A vegades, les històries es creuen en el temps per a enviar un missatge. Les històries de la Sara i el Ratón són les d’éssers explotats i vexats, que fins i tot arribaren a veure les seues presons com a un refugi, un clau roent al que s’agafaren per a fugir del que els esperava a fora. Les seues també són les històries de dos cadàvers exposats per a mostrar fins a on arriben els abusos fonamentats en prejudicis com el racisme o l’especisme.

1. Venus i Mart. Sara Baartman i Ratón.
A vegades, les històries es creuen en el temps per a enviar un missatge. Les històries de la Sara i el
Ratón són les d’éssers explotats i vexats, que fins i tot arribaren a veure les seues presons com a
un refugi, un clau roent al que s’agafaren per a fugir del que els esperava a fora. Les seues també
són les històries de dos cadàvers exposats per a mostrar fins a on arriben els abusos fonamentats
en prejudicis com el racisme o l’especisme.
Eva Benet publicà al seu perfil de Facebook la història de Sara Baartman1, la membre més
famosa del poble khoikhoi (que, per a donar més força a aquest missatge del temps, estava
estretament lligat al poble san, amb el qual formen el grup khoisan). L’home embalsamat després
de morir i que acabà convertit en el negre de Banyoles2era un cap tribal san.
La
gent
khoikhoi
fou
rebatejada pels colons i
colones bòer de Sud-àfrica
amb
el
nom
pejoratiu
d’hottentots, que en idioma
afrikaans significa persones
queques,
tartamudes. Fou
pels idiomes khoisan i d’altres
pobles sud-afrincans, que
incorporen
centenars
d’esclafits fets amb la llengua
com a sons consonàntics. El
poble khoikhoi no lluità
contra la colonització blanca,
però això no lliurà la seua gent
de ser esclavitzada.
No sabem el nom de Sara
Baartman, batejada així per la
gent que l’explotà. Esclava a
prop de Ciutat del Cap des de
que es quedà òrfena, estava en
mans d’una família terratinent
bòer quan aparegué en la seua
vida AlexanderDunlop, metge
Història de la Sara Baartman. Figura exposada al Museu.
militar britànic i tractant
d’animals africans pels circs
europeus. Dunlop la convencé
per a que viatjara a Anglaterra i aconseguí els permisos necessaris. Ella marxà sense voler mirar
enrere: pel que sembla, sempre va trobar que res del que li passava a Europa era pitjor del que li
esperava si tornava a Sud-àfrica.
Dunlop veié un filó en les característiques físiques de Sara. Com moltes dones khoikhoi, molt més
que els homes, tenia molta acumulació de greix al voltant de les natges (esteatopígia). També tenia
el que la ciència racista del XIX batejà com adavantal hotentot: una elongació dels llavis menors,
que poden arribar a penjar fins a 10cm de la vulva (llavis menors allargats o sinus pudoris). Arribà
a Londres el 1810, amb 21 anys, on la convertiren en un objecte d’exhibició conegut com La Venus
hotentot.
Sara, amb la cara pintada, es movia i ballava sobre una plataforma, per a cridar encara més
l’atenció cap als seu físic. Per unes monedes més, la gent la podia tocar. S’acabava d’abolir el tràfic
de persones esclaves des d’Àfrica cap a l’Imperi Britànic3, i el moviment antiesclavista aconseguí
NedoBandam, Historia y cultura de los pueblos negros, 09/01/2013, Historia de Sarah Bartman, la Venus
hottentot, http://www.nedobandam.com/historia-de-sarah-bartman-la-venus-hottentot/
2 Animalisme CAT, 14/12/2010, Humans a les vitrines, http://animalismecat.blogspot.com.es/2010/12/humans-lesvitrines_12.html
3 Slave Trade Act de 1807.
1

2. generar un debat que portà Dunlop i la Sara davant dels tribunals. Ella declarà que tot ho feia
voluntàriament i rebutjà l’oferta de l’AfricanAssociation per a ser repatriada.
Aconseguí eixir de Londres amb un nou agent, un domador de circ anomenat Réaux que la portà a
París el setembre de 1814. Continuà amb les mateixes representacions fins que l’espectacle
començà a perdre públic i aleshores, segons algunes fonts, Sara es dedicà al treball sexual. També
s’havia deixat examinar al Museu Nacional d’Història Natural de París, on rebutjà els diners que
l’oferiren alguns d’aquells homes blancs per a que els permetera examinar la seua vagina (que,
durant aquelles sessions, es cobria amb un davantal de tela). Els gravats de la Sara que han arribat
fins hui són el fruit d’aquells treballs.
Mirades morboses. Cartell a París i caricatura anglesa.
Quan arribà a París ja feia temps que estava alcoholitzada, i el clima europeu li acabà passant
factura. Morí sola, el 29 de desembre de 1815, amb només 25 anys. Patia una malaltia inflamatòria
que és molt probable que fóra pneumònia (algunes fonts assenyalen cap a la verola o la sífilis).
El naturalista GeorgeCurvier era un dels que l’havia conegut al Museu Nacional d’Història
Natural. La descrigué com a una dona intel·ligent amb bona memòria, que parlava perfectament el
seu idioma i l’afrikaans, i que tenia bones nocions d’anglès i francès. També va dir, però, que
mostrava caràcters simiescs. Participà en la dissecció del cadàver, al que li tragueren un motlle de
guix com era costum. També li tragueren l’esquelet, el cervell i els òrgans sexuals, que s’exhibiren
al Museu juntament amb la reproducció del cadàver treta d’aquell motlle.
Les protestes contra l’etnocentrisme i el racisme que representaven aquestes restes es succeïren
fins el 1976, quan les retiraren definitivament de l’exposició i les abandonaren als magatzems del
Museu, i després vingué la lluita per a tornar-les a Àfrica. La poetessa khoisan Diana Ferrus li
escrigué el poema He vingut per a portar-te a casael 1978. Amb la fi de l’apartheid i la victòria
electoral del Congrés Nacional Africà de 1994, s’obriren les negociacions amb les autoritats
franceses. El 2002, 187 anys després de la mort de Sara Baartman, les seues restes foren
soterrades a prop d’on nasqué, a la ciutat de Hankey (província del Cap Oriental).
Maria Isona publicava la pàgina del llibre de festes de Sueca que anuncia, pel 3 de setembre a les
20:00 i a l’Ateneu Suec del Socors, la presentació del cos embalsamat del bou de llegenda
Ratón4. La seua llegenda5 era la d’un bou assassí: havia matat dues persones i havia ferit 5 més i,
cada vegada que el feien eixir a les places i carrers, generava l’expectativa morbosa de més
enganxades greus entre la gent que l’esperava, com qui espera la sang d’un gladiador modern.
Programa
de
festes
de
Sueca
(la
Ribera
Baixa)
2013. II
Setmana
Taurina,
http://www.sueca.es/sites/sueca.portalesmunicipales.es/files/Programa%20festes%202013.pdf
5 Animalisme CAT, 12/09/2011, Ratón, http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/09/raton.html
4
p.
18.

3. Si la Sara preferia el circ als abusos de l’esclavitud a Sud-àfrica, el Ratón preferia qualsevol cosa al
que li esperava als bous al carrer. En una entrevista, un treballador de la ramaderia contava que
Ratón s’amagava entre els altres bous i vaques cada vegada que sentia el motor dels camions de
transport. Cercava protecció en les reixes i el fil d’aram que el condemnaven, per a intentar fugir
del que li esperava als pobles del País Valencià on es torturen bous, on es fan bous al carrer.
Ratón morí el 24 de març de 2013, amb 13 anys. L’espremeren fins a l’última gota de vida: pocs
dies abans, havia eixit a la plaça de tortures de València en la fira de Falles 6. I qui el va
esprémer era el suecà Gregorio de Jesús. Aquest torero retirat i ramader és qui organitza la
setmana taurina de Sueca, ciutat que recuperà la tortura dels bous amb l’actual equip de govern
municipal i on s’exposarà el cos dissecat de Ratón.
Segurament, darrere de l’exposició de Ratón està el somni gens amagat de Gregorio de Jesús. Vol
aconseguir de les institucions públiques els molts diners que costaria clonar el bou. Vol que
nosaltres paguem aquest projecte per a que ell puga tindre més bous que explotar fins a l’última
gota de viuda i a preu d’or, venent el morbo de la llegenda de Ratón. Gregorio de Jesús i
AlexanderDunlop són el Mercuri i Plutó, déus del comerç i de la mort, de la Venus Negra, deessa
de la bellesa i de l’amor, i del bou convertit en un fals Mart, déu de la lluita i de la guerra
destructiva.
La fi de Ratón encara no ha arribat i, el que és molt pitjor, la de tots els bous i vaques que pateixen
la tortura taurina a les places i els carrers, ni la de tots els animals esclavitzats pels humans. Per a
ells també val el poema de Diana Ferrus7:
Levante-EMV, 25/03/2013, Muere el toro Ratón. http://www.levante-emv.com/comunitatvalenciana/2013/03/24/muere-toro-raton/984370.html
7 I’ve come to take you home – home, remember the veld? The lush green grass beneath the big oak trees, the air is cool
there and the sun does not burn. I have made your bed at the foot of the hill, your blankets are covered in buchu and
mint, the proteas stand in yellow and white and the water in the stream chuckle sing-songs as it hobbles along over
little stones.
6

4. He vingut per portar-te a casa. “Casa”: recordes la sabana? L’herba verda sota dels grans
roures, on l'aire és més fresc i el sol no crema. T’he fet el llit als peus del turó, les mantes estan
cobertes de butxu8i menta, les protees són grogues i blanques, i l'aigua del corrent somriu i canta
les seues cançons entre les pedretes.
He vingut per treure’t de la misèria, lluny dels ulls curiosos del monstre fet per l’ésser humà que
viu en la foscor, amb les seues urpes imperialistes que diseccionaren el teu cos a poc a poc, que
comparà la teua ànima amb la de Satanàs i que es declarà ell mateix el déu per excel·lència!
He vingut per calmar el teu cor pesat. T’oferisc el
meu pit per a la teua ànima cansada. Et cobriré la
cara amb els palmells de les meues mans. Et
passaré els llavis pel coll. Els meus ulls festejaran
la teua bellesa, i cantaré per a tu perquè t’he vingut
a portar la pau.
He vingut per portar-te a casa, on les antigues
muntanyes criden el teu nom. T’he fet el llit als peus
del turó, les mantes estan cobertes de butxu i
menta, les protees són grogues i blanques. He
vingut per portar-te a casa, on cantaré per tu
perquè m’has portat la pau.
Tomba de la Sara a Sud-àfrica.
I have come to wretch you away –away from the poking eyes of the man-made monster who lives in the dark, with his
clutches of imperialism, who dissects your body bit by bit, who likens your soul to that of Satan and declares himself
the ultimate god!
I have come to soothe your heavy heart. I offer my bosom to your weary soul. I will cover your face with the palms of
my hands. I will run my lips over lines in your neck. I will feast my eyes on the beauty of you and I will sing for you
for I have come to bring you peace.
I have come to take you home, where the ancient mountains shout your name. I have made your bed at the foot of the
hill, your blankets are covered in buchu and mint, the proteas stand in yellow and white. I have come to take you home
where. I will sing for you for you have brought me peace.
8 Planta aromàtica amb flors del gènere Agathosma. Les protees també són flors de Sud-àfrica.