1. La lliçó d’anatomia
del professor Tulp

2. Context històric
Holanda al segle XVII era un país ric i en plena expansió econòmica. Els
mercaders, burgesos, artesans i altres grups socials comerciaven i entenien
d’obres d’art. Els retrats en grup de les corporacions constituïren un gènere
únic en aquest país i enriquiren a molts pintors. A Holanda ni l’Església, ja que
era país protestant, ni la monarquia eren mecenes de l’art.
Rembrandt va ser durant un temps un d’aquests pintors d’èxit. El seu taller va
donar treball a una gran quantitat d’artistes, es calcula que uns 150, que feien
còpies de les obres del mestre i que ell mateix signava. Aquesta activitat era
permesa per l’estatut del gremi, però Rembrandt fou dels que més la va
utilitzar.
El 1632 els Països Baixos encara
pertanyien, nominalment, a la corona
espanyola. Europa esta immersa en la
Guerra dels Trenta Anys, i Holanda
estava en constant enfrontament
amb Espanya, de la qual s’acabà
independitzant el 1648, llavors
formalment, quan s’acabà l’esmetada
guerra.

3. Pintura barroca: Característiques
- Gran varietat de corrents, escoles i temes
- Naturalisme: es pren com a model la realitat tangible aplicada a escenes
religioses, mitològiques...
- La composició oberta: asimètrica i atectònica
- Interès per la profunditat i el volum, aconseguits sense regles matemàtiques,
sinó fent servir l'escorç, el contrast de colors i llum, és a dir la perspectiva
aèria de Velàzquez.
- Predomini del color sobre el dibuix. El color com a creador de forma va
adquirint tonalitats diverses, però predominant els càlids, amb una pinzellada
oberta i amb contorns indefinits.
- Importància de la llum, i els seus efectes (clarobscur i tenebrisme). Es
generalitza l’ús de l’oli sobre tela.
- El moviment. Un dinamisme generalitzat s'observa tant en el tema i la seva
representació (figures en moviment), com en la composició general del quadre
(oberta, amb línies diagonals i obliqües, línies corbes, gestos teatrals,
escorços).
- S’utilitza molt la tècnica del fresc, i l’oli sobre tela.
- Els temes són molt variats: religiosos, mitològics, retrats, paisatges,
bodegons, costumistes...

4. - Hi ha 5 diferents tendències o corrents.
Classicista Naturalista Realista Academicista Barroca
A. Carrac Caravaggio F. Hals Ch. Le Brun Rubens
N. Poussin Ribera Rembrandt Jordaens
Ribalta Vermeer Van Dyck
Gentilleschi G. de la Tour Da Cortona
Le Nain L. Giordano

5. Rembrandt Harmenszoon van Rijn
(Leiden, Holanda, 1606, Amsterdam,
1669), pintor i gravador neerlandès.
Se’l considera un dels més grans
pintors i gravadors de la història de
l'art europeu i el més important de la
història holandesa. Forma part d'un
període que els historiadors anomenen
Edat d’Or Holandesa.
Havent aconseguit triomfar com a jove
pintor de retrats, els seus últims anys
van estar marcats per la tragèdia
personal i dificultats financeres. Els
seus dibuixos i pintures van ser
populars al llarg de la seva vida, i
encara avui continua sent considerat
un dels millors pintors de la història.
Les seves obres més representatives
són retrats dels seus contemporanis,
autoretrats i il·lustracions de la http://ca.wikipedia.org/wiki/Rembrandt_van_
Bíblia. Rijn

6. Les dues etapes de la vida de Rembrandt (la
pròspera i l'adversa) es reflecteixen en les seves
obres, i molt especialment en els autoretrats.
Mentre que els primers són alegres i brillants, de
colors clars, la seva obra més madura, de
plenitud, té un caràcter molt més serè i fosc,
amb una profunditat superior. Va ser un mestre
del clarobscur. Totes les seves obres són
plenament barroques, i estan dominades per
l'acció, el dramatisme i un realisme derivat de
l'observació del món que l'envoltava.
Nicolaas van Bambeeck, 1641
La núvia jueva,
1665

7. A finals del 1631, com a conseqüència de la
mort del seu pare, Rembrandt es va
traslladar a Amsterdam, la nova capital
econòmica dels Països Baixos que vivia un
gran creixement. Allà començar a exercir
com a retratista professional per primera
vegada i amb un gran èxit.
Saskia
Va conèixer Saskia van Uylenburg, amb
qui es casà el 1634. Els seus primers tres
fill varen morir al poc temps de néixer, i
només sobrevisqué el quart, Titus. Saskia Retrat de Titus, el fill de
morí poc després de tuberculosi. Rembrandt i Saskia, vestit de
monjo.

8. Rembrandt no s’arribà a casar mai
amb la seva segona dona,
Henrickje, amb la qual va tenir
una filla, Cornèlia.
Rembrandt va patir greus
problemes econòmics, va perdre
la major part dels seus bens.
Hendrickje i Titus van morir
abans que ell, fet que es produí el
1669, a Amsterdam.
Noia banyant-se en un rierol (1654). La
model és Hendrickje Stoffels. Titus, 1657

9. Els seus
autoretrats són
com la seva
autobiografia, en
la qual el mateix
artista es fa una
introspecció sense
vanitat i amb la
major sinceritat.
1627
1658
1669 1660

10. En les pintures i els gravats mostra un coneixement complet de la
iconografia clàssica, que modela per adaptar-la a la seva pròpia experiència;
per tant, en la representació d'una escena bíblica, Rembrandt tenia un bon
coneixement del text concret, l'assimilació de la composició clàssica, i les
seves observacions de la població jueva d'Amsterdam. A causa de la seva
empatia per la condició humana, se l’ha considerat "un dels grans profetes de
la civilització.“
Sopar a Emmaus Pere negant a Crist, 1660
1648 Rijksmuseum, Amsterdam

11. Retrats de grups
La roda de nit, 1642

12. Dirigents dels gremi de drapers? 1662

13. Obres mitològiques
El rapte d’Europa, 1632
Dànae, 1636-47
Artemisa,
1634

14. La lliçó d’anatomia del professor Tulp

15. Documentació general
Títol: La lliçó d’anatomia del
professor Tulp
Autor: Rembrandt
Harmenszoon van Rijn (1606-
1669).
Cronologia: 1632
Estil: Barroc
Tècnica: oli
Suport: tela
Dimensions: 1,69 m x 2,16 m
Localització original: seu
social dels cirurgians
d’Amsterdam.
Localització actual: Museu
Autoretrat,
Mauritshuis (L’Haia)
1633

16. Anàlisi formal Predomina el color i la llum sobre la línia
Elements plàstics
Marcat clarobscur:
en l’ambient de
l’habitació i en cada
personatge.
El volum d’aquests
està tractat amb
gran naturalisme.
El negre predomina
en els vestits. El
blanc en colls i punys.
Gran austeritat
cromàtica.
La llum il·lumina el cos del mort, els rostres i
Un potent feix de llum,
els colls, blancs, dels personatges. Tonalitats
irreal i artificiós, entra
lumíniques diferents en cada personatge,
per l’esquerra.
creant sensació de volum.

17. Composició
Rembrandt
organitzà la
pintura de
manera
diferent a la
tradicional
(segons
l’ordre
jeràrquic). El
rang
individual
queda
supeditat a
l’acció
central.
Trenca amb Tots els personatges tenen les mateixes dimensions.
la rigidesa de Organitzats de forma piramidal. El vèrtex és el cap del
les obres personatge dret del darrere, i les diagonals van baixant
anteriors. seguint la línia dels caps de la resta.

18. 7 personatges estan situats al voltant del cap del cadàver. A part apareix
el que imparteix la classe i sembla comentar alguna cosa sobre els tendons
del braç del mort. Caràcter unitari de l’escena.
El centre
d’atenció és el
cadàver, ningú
se’l mira.
Els tres oients
del centre, que
formen un
triangle,
observen les
tendons. La
resta mira a
l’espectador o
cap a dalt. El
professor mira
algun punt fóra
del quadre.
El personatge de la dreta del professor duu un paper amb uns noms
escrits (els assistents). Als peus del mort hi ha un gran llibre obert.

19. Suport
Detall de les pinces i mans del professor Tulp.

20. Detall dels cinc
personatges del centre
del quadre.
Rembrandt fa un retrat
individualitzat de cada
personatge. Cada rostre
mostra expressions
diferents: sorpresa,
entusiasme, atenció...
Els personatges semblen
parlar amb a mirada, i
l’espectador se sent com
part de l’escena.

21. L’escena està
emmarcada per un
fons arquitectònic.
A la paret del
darrere hi ha un
cartell amb el nom
de l’artista i la data
de realització del
quadre: 1632.
El barret
diferencia el
mestre dels
estudiants.

22. Interpretació
La lliçó d’anatomia del professor Tulp va
ser un dels primer encàrrecs públics
importants que va rebre Rembrandt a
Amsterdam. Li encomanà la corporació
de cirurgians de la ciutat i s’exposà en
la seva seu social.
El tema es basa en un fet real: el
doctor Nicolaes Pieterszoon Tulp,
professor del gremi de cirurgians, va
impartir un lliçó pública d’anatomia amb
el cadàver d’Adrien’t Kint, penjat el
1632.
Va ser un gran esdeveniment a la ciutat,
perquè l’Ajuntament només cedia un cos
humà un cop a l’any. Els cirurgians
havien d’aprendre l’ofici amb llibres o
mostres conservades. És molt provable
que el mateix pintor assistís a la lliçó.

23. El llibre obert al peus del mort és
provablement un manual d’anatomia
d’Andreas Vesalius, considerat el millor
metge del segle XVI i el creador de
l’anatomia moderna.

24. No va ser la primera obra en
tractar un tema tan escabrós.
Keyser, el 1619, ja havia pintat un
quadre d’anatomia. Tampoc va ser
l’últim de Rembrandt, que pintà una
altra lliçó d’anatomia el 1653, la del
doctor Deijman.
Keyser, Lliçó d’anatomia
Michiel Jansz van Mierevelt
Dr. Willem van der Meer, 1617

25. Models i influències
Rembrandt va seguir els models naturalistes i tenebristes de Caravaggio, així
com el seu dramatisme escènic en el tractament de la llum. Va conèixer l’obra
del pintor italià a través de pintors holandesos que viatjaren a Roma., com
Terbruggen i Honthorts. També va assimilar els models del barroc europeu.
Després de mort Rembrandt, les seves pintures i gravats van tenir molt èxit,
i al Romanticisme és quan més se’l va valorar, influint en artistes com Goya i
Delacroix.
Caravaggio
David
La vocació
de Sant
Mateu,
1599

26. Hendrick Terbruggen, La
incredulitat de Sant Tomàs,
1621-23
Gerrit von Honthorts, La
negació de Sant Pere,
1612

27. Delacroix, L’assassinat del bisbe de
Lieja, 1827
Goya, El Colós, 1808-1812