Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

L'atenció domiciliària al malalt crònic complex

585 views

Published on

Presentació de la IX Jornada de Geriatria de BSA / Jornada d'atenció Intermèdia del CSC

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

L'atenció domiciliària al malalt crònic complex

  1. 1. L’Atenció domiciliària integrada al MalaltCrònic Complex: qui, com, quan i perquè.Dr. Sebastià Santaeugènia GonzàlezCap del Servei de Geriatria i Cures Pal·liativesBadalona Serveis Assistencials
  2. 2. Situació actual (I)Rechel B. How can health systems respond to populations ageing? – European Observatory on Health Systems andPolicies and WHO Europe 2009
  3. 3. Situació actual (II)n Espanya és i serà un dels països mes envellitsn La atenció a pacients crònics és la 1ª causa de consultaa Atenció Primària i major part d’ingressos Hosp noprogramats.n L’associació de comorbilitat i consum de recursos ésevidentn 5% dels pacients generen 50% consum hospitalitzación No hi ha model atenció compartida o integrada social isanitariaContel JC, et al. La atención al paciente crónico en situación de complejidad: el reto de construir un escenario de atención integrada. Aten Primaria. 2011Bodenheimer T, Berry-Millet R. Follow the money: controlling expenditures by improving care for patients needing costly ser- vices. NEJM.2009;361:1521—3.Rosen R, Ham C. Integrated Care: lessons from evidence and experience. London: The Nuffield Trust; 2008.
  4. 4. Envelliment poblacional i consum de recursosn Major envelliment major comorbiditat majorrisc de discapacitat major increment utilitzacióde recursos (x3-5)11. Appelby J, Harrison A. Spending on health care: how much is enough? In: Wanless D (ed.). Securing good care for olderpeople: taking a long-term view. London: Kings Fund, 2006.
  5. 5. Quan atendre al pacient crònic? – Factors clausConcentració del consum en 2 situacions:• Costs of dying1,2• Heatlh care utilization rates of elderly people1. Rechel B. How can health systems respond to populations ageing? – European Observatory on Health Systems and Policies and WHO Europe 2009.2. CBS News. 60 minutes. The Costs of Dying. 2010
  6. 6. Perquè a nivell domiciliarin Front vàlid sobre atenció en moments de majornecessitat de consum de recursos (evidència científica)n Gran utilitat si es realitza detecció de forma proactivano reactiva (teoria regressió a la mitja)1n Per això i es imprescindible detectar la població d’alt risca tractar (estratificació poblacional)n I tractar-la en el lloc que menys iatrogènic donades lescondicions esmentades.1. Case Management. What it is and how it can best be implemented. The King’s Fund. 2011
  7. 7. Com es pot fer? – evidència científicaTres estratègies bàsiques a nivell domiciliari:1. Atenció domiciliària preventiva• Models Preventive home visits• Atenció telefònica de suport2. Atenció domiciliària en situació de crisi• Hosp domiciliària convencional• Hosp domiciliària integral– Early discharge support programs– Admission Advoidance programs– Hospital at home at the end of life3. Atenció residencialSempre com a repte aconseguir una veritableatenció integral social i sanitària
  8. 8. 1. Atenció domiciliària preventivaDes de fa anys existeixen publicacions que mostra que lesvisites domiciliàries preventives (Preventive HomeVisits(1)) son efectives si es compleixen bàsicament dosobjectius:•Es basen en una valoració multidimensional geriàtrica•Seguiment del pacient es freqüent en base a múltiplesvisites a domicili1.- Stuck A et al. Home Visits to Prevent Nursing Home Admission and Functional Decline in Elderly People: Systematic Review andMeta-regression Analysis. JAMA. 2002;287:1022-10282.- Huss A, Stuck A. Multidimensional preventive home visit programs for community-dwelling older adults: a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. J Gerontol A Biol Sci Med Sci. 2008 Mar;63(3):298-307.
  9. 9. Altres països com Dinamarca(2) i especialment Suècia(3) han optat perestratègies exitoses en l’atenció preventiva domiciliària basades en:•Tot ancià amb comorbiditat elevada es inclòs en programa de visitesdomiciliàries•El pacient crònic complex amb elevades necessitats de recursos precisad’atenció geriàtrica especialitzada o formada•Per aquests pacients es necessari un equip multidisciplinar orientat aatendre les necessitats individuals del malalt•L’atenció experta en ambdós casos ha de ser coordinada amb la prestaciód’atenció primària.•En cas de necessitat d’ingrés han de tenir circuits àgils d’ingrés hospitalarievitant SUH•Accés a recursos de suport domiciliari socials evitant institucionalització2.- Vass M et al. Preventive home visits to older people in Denmark. Why, how, by whom, and when?. Z Gerontol Geriat 2007;40:209–2163. Ekdahl AW. How to promote better care of elderly patients with multi-morbidity in Europe: A Swedish example. European GeriatricMedicine 2012;3:103-1061. Atenció domiciliària preventiva (II)
  10. 10. 1. Atenció domiciliària preventiva (III)1. de Solà-Morales O. Asesoramiento telefónico y la atención domiciliaria como estrategias para reducir la tasa de frecuentación a losservicios de urgencias hospitalarios: una revisión. Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad, PolíticaSocial e Igualdad. Ministerio de Ciencia e Innovación. Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut de Cataluña; 2011. Informes deEvaluación de Tecnologías Sanitarias, AIAQS núm. 2007/22.Assesorament telefònic:Dècada 1990:- AD com alternativa a consulta a SUH?- AT es igual a l’AD?Conclusions de l’informe:•L’AT es segura i pot ser gestionada per professionals mínimamentinstruits.•L’AT no sembla demostrar reducció de tasa de freqüentació a SUH,més aviat el contrari.•L’AD no sembla incrementar necessitat de recursos (més necessitats dellits hosp ni de contactes amb SUH). A valorar seriosament comalternativa per alliberar llits hospitalaris
  11. 11. 2. Hospitalització domiciliària (I)n Hospitalització domiciliària convencional:– Model més estés al nostre pais1– Atenció clínica de rang i dependència hospitalària– Basat en el model americà del Johns Hopkins americà2– Demostra un menor cost que atenció hospitalaria d’aguts (sensetenir en compte implantació)– Major satisfacció per a pacient i usuari– Atenció basada en intervencions intensives unidimensionals (exOPAT)31. Cuxart A, Estrada O. Hospitalización a domicilio: oportunidad para el cambio. Med Clin 2012;138(8):355-3602. Leff B. Defining and disseminating the hospital-at-home model. CMAJ 2009;180(2): 156-73. Tice A et al. Practice Guidelines for Outpatient Parenteral Antimicrobial Therapy. IDSA Guidelines. CID 2004;38:1651-72
  12. 12. 2. Hospitalització domiciliària (II)Hospitalització Domiciliària Integralcom a intervenció “Early discharge Hospital-at-home*”:Objectiu: Alta hospitalària precoçi realització d’intervenció integral rehabilitadora(sanitària, funcional i social) en el propi entorn domiciliari“Servei que ofereix tractament actiu per professionals de saluten domicili per una condició que requereix hospitalització agudaSi no existís l’equip domiciliari, el pacient seguiria hospitalitzat”*Shepperd S, Doll H, Broad J, Gladman J, Iliffe S, Langhorne P, Richards S, Martin F, Harris R.Early discharge hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 1. CD000356,
  13. 13. 2. Hospitalització domiciliària (III)Cochrane intervention review (2009):26 RCT, fins el 2008Diferents perfils:n Ictus (11trials)n Condicions mèdiques: altes mèdiques (7 trials), MPOC (3 trials)n Condicions quirúrgiques (ortogeriatria i altres) (5 trials)En global, no evidència de pitjors resultats que seguir hospitalitzat(mortalitat, reingrés o resultats funcionals)Evidències inicials en reducció de costos (respecte planta), a confirmar*Shepperd S, Doll H, Broad J, Gladman J, Iliffe S, Langhorne P, Richards S, Martin F, Harris R.Early discharge hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 1. CD000356,
  14. 14. 2. Hospitalització domiciliària (IV)Hospitalització domiciliària integral per a la prevenciód’ingrés com a “Admission avoidance hospital athome*”:Objectiu: Realitzar una intervenció intensa en l’entorn del pacient(domicili propi) per tal d’evitar una derivació a Urgències o un ingréshospitalari“Servei que ofereix tractament actiu per professionals de salut endomicili per una condició que requereix hospitalització,i sempre per un període limitat de tempsSi no existís l’equip domiciliari, el pacient hauria de romandre en unaplanta hospitalària”*Shepperd S, Doll H, Angus RM, Clarke MJ, Iliffe S, Kalra L, Ricauda NA, Wilson AD.Admission avoidance hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2008, Issue 4. CD07491
  15. 15. 2. Hospitalització domiciliària (V)Cochrane intervention review (2008):10 RCT, fins el 2008Diferents perfils:n Patologia mèdica (6 trials)n MPOC (2 trials)n Ictus (2 trials)En global, no evidència de resultats diferentsdels de l’atenció a planta hospitalària-Augment no significatiu de derivacions hospitalàries-En canvi: reducció de mortalitat significativa als 6 mesos-En determinats esquemes: descens dels costos estimats(respecte planta)*Shepperd S, Doll H, Angus RM, Clarke MJ, Iliffe S, Kalra L, Ricauda NA, Wilson AD.Admission avoidance hospital at home. Cochrane Database of Systematic Reviews 2008, Issue 4. CD07491
  16. 16. 2. Hospitalització domiciliària (VI)Hospitalització domiciliària integral Hospital athome: home-based end of life care:-Major probabilitat de morir a casa-Alta implementació a Catalunya 95% de la població teaccés(3), ha disminuït significativament lús inadequatd’ingressos hospitalaris, menys estades per ingrés imenor ús d’urgències(4).-Sistema eficaç d’alt impacte si incrementa la sevaintensitat d’intervenció1. Shepperd S, Wee B, Straus SE. Hospital at home: home-based end of life care. Cochrane Database of Systematic Reviews 2011, Issue 7. Art.No.: CD009231. DOI: 10.1002/14651858.CD009231.2. Hall S et al. Palliative care for older People: Better practices. WHO 20063. Gómez-Batiste X et al. Catalonia WHO Palliative Care Demonstration Project at 15 years (2005). Journal of Pain and Symptom Management,2007, 33:584–590.4. Gómez-Batiste X et al. Resource consumption and costs of palliative care services in Spain: a multicenter prospective study. Journal of Painand Symptom Management, 2006, 31:522–532.
  17. 17. 3. Atenció entorn residencialn Tot i la escasa evidència deguda a l’heterogeneicitatsdels estudisn Sembla que intervencions dirigides ja siguin uni omultidisciplinars obtenen èxit en:– Reducció de derivació a SUH– Increment atenció a final de vida a residència– Disminució consum de fàrmacsS’ha d’incrementar la investigació en aquest àmbit per talde millorar aspectes qualitatius d’atenció dels pacients.1.- Díaz Gerúndez et al. Evaluación de un programa de intervención en residencias geriátricas para reducir la frecuentación hospitalaria. Rev EspGeriatr Gerontol. 2011;46(5):261–2642.- Givens J. Hospital Transfers of Nursing Home residents with advanced dementia. J Am Geriatr Soc 60:905– 909, 2012.
  18. 18. Conclusions – Qui i comn L’atenció al pacient crònic complex passanecessariament per potenciar l’atenció domiciliària.n Una atenció d’alta intensitat, major complexitat iintegrada en el sistema sanitarin Una atenció basada en atenció per equipsmultidisciplinars, amb valoració individualitzada iintegral (VGI) del malaltn Amb programació de plans terapèutics integralsindividualitzats per pacientn Amb una gestió acurada del pacient per part delsequips
  19. 19. Experiències a l’entorn del nostre pais
  20. 20. Estratificació de risc Poblacional – Dr Xavi Frias(Atenció Primària)
  21. 21. Model d’Atenció al Malalt Crònic Complex de BSA –Dr. Miquel Àngel Mas (Servei de Geriatria i Cures Pal·liatives)
  22. 22. Equips de suport residencial -Cristina Minguell – Directora de Serveis de Suport Geriàtric iResidencial, MUTUAM MPS
  23. 23. Els enllaços a la bibliografia a:SJSantaeugenia onGràcies

×