S'estima que aproximadament el 35% de les consultes a Urgències d'Oncologia són de baixa complexitat, tot i que poden requerir una atenció i/o procediment amb caràcter preferent. Des d'aquesta premissa sorgeix la Consulta d'Atenció Immediata -CAI- com a dispositiu de suport a l'atenció continuada del pacient oncològic.
Atenció al pacient palliatiu set dies a la setmana i 24 hores al dia, amb la implantació de l'Equip d'atenció a la complexitat amb un servei d'atenció domiciliària format per professionals amb perfil adient i definir circuits integrats amb la resta de dispositius
Les malalties de l'aparell locomotor ocupen el 30 per cent del temps assistencial dels metges d'atenció primària i són la segona causa d'IT per contingència comuna (61 % per mal d’esquena). Millorar la continuïtat assistencial transformant un model d'atenció fragmentada en un model d'atenció multidisciplinària (AP: metges de primària, infermeria, rehabilitació, i AE: COT, reumatologia, clínica del dolor) basat en la protocol•lització del procés.
La implantació de dispositius d’accés subcutani (reservoris) per l’administració de quimioteràpia en pacients amb neoplàsies, és una tècnica habitual que minimitza de forma important els problemes que el tractament comporta.
Un cop acabat els cicles de tractament, aquests dispositius necessiten manteniment continuat basat en la heparinització periòdica, tècnica que habitualment es realitza als serveis d’Oncologia dels hospitals. La heparinització és una tècnica poc complexa, que no requereix d’una infraestructura i materials molt especialitzats i pot ser realitzada pels professionals d’infermeria de l’A. Primària amb formació adequada.
Atenció al pacient palliatiu set dies a la setmana i 24 hores al dia, amb la implantació de l'Equip d'atenció a la complexitat amb un servei d'atenció domiciliària format per professionals amb perfil adient i definir circuits integrats amb la resta de dispositius
Les malalties de l'aparell locomotor ocupen el 30 per cent del temps assistencial dels metges d'atenció primària i són la segona causa d'IT per contingència comuna (61 % per mal d’esquena). Millorar la continuïtat assistencial transformant un model d'atenció fragmentada en un model d'atenció multidisciplinària (AP: metges de primària, infermeria, rehabilitació, i AE: COT, reumatologia, clínica del dolor) basat en la protocol•lització del procés.
La implantació de dispositius d’accés subcutani (reservoris) per l’administració de quimioteràpia en pacients amb neoplàsies, és una tècnica habitual que minimitza de forma important els problemes que el tractament comporta.
Un cop acabat els cicles de tractament, aquests dispositius necessiten manteniment continuat basat en la heparinització periòdica, tècnica que habitualment es realitza als serveis d’Oncologia dels hospitals. La heparinització és una tècnica poc complexa, que no requereix d’una infraestructura i materials molt especialitzats i pot ser realitzada pels professionals d’infermeria de l’A. Primària amb formació adequada.
Revisión de la evidencia alrededor de la Hospitalización domiciliaria. Charla compartida con Antonia Baraldés Jefe de Servicio de Medicina Interna de Altaia (Manresa).
Sesión impartida en el marco de la reunión de la Sociedad Catalana de Gestión Sanitaria en la Academia de Ciències Mèdiques de Catalunya..
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
El mes de juliol de 2012 va entrar en funcionament la Unitat d’Atenció a la Cronicitat i Complexitat (UACC) de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de PER treballar en col•laboració amb els equips d’atenció primària (EAP), hospitals i residències geriàtriques de la comarca del Bages, per tal d’establir aliances entre els diferents proveïdors sanitaris, censar els pacients crònics complexos (PCC), i ampliar el model d’atenció dels pacients en situació de “final de la vida”.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Dr.Trueta. Lluïsa Garcia.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUJT, considerats AHC.
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Els traumatismes són la principal causa de mortalitat i discapacitat en la població menor de 44 anys d’edat. L’assistència al pacient politraumàtic adulta l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) és una realitat palpable,que suposa una part important de la seva activitat com a centre d’alta tecnologia. Segons l’ordenació del model organitzatiu del CatSalut, el nostre centre és un Centre d’Atenció al Trauma nivell3(CAT-P3e).
La Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG) es constitueix el 1996 com un equip únic d’endocrinòlegs amb assistència endocrinològica bàsica a nivell de comarques gironines i activitat supraespecialitzada a nivell de l’Hospital Dr. Josep Trueta. El 2006 es procedeix a la seva reestructuració.
Seguint les recomanacions del Programa de seguiment dels pacients crònics, s’ha vist la necessitat de ser capaços d'aprofitar millor els nostres recursos, de donar la millor resposta en termes de qualitat i d'eficiència i adaptar-nos als nous reptes que els canvis socials ens imposen. Aquest fet ens obliga a introduir canvis organitzatius per millorar la competència i la resolució: el treball per processos.
Garantir una atenció sanitària integral de qualitat a les persones institucionalitzades, desenvolupar fórmules assistencials orientades a l’atenció proactiva, coordinar entre els diferents nivells assistencials i l’assistència 7diesx24hores, donar atenció al final de la vida, criteris projecte NECPAL i treballar en l’àmbit de la seguretat, qualitat dels tractaments en base a l’eficàcia, seguretat i eficiència
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Universitari de Bellvitge. Carme Sanclemente.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUB, considerats AHC.
Revisión de la evidencia alrededor de la Hospitalización domiciliaria. Charla compartida con Antonia Baraldés Jefe de Servicio de Medicina Interna de Altaia (Manresa).
Sesión impartida en el marco de la reunión de la Sociedad Catalana de Gestión Sanitaria en la Academia de Ciències Mèdiques de Catalunya..
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
El mes de juliol de 2012 va entrar en funcionament la Unitat d’Atenció a la Cronicitat i Complexitat (UACC) de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de PER treballar en col•laboració amb els equips d’atenció primària (EAP), hospitals i residències geriàtriques de la comarca del Bages, per tal d’establir aliances entre els diferents proveïdors sanitaris, censar els pacients crònics complexos (PCC), i ampliar el model d’atenció dels pacients en situació de “final de la vida”.
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Dr.Trueta. Lluïsa Garcia.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUJT, considerats AHC.
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Els traumatismes són la principal causa de mortalitat i discapacitat en la població menor de 44 anys d’edat. L’assistència al pacient politraumàtic adulta l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) és una realitat palpable,que suposa una part important de la seva activitat com a centre d’alta tecnologia. Segons l’ordenació del model organitzatiu del CatSalut, el nostre centre és un Centre d’Atenció al Trauma nivell3(CAT-P3e).
La Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG) es constitueix el 1996 com un equip únic d’endocrinòlegs amb assistència endocrinològica bàsica a nivell de comarques gironines i activitat supraespecialitzada a nivell de l’Hospital Dr. Josep Trueta. El 2006 es procedeix a la seva reestructuració.
Seguint les recomanacions del Programa de seguiment dels pacients crònics, s’ha vist la necessitat de ser capaços d'aprofitar millor els nostres recursos, de donar la millor resposta en termes de qualitat i d'eficiència i adaptar-nos als nous reptes que els canvis socials ens imposen. Aquest fet ens obliga a introduir canvis organitzatius per millorar la competència i la resolució: el treball per processos.
Garantir una atenció sanitària integral de qualitat a les persones institucionalitzades, desenvolupar fórmules assistencials orientades a l’atenció proactiva, coordinar entre els diferents nivells assistencials i l’assistència 7diesx24hores, donar atenció al final de la vida, criteris projecte NECPAL i treballar en l’àmbit de la seguretat, qualitat dels tractaments en base a l’eficàcia, seguretat i eficiència
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Universitari de Bellvitge. Carme Sanclemente.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUB, considerats AHC.
Els circuits hospitalaris ambulatoris de diagnòstic ràpid de pacients amb malalties potencialment greus ofereixen als equips d’atenció primària (EAP) de Salut una via ràpida d’atenció preferent, eviten visites a urgències i estades hospitalàries, i disminueixen els temps diagnòstics i l’inici de tractaments dels pacients. Els circuits de diagnòstic ràpid ambulatori per a sospita de patologies greus concretes (neoplàsia de pulmó, còlon, mama…) s’han anat desplegant en tots els hospitals de Catalunya. En canvi, existeix una realitat més irregular respecte el desplegament d’aquests circuits per a pacients amb malalties potencialment greus encara no classificables.
The liaison nurse at the Hospital Clinic of Barcelona. A description of the project as it was in the year 2008. The liaison nurse was dedicated to manage patients at risk as an intermediary between primary care and hospital care. Language: Catalan
Alternatives a l’hospitalització convencional (AHC) Hospital Universitari Vall d’Hebron. Antonio Sanjosé.
Exposició dels diferents dispositius articulats des del HUVH, considerats AHC.
Projecte Nefromar. Ruta assistencial de la malalta renal crònica, liderat per l'Hospital del Mar. Segín guardó de projectes liderats des d'hospital, sociosanitari i centre de salut mental de la I edició dels Premis als Millors Projecte de Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana, convocats per la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Acte celebrat el 23 de novembre de 2018.
Presentació a famílies i professionals de la tasca desenvolupada des de l'Hospital de Dia de Castelló de la Plana amb infants amb diagnòstic de càncer.
Podem definir els pacients crònics complexos (PCC) com pacients amb una ó múltiples condicions cròniques i amb altes necessitats d’atenció que
generen dificultats en la presa de decisions. Es caracteritzen també per la presència concomitant d’una sèrie de circumstàncies com multimorbiditat,
malaltia crònica avançada, poli-farmàcia, limitacions en AVD, hospitalitzacions no programades, visites a urgències no planificades i
múltiples proveïdors implicats en l’atenció d'aquests pacients. Això implica revaloracions contínues que obliguen a canviar el pla de cures i fan
necessària la col·laboració ordenada de diversos nivells assistencials i, sovint , de coordinació de serveis sanitaris i socials.
Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya C...ICS Catalunya Central
Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.
Optimitzar les fases preanalítica, analítica i postanalítica de les mostres pediàtriques. Identificar els
motius de sol·licitud d’anàlisis pediàtriques més freqüents i realització d’uns perfils preconfigurats
adequats a les patologies més prevalents.
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat admès, el mes de febrer de 2012, a candidat a Centre Compromès amb l'Excel•lència en Cures pel Programa BPSO, promogut per Registered Nurses Association of Ontario-Canadà (RNAO), Unitat d’Investigació en Cures de Salut Inveten-isciii i el Centre Col•laborador Espanyol de l’Institut Joanna Briggs-Australia. Duració del projecte: tres anys.
El progressiu envelliment de la població condiciona un increment progressiu de pacients crònics complexos (pacients amb alta multimorbilitat o pacients amb malalties cròniques avançades i evolutives). Aquest pacients presenten més freqüentació hospitalària no programada (visites i ingressos urgents) i transiten entre els diferents nivells assistencials amb una manca de coordinació entre els professionals sanitaris dels diferents nivells assistencials del territori.
L'empresa Karinter presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Safe Patient Handling and Movement (SPHaM) presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Arjohuntleigh presenta solucions per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Quvitec presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Presentació d'introducció de la Jornada d'Ajuts a Menors per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Programa de la Jornada que pretén generar un espai de coneixement compartit sobre equips de treball que disminueixen el nombre de transferències manuals i/o l’esforç necessari per a la mobilització del pacient com a element clau per a la prevenció de lesions osteomusculars del personal sanitari.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Dpt. d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
El Programa Pacient Expert Catalunya® (PPE-CAT®) té com a objectiu promoure canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia mitjançant l’intercanvi de coneixements i experiències entre un igual (el pacient expert) i la resta de pacients d’un grup amb la mateixa malaltia.
C
El personal del Centro de Atención Primaria Dr. Guillermo Masriera, de Vilassar de
Mar; estudio en la primera semana de noviembre del 2011; estudio descriptivo
transversal sobre prevalencias y actitudes del personal del CAP en relación al
tabaquismo. Se realiza encuesta según Danilo (2003)/Masfer(2004). Análisis
estadístico por el test χ².
Les TIC estan transformant profundament la societat i la nova relació “professional de la salut-pacient”, més d’igual a igual, n’és una prova més. Internet és un recurs a l’abast de tothom que cal aprofitar tot potenciant l’educació de la ciutadania en l’ús d’informació de qualitat en temes de salut. A l’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre informació se salut de qualitat a Internet.
L’activitat física està considerada com un dels determinants de la salut amb major influència sobre
la morbimortalitat de la població. Per aquest motiu, i aprofitant que l’Ajuntament de Mataró ofereix
els itineraris de l’”A peu, fem salut!”, els professionals de l’EAP Mataró-6 van organitzar unes rutes
saludables per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar.
Dins del programa d’atenció a la cronicitat s’implanta en el territori el programa de gestió de casos. Durant la
implementació sorgeix la necessitat d'elaborar un procés estandarditzat d'actuació.
L’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre qualitat de la informació relacionada amb temes de salut a Internet. Per conèixer quin ús d’Internet fan els professionals de la salut es passà una enquesta.
1. Un any de Pla de salut, un esforç col·lectiu
30 de novembre – 1 de desembre 2012
Alternatives d’atenció immediata:
CONSULTA D’ATENCIÓ IMMEDIATA D’ONCOLOGIA (CAI)
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Autoria: Núria Mulet-Margalef, Mercè Biosca, Ángeles Peñuelas, Joan Fernández-Nager, Josep A.
Bosch i Josep Tabernero
Correu electrònic: mbiosca@vhebron.net
Introducció
S'estima que aproximadament el 35% de les consultes a Urgències d'Oncologia són de baixa
complexitat, tot i que poden requerir una atenció i/o procediment amb caràcter preferent.
Des d'aquesta premissa sorgeix la Consulta d' Atenció Immediata -CAI- com a dispositiu de suport a
l'atenció continuada del pacient oncològic.
Objectius
- Millorar la capacitat de resolució
- Prioritzar l'
assistència
- Potenciar l’ambulatorització de l'atenció i optimitzar els recursos
Material i mètodes
-Ubicació de l'àrea assistencial contigua a l’Àrea d'Urgències d'Oncologia.
-Definició d'un circuit de consulta d'atenció immediata mitjançant triatge telefònic per professional
expert, que permeti des de la resolució a l'orientació del dispositiu d'atenció més adequat (CAI,
Urgències o CE)
-Definició de la cartera de serveis :
a) Assistència a pacients amb símptomes aguts relacionats amb toxicitats del tractament (Graus 1-2) i
símptomes aguts relacionats amb la malaltia oncològica: urgències oncològiques lleus sense
previsió d’ ingrés.
b) Suport a consultes externes: activitats urgents no greus/no programables, quan no hi hagi
disponibilitat a Hospital de Dia.
c) Suport en la realització de procediments (toracocentesi, paracentesi) i/o transfusions en pacients
estables.
d) Comprovació de PIC (catèters d’inserció perifèrica)
e) Educació sanitària al pacient oncològic.
-Descripció espais: 2 consultes d’atenció mèdica amb lliteres on es poden realitzar procediments, 1 espai
d’administració de tractaments (4 butaques), 1 call-center.
-Recursos humans: 2 facultatius especialistes en oncologia mèdica, 2 infermers, 1 zelador.
Resultats
La CAI s’inaugurà l’1 d’octubre de 2012, motiu pel qual només disposem dels resultats corresponents als
dies laborables d’aquest primer mes. Tot i així, la CAI va acollir un total de 196 consultes, 127 de les
quals foren presencials (la resta telefòniques), i en el 91% dels casos el motiu de consulta va ser resolt,
prescindint, doncs, de la derivació al Servei d’Urgències. Entre els motius de consulta més freqüents es
troben: comprovació de PIC, la febre i les toxicitats derivades dels tractaments antineoplàstics.
Conclusions impacte en els objectius del Pla de salut
- Donar més alternatives d’atenció immediata
- Millorar el temps de resposta a les urgències, prioritzant l’atenció per criteris clínics
- Millor orientació al pacient oncològic
Organitza: