Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
Decàleg 2014: "Com estalviar amb criteri clínic"Jordi Varela
10 estratègies per millorar resultats i estalviar amb criteri clínic.
Després d'una revisió exhaustiva de la bibliografia "Right Care" i de les recomanacions dirigides a evitar pràctiques clíniques de poc valor, s'ha elaborat un decàleg d'estratègies per reduir actuacions clíniques que avui són objecte de polèmica. Aquestes 10 estratègies s'inspiren en la iniciativa "Triple Aim" fomentada pel Institute for Healthcare Improvement d'EUA.
La telemedicina (TM) està millorant l'atenció a l'ictus agut en les zones més aïllades on no és possible
oferir tractaments en fase aguda. La connexió remota entre hospitals comarcals i hospitals especialitzats
permet l’avaluació experta d’un neuròleg des de qualsevol punt del territori, i la derivació
preseleccionada de pacients que puguin beneficiar-se de tractaments en fase aguda. En el nostre centre
terciari d’ictus (CTI) es realitzen tractaments intraarterials (IA) a pacients admesos directament o bé
derivats des d’altres hospitals comarcals amb o sense TM.
El moviment Right Care al món: conceptes i tendènciesJordi Varela
Presentació al workshop "El moviment Right Care a Catalunya: debat d'estratègies". Organitzat per la Secció de gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària el dia 20 de juny de 2014 a CASAP de Castelldefels
Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
Decàleg 2014: "Com estalviar amb criteri clínic"Jordi Varela
10 estratègies per millorar resultats i estalviar amb criteri clínic.
Després d'una revisió exhaustiva de la bibliografia "Right Care" i de les recomanacions dirigides a evitar pràctiques clíniques de poc valor, s'ha elaborat un decàleg d'estratègies per reduir actuacions clíniques que avui són objecte de polèmica. Aquestes 10 estratègies s'inspiren en la iniciativa "Triple Aim" fomentada pel Institute for Healthcare Improvement d'EUA.
La telemedicina (TM) està millorant l'atenció a l'ictus agut en les zones més aïllades on no és possible
oferir tractaments en fase aguda. La connexió remota entre hospitals comarcals i hospitals especialitzats
permet l’avaluació experta d’un neuròleg des de qualsevol punt del territori, i la derivació
preseleccionada de pacients que puguin beneficiar-se de tractaments en fase aguda. En el nostre centre
terciari d’ictus (CTI) es realitzen tractaments intraarterials (IA) a pacients admesos directament o bé
derivats des d’altres hospitals comarcals amb o sense TM.
El moviment Right Care al món: conceptes i tendènciesJordi Varela
Presentació al workshop "El moviment Right Care a Catalunya: debat d'estratègies". Organitzat per la Secció de gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària el dia 20 de juny de 2014 a CASAP de Castelldefels
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Dr.Trueta. Lluïsa Garcia.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUJT, considerats AHC.
Les malalties de l'aparell locomotor ocupen el 30 per cent del temps assistencial dels metges d'atenció primària i són la segona causa d'IT per contingència comuna (61 % per mal d’esquena). Millorar la continuïtat assistencial transformant un model d'atenció fragmentada en un model d'atenció multidisciplinària (AP: metges de primària, infermeria, rehabilitació, i AE: COT, reumatologia, clínica del dolor) basat en la protocol•lització del procés.
Les estratègies dirigides a reduir el temps fins a l'inici de la trombòlisi en l'ictus agut haurien d’incloure la identificació, diagnòstic i tractament dels pacients a les ambulàncies del SEM abans de la seva arribada a Urgències de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH).
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Dr.Trueta. Lluïsa Garcia.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUJT, considerats AHC.
Les malalties de l'aparell locomotor ocupen el 30 per cent del temps assistencial dels metges d'atenció primària i són la segona causa d'IT per contingència comuna (61 % per mal d’esquena). Millorar la continuïtat assistencial transformant un model d'atenció fragmentada en un model d'atenció multidisciplinària (AP: metges de primària, infermeria, rehabilitació, i AE: COT, reumatologia, clínica del dolor) basat en la protocol•lització del procés.
Les estratègies dirigides a reduir el temps fins a l'inici de la trombòlisi en l'ictus agut haurien d’incloure la identificació, diagnòstic i tractament dels pacients a les ambulàncies del SEM abans de la seva arribada a Urgències de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH).
MPOC és un trastorn que causa gran morbiditat i mortalitat. S'estima que, cada any, moren a Espanya més de 18.000 persones a causa de la MPOC. Es per això que s'ha avaluat l'adherència terapèutica al tractament amb inhaladors en malalts amb MPOC majors
de 75 anys en el servei d HD de l HTVC.
Institut Català de la Salut
L’hemodiàlisi dels pacients ingressats a l’HTVC, centre de referència de la Regió
Autors: G Masdeu, A Piñol, JR Vázquez, I Salvadó, MT Compte, P Angelet
a/e: gmasdeu.ebre.ics@gencat.cat
Sanitària Terres de l’Ebre, n’implicava el trasllat a la UH de l’HSCJ. Anualment, 80
pacients havien de ser traslladats una mitjana de 3 cops durant el seu ingrés.
Durant els trasllats interhospitalaris, s’han demostrat alteracions fisiològiques en el
38% de pacients greus i una anàlisi prospectiva evidencià fins un 34% d’efectes
adversos.
Els circuits hospitalaris ambulatoris de diagnòstic ràpid de pacients amb malalties potencialment greus ofereixen als equips d’atenció primària (EAP) de Salut una via ràpida d’atenció preferent, eviten visites a urgències i estades hospitalàries, i disminueixen els temps diagnòstics i l’inici de tractaments dels pacients. Els circuits de diagnòstic ràpid ambulatori per a sospita de patologies greus concretes (neoplàsia de pulmó, còlon, mama…) s’han anat desplegant en tots els hospitals de Catalunya. En canvi, existeix una realitat més irregular respecte el desplegament d’aquests circuits per a pacients amb malalties potencialment greus encara no classificables.
The liaison nurse at the Hospital Clinic of Barcelona. A description of the project as it was in the year 2008. The liaison nurse was dedicated to manage patients at risk as an intermediary between primary care and hospital care. Language: Catalan
La implantació de dispositius d’accés subcutani (reservoris) per l’administració de quimioteràpia en pacients amb neoplàsies, és una tècnica habitual que minimitza de forma important els problemes que el tractament comporta.
Un cop acabat els cicles de tractament, aquests dispositius necessiten manteniment continuat basat en la heparinització periòdica, tècnica que habitualment es realitza als serveis d’Oncologia dels hospitals. La heparinització és una tècnica poc complexa, que no requereix d’una infraestructura i materials molt especialitzats i pot ser realitzada pels professionals d’infermeria de l’A. Primària amb formació adequada.
Generalitzar l’aplicació de l’ecografia clínica a l’AP, de forma progressiva. Augmentar la resolució dels metges de família, la seva competència en ecografies de baixa complexitat i acostar la realització d’aquestes proves a l’Atenció Primària, apropant-la als pacients, per millorar l’aprofitament dels ecògrafs actualment instal•lats i que estan al 20-30 % del seu potencial.
Espirometria de qualitat. Dr. Joan Escarrabill. Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori.
Jornada tècnica de digitalització d'espirometries, organitzada pel Pla Director de Malalties de l'Aparell Respiratori, PDMAR i la Fundació TicSalut el 11 de novembre de 2013
El mes de juliol de 2012 va entrar en funcionament la Unitat d’Atenció a la Cronicitat i Complexitat (UACC) de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de PER treballar en col•laboració amb els equips d’atenció primària (EAP), hospitals i residències geriàtriques de la comarca del Bages, per tal d’establir aliances entre els diferents proveïdors sanitaris, censar els pacients crònics complexos (PCC), i ampliar el model d’atenció dels pacients en situació de “final de la vida”.
Els pacients crònics complexos (PCC) generen molts contactes amb recursos
sanitaris i socials. En les transicions entre nivells hi ha més risc d’esdeveniments adversos.
A l’hospital l‘impacte major en ingressos i reingressos es deu a desestabilització d’ IC i MPOC.
Unitat de Diabetis, Endrocrionologia i Nutrició (UDEN) a la Regió de Girona, ...Societat Gestió Sanitària
Mercè Fernàndez. Servei Endocrinologia. Hospital Josep Trueta de Girona. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
La Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG) es constitueix el 1996 com un equip únic d’endocrinòlegs amb assistència endocrinològica bàsica a nivell de comarques gironines i activitat supraespecialitzada a nivell de l’Hospital Dr. Josep Trueta. El 2006 es procedeix a la seva reestructuració.
Cal establir estratègies per satisfer les necessitats dels pacients en relació amb els seus
tractament farmacològics i amb la seguretat en l’ús dels medicaments, i per garantir la
sostenibilitat del sistema.
L'empresa Karinter presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Safe Patient Handling and Movement (SPHaM) presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Arjohuntleigh presenta solucions per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Quvitec presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Presentació d'introducció de la Jornada d'Ajuts a Menors per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Programa de la Jornada que pretén generar un espai de coneixement compartit sobre equips de treball que disminueixen el nombre de transferències manuals i/o l’esforç necessari per a la mobilització del pacient com a element clau per a la prevenció de lesions osteomusculars del personal sanitari.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Dpt. d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
El Programa Pacient Expert Catalunya® (PPE-CAT®) té com a objectiu promoure canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia mitjançant l’intercanvi de coneixements i experiències entre un igual (el pacient expert) i la resta de pacients d’un grup amb la mateixa malaltia.
C
El personal del Centro de Atención Primaria Dr. Guillermo Masriera, de Vilassar de
Mar; estudio en la primera semana de noviembre del 2011; estudio descriptivo
transversal sobre prevalencias y actitudes del personal del CAP en relación al
tabaquismo. Se realiza encuesta según Danilo (2003)/Masfer(2004). Análisis
estadístico por el test χ².
Les TIC estan transformant profundament la societat i la nova relació “professional de la salut-pacient”, més d’igual a igual, n’és una prova més. Internet és un recurs a l’abast de tothom que cal aprofitar tot potenciant l’educació de la ciutadania en l’ús d’informació de qualitat en temes de salut. A l’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre informació se salut de qualitat a Internet.
L’activitat física està considerada com un dels determinants de la salut amb major influència sobre
la morbimortalitat de la població. Per aquest motiu, i aprofitant que l’Ajuntament de Mataró ofereix
els itineraris de l’”A peu, fem salut!”, els professionals de l’EAP Mataró-6 van organitzar unes rutes
saludables per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar.
Dins del programa d’atenció a la cronicitat s’implanta en el territori el programa de gestió de casos. Durant la
implementació sorgeix la necessitat d'elaborar un procés estandarditzat d'actuació.
L’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre qualitat de la informació relacionada amb temes de salut a Internet. Per conèixer quin ús d’Internet fan els professionals de la salut es passà una enquesta.
MN Internet i salut que en pensa i com l'utilitza el personal sanitari d'un EAP
Joan XXIII. Acollida Prequirúrgica.pdf
1. Un any de Pla de salut, un esforç col·lectiu
30 de novembre – 1 de desembre 2012
Núm. Pòster: 138
UNITAT D’ACOLLIDA PREQUIRÚRGICA
Autors: Anguera Saperas, Laura; Rodriguez Guias, Esther; Cedó -Vallés, Montse; Seró Ariza, Anna.
Email: languera.hj23.ics@gencat.cat
INTRODUCCIÓ
La Unitat d’Acollida Prequirúrgica (UAP) va iniciar el seu funcionament al Novembre de 2010. En un principi es
va crear per falta de llits a l’hospital i això podia ocasionar la suspensió d’algunes intervencions quirúrgiques
(IQ). Posteriorment la UAP es va anar adaptant per poder ingressar els pacients el mateix dia de la IQ.
En el moment de d'ingrés a la UAP es realitza la preparació adient a cada intervenció i pacient.
OBJECTIUS
Millorar la qualitat del model assistencial.
Avaluar els resultats obtinguts durant els anys 2011-2012.
Reduir despeses i estada hospitalària.
MATERIAL I MÈTODES
Estudi quantitatiu, descriptiu i longitudinal.
Període d’estudi: des de 1/01/11 fins 31/10/12. Població: pacients amb IQ el mateix dia de d'ingrés hospitalari.
Criteris d’exclusió: Pacients amb IQ. de neoplàsies de l’aparell digestiu i boca, cirurgia pancreàtica,
cistectomies, cirurgia vascular, i amb Diabetis Mellitus amb H A1c >7 o glucèmia basal >300mg/dL.
Variables: pacients ingressats en la UAP, edat, sexe, tècniques d’infermeria (col·locació de catèter perifèric,
analítica, EGG, Rx i proves creuades), temps d’estada a la UAP, especialitats mèdiques i IQ suspeses.
Anàlisi de les dades mitjançant SPSS versió15.0.
RESULTATS 6,28%
10,02%
Durant el període d’estudi de la UAP van ingressar
3.063 pacients. Durant el 2011 van ser de 1382 8,94% 15,40%
ALTRES URO ORL NRC
pacients. Des de l’1/01/2012 fins al 31/10/2012 de 1681.
L’edat mitja durant el període d’estudi va ser de 52,64
GINE CTO COT CGD
anys. El pacient amb més edat era de 96 anys i el més 12,57% 7,98%
petit de 9 mesos. El 55,28% van ser homes.
L’estada mitja d’espera dels pacients a la UAP va ser de 5,67% CPE CMF
2 hores i 30 minuts. 17,46% 11,37%
Els pacients ingressat segons l’especialitat quirúrgica es 4,30%
Gràfic 1
mostra en el gràfic 1.
45,00%
40,00%
35,00%
MEDICACIÓ Les variables relacionades amb les tècniques
30,00%
25,00%
RX d’infermeria es mostren en el gràfic 2.
20,00% ECG A un 3,35% dels pacients ingressats se’ls va
15,00%
ANÀLISIS DE SANG
suspendre la IQ. Per problemes del propi pacient es
10,00%
CATETER PERIFÈRIC
van suspendre 32 IQ, per problemes a quiròfan 72 i
5,00%
3 per altres motius.
0,00% PROVES CREUADES
Gràfic 2
CONCLUSIONS IMPACTE EN ELS OBJECTIUS DEL PLA DE SALUT
La unitat ha augmentat la seva activitat durant l’any 2012 que pot ser deguda a la confiança dels diferents
professionals i dels bons resultats obtinguts durant el 2011.
Aquesta unitat redueix l’estada hospitalària, disminuint per tant el cost que aquests ingressos li suposen l’hospital.
L’hospital no ha suspès cap IQ relacionada a la falta de llits hospitalaris.
Organitza:
