Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Pintura Barroc

5,833 views

Published on

  • Be the first to comment

Pintura Barroc

  1. 1. PINTURA BARROCA
  2. 2. Cronologia • Neix s. XVI • Segle XVII • 1ª ½ s. XVIII
  3. 3. ART BARROC
  4. 4. BARROC EN ESPANYA
  5. 5. BARROCO EN ESPAÑA
  6. 6. Pintura: Característiques  Gust pel que és efectista i aparatós.  Tendència al naturalisme i al realisme, reflex fidel de la realitat és la deformitat, el dolor i, fins i tot, cadàvers en putrefacció.  Triomf del color sobre el dibuix. Ric colorit.  Estudi i importància de la llum. Cerca forts contrasts: tenebrisme (clarobscur).  Predomini de la pintura a l’oli sobre tela (el fresc a les voltes).  Cerca del moviment i dinamisme: composicions asimètriques i desequilibrades, línia corba, tensió.  Domini de la perspectiva aèria: s’intenta representar l’atmosfera que envolta els objectes.  Temàtica variada: religiosa és la preferida, retrats, mitologia, natures mortes (bodegons), escenes costumistes, paisatges.
  7. 7. ART BARROC: CONTINGUTS  Arquitectura i urbanisme  Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini.  El palau del poder: Versalles (Le Vau, Mansart, Le Brun. Le Nôtre).  Espanya de la plaça major al palau borbònic (Fernando Casas y Novoa, i germans Chirriguera).  Escultura  Gian Lorenzo Bernini.  La imatgeria espanyola: Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés, Alonso Cano i Pedro de Mena.  Pintura  Italiana: Caravaggio.  Flandes: Rubens i Van Dyck.  Holanda: Rembrandt, Frans Hals i Vermeer.  La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbaràn i Murillo. Velázquez.
  8. 8. PINTURA BARROCA ITALIANA: Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571-1610) CARAVAGGIO
  9. 9. Caravaggio Descans en la fugida a Egipte (1597) Oli sobre tela (133.5 x 166,5 cm) Palazzo Doria-Pamphili, Roma
  10. 10. Caravaggio Xicot amb cistella de fruites (~1594) Oli damunt llenç (70 x 67cm) Roma Galleria Borghese (autoretrat)
  11. 11. BACO JOVE
  12. 12. MICHELANGELO MERISSI DE CARAVAGGIO BACUS (1596) (FITXA 103)
  13. 13. VOCACIÓ DE SANT MATEU (FITXA 101)
  14. 14. MICHELANGELO MERISSI DE CARAVAGGIO LA VOCACIÓ DE SANT MATEU (1600) (FITXA 101)
  15. 15. Caravaggio. Vocació de Sant Mateu
  16. 16. Caravaggio. Sopar d’Emaús
  17. 17. Caravaggio Creador de la tècnica del tenebrisme La crucifixió de Sant Pere
  18. 18. Caravaggio Enterrament de Crist
  19. 19. Caravaggio Conversió de Sant Pau (1601) Santa Maria del Popolo (escorç violent pres des d’un punt de vista molt baix, recorda a Mantegna)
  20. 20. MORT DE LA VERGE (FITXA 102)
  21. 21. MICHELANGELO MERISSI DE CARAVAGGIO LA MORT DE LA MARE DE DEU (1605-1606) (FITXA 102)
  22. 22. MICHELANGELO MERISSI DE CARAVAGGIO LA MORT DE LA MARE DE DEU (1605-1606) (FITXA 102) (DETALL)
  23. 23. Caravaggio Mort de la Verge
  24. 24. Caravaggio. La incredulitat de Sant Tomàs
  25. 25. Caravaggio Sacrifici d’Isaac
  26. 26. ARTEMÍSIA GENTILESCHI (1593-1652) JUDITH I HOLOFERNES (1611-1612)
  27. 27. PINTURA FRANCESA GEORGES LA TOUR (1593-1652)
  28. 28. LE NAIN (1593-1648)
  29. 29. NICOLÀS POUSSIN ET IN ARCADIA EGO (1637-1639)
  30. 30. PAÏSOS BAIXOS Holanda: Rembrandt Flandes: Rubens
  31. 31. Escola Flamenca Peter Paul Rubens (1577-1640) Adoració dels Reis Mags (1624) Oli sobre taula (448 x346 cm) Koninklijk Museum Amberes Barroc centroeuropeu
  32. 32. PETER PAULUS RUBENS ADORACIÓ DELS REIS (1626-1629)
  33. 33. Escola Flamenca: Rubens Deposició o devallament de la creu (FITXA 105)
  34. 34. Rubens Rapte de les fillles de Leucip
  35. 35. PETER PAULUS RUBENS LES TRES GRÀCIES (1639)
  36. 36. Escola Flamenca: Rubens Les tres gràcies
  37. 37. PETER PAUL RUBENS EL JUDICI DE PARIS (1638-1639) Museu del Prado Madrid (FITXA 104)
  38. 38. Peter Paul Rubens Helena Fourment i els seus fills (1636) Oli sobre taula (113 x82 cm) Museu del Louvre, París Barroc centroeuropeu
  39. 39. Flandes: PETER PAULUS RUBENS RETRAT DEL DUC DE LERMA (1603)
  40. 40. Rubens Desembarcament de Maria de Medici a Marsella
  41. 41. Rubens La Kermese
  42. 42. Escola Flamenca: Rubens Deposició o devallament de la creu (1611-1614) (FITXA 105)
  43. 43. Visitació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al Temple
  44. 44. PETER PAUL RUBENS EL JUDICI DE PARIS (1638-1639) Museu del Prado Madrid (FITXA 104)
  45. 45. Flandes Anton Van Dyck La coronación d’espines (1618) Oli sobre llenç (223 x 196 cm) Museu del Prado, Madrid
  46. 46. Ticià 1532 1548 Anton Van Dyck Carles I de caça (1635) Oli sobre llenç (266 x 207 cm) Museu del Louvre, París Barroc centroeuropeu
  47. 47. Jacob Jordaens El sàtir i el camperol (1ª ½ s. XVII) Oli sobre llenç (174x204 cm) Alte Pinakothek, Munich, Alem anya
  48. 48. Escola Holandesa Rembrandt Retrats de burgesos i interiors; escenes costumistes Lliçó d’anatomia Autoretrats La ronda de nit
  49. 49. Rembrandt Davallament de la creu
  50. 50. Rembrandt Dànae
  51. 51. Rembrandt Bou obert en canal o escorxat
  52. 52. REMBRANDT
  53. 53. Rembrandt Autoretrat
  54. 54. Escola Holandesa Rembrandt Autoretrats
  55. 55. Rembrandt Retrat de la seva dona Hendrickje
  56. 56. Rembrandt Retrat de la seua dona
  57. 57. REMBRANDT VAN RIJN / VON RYN LA LLIÇÓ D’ANATOMIA DEL DOCTOR TULP (1632, FITXA 107)
  58. 58. La cara en penombra del cadàver representa l’umbra mortis (l’ombra de la mort) LA LLICÓ D’ANATOMIA DEL PROFESSOR VAN TULP (FITXA 107)
  59. 59. LA LLICÓ D’ANATOMIA DEL DOCTOR NICOLAES TULP (FITXA 107)  Autor: Rembrandt  Tècnica: Oli sobre llenç  Mides: 169´5 x 216 cm  Any: 1632  Primer retrat de grup de Rembrandt (tenia 26 anys); fou un encàrrec del Gremi dels cirujans de Amsterdam, del qual el doctor NicolaesTulp era l’anatomista oficial.  COMENTARI:  Clarobscur: contrasts de llum.  Errors anatòmics  braços i mans.  Gran expressivitat en les cares dels assistents.  Mensaje polític: independència religiosa dels Països Baixos (integrats en la Reforma Luterana)  les disseccions estaven prohibides en l’Europa catòlica.  Les disseccions eren importants esdeveniments socials  contribuïren a l’avenç de la medicina en poder veure el cos humà per dintre.
  60. 60. Rembrandt. Síndics dels gremi de drapers (1662).
  61. 61. Escola Holandesa Rembrandt La ronda de nit (FITXA 106) obra també coneguda com “La Milícia del capità Frans Banning Cocq”.
  62. 62. REMBRANDT RONDA DE NIT (1642, FITXA 106) Oli sobre llenç (359 x 438 cm) Rijksmuseum Àmsterdam, Països Baixos
  63. 63. REMBRANDT VAN RIJN RONDA DE NIT (1642, FITXA 106)
  64. 64. REMBRANDT VAN RIJN RONDA DE NIT (1642, FITXA 106) Detall de La Ronda de Nit, obra també coneguda com “La Milícia del capità Frans Banning Cocq”.
  65. 65. Rembrandt. Paisatge de tempesta.
  66. 66. Escola Holandesa La gitana Frans Hals Museu del Louvre Regents d’un asil d’ancians Museu Frans Hals
  67. 67. FRANS HALS BANQUET DELS OFICIALS DE LA MILÍCIA DE SANT JORDI (1627)
  68. 68. JOHANNES VERMEER VAN DELFT L’AL·LOTA DE LA PERLA
  69. 69. Escola Holandesa Vermeer El taller del pintor o L’art de la pintura
  70. 70. Escola Holandesa Vermeer Donzella abocant llet
  71. 71. Johannes vanVermeer Lectora en blau Al·lota llegint una carta
  72. 72. Lectora en blau (1662-66) La jove de la perla (1665) La tassadora de perles (62-66) Llicó de música (62-66) L’encaixera (1669) Dona seguda tocan l’espineta (1675) L’art de la pintura (1666)
  73. 73. JAN VERMEER DE DELFT VISTA DE DELFT (1602) Vista de Delft és un dels seus quadres més admirats (vers 1660- 1661, Mauritshuis, La Haia). Va ser el seu segon i darrer paisatge urbà i representa una visió molt fidel. La impressió que ens causa la llum, denota un tractament d’inigualable mestria.
  74. 74. JAN VERMEER DE DELFT VISTA DE DELFT (1602)
  75. 75. BARROC EN ESPANYA
  76. 76. BARROCO EN ESPAÑA
  77. 77. LA PINTURA BARROCA VALENCIANA Josep de Ribera Martiri de Sant Felip (FITXA 108) Josep de Ribera El Patizambo Francesc de Ribalta El Sant Sopar (La Cena)
  78. 78. Escola valenciana Francesc Ribalta Tenebrisme Crist abraçant a sant Bernat Oli sobre llenç (158 x 133 cm) Museu del Prado, Madrid
  79. 79. Escola valenciana  Francesc Ribalta Darrer Sopar o Institució de l’Eucaristia Oli sobre llenç adherit a taula (478 x 266 cm) Col·legi del Patriarca, València Fragment del retaule major, un detall centrat en el moment de la consagració.
  80. 80. Escola valenciana  Francesc Ribalta La visió de Sant Francesc de l’àngel músic Oli sobre llenç (204 x 158 cm) Museu del Prado, Madrid
  81. 81. Escola valenciana  Josep de Ribera Sant Sebastià
  82. 82. Escola valenciana  Josep de Ribera Sant Andreu
  83. 83. Escola valenciana  Josep de Ribera Venus i Adonis (1637)
  84. 84. Escola valenciana  Josep de Ribera El Patizambo
  85. 85. Escola valenciana  Josep de Ribera La Dona Barbuda
  86. 86. Escola valenciana  Josep de Ribera El somni de Jacob
  87. 87. Escola valenciana  Josep de Ribera Martiri de sant Felip (1639, FITXA 108)
  88. 88. Ribera Martiri de Sant Felip (1639, FITXA 108)
  89. 89. Escola andalusa: Sevilla (1ª ½ s. XVII)  Realisme més amable, menys dramàtic.  Tenebrisme inicial dels seus pintors. Zurbarán Santa Apol·lònia
  90. 90. Escola andalusa: Sevilla  Francisco de Zurbarán Santa Casilda
  91. 91. Francisco de Zurbarán Pintor de la vida monàstica Zurbarán La meditació de Sant Francesc
  92. 92. Escola andalusa: Sevilla  Francisco de Zurbarán La meditació de Sant Francesc
  93. 93. Escola andalusa: Sevilla  Francisco de Zurbarán L’apòstol Sant Andreu
  94. 94. Escola andalusa: Sevilla  Francisco de Zurbarán Crist de la Creu (1627)
  95. 95. Escola andalusa: Sevilla  Francisco de Zurbarán Bodegó
  96. 96. Escola andalusa: Sevilla  Francisco de Zurbarán Bodegó
  97. 97. Escola andalusa: Sevilla  Francisco de Zurbarán Bodegons Agnus Dei
  98. 98. Escola andalusa: Sevilla  Francisco de Zurbarán Immaculada (1627)
  99. 99. Zurbarán La casa de Nazaret
  100. 100. Escola andalusa: Sevilla  Francisco de Zurbarán Sant Hug en el refectori dels cartoixans (FITXA 109)
  101. 101. Zurbarán Sant Hug al refectori (FITXA 109)
  102. 102. Escola andalusa: Sevilla (1ª ½ s. XVII)  Alonso Cano El miracle del pou
  103. 103. MURILLO (2ª ½ s. XVII)
  104. 104. Escola andalusa: Sevilla (2ª ½ s. XVII)  Bartolomé Esteban Murillo El Bon Pastor
  105. 105. Murillo Nen Jesús i Sant Joan (Nins de la petxina)
  106. 106. Murillo La Sagrada Família de l’ocellet
  107. 107. Escola andalusa: Sevilla  Bartolomé Esteban Murillo Immaculada
  108. 108. Escola andalusa: Sevilla  Bartolomé Esteban Murillo Immaculada
  109. 109. Escola andalusa: Sevilla  Bartolomé Esteban Murillo Immaculada Concepció de Soult
  110. 110. Murillo: Immaculades
  111. 111. Escola andalusa: Sevilla  Bartolomé Esteban Murillo Nens menjant fruita o nens menjat raïm i meló (1645-1646)
  112. 112. Escola andalusa: Sevilla  Bartolomé Esteban Murillo Nens jugant als daus (1665-1675)
  113. 113. 144.- Vanitas (sinònim: Vanitates). Composició pictòrica, generalment una natura morta, que per mitjà d'objectes simbòlics representa la caducitat de la VALDÉS LEAL vida, la fugacitat dels plaers terrenals i la ineluctabilitat de la mort. Habitual en la (2ª ½ s. XVIII) pintura holandesa, francesa i espanyola del segle XVII.
  114. 114. Escola andalusa: Sevilla  Valdés Leal Triomf de la mort sobre la Vanitat Finis Gloriae Mundi (1672)
  115. 115. Escola andalusa: Sevilla  Valdés Leal Triomf de la mort sobre la Vanitat In ictu oculi (1672)
  116. 116. Escola madrilenya  Juan Carreñó de Miranda Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  117. 117. DIEGO DE SILVA Y VELÁZQUEZ (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660) El mestre del Barroc espanyol
  118. 118. ANTONIO VILADOMAT MORT DE SANT ANTONI, L’ERMITÀ
  119. 119. Rococó a França i Anglaterra  JEAN-ANTOINE WATTEAU: L’EMBARCAMENT PER L’ILLA DE CITERA
  120. 120. Rococó a França i Anglaterra  FRANÇOIS BOUCHER: EL BANY DE DIANA
  121. 121. Rococó a França i Anglaterra  JEAN-HONORÉ FRAGONARD: EL GRONXADOR
  122. 122. Rococó a França i Anglaterra WILLIAM HOGART MATRIMONI A LA MODA
  123. 123. Rococó a França i Anglaterra THOMAS GAINSBOROUGH RETRAT DE SARAH BUXTON
  124. 124. DIEGO DE SILVA Y VELÁZQUEZ (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660) El mestre del barroc espanyol
  125. 125. VELÁZQUEZ Comença …

×