Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Dr.Trueta. Lluïsa Garcia.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUJT, considerats AHC.
Decàleg 2014: "Com estalviar amb criteri clínic"Jordi Varela
10 estratègies per millorar resultats i estalviar amb criteri clínic.
Després d'una revisió exhaustiva de la bibliografia "Right Care" i de les recomanacions dirigides a evitar pràctiques clíniques de poc valor, s'ha elaborat un decàleg d'estratègies per reduir actuacions clíniques que avui són objecte de polèmica. Aquestes 10 estratègies s'inspiren en la iniciativa "Triple Aim" fomentada pel Institute for Healthcare Improvement d'EUA.
Decàleg 2014: "Com estalviar amb criteri clínic"Jordi Varela
10 estratègies per millorar resultats i estalviar amb criteri clínic.
Després d'una revisió exhaustiva de la bibliografia "Right Care" i de les recomanacions dirigides a evitar pràctiques clíniques de poc valor, s'ha elaborat un decàleg d'estratègies per reduir actuacions clíniques que avui són objecte de polèmica. Aquestes 10 estratègies s'inspiren en la iniciativa "Triple Aim" fomentada pel Institute for Healthcare Improvement d'EUA.
El moviment Right Care al món: conceptes i tendènciesJordi Varela
Presentació al workshop "El moviment Right Care a Catalunya: debat d'estratègies". Organitzat per la Secció de gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària el dia 20 de juny de 2014 a CASAP de Castelldefels
La fragilitat, una clau per abordar el tractament de les persones grans a l'a...Societat Gestió Sanitària
Jordi Amblas, especialista en geriatria a Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic i a la Càtedra de Cures Pal•liatives de la Universitat de Vic i professor associat de la Universitat de Girona.
Sessió: L'impacte de la fragilitat a l'atenció primària de salut
Barcelona, 25 de gener de 2017
S'estima que aproximadament el 35% de les consultes a Urgències d'Oncologia són de baixa complexitat, tot i que poden requerir una atenció i/o procediment amb caràcter preferent. Des d'aquesta premissa sorgeix la Consulta d'Atenció Immediata -CAI- com a dispositiu de suport a l'atenció continuada del pacient oncològic.
Les malalties de l'aparell locomotor ocupen el 30 per cent del temps assistencial dels metges d'atenció primària i són la segona causa d'IT per contingència comuna (61 % per mal d’esquena). Millorar la continuïtat assistencial transformant un model d'atenció fragmentada en un model d'atenció multidisciplinària (AP: metges de primària, infermeria, rehabilitació, i AE: COT, reumatologia, clínica del dolor) basat en la protocol•lització del procés.
- Objectius de l’abordatge de les llistes d’espera.
- Marc normatiu.
- Evolució de les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques
- Intervencions quirúrgiques
- Intervencions quirúrgiques garantides
- Intervencions quirúrgiques amb major llista d’espera
- ...
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Verge de la Cinta. Blanca Cuevas.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVC, considerats AHC.
Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
The liaison nurse at the Hospital Clinic of Barcelona. A description of the project as it was in the year 2008. The liaison nurse was dedicated to manage patients at risk as an intermediary between primary care and hospital care. Language: Catalan
El moviment Right Care al món: conceptes i tendènciesJordi Varela
Presentació al workshop "El moviment Right Care a Catalunya: debat d'estratègies". Organitzat per la Secció de gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària el dia 20 de juny de 2014 a CASAP de Castelldefels
La fragilitat, una clau per abordar el tractament de les persones grans a l'a...Societat Gestió Sanitària
Jordi Amblas, especialista en geriatria a Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic i a la Càtedra de Cures Pal•liatives de la Universitat de Vic i professor associat de la Universitat de Girona.
Sessió: L'impacte de la fragilitat a l'atenció primària de salut
Barcelona, 25 de gener de 2017
S'estima que aproximadament el 35% de les consultes a Urgències d'Oncologia són de baixa complexitat, tot i que poden requerir una atenció i/o procediment amb caràcter preferent. Des d'aquesta premissa sorgeix la Consulta d'Atenció Immediata -CAI- com a dispositiu de suport a l'atenció continuada del pacient oncològic.
Les malalties de l'aparell locomotor ocupen el 30 per cent del temps assistencial dels metges d'atenció primària i són la segona causa d'IT per contingència comuna (61 % per mal d’esquena). Millorar la continuïtat assistencial transformant un model d'atenció fragmentada en un model d'atenció multidisciplinària (AP: metges de primària, infermeria, rehabilitació, i AE: COT, reumatologia, clínica del dolor) basat en la protocol•lització del procés.
- Objectius de l’abordatge de les llistes d’espera.
- Marc normatiu.
- Evolució de les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques
- Intervencions quirúrgiques
- Intervencions quirúrgiques garantides
- Intervencions quirúrgiques amb major llista d’espera
- ...
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Verge de la Cinta. Blanca Cuevas.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVC, considerats AHC.
Gestió, qualitat i deshumanització - Jordi VarelaJordi Varela
V Jornada Comitè assistencial: "Una medicina sense sostre? Què ens ha passat? Deshumanització i Medicina: disseccionant les causes" Parc Sanitari Sant Joan de Déu - 24 de maig de 2017
The liaison nurse at the Hospital Clinic of Barcelona. A description of the project as it was in the year 2008. The liaison nurse was dedicated to manage patients at risk as an intermediary between primary care and hospital care. Language: Catalan
Ponència a càrrec de Carles Humet, director mèdic de l'Hospital de Barcelona, en el marc de la sessió L'oportunitat d'introduir la figura dels hospitalistes a les plantes d'hospitalització, celebrada el 13 de febrer de 2019 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària i la Societat Catalanobalear de Medicina Interna.
MPOC és un trastorn que causa gran morbiditat i mortalitat. S'estima que, cada any, moren a Espanya més de 18.000 persones a causa de la MPOC. Es per això que s'ha avaluat l'adherència terapèutica al tractament amb inhaladors en malalts amb MPOC majors
de 75 anys en el servei d HD de l HTVC.
Institut Català de la Salut
Sessions tècniques del CSC - 17 de març de 2016: "Què sabem de l'activitat domiciliària dels professionals sanitaris".
Presentació a càrrec de ebastià Santaeugènia, cap del servei de Geriatria i Cures Pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials (BSA).
Revisión de la evidencia alrededor de la Hospitalización domiciliaria. Charla compartida con Antonia Baraldés Jefe de Servicio de Medicina Interna de Altaia (Manresa).
Sesión impartida en el marco de la reunión de la Sociedad Catalana de Gestión Sanitaria en la Academia de Ciències Mèdiques de Catalunya..
Presentació a famílies i professionals de la tasca desenvolupada des de l'Hospital de Dia de Castelló de la Plana amb infants amb diagnòstic de càncer.
Creació d’un quadre de comandament(QC) setmanal amb informació individualitzada sobre els episodis de reingrés (Eina: Business Objects). S’indica si els reingressos han estat per EPOC i ICC, així com dels dies d’estada hospitalària dels dos episodis i del número de dies que han passat entre els dos episodis. També s’informa si el pacient està identificat com PCC (Pacient Crònic Complexe) o MACA (Malaltia Crònica Avançada). També es recull la necessitat de prealt després del primer ingrés. El QC es difon setmanalment a tot els membres del grup de treball i a tots els caps de servei de HUGTiP.
Institut Català de la Salut
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
L'empresa Karinter presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Safe Patient Handling and Movement (SPHaM) presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Arjohuntleigh presenta solucions per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Quvitec presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Presentació d'introducció de la Jornada d'Ajuts a Menors per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Programa de la Jornada que pretén generar un espai de coneixement compartit sobre equips de treball que disminueixen el nombre de transferències manuals i/o l’esforç necessari per a la mobilització del pacient com a element clau per a la prevenció de lesions osteomusculars del personal sanitari.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Dpt. d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
El Programa Pacient Expert Catalunya® (PPE-CAT®) té com a objectiu promoure canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia mitjançant l’intercanvi de coneixements i experiències entre un igual (el pacient expert) i la resta de pacients d’un grup amb la mateixa malaltia.
C
El personal del Centro de Atención Primaria Dr. Guillermo Masriera, de Vilassar de
Mar; estudio en la primera semana de noviembre del 2011; estudio descriptivo
transversal sobre prevalencias y actitudes del personal del CAP en relación al
tabaquismo. Se realiza encuesta según Danilo (2003)/Masfer(2004). Análisis
estadístico por el test χ².
Les TIC estan transformant profundament la societat i la nova relació “professional de la salut-pacient”, més d’igual a igual, n’és una prova més. Internet és un recurs a l’abast de tothom que cal aprofitar tot potenciant l’educació de la ciutadania en l’ús d’informació de qualitat en temes de salut. A l’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre informació se salut de qualitat a Internet.
L’activitat física està considerada com un dels determinants de la salut amb major influència sobre
la morbimortalitat de la població. Per aquest motiu, i aprofitant que l’Ajuntament de Mataró ofereix
els itineraris de l’”A peu, fem salut!”, els professionals de l’EAP Mataró-6 van organitzar unes rutes
saludables per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar.
Dins del programa d’atenció a la cronicitat s’implanta en el territori el programa de gestió de casos. Durant la
implementació sorgeix la necessitat d'elaborar un procés estandarditzat d'actuació.
L’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre qualitat de la informació relacionada amb temes de salut a Internet. Per conèixer quin ús d’Internet fan els professionals de la salut es passà una enquesta.
Presentació de Maria Iborra, infermera en cures pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noemí Gómez, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Vicky Sanchez, infermera del servei d'endoscòpies de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noelia Leal i Silvia Ortigosa, infermeres de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mireia Fernández, Infermera Pràctica Avançada IPA-FCC i Membre del Comité de Nafres Complexes de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Jaime Bataller, infermer especialista de família i comunitària de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mª José Sabariego, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Teresa Pujadas i Mónica Góme, infermeres referents de l’Equip d’Atenció Residencial de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Valentina Suarez i Sara Calmaestra, infermera de salut mental i educadora social de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
A.4 Programa d'atencio a la crisi (PAC) (Jornada Infermeria)
AHC. Hospital Dr.Trueta de Girona
1. Ascendim a noves fites per Créixer, Innovar i Millorar en Salut, tot utilitzant
el Coneixement acumulat, la Implicació de les persones i Mètode adient per cadascuna, cercant les Sinergies necessàries
Projecte:
CIMS
Alternatives Hospitalització
Convencional (AHC)
M. Lluïsa Garcia Garrido
2. AHC_ HUJT
Unitat de Curta Estada (UCE)
Hospitalització a Domicili (HaD)
Unitat d’observació d’urgències (UOU)
Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR)
Hospital de Dia Polivalent (HdD)
Unitat de Subaguts
Pág. 2
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
3. AHC_ HUJT
Unitat de Curta Estada (UCE)
Hospitalització a Domicili (HaD)
Unitat d’observació d’urgències (UOU)
Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR)
Hospital de Dia Polivalent (HdD)
Unitat de Subaguts
Pág. 3
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
4. Unitat d’Observació d’Urgències _ UOU
8 llits
Monitoritzats
50% ingrés, prèvia administració de
tractament amb drogues o VNI
Unitats de destí: UC, Cardiologia, MIV, MI,
NCR
Unitat de semícritics
Únic hospital de la regió amb MI
Pág. 4
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
5. Unitat d’Diagnòstic Ràpid _ UDR
Per especialitats (neoplàsies).
MI (general) perfil geriàtric; pacients més
joves amb malaltia oncològica que debuta
sense poder orientar el tumor primari.
Circuit ràpid de proves diagnòstiques
invasives amb ingrés a hospital de dia.
Pág. 5
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
6. Hospital d’Dia _ HdD
UDEN
Polivalent
Proves diagnòstiques
Tractaments puntuals programats durant
aguditzacions o de risc de descompensació
Visites per a valoració i/o diagnòstic
Pág. 6
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
7. Unitat de subaguts
SEGURETAT EN LA DERIVACIÓ DIRECTA A
UNA UNITAT DE SUBAGUTS DES DEL SERVEI
D’URGÈNCIES D’UN HOSPITAL
UNIVERSITARI DE REFERÈNCIA
Bosch Fabregas, M. (CENTRE SOCIOSANITARI MUTUAM GIRONA),
Vazquez Mendoza, S. (HOSPITAL UNIVERSITARI DE GIRONA DR. JOSEP TRUETA),
Abellan Antolin, J. (HOSPITAL UNIVERSITARI DE GIRONA DR. JOSEP TRUETA),
Rondon Osorio, E. (CENTRE SOCIOSANITARI MUTUAM GIRONA),
Agustí Sastre, A. (CENTRE SOCIOSANITARI MUTUAM GIRONA),
Juan Pastor, A. (HOSPITAL UNIVERSITARI DE GIRONA DR. JOSEP TRUETA)
Pág. 7
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
8. Desenvolupament de l’estudi
Objectiu: Analitzar la seguretat de la derivació a una unitat de subaguts (US) d’un
CSS des de el Servicio de Urgències (SUH) d’un hospital universitari de referència.
Material i Mètode:
Tipus d’estudi: retrospectiu comparatiu.
Lloc: Hospital de Girona Doctor Josep Trueta (HJDJT), hospital universitari de
referència de la província de Girona, i el CSS Mutuam Girona, centre sociosanitari
que disposa d’una unitat de subaguts (US).
Pacients: Tots els pacients ingressats en la US en el període comprés entre 1 de
gener de 2011 i 31 de desembre 2012.
Grups de pacients segons procedència: grup 1 (subaguts), procedents del SUH, i
grup 2 o grup control (post-agudos), procedents de los serveis d’hospitalització
(SH).
Variables: edat i sexe, procedència, diagnòstic, escales geriàtriques, estades
mitjanes, destí a l’alta i mortalitat durant l'episodi. S'expressa les dades en xifres
absolutes, DE i percentatges.
Anàlisis estadístic, s'utilitza el test de X2 i l’anàlisi de variança. Significació
estadística p<0.05. SPSS versió 20.0.
Pág. 8
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
9. Resultats
Inclusió: 192 pacients, 113 procedien del SUH i 79 de les Unitats d’H
Grup 1
Estada mitja
Escala Emina
p
85,09 ± 6,88
75,51 ± 14,22
< 0,01
12,3 dies ± 7,92
14,1 dies ± 9,19
ns
Grup 1
Edat
Grup 2
Grup 2
p
74,64 risc mig/alt
49,18 risc mig/alt
< 0,01
59,43 % c. alta
68,64 % c. alta
< 0,01
63,75 D. total
32,22 D. total
< 0,01
Grup 1
Grup 2
p
Retorn Domicili
8,23 %
1,51 %
< 0,01
R. Hospitalització
64,70 %
63,76 %
ns
Mortalitat
18,82 %
15,18 %
ns
I. Charlson
Barthel
El Grup 1, el 75 dels casos (66,66 %) els diagnòstics estaven relacionats amb patologies
cròniques (respiratòries o cardiocirculatòries)
Alternatives l’Hospitalització Convencional :
El Grup 2, només 29 casos (37,97 a%)
4 de juliol 2013
Pág. 9
10. Conclusions
La derivació a la US directament des del SUH la
converteix en una AHC.
En comparació amb els pacients post-aguts, les
principals diferències, en el nostre cas radiquen en:
la diferent tipologia (persones més grans; amb major
proporció de patologia crònica; amb major
dependència; major risc de presentar úlceres però
amb menor cormobilitat).
Els paràmetres d’eficàcia són similars en els dos
grups, en canvi la mortalitat és major en el grup de
pacients derivats des dels SUH.
Pág. 10
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
11. Model d’atenció del pacient crònic a la
comunitat
El model va dirigit a la població que
presenta una patologia crònica, susceptible
de presentar una complexitat o no, en el seu
procés o situació de salut i/o que requereix
una continuïtat de cures.
Pág. 11
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
12. Objectius
Millorar en el control i seguiment dels pacients crònics.
Minimitzar l’impacte sobre el servei d’urgències.
Reduir el nombre d’ingressos per agudització.
Escurçar les estades hospitalàries.
Millorar la qualitat de vida i la supervivència dels pacients crònics.
Augmentar la satisfacció dels pacients i els seus cuidadors.
Augmentar l’autocura del pacient vers la seva patologia i la
confiança vers els professionals que l’acompanyen en el procés.
Incrementar la interrelació entre els professionals dels diferents
àmbits assistencials i la seva satisfacció.
Pág. 12
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
13. ATENCIÓ AL PACIENT CRÒNIC: MODEL D’ATENCIÓ INTEGRADA
HOSPITAL - ATENCIÓ PRIMÀRIA
MODEL ORGANITZATIU ASSISTENCIAL
ATENCIÓ PRIMÀRIA
MODEL ORGANITZATIU ASSISTENCIAL
ATENCIÓ ESPECIALITZADA
UCA
- 2 Inf. Clíniques
- 1 Inf. ostomia
- 1 Inf. UFISS
- PADES
MPOC
IC
INTERCONSULTA UCA
Des d’AP (Social / Sanitària)
Des del servei d’hospitalització
Des d’urgències
Des de la sessió clínica
Des de la família
1 metge
2 inf.
- 1 Inf. Enllaç
- 2 Treballadores socials
MILLORAR
L’ATENCIÓ
AL PACIENT
COMPLEXE
INTERVENCIONS
EFECTIVES
Valoració:
Barthel, Pfeiffer, Tirs,
Barber, Charlson
Identificació diagnòstica:
Z-73.9 Malalt fràgil
Z-74 ATDOM
Z-59.3 Institucionalitzats
INFERMERES
GESTORES
7 ABS TRUETA
(pacients > 65 anys)
MILLORAR LA
DETECCIÓ DEL
PACIENT FRÀGIL
LLISTAT CAPTACIÓ
SAP – Motius d’ingrés
CERCAR INFORMACIÓ
e-CAP
VALORACIÓ PACIENT
Barthel previ
TIRS
Charlson
Perfil QUIRÚRGIC
(si reuneix un criteri)
Pròtesi ortopèdia (PTM/PTG)
Amputació
Ferida quirúrgica (a valorar)
Ostomia (Traqueo/URO/Intestí)
Perfil MÈDIC
(si reuneix un criteri)
PISA
ICTUS
Si reuneix un criteri:
Barthel previ ≤ 55% (p. quirúrgic)
Barthel actual ≤ 55% (p. mèdic)
TIRS ≥1
Charlson ≥ 4
INFERMERA
GESTORA de
casos > 4
criteris
- > 65 anys
- Pluripatologia
(nivell 1)
- Polimedicació
- Dependència
- Alteracions
cognitives
- Multiingressos
- Caigudes recents
- Cuidador amb
capacitat limitada
INFERMERA
CLÍNICA
- Pacients d’alt risc
(nivell 2)
- Processos aguts
amb promoció de
l’autocura
- Patologies en
pacients en risc
- Processos de baixa
prevalència (ELA,
lesions medulars)
- Pla terapèutic avançat
- Seguiment clínic i
terapèutic
- Control de factors de
risc
- Revisió criteris
ATDOM
- Trucades telefòniques
dijous
- Vacunació de la grip
SÍ
UCA
Pág. 13
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
14. Unitat de Continuïtat Assistencial _ UCA
METGE
METGE
CARDIO
CARDIO
METGE MI
METGE MI
METGE
METGE
PADES
PADES
PISA_IC
PISA_IC
PISA_PRC
PISA_PRC
UFISS
UFISS
PADES
PADES
GERIATRIA
GERIATRIA
NRC
NRC
NRL
NRL
METGE
METGE
PNML
PNML
METGE
METGE
MFiC
MFiC
METGE
METGE
NRL // NRC
NRL NRC
INFERMERES ESPECIALITZADES II TREBALL SOCIAL:
INFERMERES ESPECIALITZADES TREBALL SOCIAL:
ATENCIÓ ESPECIALITZADA ii ATENCIÓ PRIMÀRIA
ATENCIÓ ESPECIALITZADA ATENCIÓ PRIMÀRIA
Pág. 14
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
15. Unitat de Continuïtat Assistencial _ UCA
METGE
METGE
CARDIO
CARDIO
PISA_IC
PISA_PRC
METGE
PISA_IC
PISA_PRC
METGE
Atenció interdisciplinar. Seguiment i
PNML
PNML
coordinació a l’alta
UFISS
UFISS
PADES
PADES
METGE MI
Organització, assistència funcional i
METGE MI
METGE
METGE
GERIATRIA
GERIATRIA
estructurada, seguiment dels pacients
MFiC
MFiC
segons les GPC, protocols d’actuació.
Detecció i Captació Proactiva.
NRC
METGE
NRC
METGE
METGE
METGE
7x24
PADES
PADES
NRL // NRC
NRL
NRL NRC
NRL
Gestió dels pacient al recurs més
adequat.
Formació en les TICS.
INFERMERES ESPECIALITZADES II TREBALL SOCIAL:
INFERMERES ESPECIALITZADES TREBALL SOCIAL:
ATENCIÓ ESPECIALITZADA ii ATENCIÓ PRIMÀRIA
ATENCIÓ ESPECIALITZADA ATENCIÓ PRIMÀRIA
Pág. 15
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
17. MODEL ORGANITZATIU ASSISTENCIAL ATENCIÓ PRIMÀRIA
MILLORAR
L’ATENCIÓ AL
PACIENT
COMPLEXE
MILLORAR LA
DETECCIÓ DEL
PACIENT FRÀGIL
INTERVENCIONS
EFECTIVES
INFERMERES GESTORES
INFERMERA
GESTORA de
casos > 4 criteris
- > 65 anys
- Pluripatologia (nivell 1)
- Polimedicació
- Dependència
- Alteracions cognitives
- Multiingressos
- Caigudes recents
- Cuidador amb capacitat
limitada
INFERMERA
CLÍNICA
- Pacients que no
compleixen els 4
criteris de complexitat.
- Processos aguts amb
continuïtat de cures
- Patologies crònics
descompensats amb
una patologia
prevalent.
- Valoració: Barthel,
Pfeiffer, Tirs,
Barber, Charlson
- Identificació
diagnòstica:
Z-73.9 Malalt fràgil
Z-74 ATDOM
Z-59.3
Institucionalitzats
- Pla terapèutic avançat
- Seguiment clínic i
terapèutic
- Control de factors de
risc
- Revisió criteris ATDOM
- Trucades telefòniques
dijous
- Vacunació de la grip
Pág. 17
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
18. MODEL D’ATENCIÓ AL PACIENT CRÒNIC
Gestió coordinada territorial basada en el procés
Severitat
Cures
pal·liatives
Gestió de
casos greus
i complexos
Atenció
Sociosanitaria
Atenció
Infermera
Especialitzada Gestora de
Casos
Atenció
Primària de
Salut
Infermera
Gestora
Clínica
Gestió de la
patologia
Centre de salut
Suport a l’autocura
Ambulatori
CCEE hospital
Hospitalització amb internament
Promoció i prevenció
Hospitalització domiciliària
Programa atenció domiciliària
Tipus de tractament
Pág. 18
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
19. Població diana
Pacients amb un patró definit de comorbilitat o pluripatologia, amb
múltiples ingressos hospitalaris no programats o múltiples visites a
urgències.
Pacients amb malalties neurològiques o processos de baixa
prevalença però que necessiten un abordatge específic i diferenciat,
per exemple els pacients AVC, les ELA, etc.
Persones grans amb situació d’alta fragilitat que necessiten
accedir a diferents dispositius: interconsulta a unitats específiques,
etc.
Atenció en processos de baixa prevalença duent a terme un paper
capacitador. Per exemple: fisioteràpia als pacients lobectomitzats,
cures de pacients ostomitzats etc.
Persones sense suport familiar i amb poca capacitat d’autocura.
Persones amb dificultat d’abordatge i contínuum que necessiten
un gran nombre de coordinacions i intervencions interdisciplinaries.
Pág. 19
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
20. Criteris de Complexitat :
4 o més dels següents criteris
≥ 65 anys
≥ 4 patologies cròniques
≥ 5 fàrmacs o
Psicofàrmacs de forma
contínua
Procés terminal
Índex de Barthel: ≤ 55
Pfeiffer: ≥ 5 errors
2 o més ingressos no
planificats per exacerbació
en els últims 12 mesos.
3 o més visites a urgències
en els últims 12 mesos.
Viure sol o amb cuidadors
amb capacitat limitada (>75
anys, Lawton & Brody ≤ 5 en
dones o ≤ 3 en homes).
Unitats d’atenció a la complexitat clínica als equips de salut. Aplicació del model de gestió de casos a l’atenció primària de salut. Institut
Català de la Salut. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 2010.
Pág. 20
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
21. Infermeres Gestores
Casos (IGC):
Pacients que compleixen 4
o més criteris de complexitat.
Problemàtica social
Important.
Clínica (IGCL):
Pacients en rics de
complexitat que no compleixen
els 4 criteris
Gestió de patologia crònica
(IC, PRC, neurològic, etc.).
Processos de baixa
prevalença
Cures complexes.
Pág. 21
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
22. Atenció Primària
Captació:
Captació Proactiva
Captació Proactiva (UCA)
Programa PiSA (PRC i IC)
Professionals de l’ABS
Derivació / Consulta:
Metge / Infermera de l’AP
Metge / Infermera de l’AE
TS, PADES, UCE...
Valoració i Seguiment:
IGC
IGCL
En col·laboració de l’EAP
Pág. 22
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
23. Resultats UCA
Período: 1 de enero al 31 de diciembre
2012
4.679 registres de valoració de casos
n= 3471 pacients
n= 1317 pre-altes (registre e-cap)
Edat mitja dels pacients amb pre-alta: 76
anys
Pág. 23
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
24. PRE-ALTA: ATENCIÓ ESPECIALITZADA
Nº pre-altes
%
El mateix dia
202
15,3 %
Pre-alta: 24 a 48 h.
200
15,1 %
Pre-alta: 48 a 72 h.
167
12,6 %
Pre-alta > 72 hores
748
56,7 %
n = 1317
Pág. 24
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
26. RESULTADOS PRE-ALTA ATENCIÓN
PRIMARIA
INTÈRVAL HORES CÀLCUL REAL
Vàlids
Percentatge Percentatge
Freqüència Percentatge
vàlid
acumulat
MATEIX DIA
257
27,1
27,1
27,1
24 HORES
240
25,3
25,3
52,5
78
8,2
8,2
60,7
24-48 HORES
48-72 HORES
88
9,3
9,3
70,0
> 72 HORES
284
30,0
30,0
100,0
Total
947
100,0
100,0
El 70 % dels contactes que realitza l’AP ho fa abans de les 72 hores
El 70 % dels contactes que realitza l’AP ho fa abans de les 72 hores
Pág. 26
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
27. Pla de futur
Incloure tots els programes i professionals que
actuen
específicament
sobre
pacients amb
patologies cròniques sota un únic paraigües.
Posar en valor el conjunt de funcions de la UCA.
Millorar els registres i les alertes a la història
d’aquests pacients.
Potenciar la telemedicina.
Potenciar l’atenció al domicili.
Millorar el suport a les residències.
Ampliar la disponibilitat de llits de subaguts.
Pág. 27
Alternatives a l’Hospitalització Convencional : 4 de juliol 2013
Editor's Notes
Molts de vosaltres sabeu que estem immers en un projecte que es diu CIMS, de treball conjunt ICS Girona i IAS, el proveïdor de serveis sanitaris de Salt, on hi ha una gerència única, tot i mantenint les respectives titularitats jurídiques, i amb uns canvis importants en el model de gestió que, entre altres coses, tindrà repercussió en el tema que tractem avui. De fet un dels primers grups de treball d’aquest projecte ha estat el grup del procés d’alternatives a l’hospitalització per a pacients amb patologies cròniques que en aquest moment està en la fase de definició d’accions i que començarà el seu desplegament operatiu a partir del setembre. Però avui parlarem de quina és la realitat actual i del passat més proper en relació a les alternatives a l’hospitalització al Hospital Josep Trueta i a la seva àrea d’influència.
Us poso aquesta informació introductòria per tal de que quedi clar que som conscients de que quan parlem d’AHC parlem d’unitats estructurades com som aquestes, la UCE, HaD, UOU, UDR, HdD, unitat de subaguds.
En aquest sentit he de remarcar que l’HJT i el seu entorn immediat no ha fet una aposta clara de desenvolupament de les AHC, tot i que ja veureu que tenim experiència en totes elles, a excepció de l’Hospitalització a Domicili. Potser la raó fonamental és que s’ha optat per impulsar accions directes sobre l’Hospitalització Convencional (reducció de l’estada mitjana) i programes que garanteixen les altes segures basades en la continuïtat assistencial, així com accions per tal de poder prestar millor una atenció al pacient crònic en la comunitat.
La Unitat de Curta Estada va ser tancada l’any 2010 per mal resultats de Gestió Clínica.
L’Hospitalització a Domicili, nosaltres apostem per què l’AP es faci càrrec de l’atenció domiciliària amb totes les seves conseqüències. Per tant, tampoc disposem d’aquesta estructura tal i com s'entén que és la HaD.
La unitat d’observació d’urgències de l’HJT s’apropa més a una unitat de semicrítics que a una Unitat d’Observació clàssica. El fet de que sigui l’únic hospital de la regió amb UCI i UCO fa que molt sovint pacients amb requeriments d’unitats especials siguin atesos a urgències en les primeres 12-24 h. Les altes xifres d’ingrés són degudes a això.
Les unitats de diagnòstic ràpid han evolucionat cap a unitats de diagnòstic de neoplàsia, organitzades per especialitat, quedant unes UDR més polivalents, de MI.
La Unitat de Diabetes, Endicronologia i Nutrició (UDEN) és un model territorial on tots els professionals són coordinats des de l'Hospital i presten servei a tots els hospitals comarcals de la Regió Sanitària i als Equips d'Atenció Primària. El seu hospital de dia ha provocat que els ingressos d’END s’hagin reduït de tal manera que, a excepció de la cetoacidosis diabètica (CAD) i la síndrome hiperosmolar, pràcticament no ingressen pacients amb complicacions agudes de la Diabetes mellitus.
A l’hospital de dia medicoquirúrgic es fan visites terapèutiques a pacients amb patologis crònica i observació de pacients amb proves diagnòstiques invasives evitant l’ingrés.
Congrés nacional de la Sociedad Española de Urgències (SEMES) juny de 2013.
La UCA és una unitat funcional integrada per diferents equips interdisciplinars que asseguren un abordatge integral del PC, garantint una fàcil accessibilitat als diferents dispositius creats per la seva atenció i entre els diferents nivells assistencials.
L’objectiu de la UCA és garantir la continuïtat assistencial dels pacients hospitalitzats que requereixen una continuïtat de cures; garantir la continuïtat del pacient crònic y coordinar la gestió de casos.
L’estructura de la UCA:
Infermeres Clíniques dels diferents programes existents de seguiment i controls de pacients crònics.
Infermeres Gestores de Casos d’AP.
Treballadores socials
Personal Administratiu
La gestió de casos (GC) és una activitat complexa que requereix un coneixement d’expert i, per un altre costat, el desenvolupament d’unes activitats molt precises (Jones, 2002).
Metodologia utilitzada:
Identificació dels PCC
Pacients amb IC / PRC
Valoració integral del pacient des del propi domicili
Pla d’intervenció segons els protocols d’actuació propis i les GPC.
Aquestes intervencions de pràctica clínica es realitzen en el domicili.
Suport amb l’AE, els programes de seguiments de pacients crònics.