La telemedicina (TM) està millorant l'atenció a l'ictus agut en les zones més aïllades on no és possible oferir tractaments en fase aguda. La connexió remota entre hospitals comarcals i hospitals especialitzats permet l’avaluació experta d’un neuròleg des de qualsevol punt del territori, i la derivació preseleccionada de pacients que puguin beneficiar-se de tractaments en fase aguda. En el nostre centre terciari d’ictus (CTI) es realitzen tractaments intraarterials (IA) a pacients admesos directament o bé derivats des d’altres hospitals comarcals amb o sense TM.

1. Un any de Pla de salut, un esforç col·lectiu
30 de novembre – 1 de desembre 2012
Impacte de la telemedicina en el maneig de pacients candidats
a tractament endovascular
Autors: Marc Ribó, Marta Rubiera, Estela Sanjuan, Jorge Pagola, Carlos A. Molina
Email: cmolina@vhebron.net
Introducció
La telemedicina (TM) està millorant l'atenció a l'ictus agut en les zones més aïllades on no és possible
oferir tractaments en fase aguda. La connexió remota entre hospitals comarcals i hospitals especialitzats
permet l’avaluació experta d’un neuròleg des de qualsevol punt del territori, i la derivació
preseleccionada de pacients que puguin beneficiar-se de tractaments en fase aguda. En el nostre centre
terciari d’ictus (CTI) es realitzen tractaments intraarterials (IA) a pacients admesos directament o bé
derivats des d’altres hospitals comarcals amb o sense TM.
Objectius
Avaluar els beneficis de la TM en la selecció i derivació de pacients amb ictus aguts candidats a rebre
tractaments endovasculars.
Material i mètodes
Es van estudiar diferents pronòstics segons l'origen dels pacients: admissió directa a l’hospital (AD), TM
vinculat Hospital (TMH: 2 centres) o Hospitals sense TM (nonTMH: 7 centres).
Resultats
Durant un període de 2 anys, 119 pacients van rebre tractament endovascular. La seva procedència fou:
AD 74 (63,1%), TMH 25 (20,5%), nonTM 20 (16,4%). No hi va haver diferències en les característiques
basals, com l'edat (71 / 71,6 / 66,5, p = 0,25), NIHSS basal (18,5 / 19/18; p = 0,57) i l'ús previ de tPA
intravenós (56,5%, 56,5%, 57,9%; p = 0,95). La taxa de recanalització (Tici 2a) va ser similar en tots
els grups (75%, 66,6%, 68,4%, p = 0,682). Els pacients transferits de TMH van presentar una millora
clínica similar (50% vs 52,8%, p = 0,51) i bon resultat funcional (31,6% vs 36%, p = 0,722) que els
pacients AP. Per contra, els pacients procedents de nonTMH van presentar menor grau de millora clínica
(27,8%) i un resultat funcional menys bo (5,6%;) que els pacients TMH (p = 0,019 / p = 0,046) i AD (p =
0,05 / p = 0,013). Els pacients transferits de TMH tenien significativament un temps inferior fins a l’inici
del tractament IA (47 vs 69 minuts, p = 0,047).
Conclusions impacte en els objectius del Pla de salut
L’ús de la TM en l’avaluació i selecció de pacients per a procediments endovasculars millora l'eficiència
en la gestió de temps i pot beneficiar els resultats a curt i llarg termini en els pacients que reben
tractament de reperfusió intra-arterials.
Organitza: