sanitaris,
aliments, roba, per ajudar a la població atacada per Franco, i més tard, van
anar molts voluntaris suïssos, disposats a ajudar a nens i nenes, persones
adultes, i tota aquella població afectada per la Guerra Civil. Van aconseguir
traslladar a molta gent, la majoria nens, i allunyar-los del país, i també van
crear menjadors socials, per alimentar als més afectats. Més tard, van impulsar
un sistema d'apadrinament dels nens orfes, que consistia a buscar persones
que col·laboressin amb petits donatius personalitzats: per a cada nen. I quan es
va produir l'exili, els col·laboradors suïssos van anar als camps de refugiats per
salvar als nens que havien quedat atrapats.
També van ajudar durant la 2a Guerra Mundial, quan els nazis van ocupar
França, s'encarregava d'acollir a dones embarassades, moltes d'elles jueves,
perquè poguessin parir en llocs més adequats. Als nens nascuts de mares
jueves, els hi posaven noms espanyols, i així era més difícil que la Gestapo
trobés a aquests jueus i se'ls emportessin a camps de concentració o
d'extermini.
9. Quins són els orígens de la maternitat i amb quins suports econòmics i
materials comptà? ( 5 línies)
La Maternitat d'Elna té el seu origen en l'Associació d'Ajuda als Nens en
Guerra. Principalment, va ser creada per Elisabeth Eidenbenz, que va voler
ajudar a les mares i nens exiliats, després d'haver de deixar el seu càrrec de
voluntària a Espanya, quan el país va ser ocupat per Franco.
L'Elisabeth va trobar una casa abandonada, on s'hi va instal·lar. Va obtenir
30000 francs suïssos de l'Associació de l'Ajuda Suïssa als Nens, perquè
pogués rehabilitar la casa. Un cop rehabilitada, l'associació va dotar-la dels
estris sanitaris i logístics necessaris. La Maternitat d'Elna, va rebre tots els
aliments necessaris per als nadons i les seves mares a través dels corredors
sanitaris de la Creu Roja Internacional. A la propietat, van poder crear un petit
hort, d'on obtenien verdura i fruita fresca També es van comprar uns quants
animals de granja, i la casa es va proveir d'homes per a la cura de l'hort i la
granja.
També van comprar llits, taules i tot el mobiliari amb l'ajuda econòmica de
l'associació. Van rebre el roba de les campanyes de recollida que feien a les
associacions, on s'obtenia roba de segona mà. Una associació noruega, va
aportar una màquina de cosir, que va servir per a cosir els llençols per als
nadons.
10. Què eren les barraques de transició ? Com eren? (4 línies)
Les barraques de transició eren barraques que estaven en els camps de
refugiats. La seva estructura era molt sòlida, amb sostres aïllants, el terra
entarimat i disposava de llits i roba. Servien perquè les dones embarassades,
durant les dues setmanes abans del part, residissin allà dintre, amb comoditat i
higiene, s'alimentessin millor i estar controlades per infermeres. Aquestes
barraques també servien per a la tornada de les mares al camp amb els seus
fills.
11. Explica els mecenes i el sistema d’apadrinament i valora la seva
eficàcia . (5 línies)
Els mecenes són persones o associacions que col·laboren, amb diners, a què
es facin activitats d'ajuda social, i que aporten diners per a ajudar a les
persones necessitades.
El sistema d'apadrinament consistia a buscar persones de
Suïssa perquè col·laboressin amb donatius. La seva finalitat era que cada nen
que estava fora del seu lloc d'origen tingués un «padrí» que cuidés d'ell a
distància. Tot i així hi podien haver problemes perquè els padrins dels nens
estaven separats d'ells i al cap d'un temps és es podrien oblidar del fet
que tenien un nen apadrinat. Però aquest sistema va tenir un gran èxit, i molts
nens van ser apadrinats.
12. Què havíem fet per merèixer aquella vida? Només erem civils,
persones de carrer fidels a un govern legítim que vam fugir per salvar les
nostres vides. Diu la Remei Oliva. Què t’ha sorprès més de la seva
història?
Personalment el que més m'ha sorprès de la història de la Remei, és com va
tenir tanta valentia a suportar moments de tant pànic i por. Ella va ser una de
les persones d'Espanya que va haver de fugir de pressa i corrents de casa
seva. Afortunadament va aconseguir retrobar-se amb el seu marit, però un cop
a França, els van separar en els camps de refugiats. Dins del camp de
concentració quan ja feia uns mesos, se'n va adonar que estava embarassada!
Ella pensava que no podia néixer el seu fill en aquell camp, ja que moriria un
d'ells, la mare o el fill. Per sort, va poder anar a la Maternitat d'Elna, on va tenir
al seu fill, que li va dir Ramón.
Quan per fi estava feliç, tenia una bona vida tota la família sencera, la van
tornar a separar del seu marit, que va anar a treballar a les mines quan va
començar la 2a Guerra Mundial.
Finalment haig de remarcar que com l'Elisabeth Eidenbenz són dues dones a
recordar, ja que van lluitar i van demostrar el seu esforç per mantenir-se amb
vida i lluitar fins al final.
13. Per què van clausurar la Maternitat? Comenta la frase de Guy
Eckstein A vegades es necessari desobeir ordres per salvar vides ( pàg
112) Hi estàs d’acord? Què cal fer amb els refugiats que arriben a
Lesbos? Entregar-los a Turquia? Acollir-los? Quina relació hi veus entre
el tancament de la maternitat amb la situació actual de tenir les fronteres
tancades?
Tot va començar quan va esclatar la 2a Guerra Mundial l'Elisabeth acollia a
mares jueves que escapaven de la persecució nazi. El problema va sorgir quan
la Gestapo va anar a buscar a aquestes mares per tancar-les als camps
d'extermini.
L'Elisabeth va intentar amagar-les, i una vegada que la Gestapo va
anar a Maternitat l'Elisabeth va fer veure que allò era una seu suïssa llavors va
marxar. Però va continuar vigilant i visitant la Maternitat, fins que van descobrir
la veritat. Llavors, com que l'Elisabeth els havia mentit, i es resistia a entregar
les dones jueves, també se la van voler emportar. Va tenir temps de fugir cap al
seu país, com a conseqüència va haver de tancar la Maternitat.
A vegades és necessari desobeir ordres per salvar vides
Sí que hi estic d'acord per una banda, ja que si l'Elisabeth hagués fet cas a la
Gestapo s'haurien dut les dones més aviat. Però d'altra banda penso que si
reivindiques en solitari i no obeeixes pots causar-te problemes a tu mateix i als
que estan al teu voltant.
Actualment la situació dels refugiats és negre, ja que podríem acollir a moltes
més persones de les que hem acollit.
No els entregaria a Turquia, ja que si ho féssim, els estaríem entregant a la
mort. Allà el que trobarien serien bombardejos a tots llocs i ciutats destruïdes.
La relació que hi pot a ver és que les dones que estiguéssim embarassades no
van tenir la mateixa sort de parir en un lloc adient i que els refugiats es trobin
les fronteres tancades els provoca un sentiment de pèrdua perquè era l'única
oportunitat de poder començar una vida millor fora de les bombes i els
assassinats.
14. Al capítol que parla dels nens d’Elna m’ha cridat l’atenció sóm de
l’exili, com si això fos un país. Segons els drets dels infants tothom té
dret a tenir un país. Només podem assumir el traumatisme viscut si ens
enfrontem al nostre passat. Hi estàs d’acord? Raona-ho.
A la primera frase no hi estic d'acord, ja que l'exili no és cap país. Tu ets d'on
has nascut fins que per un motiu has d'exiliar cap a un altre.
I a la segona frase si hi estic d'acord. Penso que una manera d'assumir el
trauma viscut és afrontant el nostre passat, de manera que ens adonem del
que en realitat importa a la vida i et fa canviar.
15. Què t’ha agradat/ sorprès més del llibre?
Aquest llibre per mi ha sigut el primer que m'he llegit tant realista sobre la
guerra i la situació de persones que van estar en ella.
M'ha agradat molt que al final de capa capítol hi hagués l'explicació de
cadascuna de les persones sobre el que li va passar en aquella situació.
És un llibre que m'ha emocionat i que dóna una lliçó sobre la cara més
desagradable de la humanitat.
He recomanat aquest llibre als meus pares, i com jo s'han quedat sorpresos i
amb la llàgrima als ulls, ja que els seus pares van patir una situació com la de
la Remei, la Maria o la Joana.
Per contestar després de la sortida . Recorda que l’has d’entregar el 29
d’abril.
1. Fes una valoració de la sortida. (T’ha agradat? Val la pena fer-la? Estem
immunitzats contra les tragèdies col.lectives?...)
Aquesta sortida si m'ha agradat, ja que hem conegut a l'autora del llibre que
van llegir. Ens ha explicat com va començar aquesta persona a escriure sobre
l'exili de la gent més necessitades i les condicions més pèssimes.
També hem pogut veure i entrar dins la casa on van néixer 597 nens. On
l'Elisabeth va treballar de valent per tirar endavant a tots aquests nadons.
Personalment crec que sí que estem immunitzats contra les
tragèdies col·lectives perquè veien les guerres a la televisió i pensem que
nosaltres no estarem en aquesta situació de tanta pobresa i sofriment.
2. Posa una foto del viatge que sintetitzi per a tu el que ha estat aquest
sortida.
3. Si fossis un sirià, afganès, sudanès.... i haguessis de marxar al cap
d’una hora, què posaries a la maleta?
El primer que em passaria pel cap es alguna cosa relacionada amb la família,
perquè no se sap i ens haurem de separ per algun motiu al viatge.
Agafaria una foto de tota la família junta, incloent-hi els cosins, tiets... Ja que
també són molt importants per a mi a més a més que els meus pares.
Amb una motxilla posaria aquesta fotografia de la família, una altra dels meus
companys de classe per recordar-me'n d'ells i del professor que em va
ensenyar tot el que sé, el raspall de dents, sabó i roba còmode.
HISTORIAL :
Refugiats:
http://elpais.com/tag/refugiados/a
http://www.elmundo.es/sociedad/2016/10/13/57ff76ec46163f0c698b45fc.html
http://www.abc.es/espana/abci-espana-acabara-junio-586-refugiados-cuantos-
acogido-otros-paises-201606010219_noticia.html
https://www.softcatala.org/corrector/

More Related Content

What's hot

Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Julia Valera
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernismeBlancafort
 
Elements de la narració 2 eso
Elements de la narració 2 esoElements de la narració 2 eso
Elements de la narració 2 esoUIB
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimJulia Valera
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Julia Valera
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXArmand Figuera
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil PwpA Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil PwpLaura Casellas
 
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic lurdessaavedra
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanagemmaencamp
 
Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismefinamorenoo
 
Historia segle xix
Historia segle xixHistoria segle xix
Historia segle xixxgoterris
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadalluchvalencia
 
Unitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiUnitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiJulia Valera
 

What's hot (20)

Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
 
Elements de la narració 2 eso
Elements de la narració 2 esoElements de la narració 2 eso
Elements de la narració 2 eso
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIX
 
Els feliços anys vint
Els feliços anys vintEls feliços anys vint
Els feliços anys vint
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil PwpA Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
 
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTSLAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
 
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvisme
 
Historia segle xix
Historia segle xixHistoria segle xix
Historia segle xix
 
La renaixença
La renaixençaLa renaixença
La renaixença
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
Unitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiUnitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviii
 

Similar to Treball la maternitat d elna

Similar to Treball la maternitat d elna (20)

Treball la maternitat d'elna
Treball la maternitat d'elnaTreball la maternitat d'elna
Treball la maternitat d'elna
 
La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil EspanyolaLa Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola
 
Maternitat elna
Maternitat elnaMaternitat elna
Maternitat elna
 
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica MarginadaAbya Yala, L'Amèrica Marginada
Abya Yala, L'Amèrica Marginada
 
Manuel de Pedrolo
Manuel de PedroloManuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo
 
“La resistència” parla castellà i menja carn.
“La resistència” parla castellà i menja carn.  “La resistència” parla castellà i menja carn.
“La resistència” parla castellà i menja carn.
 
La corona valenciana
La corona valencianaLa corona valenciana
La corona valenciana
 
Guia de narrativa i novel·la. abril maig11
Guia de narrativa i novel·la. abril maig11Guia de narrativa i novel·la. abril maig11
Guia de narrativa i novel·la. abril maig11
 
Dossier alumnes'10 11
Dossier alumnes'10 11Dossier alumnes'10 11
Dossier alumnes'10 11
 
Ana Frank
Ana FrankAna Frank
Ana Frank
 
Sergio i Jose (Salvador Espriu)
Sergio i Jose (Salvador Espriu)Sergio i Jose (Salvador Espriu)
Sergio i Jose (Salvador Espriu)
 
L'aventura d'ultramar
L'aventura d'ultramarL'aventura d'ultramar
L'aventura d'ultramar
 
Llibret Falles 2013
Llibret Falles 2013Llibret Falles 2013
Llibret Falles 2013
 
Presentació del Vallès Oriental
Presentació del Vallès OrientalPresentació del Vallès Oriental
Presentació del Vallès Oriental
 
Presentació del Vallès Oriental
Presentació del Vallès OrientalPresentació del Vallès Oriental
Presentació del Vallès Oriental
 
Crèdit de síntesi
Crèdit de síntesiCrèdit de síntesi
Crèdit de síntesi
 
Guillem Agulló i Salvador (bàsic)
Guillem Agulló i Salvador (bàsic)Guillem Agulló i Salvador (bàsic)
Guillem Agulló i Salvador (bàsic)
 
Conte vinyoli2014 (1)
Conte vinyoli2014 (1)Conte vinyoli2014 (1)
Conte vinyoli2014 (1)
 
Poesia selvatana
Poesia selvatanaPoesia selvatana
Poesia selvatana
 
Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)
Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)
Ruta llibertària pels carrers del Raval (2015)
 

More from silvialeivagarcia (14)

Airport project
Airport projectAirport project
Airport project
 
Tema 2 biologia
Tema 2 biologiaTema 2 biologia
Tema 2 biologia
 
Cap d´ocell
Cap d´ocellCap d´ocell
Cap d´ocell
 
EDUCACIÓ FISICA ESCALFAMENT
EDUCACIÓ FISICA ESCALFAMENTEDUCACIÓ FISICA ESCALFAMENT
EDUCACIÓ FISICA ESCALFAMENT
 
Relato gemelas :0
Relato gemelas :0Relato gemelas :0
Relato gemelas :0
 
Independence day
Independence dayIndependence day
Independence day
 
Naturals planetes
Naturals planetesNaturals planetes
Naturals planetes
 
Javier marías
Javier maríasJavier marías
Javier marías
 
Malalties egipte 4
Malalties egipte 4Malalties egipte 4
Malalties egipte 4
 
La dona a_egipte 3
La dona a_egipte 3La dona a_egipte 3
La dona a_egipte 3
 
Island for sale
Island for saleIsland for sale
Island for sale
 
Amor de los quince años, marilyn
Amor de los quince años, marilynAmor de los quince años, marilyn
Amor de los quince años, marilyn
 
La dama del alba
La dama del albaLa dama del alba
La dama del alba
 
Javier marías
Javier maríasJavier marías
Javier marías
 

Treball la maternitat d elna

  • 1. La Maternitat d’Elna 1. Busca en un mapa tots els llocs que surten en el llibre i subratlla’ls en colors diferents segons siguin passos fronterers, poblacions per on van passar els republicans , camps de concentració i Elna. (Menera, Prats de Motlló, Arles de Tech, Banyuls, Figueres, La Jonquera, Sant Cebrià, Argelers, Brullà, Vernet i Ribesaltes) Camps: Sant Cebrià, Argelers, Arles de Tech, Prats de Molló, Vernet, Ribesaltes. Passos fronterers: el Pertús, coll de Belitres, La Jonquera, Menera. Poblacions per on van passar els republicans: Figueres, Banyuls 2. Busca una imatge de la Retirada. Explica què va ser. Sintetitza la fugida de la Remei i subratlla els adjectius ( entre 5 i 10 línies) Tot va començar a partir del 26 de gener de 1939 quan les tropes rebels del general Francisoo Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola ja estava arribant a la final i la victòria era de l'Exèrcit Rebel. Totes les persones que havien lluitat al costat de la legalitat democràtica que donaven suport a la República començaven un període de repressió i silenci. Per evitar aquesta
  • 2. situació de no llibertat, milers de ciutadans, tant com militars i civils van fugir i van deixar el treball, la casa i la família. El llibre comenta que mig milió de persones van fugir a França entre el 28 de gener i el 12 de febrer de 1939. La fugida de la Remei comença quan el seu germà li diu que li han deixat un camió per sortir cap a la frontera. El seu marit ja havia marxat. Va adonar-se'n del valor de les petites coses, va agafar mantes, roba i menjar, ja que el camió era descobert i estaven al mes de gener. Anaven per la carretera de la costa i veien a persones que anaven a peu i ells eren els privilegiats. Es topaven amb vaixells enemics i patien canonades. A Figueres va buscar al seu marit, Joan i havien de fer-se el passaport, aquella nit diu que va haver-hi dos bombardejos d'avions feixistes. Va travessar amb el seu germà la frontera gràcies a un company de regiment. Van arribar a la següent ciutat i es va trobar per fi amb el Joan, es van allotjar en una casa abandonada, ja que feia mesos que estaven separats. Explica que la gent que s'havia quedat sense gasolina, per no deixar els seus cotxes als enemics, agafaven les coses indispensables i els precipitaven pels penya-segats. Acaba dient que tot va ser molt ràpid i a la frontera els van preguntar si tenien armes. Ja passada la frontera la gent del poble els mirava amb tristesa i els oferien menjar i mantes. Des d'aquí els conduirien fins a la platja d'Argelers. 3. Fixa’t en les mirades, els rostres, el que porten.... Busca una imatge actual dels refugiats sirians. Descriu en 7-10 línies del que van sentir i senten totes les persones que han hagut de marxar per la força de casa seva. Afortunadament fins ara no he hagut de patir cap exili ni de casa ni país. Malgrat tot hi ha famílies que malauradament si han de marxar a la força de casa seva a causa de la guerra, en el cas dels refugiats sirians. Aquests refugiats no tenen un lloc còmode i agradable, ja que conviuen tots junts a un camp ple de persones tant, nens, mares, pares, avis... Senten dolor i rabia d'haver marxat del seu poble o ciutat per culpa d'una situació de guerra que ells no han triat ni molt menys. Han hagut de deixar-ho tot, perquè o hi feien o es quedaven a casa enterrats pels bombardejos.
  • 3. 4. Explica com era la platja d’Argelers , segons la Maria García. ( 5 líníes) Com és ara a questa platja? Explica que es van portar una gran sorpressa en veure el que tenien preparat els francesos. Es van trobar a un camp de concentració a la platja, envoltats de filferros de punxes i sorra. No van poder evitar plorar. El pitjor era que estaven a principis de febrer de 1939, molt fred i tramuntana que no els deixava caminar, i menys per la sorra. Acaba dient: Així va ser el nostre èxode i així va començar el nostre exili... 5. Què significà la repressió franquista segons Joana Pasqual? El marit de la Joana Pasqual ja estava a França amagat dels gendarmes que si el trobaven l'enviaven al camp de concentració de la platja d'Argelers. La Joana es va quedar a Barcelona amb els seus fills petits de sis i nou mesos i amb els seus sogres. Un dia va rebre notícies sobre on estava el seu marit, i va decidir anar a veure'l. Estava refugiat a una casa d'uns amics fornalers. La Joana a tornar a Barcelona per dir als seus sogres que intentarien tornar els dos a Barcelona i que cuides dels seus fills. Va tornar a França i es va quedar embarassada. Van treballar al cap de raïm perquè deien que qui treballés guanyaria un sou i papers per sortir. Van treballar i quan es va acabar la temporada van anar en autobús a recollir el que els permetia. Però, el conductor de l'autobús els va avisar que els esperaven els gendarmes per enviar-los a la presó. Llavors van saltar de l'autobús i van fugir. A un bar van arribar els gendarmes i els van portar a tots a la presó. Van separar homes i dones. Els seus amics fornalers es va fer d'avaladors per passar la nit i dutxar-se, però tornant l'endemà. Quan va tornar la van portar a Argelers. 6. Explica les condicions dels camps de concentació de les platges franceses. Descriu-les en 10 línies, a partir del que has llegit en el segon capítol.( condicions físiques, sanitàries, alimentació, malalties...) Quanta gent va entrar a França? Per que la Républica francesa no va respectar els principis d’Egalité, Fraternité i Liberté? Segons Remei Oliva no menjaven quasi res i es barallaven quan tiraven per sobre els filferros un tros de pa i els senegalesos es reien d'aquella escena. El camp feia tres quilòmetres d'amplada i mig d'allargada per 75.000 persones. Es van muntar una tenda els seus sogres, el seu marit i ells per suportar el fred. Els donaven llegums secs i bacallà salat. No tenien aigua potable. L'objecte més preuat que tenien era una palangana, on podien cuinar, fer les seves necessitats...
  • 4. Maria Garcia estava amb el seu xicot i uns amics. Els donaven pa dur bacallà, no tenien aigua i quan passava un camió ple no tenien amb què agafar-la. Van rentar un pot, on cuinaven, bevien i feien les seves necessitats. Tenien fora un riu, però no podien sortir. Amb la manca d'higiene van haver-hi paràsits. Els van traslladar a Sant Cebrià, ella estava embarassada i no volia que el seu fill nasqués en aquelles miserables condicions. Aquí van millorar les condicions de vida, ja que tenien barraques pel fred i la calor. De menjar els donaven llenties i a vegades queia tall. Als familiars que ja residien a França i tenien els papers els donaven sabó sense que ho sabessin els gendarmes. I finalment la Joana Pasqual tenien barraques velles, que van decidir netejar. Estaven dividits homes i dones. El seu home anava a netejar les latrines de les dones per veure-la. Fins que va anar a la maternitat per tenir al seu fill. Es va fer molt amiga de l'Elisabeth. Els primers quinze dies van travessar les fronteres mig milió de persones. Dones, nens i vells (170.000), militars (220.000), homes vàlids i civils (40.000), ferits (10.000) i total (440.000). No va respectar els drets coneguts per la comunitat internacional a uns soldats i a uns civils fidels a un govern legítim i democràtic com era la República espanyola. Els van tractar com predidiaris sense compassió humana ni governamental. 7. Qui era la senyoreta Isabel? Com era? Descriu-la a partir del que has llegit al llibre ( entre 10 i 15 línies) La senyoreta Isabel, en realitat és Elisabeth Eidenbenz, però va voler posar el seu nom en castellà perquè volia ajudar a les dones espanyoles refugiades que s'havien quedat embarassades. Ella havia sigut col·laboradora suïssa a Espanya durant la Guerra Civil. Quan va començar la repressió franquista, se'n va haver d'anar al seu país. Però ella, va voler ajudar als refugiats espanyols a França, i va decidir crear la Maternitat d'Elna. Amb aquesta fundació va ajudar moltes dones embarassades a sortir dels camps dels refugiats, i a què nasquessin els seus fills en millors condicions fora dels camps. Les va acollir al seu centre i les va cuidar. Per a totes aquestes mares, va ser com un àngel caigut del cel. En aquell temps, era una dona jove, però tenia un caràcter fort, i gràcies a aquest caràcter va mantenir la Maternitat durant diversos anys. També era molt simpàtica, i es jugava la vida per salvar la d'altres persones.
  • 5. 8. Què és el SCI? Quins projectes impulsà durant la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial que explica el llibre? ( 7-10 línies) El SCI és el Servei Civil Internacional que es va crear l'any 1920, i va tenir com a màxim impulsor a Pierre Cérésole. Era un grup suís que defensava que la pau no era només un ideal, sinó que es podia fer realitat si tothom es posava a treballar i si es creessin unes bases de solidaritat entre pobles que impedís noves guerres en el futur. Durant els anys de guerra, el SCI va impulsar projectes d'ajuda. Durant la Guerra Civil Espanyola, va organitzar accions d'ajuda humanitària a les víctimes. Diversos camions van anar a Espanya, plens d'articles sanitaris, aliments, roba, per ajudar a la població atacada per Franco, i més tard, van anar molts voluntaris suïssos, disposats a ajudar a nens i nenes, persones adultes, i tota aquella població afectada per la Guerra Civil. Van aconseguir traslladar a molta gent, la majoria nens, i allunyar-los del país, i també van crear menjadors socials, per alimentar als més afectats. Més tard, van impulsar un sistema d'apadrinament dels nens orfes, que consistia a buscar persones que col·laboressin amb petits donatius personalitzats: per a cada nen. I quan es va produir l'exili, els col·laboradors suïssos van anar als camps de refugiats per salvar als nens que havien quedat atrapats. També van ajudar durant la 2a Guerra Mundial, quan els nazis van ocupar França, s'encarregava d'acollir a dones embarassades, moltes d'elles jueves, perquè poguessin parir en llocs més adequats. Als nens nascuts de mares jueves, els hi posaven noms espanyols, i així era més difícil que la Gestapo trobés a aquests jueus i se'ls emportessin a camps de concentració o d'extermini. 9. Quins són els orígens de la maternitat i amb quins suports econòmics i materials comptà? ( 5 línies) La Maternitat d'Elna té el seu origen en l'Associació d'Ajuda als Nens en Guerra. Principalment, va ser creada per Elisabeth Eidenbenz, que va voler ajudar a les mares i nens exiliats, després d'haver de deixar el seu càrrec de voluntària a Espanya, quan el país va ser ocupat per Franco. L'Elisabeth va trobar una casa abandonada, on s'hi va instal·lar. Va obtenir 30000 francs suïssos de l'Associació de l'Ajuda Suïssa als Nens, perquè pogués rehabilitar la casa. Un cop rehabilitada, l'associació va dotar-la dels estris sanitaris i logístics necessaris. La Maternitat d'Elna, va rebre tots els aliments necessaris per als nadons i les seves mares a través dels corredors sanitaris de la Creu Roja Internacional. A la propietat, van poder crear un petit hort, d'on obtenien verdura i fruita fresca També es van comprar uns quants animals de granja, i la casa es va proveir d'homes per a la cura de l'hort i la
  • 6. granja. També van comprar llits, taules i tot el mobiliari amb l'ajuda econòmica de l'associació. Van rebre el roba de les campanyes de recollida que feien a les associacions, on s'obtenia roba de segona mà. Una associació noruega, va aportar una màquina de cosir, que va servir per a cosir els llençols per als nadons. 10. Què eren les barraques de transició ? Com eren? (4 línies) Les barraques de transició eren barraques que estaven en els camps de refugiats. La seva estructura era molt sòlida, amb sostres aïllants, el terra entarimat i disposava de llits i roba. Servien perquè les dones embarassades, durant les dues setmanes abans del part, residissin allà dintre, amb comoditat i higiene, s'alimentessin millor i estar controlades per infermeres. Aquestes barraques també servien per a la tornada de les mares al camp amb els seus fills. 11. Explica els mecenes i el sistema d’apadrinament i valora la seva eficàcia . (5 línies) Els mecenes són persones o associacions que col·laboren, amb diners, a què es facin activitats d'ajuda social, i que aporten diners per a ajudar a les persones necessitades. El sistema d'apadrinament consistia a buscar persones de Suïssa perquè col·laboressin amb donatius. La seva finalitat era que cada nen que estava fora del seu lloc d'origen tingués un «padrí» que cuidés d'ell a distància. Tot i així hi podien haver problemes perquè els padrins dels nens estaven separats d'ells i al cap d'un temps és es podrien oblidar del fet que tenien un nen apadrinat. Però aquest sistema va tenir un gran èxit, i molts nens van ser apadrinats. 12. Què havíem fet per merèixer aquella vida? Només erem civils, persones de carrer fidels a un govern legítim que vam fugir per salvar les nostres vides. Diu la Remei Oliva. Què t’ha sorprès més de la seva història? Personalment el que més m'ha sorprès de la història de la Remei, és com va tenir tanta valentia a suportar moments de tant pànic i por. Ella va ser una de les persones d'Espanya que va haver de fugir de pressa i corrents de casa seva. Afortunadament va aconseguir retrobar-se amb el seu marit, però un cop a França, els van separar en els camps de refugiats. Dins del camp de concentració quan ja feia uns mesos, se'n va adonar que estava embarassada! Ella pensava que no podia néixer el seu fill en aquell camp, ja que moriria un d'ells, la mare o el fill. Per sort, va poder anar a la Maternitat d'Elna, on va tenir
  • 7. al seu fill, que li va dir Ramón. Quan per fi estava feliç, tenia una bona vida tota la família sencera, la van tornar a separar del seu marit, que va anar a treballar a les mines quan va començar la 2a Guerra Mundial. Finalment haig de remarcar que com l'Elisabeth Eidenbenz són dues dones a recordar, ja que van lluitar i van demostrar el seu esforç per mantenir-se amb vida i lluitar fins al final. 13. Per què van clausurar la Maternitat? Comenta la frase de Guy Eckstein A vegades es necessari desobeir ordres per salvar vides ( pàg 112) Hi estàs d’acord? Què cal fer amb els refugiats que arriben a Lesbos? Entregar-los a Turquia? Acollir-los? Quina relació hi veus entre el tancament de la maternitat amb la situació actual de tenir les fronteres tancades? Tot va començar quan va esclatar la 2a Guerra Mundial l'Elisabeth acollia a mares jueves que escapaven de la persecució nazi. El problema va sorgir quan la Gestapo va anar a buscar a aquestes mares per tancar-les als camps d'extermini. L'Elisabeth va intentar amagar-les, i una vegada que la Gestapo va anar a Maternitat l'Elisabeth va fer veure que allò era una seu suïssa llavors va marxar. Però va continuar vigilant i visitant la Maternitat, fins que van descobrir la veritat. Llavors, com que l'Elisabeth els havia mentit, i es resistia a entregar les dones jueves, també se la van voler emportar. Va tenir temps de fugir cap al seu país, com a conseqüència va haver de tancar la Maternitat. A vegades és necessari desobeir ordres per salvar vides Sí que hi estic d'acord per una banda, ja que si l'Elisabeth hagués fet cas a la Gestapo s'haurien dut les dones més aviat. Però d'altra banda penso que si reivindiques en solitari i no obeeixes pots causar-te problemes a tu mateix i als que estan al teu voltant. Actualment la situació dels refugiats és negre, ja que podríem acollir a moltes més persones de les que hem acollit. No els entregaria a Turquia, ja que si ho féssim, els estaríem entregant a la mort. Allà el que trobarien serien bombardejos a tots llocs i ciutats destruïdes. La relació que hi pot a ver és que les dones que estiguéssim embarassades no van tenir la mateixa sort de parir en un lloc adient i que els refugiats es trobin les fronteres tancades els provoca un sentiment de pèrdua perquè era l'única oportunitat de poder començar una vida millor fora de les bombes i els assassinats.
  • 8. 14. Al capítol que parla dels nens d’Elna m’ha cridat l’atenció sóm de l’exili, com si això fos un país. Segons els drets dels infants tothom té dret a tenir un país. Només podem assumir el traumatisme viscut si ens enfrontem al nostre passat. Hi estàs d’acord? Raona-ho. A la primera frase no hi estic d'acord, ja que l'exili no és cap país. Tu ets d'on has nascut fins que per un motiu has d'exiliar cap a un altre. I a la segona frase si hi estic d'acord. Penso que una manera d'assumir el trauma viscut és afrontant el nostre passat, de manera que ens adonem del que en realitat importa a la vida i et fa canviar. 15. Què t’ha agradat/ sorprès més del llibre? Aquest llibre per mi ha sigut el primer que m'he llegit tant realista sobre la guerra i la situació de persones que van estar en ella. M'ha agradat molt que al final de capa capítol hi hagués l'explicació de cadascuna de les persones sobre el que li va passar en aquella situació. És un llibre que m'ha emocionat i que dóna una lliçó sobre la cara més desagradable de la humanitat. He recomanat aquest llibre als meus pares, i com jo s'han quedat sorpresos i amb la llàgrima als ulls, ja que els seus pares van patir una situació com la de la Remei, la Maria o la Joana.
  • 9. Per contestar després de la sortida . Recorda que l’has d’entregar el 29 d’abril. 1. Fes una valoració de la sortida. (T’ha agradat? Val la pena fer-la? Estem immunitzats contra les tragèdies col.lectives?...) Aquesta sortida si m'ha agradat, ja que hem conegut a l'autora del llibre que van llegir. Ens ha explicat com va començar aquesta persona a escriure sobre l'exili de la gent més necessitades i les condicions més pèssimes. També hem pogut veure i entrar dins la casa on van néixer 597 nens. On l'Elisabeth va treballar de valent per tirar endavant a tots aquests nadons. Personalment crec que sí que estem immunitzats contra les tragèdies col·lectives perquè veien les guerres a la televisió i pensem que nosaltres no estarem en aquesta situació de tanta pobresa i sofriment. 2. Posa una foto del viatge que sintetitzi per a tu el que ha estat aquest sortida.
  • 10. 3. Si fossis un sirià, afganès, sudanès.... i haguessis de marxar al cap d’una hora, què posaries a la maleta? El primer que em passaria pel cap es alguna cosa relacionada amb la família, perquè no se sap i ens haurem de separ per algun motiu al viatge. Agafaria una foto de tota la família junta, incloent-hi els cosins, tiets... Ja que també són molt importants per a mi a més a més que els meus pares. Amb una motxilla posaria aquesta fotografia de la família, una altra dels meus companys de classe per recordar-me'n d'ells i del professor que em va ensenyar tot el que sé, el raspall de dents, sabó i roba còmode. HISTORIAL : Refugiats: http://elpais.com/tag/refugiados/a http://www.elmundo.es/sociedad/2016/10/13/57ff76ec46163f0c698b45fc.html http://www.abc.es/espana/abci-espana-acabara-junio-586-refugiados-cuantos- acogido-otros-paises-201606010219_noticia.html https://www.softcatala.org/corrector/