GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.

4,649 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
7 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,649
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
201
Actions
Shares
0
Downloads
1,124
Comments
0
Likes
7
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Frontón templo Egina
  • Venus de Milo
  • Frontón templo Egina
  • Cerámica ática fig.rojas s V a/C
  • GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.

    1. 1. GRÈCIA: ESCULTURA-II Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Clàssic, tardà i hel·lenístic. Comença… Anar a índex…
    2. 2. GRÈCIA: ESCULTURA- I Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves INTRODUCCIÓ. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER. Anar a índex…
    3. 3. ART GREC Grècia (cultura Grega)
    4. 4. ÍNDEX ESCULTURA GREGA <ul><li>POWER POINT I: INTRODUCCIÓ GRÈCIA I CRETOMICÈNIC </li></ul><ul><li>1.- Context històric: Localització, caractarístiques Grècia, cronologia artística, cronològia històrica dels antecedents.2.- Art minoic o cretenc, art micènic, art Troia </li></ul><ul><li>POWER POINT II: ARQUITECTURA GREGA </li></ul><ul><li>3.- Art grec: 3. 1.- Precedents. 3. 2.- Periodització. 3. 3.- Característiques. 3. 4.- Urbanisme. </li></ul><ul><li>4.- Arquitectura grega: 4. 1.- Introducció. 4. 2.- Característiques. 4. 3.- Ordres arquitectònics. 4. 4.- Arquitectura religiosa. El temple. 4.4.1.- Introducció. 4.4.2.- Plantes. 4.4.3.- Estructura . 4.4.4.- i 4.4.5.- Tipologia . 4.4.6.- Correccions. 4.4.7.- Evolució. 4.4.8.- Exemples temples: Arcaica. C làssica. Post-clàssica. Hel·lenística. 4 . 5.- Arquitectura civil: Elements. Cases. Stoa . Estadi. Gimnàs i palestra. Teatre: Parts. Epidaure. Delfos. Bouleuterion. Mausoleu Halicarnàs. Llanterna a Lisícrates. </li></ul><ul><li>POWER POINT III: ESCULTURA. CARACTERÍSTIQUES GENERALS. GEOMÈTRIC. ARCAIC I SEVER. Portada . </li></ul><ul><li>5.- Escultura grega . 5.1.- Característiques generals. </li></ul><ul><li>5.2.- Període GEOMÈTRIC: Característiques (segle VIII aC) . Precedents. </li></ul><ul><li>5.3.- Període ARCAIC (segles VII –VI aC). Característiques. 5.3.A.- Termes: Koré i Kouros . 5.3.B.- Exemples. 5.3.C.- Llistat. 5.3.D.- Obres importants. </li></ul><ul><li>5.4.- Període SEVER (1a meitat segle V aC)). Característiques. 5.4.A.- Exemples. 5.4.B.- Llistat. 5.4.C.- Obres importants. </li></ul><ul><li>POWER POINT IV: ESCULTURA, PINTURA I CERÀMICA GREGA. Portada . </li></ul><ul><li>5.5.- Període CLÀSSIC (2a meitat segle V aC). Característiques . 5.5.A.- Terminologia . 5.5.B.- Exemples . 5.5.C.- Llistat s obres importants . 5.5.D.- MIRÓ . 5.5.E.- POLÍCLET . 5.5.F.- FÍDIES : Llistat obres . Estàtues i Relleus . Fris de les Panatenees . </li></ul><ul><li>5.6.- SEGON CLASSICISME, CLASSICISME TARDÀ o POST-CLÀSSIC (segle IV aC). Característiques . 5.6.A.- Exemples . 5.6.B.- Llistat obres importants . 5.6.C.- PRAXÍTELES . 5.6.D.- LISIP . Obres . 5.6.E.- ESCOPES DE PAROS . Obres . </li></ul><ul><li>5.7.- Període HEL·LENÍSTIC (323 aC – 146 aC). Característiques . Exemples . 5.7.A.- ÀTICA o NEOÀTICA . Llistat obres Neoàtica . Llistat obres altres escoles . 5.7.B.- PÈRGAM . Llistat obres . 5.7.C.- RODES . Llistat obres . 5.7.D.- ALEXANDRIA . Llistat obres . </li></ul><ul><li>6.- Pintura, ceràmica i mosaic grecs . </li></ul><ul><li>7.- BIBLIOGRAFIA . </li></ul>
    5. 5. ART GREC 5. Escultura Anar a índex…
    6. 6. 5.5.- PERÍODE CLÀSSIC (2a meitat segle V aC) CARACTERÍSTIQUES Anar a índex…
    7. 7. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 1) Període de major esplendor. Es trenca definitivament amb la rigidesa arcaica i s’implanta un model que marcarà l’escultura per a sempre .
    8. 8. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 2) L’ Atenes de Pèricles serà el centre de l’art grec clàssic.
    9. 9. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 3) Escultura naturalista (representen escenes tretes de la realitat de manera natural ), però amb un naturalisme idealitzat que busca un ideal de bellesa basat en la proporció, l’harmonia i el moviment (molt més aconseguit).
    10. 10. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 4) Inventen els cànons per a tractar d’aconseguir l’ideal de bellesa proporcionada : El total de la figura humana contindrà set vegades el tamany del cap i el cap es divideix en tres parts iguals .
    11. 11. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 5) S’ acaba amb la frontalitat i s’aconsegueix captar el moviment , però un moviment seré i contingut a partir del contraposto o contraposat , que trenca amb la rígida simetria anterior.
    12. 12. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 6) Domini tècnic quasi total que permet canvis : Els braços es desaferren del cos i es doblen , la roba suggereix les formes (“draps mullats”) , els caps s’inclinen , d etallisme ,...
    13. 13. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 7) Estudi de l’ anatomia i el moviment real de la musculatura .
    14. 14. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 8) Les composicions es fan més complexes .
    15. 15. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 9) El tractament de la pell és molt més delicat .
    16. 16. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 10) Augmenta l’expressivitat del personatge i s’intenta representar la seva personalitat i les emocions (ethos), però de forma continguda , sense excessos dramàtics. 11) Se cerca l’ equilibri entre ment i cos (sofrosyne), per la qual cosa els moviments i l’expressivitat són continguts i serens .
    17. 17. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 12) Els autors deixen de ser simples artesans i guanyen en prestigi : Miró, Policlet i Fídies . Clàssic: Segle V aC Miró: Discòbol Políclet: Dorífor Fídies: Zeus Olímpic Tardà: Segle IV aC Praxíteles: Hermes Lisip: Apoxiomenos Scopa de Paros: Heracles Farnese
    18. 18. 5.5.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 12) A més de les obres dels escultors anteriors, cal destacar obres com els Guerrers de Riace .  
    19. 19. 5.5.A.- TERMINOLOGIA. CLÀSSIC <ul><li>Conjunt de regles que, en arquitectura i escultura, regeixen la proporció i la simetria entre les parts d’una obra i el tot, i entre les parts entre elles (han d’estar en justa relació entre si) per formar una unitat harmònica. </li></ul><ul><li>Cànon de la columna. Proporció entre l’altura i el diàmetre del fust que es pren com a model. </li></ul><ul><li>Cànon dels cos. Proporció dels cos humà, considerada ideal i acceptada com a clàssica, per a la qual es pren com a mòdul el cap. </li></ul><ul><li>Castellà: Canon </li></ul>Dorífor: Entre 450 i el 420 aC (s. V, el de Pèricles, epoca clàssica). Apoxiòmenos: Vers 330 (340-325) aC (postclassicisme). 24.- CÀNON (E, A) Anar a índex…
    20. 20. 24.- CÀNON (E, A) <ul><li>La regla estableix la proporció ideal del cos humà a partir d’un mòdul. </li></ul><ul><li>Pels egipcis el mòdul era el puny i codificaren la longitud perfecta de l’individu en 18 punys: 2 per al rostre, 10 des de les espatlles fins l’altura dels genolls i els 6 restants per a les cames i peus. </li></ul><ul><li>Els grecs estimaren que el mòdul era el cap i Políclet el va fixar en 7 caps en el segle V aC, Lisip en el segle IV aC, el va fixar en 8 caps. </li></ul><ul><li>En el Renaixement Leonardo da Vinci teoritzà que l’altura d’un individu fos la mateixa que la dels seus braços extesos. </li></ul>
    21. 21. SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B : Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l’obra. 24.- CÀNON (E, A) Anar a índex…
    22. 22. Dorífor (440 aC), Políclet. 36.- CONTRAPOSAT (E,P). Sinònim: Contraposto <ul><li>Representació de la figura humana, pròpia de les escultures clàssiques i de la pintura i l’escultura del Renaixement, basada en l’alternança de membres tensos i flexionats. Tot el pes recau en una sola cama i l’altra apareix semifleixonada formant una corba amb el tors i els malucs, per tal d’evitar la llei de frontalitat (hieratisme i formes rígides) i la simetria, i per donar sensació de dinamisme i equilibri. </li></ul><ul><li>És una creació de l’artista grec front a les escultures orientals i egípcies. </li></ul><ul><li>El va aplicar Políclet en el Dorífor, amb el ritme creuat o diartrosi . </li></ul>Anar a índex…
    23. 23. Dorífor (440 aC) i Diadumen (430 aC), Políclet. 36.- CONTRAPOSAT (E,P). Sinònim: Contraposto <ul><li>En les obres escultòriques, oposició harmònica de diverses parts del cos humà, molt emprat pels escultors de Grècia clàssica. </li></ul><ul><li>Equilibri harmònic de moviments oposats en la representació d’una figura humana. </li></ul>
    24. 24. Dorífor (440 aC), Políclet 36.- CONTRAPOSAT (E,P). Sinònim: Contraposto
    25. 25. 5.5.B.- PERÍODE CLÀSSIC (2a ½ segle V aC) EXEMPLES Anar a índex…
    26. 26. 5.5.C.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) MIRÓ  1) El Discòbol 2) Atena i Màrsies POLÍCLET D’ARGOS  1) Dorífor (cànon) 2) Diadumen 3) Discòfor (“l’escultor dels homes”) 4) Amazona ferida. FÍDIES  1) Atena Parthenos 2) Atenea Promacos 3) Atena Lemnia 4) Zeus Olímpic 5) Relleus del Partenó (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons) Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    27. 27. 5.5.C.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) MIRÓ  POLÍCLET D’ARGOS  FÍDIES  Relleus del Partenó (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons) * Frontons Partenó. * Frontó oriental: Les Parques. * Frontó oriental: Demèter i Persèfone. * Frontó occidental: Dionís. * Frontó occidental: Cavall del carro de Selene. * Mètopes de la lluita de centaures i lapites. * Fris de les Panatenees. * Fris de les Panatenees: Genets. * Fris de les Panatenees: Hidròfors. * Fris de les Panatenees: Assemblea dels déus. * Niké deslligant-se una espardenya (Escola de Fídies, 415 Ac, al temple de Niké Àptera). Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    28. 28. MIRÓ MIRÓ  Destaca pels avanços en la captació del moviment , les composicions complexes i l’ estudi de l’anatomia , encara que conserva característiques del període sever com la poca expressivitat , la deficient representació dels músculs i certa frontalitat (esculpeix en un sol pla ). Obres més importants: 1.- El Discòbol. 2.- Atena i Màrsies. Anar a índex… 5.5.D.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC)
    29. 29. 5.5.D.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC) MIRÓ  El Discòbol (llançador de disc). La figura en moviment és de gran originalitat , donat que representa el moment de màxim equilibri de l’atleta, moment anterior al llançament del disc. Miró , Discòbol (460-450, s. V aC) . Museo Nazionale Romano, de les Termes. Roma . 1.- El discòbol
    30. 30. 5.5.D.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC) MIRÓ  El Discòbol . Els músculs estan marcats i l’anatomia molt millor representada. Miró , Discòbol (460-450, s. V aC) . Muse o Nazionale Romano, de les Termes. Roma . 1.- El discòbol
    31. 31. Miró. Discòbol. Museu de Nàpols. Còpia romana de marbre (Original en bronze). MIRÓ  El Discòbol . Però el rostre no transmet l’esforç que realitza l’atleta, manifesta serenitat, i els cabells encara es representen geomètricament . Miró , Discòbol (460-450, s. V aC) . Muse o Nazionale Romano, de les Termes. Roma . 1.- El discòbol
    32. 32. MIRÓ  El Discòbol . Està realitzada per ser observada des d’un únic punt de vista. Miró , Discòbol (460-450, s. V aC) . Muse o Nazionale Romano, de les Termes. Roma . 1.- El discòbol
    33. 33. 5.5.D.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC) Miró , Discòbol (460-450, s. V aC) . Muse o Nazionale Romano, de les Termes. Roma . Bellesa de moviment en el moment de màxima tensió. 1.- El discòbol
    34. 34. MIRÓ  El Discòbol (llançador de disc). Es conserva una còpia romana de marbre de l’ original de bronze . La composició són dos semicercles i una línea en zig-zag . Presenta un arcaisme propi d’ Egipte , ja que el cap i el tronc estan de front i les cames de perfil. 5.5.D.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC) L’atleta gira sobre ell mateix, els plans en els que es troben el bust, la pelvis i les cames presenten un fort contrast, com es pot veure a l’esquena. 1.- El discòbol
    35. 35. 5.5.D.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC) Primer Classicisme (S. V aC). Discòbol de Miró. Còpia romana (original en bronze). Museu Vaticà. 1.- El discòbol
    36. 36. 5.5.D.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC) MIRÓ. Atena i Màrsies. Còpia romana (original en bronze). Musei Vaticani. 2.- Atena i Màrsies
    37. 37. 5.5.D.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC) MIRÓ  Palas Atenea i Marsias : És un conjunt escultòric en el qual la deessa llença furiosa una flauta, perquè quan la toca li enlletgeix les galtes. El rostre de la deessa, segons descripcions, era seré i tranquil, el seu cos és estàtic. El faune té moviment i els seu rostre demostra astorament o esbalaïment. Palas Atena i Màrsies, Musei Vaticani. Captació del moviment en un instant fugaç. 2.- Atena i Màrsies
    38. 38. POLÍCLET POLÍCLET D’ARGOS  És un teòric de l’art . Cànon : És un tractat de les proporcions del cos humà , en què el cos es divideix en set parts iguals , prenent com a mida el cap. És a dir, un cos, per a ser perfecte i proporcionat, ha de ser set vegades el cap. Introdueix el cànon proporcional de set caps i, també, el contraposto o contraposat , destaca en l’ estudi de la composició i l’anatomia , i és un mestre en el naturalisme idealitzat (detallisme) i el moviment contingut , captant l’ expressivitat serena dels personatges . Obres: 1.- Dorífor (cànon). 2.- Diadumen. 3.- Discòfor (“l’escultor dels homes”). 4.- Amazona ferida. Anar a índex… 5.5.E.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC)
    39. 39. 5.5.E.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC) Dorífor (jove llencer): Figura en moviment amb una marxa tranquil·la i assossegada que portava una llança amb la mà esquerra. Políclet. Dorífor (~ 440 a C, s . V aC). Museu Arqueològic d’Atenes 1.- El dorífor
    40. 40. 5.5.E.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC) Políclet. Dorífor (~ 440 a C, s . V aC). Museu Arqueològic d’Atenes. 1.- El dorífor
    41. 41. 5.5.E.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC) Políclet. Dorífor (~ 440 a C, s . V aC). Museu Arqueològic d’Atenes. 1.- El dorífor
    42. 42. Políclet. Dorífor (~ 440 a C, s . V aC). Museu Arqueològic d’Atenes. 1.- El dorífor
    43. 43. Políclet. Dorífor (~ 440 a C, s . V aC). Museu Arqueològic d’Atenes. Diadumen (430 aC). 2.- El diadumen 1.- El dorífor
    44. 44. Diadumen : Jove que es col·loca en el cap la banda de l’èxit perquè ha guanyat la competició, té menys estatura que el Dorífor, però les seves formes són més blanes i la seva expressió més dolça. Representació amb contraposat i té una visió frontal. 2.- El diadumen
    45. 45. 5.5.E.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC) 2.- El diadumen
    46. 46. Diadumen : Jove que es cenyeis la cinta. 2.- El diadumen
    47. 47. 3.- Discòfor (“l’escultor dels homes”) 4.- Amazona ferida
    48. 48. FÍDIES FÍDIES  És el gran escultor de l’Atenes clàssica, destacant els treballs de l’ Acròpolis , especialment el Partenó (estàtues exemptes i relleus), però també és “l’escultor dels déus”. Anar a índex… 5.5.F.- OBRES IMPORTANTS. CLÀSSIC (2ª ½ segle V aC)
    49. 49. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) FÍDIES  1) Atena Parthenos 2) Atenea Promacos 3) Atena Lemnia 4) Zeus Olímpic 5) Relleus del Partenó (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons) * Frontons Partenó. * 5.1) Frontó oriental: Les Parques. * 5.2) Frontó oriental: Demèter i Persèfone. * 5.3) Frontó occidental: Dionís. * 5.4) Frontó occidental: Cavall del carro de Selene. * 5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites. * 5.6) Fris de les Panatenees. * 5.7) Fris de les Panatenees: Genets. * 5.8) Fris de les Panatenees: Hidròfors. * 5.9) Fris de les Panatenees: Assemblea dels déus. * 5.10) Niké deslligant-se una espardenya (Escola de Fídies, 415 aC) Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    50. 50. FÍDIES  És el gran “escultor dels déus”. Anar a índex… 1) Atena Parthenos 4) Zeus Olímpic
    51. 51. FÍDIES  Escultures exemptes : Estan dedicades a Atenea . Per a l’acròpoli en realitzà dues , una de bronze de 15 m per a l’exterior, avui desapareguda, i la més bella per al Partenó de 10 m, realitzada amb materials nobles, oro i vorí (criselefantina), els seus ulls eren d’esmaragda, igualment desapareguda. 1) Atenea Parthenos i Atenea
    52. 52. FÍDIES  Escultura exempta criselefantina dedicada a Atena Pàrthenos (la del centre és una recreació, les dels costat són còpies: Atena Varvakíon, Museu Arqueològic Atenes). 1) Atena Parthenos
    53. 53. 1) Atena Parthenos. Fídies.
    54. 54. Ictinos i Cal·l í crates. Partenó (s . V aC ) . Atenes . Grècia . Fídies escultor. 28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos. 1) Atena Parthenos
    55. 55. 1) Atena Parthenos
    56. 56. 1) Atena Parthenos
    57. 57. FÍDIES  Estàtua exempta de bronze , realitzada per Fídies per a l’exterior de l’Acròpoli, es calcula que feia 15 metres, en base al pedestal que encara es conserva, i que es troba entre el Partenó i l’Erectèon. 2) Atena Promacos
    58. 58. FÍDIES  Estàtua exempta també de bronze realitzada per Fídies per a l’Acròpoli. 3) Atena Lemnia
    59. 59. Temple de Zeus Olímpic en Olímpia (470-456 aC), model dels temples clàssics grecs d’ordre dòric. FÍDIES  Estàtua sedent criselefantina al temple de Zeus Olímpic, Olímpia. 4) Zeus Olímpic
    60. 60. FÍDIES  Altra bella estàtua és la de Zeus sedent , per al santuari d’Olímpia, realitzada amb els mateixos materials ( criselefantina) i també desapareguda. 4) Zeus Olímpic
    61. 61. FÍDIES  Recreacions Zeus sedent Olímpic ( criselefantina). 4) Zeus Olímpic
    62. 62. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) FÍDIES  1) Atena Parthenos 2) Atenea Promacos 3) Atena Lemnia 4) Zeus Olímpic 5) Relleus del Partenó (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons) * Frontons Partenó. * 5.1) Frontó oriental: Les Parques. * 5.2) Frontó oriental: Demèter i Persèfone. * 5.3) Frontó occidental: Dionís. * 5.4) Frontó occidental: Cavall del carro de Selene. * 5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites. * 5.6) Fris de les Panatenees. * 5.7) Fris de les Panatenees: Genets. * 5.8) Fris de les Panatenees: Hidròfors. * 5.9) Fris de les Panatenees: Assemblea dels déus. * 5.10) Niké deslligant-se una espardenya (Escola de Fídies, 415 aC) Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    63. 63. FÍDIES  Plànol amb la decoració dels Relleus del Partenó .( 447-432 aC). Es poden distingir tres parts: els dos timpans, que va esculpir amb històries relatives a Atena i els frisos exteriors. Anar a índex… 5) Escultures del Partenó: Relleus (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons)
    64. 64. FÍDIES  En el frontó principal apareix el naixement de la deessa a partir d’un dolor de cap de Zeus; i en la façana posterior la lluita entre Atena i Posidó per ser els protectors de la ciutat. 5) Relleus del Partenó (frontons)
    65. 65. FÍDIES  En els frisos exteriors es representen quatre lluites mitològiques: La gigantomàquia, centauromàquia, amazonomàquia i la guerra de Troia. En els frisos interiors apareix la processó de les panatenees , joves atenenques que cada any duien un vel, que elles mateixa teixien, en ofrena a Atena. 5) Escultures del Partenó: Relleus (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons)
    66. 66. FÍDIES  Recreació del Frontó oriental del Partenó. Atenea davant el seu pare Zeus, en presència d’altres déus. 5) Relleus del Partenó: Frontó est (façana pronaos), naixement Atena.
    67. 67. FÍDIES  Resol el problema del frontó representant, perfectament, la lluita, l’anatomia, les postures i el dinamisme. 5) Relleus Partenó: Recreació frontó oest (opistòdom), lluita entre Atena i Posidó. Museu de l’Acròpoli.
    68. 68. FÍDIES  5.1) Parternó. Frontó oriental: Les Parques
    69. 69. FÍDIES  En el frontó principal apareix el naixement de la deessa a partir d’un dolor de cap de Zeus; i en la façana posterior la lluita entre Atena i Posidó per ser els protectors de la ciutat. 5) Relleus del Partenó (frontons)
    70. 70. FÍDIES  5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 5.1) Parternó. Frontó oriental: Les Parques
    71. 71. FÍDIES  5.1) Partenó. Frontó oriental: Les Parques
    72. 72. FÍDIES  5.2) Partenó. Frontó oriental: Demèter i Persèfone
    73. 73. FÍDIES  En els dos frontons ha sabut adaptar la mida dels personatges representats a l’estructura angular del triangle. 5) Relleus del Partenó (frontons)
    74. 74. <ul><li>Frontó oriental (façana Naos): Naixement d’Atena. </li></ul><ul><li>Dionís o Hèrcules (Herakles), Demèter i Persèfone (formant un sol bloc) i, dempeus, Artemisa o Hebe. </li></ul>FÍDIES  5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 5.2) Partenó. Frontó oriental: Demèter i Persèfone
    75. 75. FÍDIES  5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 5.2) Partenó. Frontó oriental: Demèter i Persèfone
    76. 76. FÍDIES  Herakles, Demèter i Persèfone (formant un sol bloc) i, dempeus, Artemisa o Hebe (cambrera de Zeus). Museu Britànic. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 5.2) Partenó. Frontó oriental: Demèter i Persèfone
    77. 77. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 5.2) Partenó. Frontó oriental: Herakles, Demèter i Persèfone i Hebe (cambrera de Zeus). Museu Britànic.
    78. 78. FÍDIES  5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 5.3) Partenó. Frontó occidental: Dionís
    79. 79. FÍDIES  5.4) Partenó. Frontó occidental: Cavall del carro de Selene
    80. 80. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) FÍDIES  5.5) Mètopes decorades
    81. 81. FÍDIES  5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites
    82. 82. FÍDIES  5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites
    83. 83. FÍDIES  5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites
    84. 84. FÍDIES  5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites
    85. 85. FÍDIES  Autoretrat? 5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites
    86. 86. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) FÍDIES  1) Atena Parthenos 2) Atenea Promacos 3) Atena Lemnia 4) Zeus Olímpic 5) Relleus del Partenó (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons) * Frontons Partenó. * 5.1) Frontó oriental: Les Parques. * 5.2) Frontó oriental: Demèter i Persèfone. * 5.3) Frontó occidental: Dionís. * 5.4) Frontó occidental: Cavall del carro de Selene. * 5.5) Mètopes de la lluita de centaures i lapites. * 5.6) Fris de les Panatenees. * 5.7) Fris de les Panatenees: Genets. * 5.8) Fris de les Panatenees: Hidròfors. * 5.9) Fris de les Panatenees: Assemblea dels déus. * 5.10) Niké deslligant-se una espardenya (Escola de Fídies, 415 aC) Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    87. 87. FÍDIES  <ul><li>FÍDIES. Fris de les Panatenees (fragment, segle V aC). </li></ul><ul><li>Relleus del partenó. Les Ergastinai. </li></ul>5.6) Fris interior de les Panatenees
    88. 88. FÍDIES  5.7) Fris interior de les Panatenees: Genets
    89. 89. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) FÍDIES  5.7) Fris de les Panatenees: Genets
    90. 90. FÍDIES  Plànol amb la decoració dels Relleus del Partenó .( 447-432 aC). Es poden distingir tres parts: els dos timpans, que va esculpir amb històries relatives a Atena i els frisos exteriors. 5) Escultures del Partenó: Relleus (fris de les Panatenees, decoració mètopes, frontons)
    91. 91. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) FÍDIES  5.8) Fris de les Panatenees: Hidròfors
    92. 92. FÍDIES  Fris jònic interior corregut. Portadors d’aigua. 5.8) Fris de les Panatenees: Hidròfors
    93. 93. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) FÍDIES  5.8) Fris de les Panatenees: Guerrers desfilant. Museu Britànic.
    94. 94. FÍDIES  Destaca per l’ equilibri, serenitat i perfecció de les figures, el treball de la roba ( tècnica dels draps banyats o mullats ), la bellesa dels rostres ( individualització ). 5.9) Fris de les Panatenees: Assemblea dels déus.
    95. 95. FÍDIES  Fris est del Partenó. Posidó, Apol·lo i Artemisa. Museu de l’Acròpoli (442-438 aC). 5.9) Fris interior de les Panatenees: Assemblea dels déus.
    96. 96. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 5.9) Fris de les Panatenees: Vaques al sacrifici
    97. 97. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 5.9) Fris de les Panatenees: Conduint el bou al sacrifici. Museu Britànic.
    98. 98. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) 5.9) Fris de les Panatenees: Conduint ovelles com a ofrena a la deessa.
    99. 99. 5.10) Niké deslligant-se una espardenya (Escola de Fídies, 415 aC). Temple de Niké Àptera
    100. 100. (Escola de Fídies, 415 aC) 5.10) Niké descordant-se la sandàlia 5.10) Atenea portant un brau a sacrifici
    101. 101. <ul><li>La majoria dels relleus els podem admirar en el museu Britànic, degut a la donació d’un noble anglès, Lord Elgin, que els va comprar en el segle XIX. </li></ul>TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)
    102. 102. PARTENÓ , Atenes (447-442 aC) TEMPLE ÈPOCA CLÀSSICA. ORDRE DÒRIC.
    103. 103. FÍDIES  5.9) Partenó. Frontó: Nu
    104. 104. P A R T E N Ó
    105. 105. P A R T E N Ó
    106. 106. P A R T E N Ó FÍDIES  Fris interior del Partenó amb la processó dels cavallers. Efecte natural i dinàmic.
    107. 107. FÍDIES  FÍDIES  Relleu de cavallers del fris nord del Partenó. Museu Britànic de Londres. 5.7) Fris interior de les Panatenees: Genets
    108. 108. FÍDIES  5.7) Fris interior de les Panatenees: Genets
    109. 109. FÍDIES  5.7) Fris interior de les Panatenees: Genets
    110. 110. 5.5.F.- PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC) Amazona Mattei. Còpia romana en marbre de l’original de Fídies. Museu Vaticà.
    111. 111. A més de les obres dels escultors anteriors, cal destacar obres com els Guerrers de Riace .   Guerrers de Riarce (460-430). Museu de Reggio Calabria.
    112. 112. Guerrers de Riarce (460-430)
    113. 113. Guerrers de Riarce (460-430)
    114. 114. Guerrers de Riarce (460-430)
    115. 115. Guerrers de Riarce (460-430)
    116. 116. Guerrers de Riarce (460-430)
    117. 117. Guerrers de Riarce (460-430)
    118. 118. Cariàtides. Erectèon. Mnèsicles? Filocles?
    119. 119. En ocasions, el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants), per aconseguir major bellesa. Cariàtides. Erectèon. Mnèsicles? Filocles?
    120. 120. 26.- CARIÀTIDE (A, E) Mnèsicles o Filocles. Cariàtides de l’Erectèon (421-406 aC, exemple més conegut). Atenes. Grècia. <ul><li>Escultura femenina que substitueix el fust d’una columna o una pilastra (amb la mateixa funció de suport). Utilitzada, especialment, en arquitectura grega, es denomina Atlant si és masculina. Castellà: Cariátide. </li></ul>
    121. 121. 5.6.- PERÍODE POST-CLÀSSIC (segle IV aC) CARACTERÍSTIQUES Anar a índex…
    122. 122. Guerres Guerres del Peloponès (431-404 aC) Esparta i Atenes. ÈPOCA CLÀSSICA (segle V) – ÈPOCA POST CLÀSSICA (segle I V ). 1) Les Guerres del Peloponès acaben amb el període de major esplendor i l’hegemonia d’Atenes . 5.6.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
    123. 123. Guerres <ul><li>En acabar les guerres les polis queden molt febles, la situació de conflicte intern és aprofitada pel rei de Macedònia Filip II i, després, pel seu fill Alexandre el Gran. </li></ul>5.6.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
    124. 124. 5.6.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 2) Els ideals anatòmics es transformen i s’introdueix un cànon més esvelt : El cànon de vuit caps de Lisip .
    125. 125. 5.6.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 3) S’ accentuen els moviments i es comença a perdre la serenitat anterior . 4) S’aconsegueix definitivament el volum i la tercera dimensió , amb l’ ús de l’escorç .
    126. 126. 5.6.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 5) S’accentua el naturalisme en gestos i actituds , amb més realisme i mostrant actituds menys heroiques i més quotidianes , que fan les figures més lliures i menys majestuoses .
    127. 127. 5.6.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 6) Individualització total de les figures i aparició del retrat com a gènere escultòric .
    128. 128. 5.6.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 7) Augmenta l’expressivitat , sobretot al rostre , buscant l’ expressió dels sentiments ( pathos ) front a la serenitat, l’equilibri i l’idealisme seré del primer classicisme. 8) Composicions més complexes : L’ art es torna més inquiet i desassossegat , igual que els temes tractats ( temes més mòrbids i sensuals ). Neòbide ferida (430 aC)
    129. 129. 5.6.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 9) S’introdueix el nu femení integral com a tema, i es crea un nou model anatòmic de dona diferent al masculí: Les Afrodites o Venus .
    130. 130. 5.6.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 10) Autors més importants: Praxíteles, Lisip i Scopes de Paros . Clàssic: Segle V aC Miró: Discòbol Políclet: Dorífor Fídies: Zeus Olímpic Tardà: Segle IV aC Praxíteles: Hermes Lisip: Apoxiomenos Scopes de Paros: Heracles Farnesio
    131. 131. 5.6.A.- POST- CLÀSSIC (s. IV aC) EXEMPLES Anar a índex…
    132. 132. 5.6.B- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) <ul><li>PRAXÍTELES  </li></ul><ul><li>1) Hermes amb Dionís Infant </li></ul><ul><li>2) Afrodita de Cnido </li></ul><ul><li>3) Apol·lo Sauròcton </li></ul><ul><li>4) Afrodita d’Arlés </li></ul><ul><li>5) Sàtir en repòs </li></ul><ul><li>LISIP  </li></ul><ul><li>1) Apoxiomenos </li></ul><ul><li>2) Hèrcules Farnesio </li></ul><ul><li>3) Ares Ludovisi </li></ul><ul><li>4) Eurípides </li></ul><ul><li>5) Retrats d’Alexandre el Gran </li></ul><ul><li>6) Sòcrates </li></ul><ul><li>Eros amb arc </li></ul><ul><li>ESCOPES  </li></ul><ul><li>1) Mènade ballant </li></ul><ul><li>2) Meleagre </li></ul><ul><li>3) Decoració escultòrica del Mausoleu d’Halicarnàs: Relleus de Mausolo i Artemisia. </li></ul>Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    133. 133. PRAXÍTELES PRAXÍTELES  Característiques principals: Delicadesa, bellesa de les formes, superfícies blanques i suaus (marbre), aire psicològic i rostres melancòlics , cabell més abultat , introducció de nus femenins integrals i utilització d’un contraposto exagerat, que dóna a les figures un aire amanerat (la “ corba praxiteliana ”, amb una lleu ondulació del malucs ). Anar a índex… 5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
    134. 134. PRAXÍTELES  Hermes d’Olímpia  Representat totalment nu i amb el rostre abstret . 1) Hermes amb Dionís Infant
    135. 135. PRAXÍTELES  Hermes d’Olímpia  El seu cos descriu la corba praxiteliana , característica d’aquests escultor. 5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 1) Hermes amb Dionís Infant
    136. 136. Hermes du al braç al seu germà Dionís . Zeus duia en braços a Dionís, després de la mort de la seva mare mortal, per a evitar que Hera el matés. Hermes li mostra un singlot de raïm, demostrant que en un futur serà el déu del vi. 1) Hermes amb Dionís Infant
    137. 137. PRAXÍTELES  Té sensació de dinamisme . Els plecs de la tela no són gens rígids. 1) Hermes amb Dionís Infant
    138. 138. 5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) PRAXÍTELES  Contrasta el dinamisme del cos amb la rigidesa de la columna. 1) Hermes amb Dionís Infant
    139. 139. 5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 1) Hermes amb Dionís Infant
    140. 140. PRAXÍTELES  Delicadesa, bellesa de les formes, superfícies blanques i suaus (marbre), aire psicològic i rostres melancòlics , cabell més abultat , introducció de nus femenins integrals i utilització d’un contraposto exagerat, que dóna a les figures un aire amanerat (la “ corba praxiteliana ”, amb una lleu ondulació del malucs ). 2) Afrodita de Cnido
    141. 141. 5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 2) Afrodita de Cnido (s. IV). Museu Vaticà.
    142. 142. 5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 3) Apol·lo Sauròcton
    143. 143. 5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 3) Apol·lo Sauròcton
    144. 144. 5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 3) Apol·lo Sauròcton
    145. 145. PRAXÍTELES  Afrodita d’Arlés  Està realitzada en marbre i pràcticament nua , amb una poma en la seva mà, atribut de la seva bellesa. Les vestimentes que cauen estan perfectament aconseguides. A més, ha sabut plasmar els “ draps mullats ” de Fídies (tècnica mitjançant la qual la roba s’ajusta sobre el cos com si estigués banyada, adquirint una textura transparent o translúcida i deixant-nos entreveure l’anatomia dels cossos). 5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 4) Afrodita d’Arlés
    146. 146. 5.6.C- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 5) Sàtir en repòs
    147. 147. 5.6.C.- PRAXÍTELES Venus de Cnidia Venus Capitolina. Museu Capitolí. Roma. Venus Púdica
    148. 148. LISIP LISIP  És l’escultor preferit d’ Alexandre el Gran i les seves escultures anuncien l’hel·lenisme. Anar a índex… 5.6.D- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
    149. 149. 5.6.B.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) <ul><li>PRAXÍTELES  </li></ul><ul><li>1) Hermes amb Dionís Infant </li></ul><ul><li>2) Afrodita de Cnido </li></ul><ul><li>3) Apol·lo Sauròcton </li></ul><ul><li>4) Afrodita d’Arlés </li></ul><ul><li>5) Sàtir en repòs </li></ul><ul><li>LISIP  </li></ul><ul><li>1) Apoxiomenos </li></ul><ul><li>2) Hèrcules Farnesio </li></ul><ul><li>3) Ares Ludovisi </li></ul><ul><li>4) Eurípides </li></ul><ul><li>5) Retrats d’Alexandre el Gran </li></ul><ul><li>6) Sòcrates </li></ul><ul><li>Eros amb arc </li></ul><ul><li>ESCOPES  </li></ul><ul><li>1) Mènade ballant </li></ul><ul><li>2) Meleagre </li></ul><ul><li>3) Decoració escultòrica del Mausoleu d’Halicarnàs: Relleus de Mausolo i Artemisia. </li></ul>Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    150. 150. LISIP  Apoxiomenos  Temes més quotidians, major expressivitat , introducció de múltiples punts de vista a partir d’escorços . 1) Apoxiomenos
    151. 151. LISIP  Apoxiomenos  És un atleta representat en el moment quan s’està fent net amb el estrígil després de la carrera. 1) Apoxiomenos
    152. 152. LISIP  Els ideals anatòmics es transformen i s’introdueix un cànon més esvelt : “El cànon de vuit caps de Lisip .”· 1) Apoxiomenos
    153. 153. LISIP  En la seva obra teòrica mostra preferència pels caps més petits (divideix el cos en vuit parts) esculpint representacions més esveltes que les fetes a partir dels set caps de Políclet. 1) Apoxiomenos
    154. 154. LISIP  “Cànon de vuit caps” (més esvelt). 1) Apoxiomenos
    155. 155. LISIP  Temes més quotidians, major expressivitat , introducció de múltiples punts de vista a partir d’escorços, i les seves escultures anuncien l’hel·lenisme. 5.6.D- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 2) Hèrcules Farnesio
    156. 156. 5.6.D- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 2) Hèrcules Farnesio
    157. 157. 5.6.D- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) LISIP  Descobriment antic d’ Hèrcules Farnesio  Tipus: Escultura (cap desaparegut i reconstruït). Lloc: Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. 2) Hèrcules Farnesio
    158. 158. 5.6.D- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) LISIP  HÈRCULES FARNESIO  MATERIAL: marbre. ALTURA: 3’25 metres. PROCEDÈNCIA: Trobat en les termes de Caracalla. Roma. CÒPIA ROMANA signada per Glykon d’Atenes. Una versió exagerada, en estil grec, de l’estàtua de bronze de Lisip. UBICACIÓ ACTUAL: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Itàlia. 2) Hèrcules Farnesio
    159. 159. 2) Hèrcules Farnesio
    160. 160. LISIP. Ares Ludovisi. Museu de les Termes de Roma . 3) Ares Ludovisi
    161. 161. Escultura. Scopes. 3) Ares Ludovisi
    162. 162. Lisip . Bust retrat d’Eurípides. Còpia romana d’un original grec (330 aC). 4) Eurípides
    163. 163. LISIP  Introdueix els retrats (Alexandre, Sòcrates,...). És el primer retratista. 5) Retrats d’Alexandre el Gran
    164. 164. Lisip . Retrats d’Alexandre Magne. Bust esquerre al Louvre. París. 5.6.D- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 5) Retrats d’Alexandre el Gran
    165. 165. Lisip . Retrat de Sòcrates (320 aC). 6) Sòcrates
    166. 166. 5.6.D- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) 7) Eros amb arc
    167. 167. ESCOPES DE PAROS ESCOPES  Característiques: Moviment ( composicions pràcticament helicoïdals ) i gran expressivitat de rostres i figures , arribant quasi al patetisme hel·lenístic ( sentiments exacerbats, boques entreobertes, ulls anhelants ,...). Anar a índex… 5.6.E- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
    168. 168. 5.6.- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC) <ul><li>PRAXÍTELES  </li></ul><ul><li>1) Hermes amb Dionís Infant </li></ul><ul><li>2) Afrodita de Cnido </li></ul><ul><li>3) Apol·lo Sauròcton </li></ul><ul><li>4) Afrodita d’Arlés </li></ul><ul><li>5) Sàtir en repòs </li></ul><ul><li>LISIP  </li></ul><ul><li>1) Apoxiomenos </li></ul><ul><li>2) Hèrcules Farnesio </li></ul><ul><li>3) Ares Ludovisi </li></ul><ul><li>4) Eurípides </li></ul><ul><li>5) Retrats d’Alexandre el Gran </li></ul><ul><li>6) Sòcrates </li></ul><ul><li>Eros amb arc </li></ul><ul><li>ESCOPES  </li></ul><ul><li>1) Mènade ballant </li></ul><ul><li>2) Meleagre </li></ul><ul><li>3) Decoració escultòrica del Mausoleu d’Halicarnàs: Relleus de Mausolo i Artemisia. </li></ul>Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    169. 169. ESCOPES  Mènad e  És una sacerdotessa representada en el moment de clavar un punyal sobre l’animal que va a sacrificar. Està realitzada en marbre. 1) Mènade ballant
    170. 170. 1) Mènade ballant
    171. 171. 1) Mènade ballant
    172. 172. Escopes de Paros. Cap de Meleagre. Villa Mèdicis. Roma. 2) Meleagre
    173. 173. ARQUITECTURA CIVIL N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC). Monuments funeraris Construcció funerària per a albergar el cadàver de Mausolo, d’ enormes proporcions , cosa que ha fet que es generalitzés el nom de “mausoleu” per a totes les grans construccions funeràries. Anar a índex…
    174. 174. ARQUITECTURA CIVIL N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC). Monuments funeraris Constava d’un basament al qual s’accedia per una escalinata que conduïa a la cambra sepulcral, i sobre ella n’hi havia una columna jònica i, més amunt una graderia que suportava l’estàtua de Mausolo, guiant la seva quadriga.
    175. 175. 3) Mausoleu d’Halicarnàs: Estàtues de Mausolo i Artemisia.
    176. 176. 3) Mausoleu d’Halicarnàs: Estàtua de Mausolo.
    177. 177. 3) Mausoleu d’Halicarnàs: Estàtua de Mausolo.
    178. 178. 3) Decoració escultòrica del Mausoleu d’Halicarnàs: Relleus
    179. 179. 3) Decoració escultòrica del Mausoleu d’Halicarnàs: Relleus
    180. 180. 3) Decoració escultòrica del Mausoleu d’Halicarnàs: Relleus
    181. 181. Scopes. Jove caçador. Museu d’Atenes. Postclassicisme (segle IV aC). 5.6.E- SEGON CLACISSISME. POST-CLÀSSIC (segle IV aC)
    182. 182. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV- I aC) CARACTERÍSTIQUES Anar a índex…
    183. 183. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV – I aC) 1) La barreja de la influència oriental ( colossalisme, monumentalitat, patetisme, nous temes ) i la tradició clàssica dóna lloc a una nova forma de concebre l’art i l’escultura .
    184. 184. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV – I aC) 2) Els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema .
    185. 185. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV – I aC) 3) El naturalisme continua , però es deixa de buscar la idealització per a perseguir el realisme , arribant a recrear-se en la plasmació dels defectes físics , d’allò lleig.
    186. 186. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV – I aC) 4) Representen el moviment , però ja no de manera equilibrada, sinó intensa , amb difícils escorços que trenquen el plànol i transmeten la tensió i dinamisme dels moments reproduïts.
    187. 187. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV – I aC) 5) Les composicions es compliquen encara més, arribant-se a la barroquització (teatralitat ).
    188. 188. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV – I aC) 6) Es busca la representació del volum , fins al punt de treballar els músculs al mínim detall i abusar dels escorços , produint-se efectes de clarobscur .
    189. 189. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323 aC -146 aC) 7) Forta expressivitat : Tendència a expressar els sentiments i la passió en els rostres ( pathos ) exageradament , en moments de forta intensitat, acompanyats per la tensió de la composició .
    190. 190. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV – I aC) 8) Temes molt variats : Temes anteriors més dramàtics , retrats psicològics , grups escultòrics , temes trivials de la vida quotidiana, temes grandiosos de déus i herois, al·legories,... Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Rodas) Al·legoria del Nil (Alexandria) Retrat d’Homer (Alexandria) Nin de l’espina (Neoàtica) Venus de Diodalses (Neoàtica) Nen de l’oca (Alexandria)
    191. 191. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV – I aC) 9) Major importància del paisatge , especialment als relleus .
    192. 192. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (segles IV – I aC) 10) Es perd la unitat estilística de tota Grècia i sorgeixen escoles locals : Atenes o neoàtica, Pèrgam, Rodes, Alexandria, ...  
    193. 193. 5.7.- HEL·LENÍSTIC (segles IV - I aC) EXEMPLES Anar a índex…
    194. 194. ESCULTURA HEL·LENÍSTICA Venus de Milo (Neoàtica) Nen de l’oca (Alexandria) Gàlata ferit (Pèrgam) Nen de l’espina (Neoàtica)
    195. 195. 5.7.A.- ESCOLA ÀTICA o NEOÀTICA (segles IV- I aC) Anar a índex…
    196. 196. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323 aC -146 aC) 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Obres:   1. Afrodita de Melos o Venus de Milo (110 aC) 2. Tors Belvedere (Apol·loni, segle I aC) 3. Nen de l’Espina (200 aC) 4. Afrodita de Diodalses (2ª meitat segle III aC) 5. Púgil de les Termes (Apol·loni?, 1ª meitat segle I aC) 6. Demòstenes (Polieucte, 280 aC)   Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    197. 197. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323 aC -146 aC) 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  1. Afrodita de Melos o Venus de Milo (110 aC). Louvre. París.
    198. 198. VENUS DE MILO (130-100 aC). Alexandre d’Antioquia?. Louvre. París. 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  És la que més elements clàssics manté i la menys teatral , afegeix escorços, composicions piramidals, i té un especial gust pels temes d’Afrodites o Venus. 1. Afrodita de Melos o Venus de Milo (110 aC)
    199. 199. 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Les estàtues dels déus minven en quantitat i, tan sols, es representen els més agraciats, com és el cas de la Venus de Milo , considerada com el prototip de bellesa grega . VENUS DE MILO (130-100 aC). Alexandre d’Antioquia?. Louvre. París. 1. Afrodita de Melos o Venus de Milo (110 aC)
    200. 200. 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Destaca per la serenitat en el rostre, la bellesa, i la corba praxiteliana . VENUS DE MILO (130-100 aC). Alexandre d’Antioquia?. Louvre. París. 1. Afrodita de Melos o Venus de Milo (110 aC)
    201. 201. 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Corba praxiteliana , aquesta composició en “S” que li proporciona sensualitat i flexibilitat . Els plecs de la roba són flexibles. Es creu que amb una mà es subjectava la roba i amb l’altra sostenia una poma.   VENUS DE MILO (130-100 aC). Alexandre d’Antioquia?. Louvre. París. 1. Afrodita de Melos o Venus de Milo (110 aC)
    202. 202. <ul><li>Afrodita de Melos o Venus de Milo (110 aC) </li></ul>
    203. 203. 2. Tors Belvedere (Apol·loni, segle I aC). Museu Vaticà.
    204. 204. 2. Tors Belvedere (Apol·loni, segle I aC). Museu Vaticà.
    205. 205. 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Escultura. Etapa en què és més important per als escultors l’ expressivitat que la bellesa, cosa que tindrà com a resultat que es desenvolupi un retrat realista , que plasmarà els defectes i imperfeccions , a la vegada que apareixeran nous temes com la vellesa, dramàtica i expressiva , com és el cas en el Retrat d’Homer o el de Sèneca . Així com el tema de la infància que abans tampoc havia estat habitual, una etapa de la vida quan l’home encara no ha adquirit la plenitud. 3. Nen de l’Espina (200 aC). Museu capitolí.
    206. 206. 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Un exemple del tema de la infància es El nin de l’espina , on a més de tractar el tema de la infantesa es tracta una escena anecdòtica . El nin de l’espina (s. III-II aC). Musei Capitolini. Roma 3. Nen de l’Espina (200 aC)
    207. 207. 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Estàtua realitzada en bronze i és sedent . Dóna la sensació de moviment . En aquesta obra es va basar Ghiberti per a realitzar la seva obra a les Portes del Baptisteri de Florència, que Miquel Àngel anomena “ Les Portes dels Paradís ”. El nin de l’espina (s. III-II aC). Musei Capitolini. Roma 3. Nen de l’Espina (200 aC). Museu Capitolí.
    208. 208. Nin de l’espina (s. III-II aC). Musei Capitolini. Roma Marbre i bronze 3. Nen de l’Espina (200 aC). Museu Capitolí.
    209. 209. 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Es busca la representació del volum , fins al punt de treballar els músculs al mínim detall i abusar dels escorços , produint-se efectes de clarobscur . 4. Afrodita de Diodalses (2ª meitat segle III aC) 
    210. 210. 4. Afrodita de Diodalses (2ª meitat segle III aC) 
    211. 211. 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Escultura. Etapa en què es plasmarà els defectes i imperfeccions. 5. Púgil de les Termes (Apol·loni?, 1ª meitat segle I aC)
    212. 212. 5. Púgil del Museu de les Termes. Roma. (Apol·loni?, 1ª meitat segle I aC)
    213. 213. 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  Escultura de retrat realista. 6. Demòstenes (Polieucte, 280 aC) 
    214. 214. * 5.7.A.- ESCOLA NEOÀTICA O D’ATENES  En aquesta època, Atenes deixa de ser el centre artístic i es formen vàries escoles:   * 5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM . Obres: 1. Gal suïcidant-se (230 aC) 2. Gal moribund (230 aC) 3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC) Relleus de l’Altar de Zeus: Zeus contra els Titans Relleus de l’Altar de Zeus: Atena i Alcioni 4. Vella Èbria (Miró de Tebes, 200 aC)   * 5.7.C.- ESCOLA DE RODES . Obres: 1. Colós de Rodes 2. Niké o Victòria de Samotràcia (190 aC) 3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC) 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC) 5. Faune Barberini (220 aC)    * 5.7.D.- ESCOLA ALEXANDRIA . Obres: 1. Al·legoria del riu Nil i els seus afluents (segle II aC) 2. Vella Èbria i nans 3. Nen de l’Oca (Boetes de Calcedònia, 200-150 aC) 4. Homer (200-150 aC) 5. Fals Sèneca (150 aC) 6. Hermafrodita (segle II aC) 7. Els Lluitadors. Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    215. 215. PROPILEUS EL ERECTÈON EL PARTENON ATENEA NIKÉ L’ACRÒPOLI: RECONSTRUCCIÓ
    216. 216. ATENES
    217. 217. 5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM (segles IV- I aC) Anar a índex…
    218. 218. Àtal I de Pèrgam Pèrgam
    219. 219. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323 aC -146 aC)   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Destaca pel monumentalisme, el patetisme i l’exotisme (temes de caràcter etnogràfic ). Obres: 1. Gal suïcidant-se (230 aC) 2. Gal moribund (230 aC) 3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC) Relleus de l’Altar de Zeus: Zeus contra els Titans Relleus de l’Altar de Zeus: Atena i Alcioni 4. Vella Èbria (Miró de Tebes, 200 aC)   Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    220. 220.   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal suïcidant-se  Escultura exempta que tracta un tema relatiu a la invasió dels gals . En aquest grup escultòric el gal es suïcida i després matarà la seva dona per a evitar que fos esclavitzada. Gal suicidant-se abans de ser esclau (Acròpoli de Pèrgam). 1. Gal suïcidant-se (230 aC)
    221. 221. Gal suicidant-se abans de ser esclau (Acròpoli de Pèrgam). 1. Gal suïcidant-se (230 aC)
    222. 222.   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal moribund  És una escultura exempta que tracta, també, un tema relatiu a la invasió dels gals . 2. Gal moribund (230 aC)
    223. 223.   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal moribund  Formava part dels monuments erigits per celebrar la gran victòria sobre els gals a l’acropòli de Pèrgam. 2. Gal moribund (230 aC)
    224. 224.   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal moribund  Es representa al gàlata o gal vençut, que es dessagna per una ferida mortal. 2. Gal moribund (230 aC)
    225. 225.   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Està realitzada en marbre . 2. Gal moribund (230 aC)
    226. 226.   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal moribund  L’escultor ha captat la imatge del gal just en el moment després de demanar ajut a través de la banya, encara s’aguanta amb una mà, però en qualsevol moment s’ensorrarà. 2. Gal moribund (230 aC)
    227. 227.   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Gal moribund  Apareix una versió del vençut . Destaca la visió de patiment, el dolor del rostre, però també de serenitat . 2. Gal moribund (230 aC)
    228. 228.   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  PATIMENT, DOLOR, i... SERENITAT. 2. Gal moribund (230 aC)
    229. 229.   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  PATIMENT, DOLOR, i.... SERENITAT. 2. Gal moribund (230 aC)
    230. 230. 2. Gal moribund (230 aC)
    231. 231.   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  PATIMENT, DOLOR, i... SERENITAT. 2. Gàlata ferit (230 aC)
    232. 232. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323 aC -146 aC)   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Destaca pel monumentalisme, el patetisme i l’exotisme (temes de caràcter etnogràfic ). Obres: Obres: 1. Gal suïcidant-se (230 aC) 2. Gal moribund (230 aC) 3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC) Relleus de l’Altar de Zeus: Zeus contra els Titans Relleus de l’Altar de Zeus: Atena i Alcioni 4. Vella Èbria (Miró de Tebes, 200 aC)   Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    233. 233. 5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM  Altar de Zeus  Presenta una forma nova. S’aixeca sobre una podium o basament de 7 metres amb una gran escalinata frontal, que condueix a un pòrtic jònic. Es va construir per a commemorar la victòria dels grecs sobre els celtes. 3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    234. 234. <ul><li>Descobert a Pèrgam a finals del s. XIX. </li></ul><ul><li>Època Hel·lenística (s. II aC). </li></ul><ul><li>Pèrgam (Bergama), a prop d’Efes, centre cultural important (biblioteca, Escola de Pèrgam...). </li></ul><ul><li>Noves solucions arquitectòniques: proporcions més grans, major monumentalitat, barroquisme. </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    235. 235. 3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    236. 236. PÈRGAM
    237. 237. 3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    238. 238. Altar de Zeus  En escultura, aquesta escola, es caracteritza pels temes tràgics , tal com es pot veure en els relleus que decoren el basament de l’Altar de Zeus, que representen la gigantomàquia. El tema tràgic es va intensificant amb els rostres implorants, els cabells revoltats i amb actituds i vestimentes agitades. 3. Altar Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín.
    239. 239. <ul><li>Arquitectes de l’Escola de Pèrgam (artistes unificats sota un estil, també escultors). </li></ul><ul><li>Grandesa de la dinastia Atàlida (tema interior fris: vida Tèlef, fundador mitològic de la saga). </li></ul><ul><li>Comitent: Èumenes II Soter. </li></ul>3. Altar Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín.
    240. 240. <ul><li>FAÇANA ESQUERRE </li></ul><ul><li>Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres. </li></ul>3. Altar Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín.
    241. 241. <ul><li>ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Detalls. </li></ul><ul><li>Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est). </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    242. 242. <ul><li>Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est). </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    243. 243. <ul><li>ATENA agafa al gegant i ALCIONEO pels cabells (est). </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    244. 244. <ul><li>Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est). </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    245. 245. <ul><li>ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Fris. </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    246. 246. <ul><li>ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Fris. </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    247. 247. <ul><li>Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est). </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    248. 248. <ul><li>ZEUS . </li></ul><ul><li>CETO amb PONTUS i un LLEÓ atacant als TITANS. </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    249. 249. <ul><li>ZEUS en lluita contra els TITANS o GEGANTS </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    250. 250. <ul><li>Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres. </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    251. 251. <ul><li>Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres. </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    252. 252. <ul><li>Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres. </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    253. 253. <ul><li>Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres. </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    254. 254. <ul><li>Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres. </li></ul>3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    255. 255. 3. Altar de Zeus de Pèrgam (180-160 aC). Pergamonmuseum, Berlín
    256. 256.   5.7.B.- ESCOLA DE PÈRGAM 4. Vella Èbria (Miró de Tebes, 200 aC). Museu Capitolí. Roma.
    257. 257. 4. Vella Èbria o Gata (Miró de Tebes, 200 aC). Museu Capitolí. Roma.
    258. 258. Ariadna atormentada (original a Pèrgam, segle II aC). Museu Vaticà. Roma.
    259. 259. 5.7.C.- ESCOLA RODES (segles IV- I aC) Anar a índex…
    260. 260. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323 aC -146 aC)   5.7.C.- ESCOLA DE RODES  Escultures monumentals i colossals , destacant el patetisme , la tensió i el moviment exacerbat . Obres: 1. Colós de Rodes 2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC) 3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC) 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC) 5. Faune Barberini (220 aC)    Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    261. 261.   5.7.C.- ESCOLA DE RODES  Colós de Rodes  Estàtua realitzada en bronze per Cares de Lindo , i col·locada en el port de Rodes . Tenia una torxa en la mà que servia de far a les naus que entraven en el port per sota les seves cames, representava a Helios (déu del sol) . Fou destruïa per un moviment de terra i no es va tornar a esculpir.   1. Colós de Rodes. Cares de Lindo.
    262. 262. 1. Colós de Rodes. Cares de Lindo.
    263. 263. 1. Colós de Rodes. Cares de Lindo.
    264. 264.   5.7.C.- ESCOLA DE RODES  La victòria alada de Samotràcia  És una estàtua realitzada en marbre, commemorativa d’una batalla naval . 2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC). Louvre.
    265. 265.   5.7.C.- ESCOLA DE RODES  Havia de ser col·locada en la proa d’un vaixell, i la sensació de vent que agita les ales i les vestimentes està perfectament aconseguida . 2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC). Louvre.
    266. 266. 2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC). Louvre.
    267. 267. 2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC). Louvre.
    268. 268.   5.7.C.- ESCOLA DE RODES  Destaca sobretot la tècnica dels “ draps mullats” heretada de Fídies (tècnica mitjançant la qual les vestimentes s’ajusten al cos si estigueren mullades, i ens deixen veure, transparentment, l’anatomia dels cossos). 2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC). Louvre.
    269. 269.   5.7.C.- ESCOLA DE RODES  El Toro Farnesio  Conjunt que representa a uns germans nugant , per revenja, a una dona (a Dirce) a les banyes d’un bou que l’arrastrarà fins la mort. Destaca la tensió, la musculatura i el dramatisme de la situació.   3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)
    270. 270.   TÍTOL: Toro Farnesio. AUTOR: Apol·loni de Tralles i Taurisc. DATA: 130 aC MUSEU: Arqueològic de Nàpols . ALTURA: 370 cm altura MATERIAL: Marbre ESTIL: Grec hel·lenístic (Rodes). 3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)
    271. 271. 3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)
    272. 272.   5.7.C.- ESCOLA DE RODES  Laocoont i els seus fills  Obra d’ Agesandre, Poliodor i Atenodor . 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    273. 273. Agesandre, Polidor i Atenodor. Laocoonte. Còpia en marbre ( S. III aC ) Museu Vaticà   En aquesta obra les serps s’enrotllen en els cossos del pare i dels dos fills , el dolor de Laocoont no és tan sols físic, sinó també psicològic en veure patir els seus fills . 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    274. 274.   Representació del patiment. 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    275. 275.   La musculatura està molt aconseguida , així com els rostres angoixats . 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    276. 276. 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    277. 277. 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    278. 278.   El rostre de Laocoont reflecteix angúnia i desprèn patetisme. 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    279. 279. Estan representats amb diartrosis , tant individual com de grup, ja que cadascun dels fills s’inclina de forma oposada. 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    280. 280. Cal esmentar una errada : Laocoont està esculpit en un cànon (mida) major que els seus fills. 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    281. 281. Les figures unides mitjançant les serps.   4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    282. 282. Narració que Virgili en fa a l’Eneida. Composició piramidal Diagonal que travessa tota l'escultura i marca el moviment Les serps uneixen les tres figures Anatomia musculosa. Gran tensió Els cossos dels fills són anatòmicament com el pare però a escala reduïda Cossos contorçats. Moviment violent Sols pot ser contemplat frontalment Composició Els cossos s’agiten en les tres dimensions de l’espai. Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç. El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del pare. Es trenca la serenitat i l’equilibri de l’època clàssica. Estructura piramidal
    283. 283. Agesandre, Polidor i Atenodor. Laocoonte. Còpia en marbre ( S. III aC ) Museu Vaticà Aquesta estàtua, quasi amb tota seguretat va ser presa pels romans quan van envair Troia i va estar molt de temps oculta. 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    284. 284. Quan va sortir a la llum en 1505, gràcies a Rafael fou molt admirada i ha influït en temps posteriors i en grans artistes, com per exemple Miquel Àngel . 4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
    285. 285. EL GRECO L A O C O O N T ( 1610) Laocoont (1610) Oli sobre llenç (142 x 193 cm) National Gallery of Art Washington (EUA)
    286. 286. Copia en marbre, d’un original en bronze (cap al 200 – 200). Gliptoteca de Munic. 5. Faune Barberini (220 aC)
    287. 287. 5.7.D. ESCOLA ALEXANDRIA (segles IV- I aC) Anar a índex…
    288. 288. Alexandria 5.7.D.- ESCOLA ALEXANDRIA . Situada a Egipte , es caracteritza pel sincretisme entre elements egipcis, orientals i grecs i el gust per les al·legories i els temes escabrosos .
    289. 289. Alexandria. Centre econòmic i cultural.
    290. 290. Biblioteca d’Alexandria
    291. 291. 5.7.- PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323 aC -146 aC)     5.7.D.- ESCOLA ALEXANDRIA  Obres: 1. Al·legoria del riu Nil i els seus afluents (segle II aC) 2. Vella Èbria i nans 3. Nen de l’Oca (Boetes de Calcedònia, 200-150 aC) 4. Homer (200-150 aC) 5. Fals Sèneca (150 aC) 6. Hermafrodita (segle II aC) 7. Els Lluitadors Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
    292. 292. 5.7.D.- ESCOLA ALEXANDRIA  El Nil  Representació anecdòtica del riu amb els seus afluents . Està realitzada en marbre .   1. Al·legoria del riu Nil i els seus afluents (segle II aC)
    293. 293. 1. Al·legoria del riu Nil i els seus afluents (segle II aC)
    294. 294. 1. Al·legoria del riu Nil i els seus afluents (segle II aC). Museu Vaticà.
    295. 295. 1. Al·legoria del riu Nil i els seus afluents (segle II aC). Museu Vaticà.
    296. 296. 2. Vella Èbria 2. Nans
    297. 297. Possible reconstrucció de la policromia d’una escultura hel·lenística. Altre tema recurrent era esculpir petits sàtirs com El negret dansant  Tema còmic, estàtua graciosa, realitzada en bronze .   3. Nen de l’Oca (Boetes de Calcedònia, 200-150 aC)
    298. 298. 3. Nen de l’Oca (Boetes de Calcedònia, 200-150 aC)
    299. 299. 3. Nen de l’Oca (Boetes de Calcedònia, 200-150 aC)
    300. 300. 4. Homer (200-150 aC)
    301. 301. 5. Fals Sèneca (150 aC)
    302. 302. Retrats de 4. Homer (200-150 aC) i 5. Fals Sèneca (150 aC)
    303. 303. 6. Hermafrodita (segle II aC)
    304. 304. 7. Els Lluitadors (segle III aC9. Museu dels Uffizi. Florència.
    305. 305. Al·legoria del Riu Tigris. Museu del Vaticà.
    306. 306. EVOLUCIÓ DE L’EXPRESSIVITAT EN EL ROSTRE
    307. 307. EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT EN L’ESCULTURA
    308. 308. Partint de la influència oriental ( egípcia sobretot) i el seu estatisme, evolucionen cap a una escultura que busca el moviment, el naturalisme, l’expressivitat i un realisme idealitzat . EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT EN L’ESCULTURA
    309. 309. Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre 650-625 aC Museu del Louvre Grec arcaic Kouros d'Anàvissos 530 aC Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Kore amb peple 510-500 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes Efebus Criti, Críties 490-480 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever Discòbol, Miró 460 aC Museu Nazionale Romano delle Terme Dorífor (7 caps), Policlet 450-420 aC (s. V, Pèricles) Museu Vaticà de Roma Museu Nacional de Nàpols Apoxiòmenos (8 caps), Lisip 340-325 aC Museu Vaticà, Roma Grec clàssic Postclàssic, s. IV Hermes amb Dionís infant Praxíteles, 343 aC Museu Arqueològic d’Olímpia. Hel·lenístic Victòria de Samotràcia Pithócritos 200-190 aC Museu del Louvre Laocoont i els seus fills Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana Pati de Bellvedere, Museus Vaticans
    310. 310. ART GREC 6. Pintura, ceràmica i mosaic Anar a índex…
    311. 311. <ul><li>La pintura era mural i malauradament ha desaparegut casi por complet. </li></ul><ul><li>Queden exemples aïllats com la Tomba de Tuffatore a Paestum (480 aC). </li></ul><ul><li>Tan sols es coneix el nom dels pintors més importants: </li></ul><ul><ul><li>Apel·les </li></ul></ul><ul><ul><li>Parrasi </li></ul></ul><ul><ul><li>Apol·lodor </li></ul></ul><ul><ul><li>Zeuxis </li></ul></ul><ul><ul><li>Polignot </li></ul></ul><ul><li>I tenim descripcions de la perfecció a què s’havia arribat en aquest camp a partir de la decoració de figures negres i figures vermelles en àmfores, plats i vasos de ceràmica , que ens ofereix una visió parcial de com es representaven les formes pictòriques gregues. </li></ul><ul><li>Les pintures gregues perdudes perviuen en còpies romanes. </li></ul>PINTURA
    312. 312. La Tomba del nedador. Totalitat de la llosa frontal. PINTURA: Tomba de Tuffatore a Paestum (480 aC).
    313. 313. La Tomba del nedador. Detall de la llosa frontal. PINTURA: Tomba de Tuffatore a Paestum (480 aC).
    314. 314. Simposi, a la paret nord. PINTURA: Tomba de Tuffatore a Paestum (480 aC).
    315. 315. Detall simposi de la pared nord. PINTURA: Tomba de Tuffatore a Paestum (480 aC).
    316. 316. Paret sud, realitzada per un pintor distint al de la paret nord. PINTURA: Tomba de Tuffatore a Paestum (480 aC).
    317. 317. PINTURA: ATENA I POSIDÓ
    318. 318. <ul><li>Era una manifestació artística molt important i un producte dels pocs que exportaven . En las àmfores es troba un conjunt de característiques úniques totes unides: les formes, el bon fer dels artesans i l’harmonia de colors . N’hi havia gran diversitat i el seu nom depenia de la seva funció o bé de la seva forma. </li></ul><ul><li>La primera manifestació encontrada és la de Dypilon , molt geomètrica i esquemàtica . </li></ul>CERÀMICA
    319. 319. <ul><li>La ciutat de Corint comença a destacar en aquest camp, el seu estil és més naturalista i sol representar processons d’animals , com es pot observar en el denominat Vas de Corint en el qual, sobre el fons clar, es disposa la processó en negre. </li></ul><ul><li>  </li></ul>CERÀMICA
    320. 320. <ul><li>Atenes prendrà el relleu. La ceràmica que allí es fa sol prescindir de la decoració en franges i prefereix una sola escena que ompli tota la superfície de l’atuell o vas . Els fons són clars i les figures negres amb qualcuns detalls en blanc (plecs, cabells i barba dels ancians,…). </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul>CERÀMICA
    321. 321. <ul><li>Posteriorment es produirà un canvi de gust en el colorit i sobre fons negre es disposaran les figures en vermell  Cràtera d’ Eufronio . </li></ul><ul><li> </li></ul>CERÀMICA
    322. 322. CERÀMICA
    323. 323. Cràtera de figures vermelles (s. IV aC): gran i ampla on es mesclava el vi amb aigua abans de servir-lo en copes durant el menjar. Oinòcoe: d’embocadura lobulada i un ansa vertical alta . Lekitos: Vas funerari de petita mida on es dipositava olis i perfums. CERÀMICA
    324. 324. Àmfora de figures negres (s. VII aC): coll llarg i base de punta aguda, per la qual cosa s’havia de col·locar sobre un suport, o també n’hi ha de peu de forma circular. Tenen dues anses. Hídria: es tracta d’un atuell gran, semblant a un càntir, que s’usava per a guardar-hi aigua. Kýlix àtic: Copa ampla de peu alt i anses horitzontals o corbades cap a dalt. CERÀMICA
    325. 325. Àmfora d’estil geomètric (760 aC). CERÀMICA
    326. 326. Kràtera d’estil geomètric. CERÀMICA
    327. 327. Àmfora de figures negres. Museu Nacional de Nàpols. CERÀMICA
    328. 328. Amfora grega de figures negres. Corredors . CERÀMICA
    329. 329. Kràtera François (570-560). Pintor: Kleitias . Museu de Florència. CERÀMICA
    330. 330. Detall de la Kràtera François decorada pel pintor Kleitias i el seu ajudant Ergotimos (figures negres). CERÀMICA
    331. 331. Detall de Kràtera- Ajax i Aquiles jugant als daus. CERÀMICA
    332. 332. CERÀMICA
    333. 333. Zeus. Museu d’Atenes. CERÀMICA
    334. 334. Hera. Museu Nacional d’Atenes. CERÀMICA
    335. 335. Afrodita. Plat del Museu d’Atenes. CERÀMICA
    336. 336. Apol·lo. Plat del Museu Nacional d’Atenes. CERÀMICA
    337. 337. Ares. Museu d’Atenes. CERÀMICA
    338. 338. Atenea. Museu Nacional d’Atenes. CERÀMICA
    339. 339. Dèmeter. Museu d’Atenes. CERÀMICA
    340. 340. Dionís. Museu d’Atenes. CERÀMICA
    341. 341. Hefaistos. Museu d’Atenes. CERÀMICA
    342. 342. Posidó. Museu d’Atenes. CERÀMICA
    343. 343. Kràtera de figures roges (445-440 aC). Pintor: Nausikaa. Colecció Stavros Niarchos. . CERÀMICA
    344. 344. Kràtera de figures roges. Llançament de javalina. Museu d’Agrigent. CERÀMICA
    345. 345. Kràtera de figures roges. CADMOS I EL DRAC. Pintura atribuida a Python (330 aC). Procedent de Paestum. Museu del Louvre. CERÀMICA
    346. 346. Pelike de figures roges. Obra àtica del 475 aC. Pintor Sileus. Colecció Stavros Niarchos. CERÀMICA
    347. 347. Ceràmica àtica de figures roges (segle V aC). CERÀMICA
    348. 348. Copa àtica (Kilix) de fons blanc (segle V, 480-470 aC). Autor: un pintor atenès. Museu de Delfos. CERÀMICA
    349. 349. Interior de copa àtica. Apol·lo, coronat amb fulles de murta, està assegut sobre un tamboret plegable, els peus del qual són urpes de lleó. Du un peplos sense mànegues i un himatió vermell. Amb la mà esquerra toca la llira, mentre que amb la dreta fa una libació de ví a l’omphalos. L’ocell negre pot esser una gralla que recorda el mite dels amors d’Apol·lo amb l’hermosa filla del rei Phlegyas. CERÀMICA
    350. 350. Mosaic grec. Museu del Vaticà. MOSAIC
    351. 351. Mosaic romà, còpia de pintura grega hel·lenística d’Alexandria. Batalla d’Issos. Alexandre i Dario. Museu de Nàpols. MOSAIC
    352. 352. D’ influència hel·lenística, el mosaic va tindre un espectacular desenvolupament a Roma, tant en edificis públics com privats, arribant-se a un gran domini tècnic i artístic (detallisme i colors vius). MOSAIC: Batalla d’Issos. Alexandre i Darios. Museu de Nàpols.
    353. 353. MOSAIC: Batalla d’Issos. Alexandre i Darios. Museu de Nàpols.
    354. 354. MOSAIC: Batalla d’Issos. Alexandre i Darios. Museu de Nàpols.
    355. 355. BIBLIOGRAFIA <ul><li>SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/salvavila </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-ii </li></ul><ul><li>http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK </li></ul><ul><li>http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ </li></ul><ul><li>Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/maricarmearanda </li></ul><ul><li>http://www.wikipediaenciclopedia libre </li></ul><ul><li>almez.pntic.mec.es/.../escultura_griega2.htm </li></ul><ul><li>Wikimedia Commons </li></ul><ul><li>www.enciclopedia.cat </li></ul>Anar a índex…
    356. 356. BIBLIOGRAFIA <ul><li>http://www.voyagesphotosmanu.com/guerras_grecia.html </li></ul><ul><li>http://es.wikipedia.org </li></ul><ul><li>ttp://sapiens.ya.com/antiqvae2/crono_arte_gr.htm </li></ul><ul><li>http://www.satrapa1.com/articulos/antiguedad/300/termopilas1.htm </li></ul><ul><li>https://sites.google.com/site/historiografia1grecia/las-guerras-mdicas </li></ul><ul><li>http://mitxihistoria.blogspot.com/2008/11/hant-las-guerras-mdicas-v-la-tercera.html </li></ul><ul><li>http://www.unizar.es/hant/Grecia/batallaplatea.html </li></ul><ul><li>http://www.extensionuned.es/archivos_publicos/qdocente_planes/2944/leccion_13_-_la_pentecontecia_%28byn%29.pdf </li></ul><ul><li>http://lamemoriadeclio.blogspot.com/ </li></ul><ul><li>http://www.guiadegrecia.com/atenas/agora.html </li></ul><ul><li> http://picasaweb.google.com/alvazapa </li></ul><ul><li>http://picses.eu/domain/upf.edu/42 </li></ul><ul><li>http://picsicio.us/keyword/el%20partenon%20de%20grecia/ </li></ul><ul><li>http://sobregrecia.com/2008/03/15/el-agora-de-atenas/ </li></ul>

    ×