20160505 fac medicina bcn

1
Per què i com formem
en Ciències de la Salut?
Barcelona, 5 de maig de 2016
Joan Escarrabill MD PhD
Programa d’Atenció a la Cronicitat.
Hospital Clínic .
Director Pla Director de les Malalties de l’Aparell
Respiratori (PDMAR)
Director científic de l’Observatori de les Teràpies
Respiratòries a Domicili (ObsTRD). FORES.
Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
XIV JORNADES DE DOCÈNCIA DELS ENSENYAMENTS
DE LA FACULTAT DE MEDICINA

2
BMJ 2014;349:g6881
Visita de pacients a
l’“Hospital Global”
Barcelona
Singapur Londres
New York
Consulta al Departament
d’Eutanàsia per discrepàncies
amb els familiars
Pacient de 96 anys amb
demència, diàlisi i insuficiencia
cardíaca
Visites al
Departament de
Genètica Clínica

3
BMJ 2014;349:g6881
Visites al
Departament
de Psiquiatria
Ha duplicat la seva mida
en els darrers anys
Pacients “digitalòlics”:
nen de 5 amys que
manipula perfectament
el darrer gadget però
que encara no parla.
Visites a la
Clínica 40
Pacients amb BMI > 40
Finalment agafo l’avió per tornar a casa…

4
BMJ 2014;349:g6881
…després d’un llarg dia de feina…
…sobre tot quan tens 74 anys

Processos crònics
5
Emocions
Fracàs
múltiples
òrgans
Trastorns
cognitius
GenèticaEstils de vida
Tecnologia
Dilemes ètics

Marc de referència per a la formació
(hipòtesi)
6
Naturalesa
del problema
Impacte
social Perspectiva del
pacient
Medicina de
precisió
1 2
3
4

Problemes recargolats
(wicked problems)
 No tenen una formulació definitiva.
 No se sap quan s’han resolt.
 Les solucions no són
“verdaderes/falses” sino més aviat
“millor/pitjor”
 Sempre hi ha més d’una explicació i
més d’una alternativa
 Cada problema és un símptoma d’un
altre
9
Policy Sciences 1973;4:155-169
2014
La solució requereix conèixer el
context cultural i social i només
es poden abordar a través
d’equips multidisciplinars

Canvis profunds en les necessitats
formatives
10
Capacitat per a desenvolupar
prototips més que no pas estudis
pilot
Processos iteratius en lloc de processos
liniales, amb molta tecnologia
Treball en equip
Cal redefinir el
paper de
l’especialista

(hipòtesi)
11
Naturalesa
del problema
Impacte
pacient
Medicina
de precisió
1 2
3
4

Medicina de precisión
12 NEJM 2015;372:793-5
Medicina de precisió = aproximació
innovadora a la prevenció i tractament
de malalties que té en compte les
diferències individuals en relació amb
els gens, l’ambient i l’estil de vida.
Del risc poblacional al
risc individual

13
2011
Knowledge
Network of Disease
Nova taxonomia de
les malalties
Suport a la presa
de decisions (TIC’s)
Canvis profunds en
el model educatiu

14
Acad Med. 2010; 85:498–506
Nou currículum

(hipòtesi)
15
Naturalesa
del problema
Impacte
pacient
Medicina de
precisió
1 2
3
4

16
La personalització es pot interpretar
com una transferencia exagerada de
responsabilitat als individus
Genètica
Estils de vida
Perspectiva
biomèdica
Ocupació
Ingressos
Habitatge
Educació
Determinants
socials

L’esperança de vida canvia segons el barri
Les Corts
85,6 anys
Ciutat Vella
80,6 anys
5 parades de metro representen 5 anys d’esperança de vida
www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/pdf/cap02.pdf

(hipòtesi)
18
Naturalesa
del problema
Impacte
social Perspectiva
del pacient
Medicina de
precisió
1 2
3
4

19
Pèrdua de
control
Sofriment
Quins són els objectius de la medicina?
La pràctica clínica s’ha de centrar en resultats
que interessin al pacient

20
Preguntar
• Enquestes
• Grups focals
• Narrativa del pacient
• Friends and Family Test.
Mètodes
• Experience-based co-design
(EBCD)
• Patient-reported outcome
measures (PROMs)
Tecnologia
• Quisoc amb respostes on-line
• Opinions a través de tercers
Queixes
• Errors
• Accidents
• Reclamacions
Recollir la perspectiva del pacient
Feed-back de
professionals que
estan malalts

Elements per incloure en el programa
formatiu a partir de la perspectiva del
pacient
 Suport psicològic
 Valorar l’impacte en la vida quotidiana
 Decisions compartides
• Processos deliberatius
 Metodologia de l’educació terapèutica
 Interacció tecnologia/persones
 Organització dels processos assistencials
• Capacitat de resposta
 Informació
 Comunicació
 Gestió dels riscs i la manera d’explicar-los
 …
21
Habilitats NO
tècniques

Grup de Treball d’Informació i
educació terapèutica (GTIET)
22 Curs de metodologia de l’educació
terapèutica (2014, 2015 i 2016)
Processos normalitzats de treball (PNT):
- Elaboració de materials.
- Disseny de programes educatius
Suport per l’elaboració de
materials:
- Plantilles.
- Disseny
- Llegibilitat
INFLESZ/ Fernández Huertas
www.legibilidad.com/
10.10.2015: Incorporació de pacients al GTIET

23
XPA-Experiència del Pacient (Barcelona) és una comunitat
de pràctica (CoP) per:
 Compartir coneixement.
 Promoure projectes transdiciplinars (casos d’us).
 Identificar i definir un model TIC per a recollitr
aquesta experiència de manera objectiva.
 Aprenentatge a partir de les bones pràctiques.

Per emportar-se a casa
24
Quin és el paper de l’especialista?
1
Squeezing out the doctor
12 de juny de 2012

25
1
Aprendre a personalitzar el risc de pacients
cada cop més formats, sense oblidar l’impacte
de les condicions socials
2
Formació per atendre a grups de
pacients amb necessitats comunes

26
1 2 3
Les habilitats no tècniques són
molt importants
Medical Teacher 2015;37:252–260
Identificar els candidats (abans de començar la
carrera) que no són aptes per a la pràctica de la
Medicina a causa de condicions extra-acadèmiques
Aprendre a personalitzar el risc de pacients
cada cop més formats, sense oblidar l’impacte
de les condicions socials

Síntesi final
27
“Operar és la part més fàcil, sap? –va
dir finalment- Quan s’arriba a la meva
edat, t’adones que totes les dificultats
tenen a veure amb la presa de
decisions (p 114)”.

28
Moltes gràcies per la seva atenció !
ESCARRABILL@clinic.ub.es

20160505 fac medicina bcn

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to 20160505 fac medicina bcn

20160505 fac medicina bcn