1. LES TRES GRÀCIES Peter Paulus Rubens

2. DOCUMENTACIÓ GENERAL Títol: Les tres gràcies Autor: Peter Paulus Rubens (1577-1640)

3. BIOGRAFIA DE L’AUTOR Neix a Alemanya Es trasllada a Flandes Mestres flamencs ANVERS

4. (1600-1608) Estudia a Itàlia Contractat pel Duc de Màntua ROMA GÈNOVA MÀNTUA MESTRES RENAIXEMENT MATEGNA TICIÀ TINTORETTO IL VERONESE LEONARDO DA VINCI RAFAEL MIQUEL ÀNGEL CARAVAGGIO CORREGGIO VELÀZQUEZ

5. ESCOLA VENEZIANA TIZIÀ (1490–1576) Sant soterrament 1559

6. TINTORETTO (1518–1594) Baco i Ariadna 1578

7. IL VERONESE (1528–1588) Les bodes de Cana ( 1562)

8. ESCOLA BOLONYESA (CLASSICISME BARROC) : CARRACCI Annibale Carracci: El triomf de Baco i Ariadna. Venus, Adonis i Cupido Annibale Carracci, Museu del Prado, Madrid

9. LEONARDO DA VINCI (1452-1519)

10. RAFAEL (1483-1520) Sagrada família Rafael Sanzio

11. MIQUEL ÀNGEL Estudis anatòmics Monumentalitat i opulència de les figures

12. CARAVAGGIO (1571-1610) (naturalisme) Il·luminació: -tenebrisme -clarobscur Decapitació d'Holofernes. Caravaggio

13. Adoració dels pastors c. 1608 Viatge a Italia (1600-1608) Rubens rendeix homenatge als mestres tenebristescom Caravaggio i Correggio amb aquesta obra que pinta a Roma.

14. Rubens, Adoració dels pastors 1608 Oli sobre llenç Correggio, Nativitat 1528-30 Oli sobre llenç

15. VELÁZQUEZ Reclamat per la cort espanyola (Felip IV)

16. Alçament de la creu (detall), 1610 Oli sobre taula Tornada a Flandes (1608) - Principal artista d' Anvers . - Ascens social - Redecoració dels temples despres de l'Iconoclàstia Calvinista. 1566-1585. - Un dels primers grans retaules.

18. Fructífera carrera: gran taller amb 200 col·laboradors Anton Van Dyk Brueghel Diplomàtic Al servei de noblesa i reis: Duc de Màntua Maria de Mèdici Carles I d'Anglaterra Felip IV d'Espanya

19. Cronologia de l'obra: 1639 Context històric: s XVII Oposició Política EUROPA CATÒLICA Corona Castella Portugal Itàlia EUROPA PROTESTANT Anglaterra Holanda ABSOLUTISME -Burocràcia numerossísima -Règim fiscal desigual -Crisi agricultura -Fronts militars MONARQUIA PARLAMENTÀRIA GUERRA DELS 30 ANYS Flandes i Holanda

20. Colonialisme espanyol: -Nou món -Flandes -Nàpols -Llombardia Ideològic - Contrareforma: Concili de Trento Cultural: Revolució científica - Galileo Galilei (1564-1642) - René Descartes (1596-1637) - Johannes Kepler (1571-1630) - Isaac Newton ( 1642-1727)

21. Mecenes: Rubens. Subastada (1640) Felip IV Tècnica: oli Suport: tela Mides: 2,21x1,81m

22. Descripció pre-iconogràfica Lloc d'ubicació Casa de Rubens/Sales de l'Alcázar Museu del Prado, Madrid

23. Anàlisi formal

24. a) Composició Equilibrada/desequilibrada - Equilibrada. Esquema compositiu Disposició de les figures: model antiguitat clàssica Ritme de la roba

25. Simetria/asimetria - Simetria: eix de simetria Tractament del volum i l'espai - poc tractament profunditat - escena enmarcada -paisatge de fons Tancada/oberta - tancada Línia de l'horitzó baixa

26. b) ELEMENTS PLÀSTICS Predomini de la línia/predomini del color -predomini color -gran qualitat del dibuix Línia - corbes, curtes, ràpides - vida, energia, sensualitat

27. Cromatisme - tret diferencial estil autor - gamma rica - crontast fons grana/ pell humana - tonalitats pàlides - color pell: colors primaris - pinzellada: perspectiva atmosfèrica Nàcar Blau anyil Grana

28. Llum - Natural i envoltant - Clar-obscur Ritme/dinamisme - Moviment corporal - Interacció entre els personatges

29. Forma d'expressió - Figurativa, naturalista, realista. - Cànon bellesa època

30. Estil De l'autor - Rubens fou el gran mestre de l' Escola Flamenca del Barroc - Un dels més importants pintors de la història de l'art. Las principales características de la pintura de Rubens son:

31. 1) Representació cos humà -cromatisme -diferència fig. masculines/femenines El rapte de les filles de Leucipo

32. 2) Cromatisme

33. 3) Llum 4) Crítica. Manca de profunditat psicològica 5) Composicions Autorretrat amb la seua esposa Isabel Brant

35. Temàtica més usual Religiosa: el davallament (1612, Catedral d'Anvers) - Exuberant en detalls i colorit - Sensació de moviment - Influències tenebristes.

36. Mitològica: El rapte de les filles de Leucipo Colors Estructura compositiva Anatomia

37. Mitològica: La Via Làctia

38. Autorretrat amb la seua esposa Isabel Brant Autorretrat Retrats

39. APROXIMACIÓN AL ESTILO DE RUBENS “ El impulso vital que emana de su prolífica obra, su extrema fecundidad, la energía de su trabajo y la rapidez con la que ejecuta sus cuadros, le valieron a Rubens la denominación de “Homero de la pintura”, por parte de Delacroix. En efecto, Rubens aborda todos los temas con entusiasmo. Alentados por una misma inspiración, lienzos profanos y religiosos, temas mitológicos y retratos se suceden en una rápida cadena. Su carácter barroco queda claramente reflejado en la forma, el movimiento, el ritmo, la exuberancia del color y la sobrefiguración de los efectos, unas veces patéticos y otras dramáticos, enfáticos, apasionados... Sin embargo, Rubens se somete a las exigencias decorativas impuestas por los inmensos formatos de sus composiciones. En ellas da muestras de un extraño sentido de la escenificación, poblándolas de magníficos efectos de carácter dramático o triunfal. Este estilo único, para el cual nos vemos obligados a inventar el término de “rubeniano”, se basa en una exaltación sistemática de la energía, el culto apasionado al movimiento y la búsqueda de efectos dinámicos. Rubens realiza composiciones en diagonal o en espiral, crea movimientos ascensionales y turbulentos, muestra preferencia por las poses inestables y concede a los rostros una expresión animada. (...) La síntesis que Rubens logra realizar entre su estilo clásico y su estilo barroco, le permite obtener un resultado más entusiasta que una composición clásica y, al mismo tiempo, más equilibrado que una obra barroca”. Gilles Néret. RUBENS. Ed. Taschen.

40. Corrent Flamenca Influència escola dels Primitius Flamencs (s.XV) (Van Eyck, Van der Weyden...) Territori catòlic ( Corona Espanyola) Església i burgesia demandes obres d'art. Pintura barroca a Flandes: _Importancia del color _Realisme _Expressió de moviment _Llum _Profunditat _Asimetría... _Temes: religiosos, mitològics, de gènere i retrats. De l'època 1) Taller 2) Estil Rubens

41. INTERPRETACIÓ Iconografia Mitologia grecoromana: Aglae, Eufrósine i Talia Bellesa, Alegria i Passió Filles de Zeus i Eurínome

42. Mitologia grega, Aglaia o Aglae : Ἀγλαΐα La que brilla, l’esplendorosa, l’esplèndida La més jove i bella Simbolitza la intel·ligència, el poder creatiu i la intuïció Representa la bellesa Damon i Aglae, Simeon Solomon, 1866. AGLAE

43. Eufrosine amb la Fantasia i la Serenitat Johann Heinrich Füssli, 1799-1800 Mitologia grega Eufrósine: Ευφροσυνη Diuen que és la gràcia entre Talia i Aglae. Simbolitza el plaer i l’ alegría . EUFRÓSINE

44. Talia Mitologia grega Talía: Θάλεια del verb θάλλεω ‘florèixer’ Representa l ‘ardor, la passió. Musa de la comedia i de la poesía bucòlica o pastoril . La major de les tres Gracies Talia de Jean-Marc Nattier (1739) Musa de la comèdia y de la poesia bucòlica , representada amb una màscara i una corona d’heura

45. Cova d’Angles sur Anglin, Vienne (Poitou-Charentes, França).

46. Fris Grec de les tres gràcies s. V a.d.c

47. Relleu grec aprox. Any 100 adC

48. Del Louvre. Copia romana d’un original grec.

50. Mosaic romà. Villa Fuente Álamo a Puente Genil.

51. Fresc de Pompeia

53. Relleus romans. 200 a 150 A. d. C.

55. Relleus romans, 200 a 150 adC

56. Relleu romà. Museu del Bardo. Tunissia.

57. Les tres Gràcies, a La Primavera de Botticelli Florència 1445 - Florència 1510.

59. Albert Durero1491

60. Les tres Gràcies . Rafael Sanzio 1504-1505

62. Correggio (1489-1534). Las tres gracias

63. Les Tres Gràcies i Mercuri (1564-65) Tintoretto.Palau Ducal –Venècia.

64. Peter Paul Rubens. Las tres gracias . 1628-1630.

65. Rubens-Brueghel el vell.

66. Rubens, L’educació de Maria de Médicis

67. Rubens, El desembarcament de María de Medicis a Marsella

68. Judici a Paris. Peter Paul Rubens. National Gallery, Londres, 1925.

69. Judici a Paris. Peter Paul Rubens.1639

70. Les Tres Gràcies Jean Baptiste van Loo (1684-1745)

71. Les Tres Gràcies. 1763. Charles van Loo (1705-1765)

72. Les Tres Gràcies. François Boucher. 1765 .

74. Marte Desarmado por Venus y las Tres Gracias Jacques-Louis David 1822-24.

76. Antonio Canova. 1816

77. El juicio de Paris . Paul Cèzanne. 1862.

78. El juicio de Paris. Pierre Auguste Renoir (1841-1919)

79. Les tres banyistes.Paul Cezanne. 1839-1906

81. El juicio de Paris . Pintura de Enrique Simonet de 1904

82. Tres mujeres en la fuente. 1921. Picasso .

83. Aristide Maillol (1861-1944)

84. Salvador Dalí. 1973

85. El Juicio de Paris. Antonio Mingote

86. Antonio Saura

87. Las tres Gracias . Jan Saudek

88. Las tres Gracias (inspirades en Rafael) Joel-Peter Witkin

89. Tres monjas contemplan el cuadro Las Tres Gracias de Jean-Baptiste Regnault en el Museo del Louvre, París (Francia). Fotografía de Alecio de Andrade en 1970.

90. Fotografía de Della GRACE titulada ThreeGraces (1992)

91. Mariano Vargas

93. Las tres gracias con cuchillo . Natalie Shau.

94. Iconologia -Referència a les fonts clàssiques -Ideals estètics de l’època -identificació amb persones de l’entorn -El quadre en la vida de l’autor -Després de mort Antecedents i transcendència - Influències: 1) Miquel Ángel 2) Venecians 3) Bolonyesos Trascendència: 1)Van Dyck, Brueghel, Josdaens 2) Watteau, Delacroix, Renoir Isabella Brand Helene Fourment