Successfully reported this slideshow.

TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-

3,040 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-

  1. 1. DICCIONARI VISUAL D’ART(COMENTARI ARQUITECTURA-1) Frank Gehry. Museu d’Art Guggenheim (1997). Titani i pedra calcària. Bilbao. Expressionisme modern. TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS 2011-2012
  2. 2. DICCIONARI VISUAL D’ART (ARQUITECTURA-1)Frank Gehry. Museu d’Art Guggenheim (1997). Titani i pedra calcària. Bilbao. Expressionisme modern.
  3. 3. LLISTATDE TERMES TÈCNICS D’ART Prova d’Accés a la Universitat Le Corbusier. Villa Saboya (1931). Poissy. França. PAU 2011-12 (Illes Balears) Michelangelo. Pietat Rondanini (1554-1564, 1’95 m). Castell Sforza, Milà. Història de l’art IES Ramon Llull (Palma)Assumpció Granero Cueves Vincent van Gogh. Lliris (1889). Oli sobre llenç (71x93). J. Paul Getty Center. Los Angeles. California.
  4. 4. ARQUITECTURA. Definició: És l’art deprojectar i construir edificis o cobrir un espaiamb utilitat, per a l’ús de l’home, i ambbellesa, essent considerada “art” des delmoment que comporta una recerca estètica. Torre de Pisa (funció urbana, monument dins un paisatge).
  5. 5. ARQUITECTURA. Introducció de mirarun edifici: L’obra arquitectònica és unaactivitat artística que crea espaistridimensionals que inclouen l’homed’una manera directa. La PINTURA (bidimensional) treballa sobre dues dimensions. L’ESCULTURA sobre tres (tridimensional), però l’home es manté fora, dins l’espai exterior, i si l’escultura és exempta i amb multitud de punts de vista (multifacialitat) la pot observar des de l’espai exterior i voltar-la.
  6. 6. L’ARQUITECTURA és com una esculturaexcavada, en la qual l’home pot penetrar i caminarpel seu interior. L’edifici és alhora creadord’espais exteriors i interiors. Aspectes a tenir encompte per analitzar una obra arquitectònica:
  7. 7. 78.- LLOTJA (A) ARQUITECTURA CIVIL EDIFICIS FUNCIÓ COMERCIAL Edifici públic dedicat a usos mercantils (intercanvis comercials), de l’arquitectura gòtica. Castellà: Lonja. També, Llotja: Galeria coberta porticada, formada per arcades sostingudes per columnes o pilars, que mira a l’exterior d’un edifici. Castellà: Logia. Sa Llotja (S. XV) “Sa Llotja és comuna cançó de pedraabocada dins la llumde la mediterrània”.
  8. 8. 78.- LLOTJA (A)Edificis o lloc de reunió periòdica de comerciants per a realitzar els seus contractessobre mercaderies, fletes i segurs marítims (mena de despatx d’agents del comerç).
  9. 9. 78.- LLOTJA (A)Voltes de creueria esveltes sostingudes per columnes helicoïdals a manerade palmeres, que recullen tots els arc dels nervis.Obra cabdal de Guillem Sagrera. També hi col·laboraren els seus fills Antoni iJaume Sagrera, i els germans Vilasclar.
  10. 10. 78.- LLOTJA (A)També, Llotja: Galeria coberta porticada, formada per arcades sostingudes percolumnes o pilars, que mira a l’exterior d’un edifici. Castellà: Logia. Palau de l’Almudaina, Palma
  11. 11. 78.- LLOTJA (A)També, Llotja: Galeria coberta porticada, formada per arcades sostingudes percolumnes o pilars, que mira a l’exterior d’un edifici. Castellà: Logia. Palau de l’Almudaina, Palma
  12. 12. Palau Reial de l’Almudaina. Galeria porxada (Loggia). Interior del saló del tron amb arcs diafragma.
  13. 13. Palau de l’Almudaina de Palma: Saló del Tron.
  14. 14. ARQUITECTURA CIVIL GREGA EDIFICIS PÚBLICS PER A ESPECTACLES 127.- TEATRE(A) El teatre inventat pels grecs, era l’edifici civil grec més important iEl teatre estava destinat a les representacions de comèdies i de tragèdies .
  15. 15. ARQUITECTURA CIVIL GREGA Es construïa aprofitant el desnivell del terreny (les gradesEl teatre o càvea en la zona alta) i tenia forma ultracircular. Edifici grec i romà, destinat a la representació d’obres teatrals (tràgiques i còmiques). És un hemicicle amb graderia o càvea, orquestra i escena amb prosceni. 127.- TEATRE(A)
  16. 16. ARQUITECTURA CIVIL GREGA Grades o Escena: edifici de 2 plantes, càvea: on es de forma rectangular on es situaven els duia a terme la representació (darrere del prosceni). espectadors. Prosceni: espai on Orquestra: on es actuaven els actors. col·locava el cor, de gran importància en Grècia. Les grades o càvea (forma ultracircular).El teatre L’orchestra (part circular central on es situava el cor). Parts El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra.)
  17. 17. ARQUITECTURA CIVIL GREGA Les grades o càvea (forma ultracircular).El teatre Parts L’orchestra (part circular central on es situava el cor). El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra.)
  18. 18. 50.- ESCENA (A)Edifici de dues plantes d’un teatre grec,situat darrere del prosceni amb la finalitatde facilitar l’entrada i la sortida dels actors.Castellà: Edificio de escena; escena.
  19. 19. ARQUITECTURA CIVIL GREGAEl teatre Destaquen el teatre d’Epidaure i el teatre de Delfos .
  20. 20. 4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE EPIDAURE TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (segle IV, 330 aC, Santuari d’Esculapi). Teatre d’Epidaure (època hel·lenística, segle III aC – I aC) És el major del món grec i un prodigi de visibilitat i audició a més d’una preciosa estètica.  En un principi tenia 30 grades i 13 escalinates. Més tard es va engrandir i se n’afegiren 10 grades més i altres 10 escalinates.
  21. 21. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.A) Teatre  FUNCIÓ: Edificisdestinats a la representacióteatral (comèdies, tragèdies,farses,...), però també espodien celebrar cerimòniesreligioses. Tenien un evidentús polític: entretenir a lesmasses i transmetre-liconsignes polítiques, a mésde la propaganda de patrocinarl’espectacle o edifici.
  22. 22. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.A) Teatre  ESTRUCTURA: Deriva del teatre grec, però a diferència del grec noaprofita l’orografia del terreny sinó que és una construcció exempta. Van mantenirles mateixes parts que la construcció original, però amb algunes variants.
  23. 23. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. A) Teatre  ESTRUCTURA. Tres parts: a.- Grada o càvea semicircular dividida en tres parts; b.- Orquestra semicircular; c.- Escena més gran amb fons arquitectònic arquitravat, dividit en tres cossos.
  24. 24. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. A) Teatre  Però, els romans van introduir una sèrie de modificacions, que incrementen la seva funcionalitat. En primer lloc, els teatres romans no construeixen la càvea sobre el vessant d’un turó, sinó sobre una infraestructura de galeries cobertes amb voltes de canó, per tant, poden estar totalment exempts.
  25. 25. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.A) Teatre  Infraestructura de galeries cobertes amb voltes de canó,disposades de forma que facilitin el moviment de grans multituds. Passadissosinteriors de la grada que, mitjançant escales, hi donen accés pels vomitoris, i quepossibilitaven la ràpida entrada i sortida del públic.
  26. 26. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. A) Teatre La planta i l’orquestra no són ultrasemicirculars, sinó semicirculars, ja que en les representacions romanes no hi havia cors i, per tant, no es necessitava tant d’espai només pels músics.
  27. 27. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. A) Teatre De vegades es reservava l’orquestra per a espectadors importants. 101. ORQUESTRA Espai circular en un teatre grec, situat davant el prosceni, entre aquest i la càvea o graderia, i destinat al cor i als músics. En el teatre romà, espai semicircular reservat als senadors i als magistrats (a les autoritats). En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, on acostumen a estar els músics que cooperen en l’execució d’un espectacle teatral. Castellà: Orquesta.
  28. 28. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.A) Teatre L’escena és més gran, és una plataforma alta i rectangular amb unaamplada similar a la de les grades.
  29. 29. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.Exemples:Teatre Marcel, Roma (23-11 a.C.).Teatre de Mérida (18-8 a. C.).Teatre de Sagunt (segle I d. C.).Teatre d’Aspendus (Turquia).Teatre d’Orange (França).Teatre de Verona (Itàlia).Odeó d’Herodes Àtic (Atenes, 131 d. C.).
  30. 30. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (16-15 aC).A) Teatre L’escena posseeix un front (front scenae), articulat com una façanade palau, ricament decorat (combina els arcs amb les columnes, i lesestructures arquitravades), tenia una alçada igual a la càvea, i servia de teló defons a l’acció teatral, a la vegada que millorava l’acústica del recinte.
  31. 31. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.A) Teatre  L’aspecte exterior de la façana està més cuidat, decorat ambescultures decoratives i es solen superposar els ordres arquitectònics enfaçana i escena.
  32. 32. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre Marcel, Roma (23-11 aC).
  33. 33. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre Marcel, Roma (23-11 aC).
  34. 34. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre Marcel, Roma (23-11 aC).
  35. 35. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre Marcel, Roma (23-11 aC).
  36. 36. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  37. 37. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  38. 38. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  39. 39. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  40. 40. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  41. 41. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  42. 42. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  43. 43. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  44. 44. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  45. 45. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  46. 46. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  47. 47. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (16-15 aC).
  48. 48. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. Teatre romà de Mèrida (18-8 aC).
  49. 49. a TEATRE DE MÉRIDA (16 i 15 aC; reconstrucció escena 135 d;18 la que avui veiem és del segle IV) DESCONEGUT MÉRIDA. CÀCERES. ESPANYA
  50. 50. 31.- CIRC (A)• Edifici públic de l’antiga Roma, de planta el·líptica, dedicat a l’espectacle decurses de carros guiats per cavalls, format per una arena rectangular amb un delscostats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina, ienvoltada per una càvea. Castellà: Circo.
  51. 51. 31.- CIRC (A)Circ Màxim (s I aC). Roma.
  52. 52. 31.- CIRC (A)Circ Màxim (s I aC). Roma.
  53. 53. 31.- CIRC (A)Circ Màxim (s I aC). Roma.
  54. 54. 31.- CIRC (A)Circ Màxim (s I aC). Roma.
  55. 55. 31.- CIRC (A)Circ Màxim (s I aC). Roma.
  56. 56. 31.- CIRC (A) SELECTIVITAT juny 2010/B: Construcció de la Roma clàssica dedicada a les curses de carros, juny 2011/B.Piazza Navona (Roma): antic circ Agonal
  57. 57. VIL·LA CAPRA O LA ROTONDA ANDREA PALLADIO (1551-1553)I VICENZO SCAMOZZI (1580-1591) VICENZA. ITÀLIA ARQUITECTURA CIVIL EDIFICIS FUNCIÓ DOMÈSTICA 50 b
  58. 58. VIL·LA CAPRA O LA ROTONDA50 ANDREA PALLADIO (1551-1553) I VICENZO SCAMOZZI (1580-1591). VICENZA. ITÀLIA a
  59. 59. ARQUITECTURA CIVILEDIFICIS FUNCIÓ DOMÈSTICA
  60. 60. ARQUITECTURA CIVILEDIFICIS FUNCIÓ DOMÈSTICA
  61. 61. 85 VILLA SAVOIE (1929-1931). FRANÇA LE CORBUSIER, CHARLES-ÉDOUARD JEANNERET (1887-1965)a
  62. 62. 85b VILLA SAVOIE (1929-1931). FRANÇA LE CORBUSIER, CHARLES-ÉDOUARD JEANNERET (1887-1965)
  63. 63. ARQUITECTURA CIVIL EDIFICIS FUNCIÓ DOMÈSTICAF. Lloyd Wright. Casa de Kaufmann o Casa de la Cascada. 1935-1939. Pensilvània
  64. 64. FALLING WATER HOUSE, CASA DE LA CASCADA O CASA86 KAUFMANN (1935-1937). BEAR RUN. PENNSYLVANIA (EUA) FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)a
  65. 65. ARQUITECTURA CIVIL GREGA EDIFICIS FUNCIÓ, EN PART, COMERCIAL La stoa o estoa: Construcció porticada grega de planta rectangular amb sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, uns pòrtics cobertsEdificis que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de lespúblics incidències meteorològiques i acollir els comerços, per tant, feien la funció de porxo d’un àgora. 55.- ESTOA (A). Sinònim Stoa
  66. 66. 55.- ESTOA (A) ARQUITECTURA CIVIL Sinònim Stoa GREGAEdificispúblics STOASón construccionscobertes, tancades enun lateral per un mur il’altre amb columnes,cosa que permetia elpas de l’aire(ventilació) i queservien per adescansar o de refugi.Podien tenir bancs o,fins i tot, decoració depintures.
  67. 67. ARQUITECTURA CIVIL GREGA EDIFICIS FUNCIÓ, EN PART, COMERCIALEdificispúblics STOA 55.- ESTOA (A). Sinònim Stoa
  68. 68. ARQUITECTURA CIVIL GREGA EDIFICIS FUNCIÓ, EN PART, COMERCIALEdificispúblics STOA 55.- ESTOA (A). Sinònim Stoa Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment porxos d’un àgora. Columnata grega porticada, resguardada del sol i de la pluja, aixopluc on es situaven els venedors. Castellà: Estoa; stoa.
  69. 69. ARQUITECTURA CIVIL GREGA EDIFICIS FUNCIÓ, EN PART, COMERCIALEdificispúblics STOA Stoa d’Àtal (èpocahel·lenística). És la stoa més gran que s’ha construït.
  70. 70. ARQUITECTURA MEGALÍTICA NELOLÍTIC (10000-3000 aC)  Menhir  Alineament  Cromlec  Dolmen EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • BRONZE: Cultura talaiòtica  Talaiots  Navetes  Taules
  71. 71. ART EDAT BRONZE TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.
  72. 72. Art prehistòric: Cultura TalaiòticaTALAIOT: Monument megalític de les Balears, semblant a una torre de vigilànciade poca altura o talaia. És una construcció de planta, generalment, circular o béquadrada (semblants a les torres de Sardenya com els Nuraghi de la provínciade Sassari). Foren torres vigia aïllades o integrades en el recinte emmurallatdels poblats i tenien finalitat defensiva, l’interior s’aprofitava com a dipòsit per aemmagatzemar i distribuir la carn. Per exemple, el Talatí de Dalt (1000 aC). 124 BIS.- TALAIOT (A)TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.
  73. 73. 124 BIS.- TALAIOT (A)REPRODUCCIÓ DE TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL
  74. 74. TOROLLONET NOU. MENORCA.EL TALAIOT MÉS GRAN DE LES BALEARS 124 BIS.- TALAIOT (A) Monument megalític balear de l’Edat de Bronze, que consisteix en una mena de torre o talaia defensiva de forma troncocònica, realitzat amb grans pedres que es feia servir com a lloc de vigilància, pròpia de Mallorca i Menorca, on dóna nom a la cultura talaiòtica (1.400-123 aC.). Pot presentar planta circular o quadrangular..., columna central..., una cambra interior (més freqüent a Mallorca que a Menorca). Castellà: Talayot; talayote.
  75. 75. TALAIOT DE TOROLLONET NOU. MENORCA.
  76. 76. TALAIOT DE TOROLLONET NOU. MENORCA.
  77. 77. TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL Estructura interna.
  78. 78. TALAIOT TOROLLONET. MENORCA.
  79. 79. TALAIOT TOROLLONET. MENORCA.
  80. 80. ARQUITECTURA CIVILEDIFICIS FUNCIÓ ESPORTIVA
  81. 81. ARQUITECTURA CIVILEDIFICIS FUNCIÓ ESPORTIVA
  82. 82. ARQUITECTURA CIVIL GREGA EDIFICIS FUNCIÓ ESPORTIVAEdificis L’estadi: Lloc on es realitzaven les carreres, d’estructura rectangular,públics tenia grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; i servia per a les competicions atlètiques.
  83. 83. ARQUITECTURA CIVIL GREGA EDIFICIS FUNCIÓ ESPORTIVAEdificis L’estadi, d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitantpúblics el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques.
  84. 84. ARQUITECTURA CIVIL GREGA EDIFICIS FUNCIÓ ESPORTIVA Per a preparar-se en aquestes competicions estava el GIMNÀS i les PALESTRES, llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic; d’estructura rectangular, ambdues construïdes a cel obert, i que es completaven amb sales cobertes.Edificispúblics Les competicions eren molt importants, perquè servien de preparació per a las guerres i per a mantenir-se en forma. Fou en Grècia on varen néixer les Olimpíades que eren jocs panhel·lènics que es celebraven en Olímpia, en honor a Zeus, cada quatre anys
  85. 85. ARQUITECTURA CIVIL GREGA EDIFICIS FUNCIÓ ESPORTIVAEdificis GIMNÀSpúblics
  86. 86. ARQUITECTURA CIVIL GREGA EDIFICIS FUNCIÓ ESPORTIVAEdificis PALESTRApúblics 102.- PALESTRA (A) Pati a l’aire lliure annex al gimnàs on es practiquen alguns esports.
  87. 87. ARQUITECTURA CIVILEDIFICIS FUNCIÓ CULTURAL Frank Gehry. Museu d’Art Guggenheim (1997). Titani i pedra calcària. Bilbao. Expressionisme modern.
  88. 88. ARQUITECTURA CIVILEDIFICIS FUNCIÓ CULTURAL Frank Gehry. Museu d’Art Guggenheim (1997). Titani i pedra calcària. Bilbao. Expressionisme modern.
  89. 89. ARQUITECTURA CIVILEDIFICIS FUNCIÓ CULTURAL
  90. 90. Frank Lloyd Wright (1867-1959). Museu R. Salomon Guggenheim (1959). New York (Wassily Kandinsky i Piet Mondrian).ARQUITECTURA CIVILEDIFICIS FUNCIÓ CULTURAL
  91. 91. ARQUITECTURA MEGALÍTICA NELOLÍTIC (10000-3000 aC)  Menhir  Alineament  Cromlec  Dolmen EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • BRONZE: Cultura talaiòtica  Talaiots  Navetes  Taules
  92. 92. MENHIRMENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolíticaclavada verticalment al terra. És una paraula bretona. Els menhirs podenaparèixer ordenats en alineament o en cromlec (en cercle).
  93. 93. Menhir de Carnac OleseArt prehistòric Menhir El Grah
  94. 94. Art prehistòric Carnac. Bretanya. Le Grand Menhir Menhir del Mas Roqué. Vilamaniscle. Empordà.Menhir de Vallvenera. Girona
  95. 95. 6 BIS.- ALINEAMENT (A)CROMLEC i ALINEAMENT: Els menhirs poden aparèixer ordenats en duesdisposicions, en línia (alineament) o en cercle (cromlec) i es relacionen ambel culte al Sol.En línia es disposen en direcció est-oest. Són conjunts formats per múltiplesi llargues fileres de menhirs paral·leles entre si, que estan devora la tomba, ique disminueixen el seu tamany a mesura que sallunyaven de l’enterrament.
  96. 96. ALINEAMENTDE CARNAC(4500-2500aC, França) 6 BIS.- ALINEAMENT (A) Conjunt de menhirs col·locats en filera. Conjunt de menhirs o megàlits situats en línia recta o en línees paral·leles, generalment amb orientació est-oest. Castellà: Alineamientos.
  97. 97. 6 BIS.- ALINEAMENT (A) ALINEAMENT DE CARNAC (4500-2500 aC) Bretanya. França.
  98. 98. 41 BIS.- CROMLEC (A)CROMLEC: Agrupacions de diversos menhirs situats formant un cercle de pedres,o bé, que delimitava el turonet o pujol que cobria el dolmen o tomba. En el cerclehi pot haver un o uns quants anells. Tenen, per tant, un sentit religiós i estanassociat al culte al sol. Destaca el de Stonehenge, Anglaterra, (3000 aC).
  99. 99. 41 BIS.- CROMLEC (A)  HENGE: Cercle ritual; és un cromlec dolmènic. CROMLEC DE STONEHENGE(3000 aC, pedra arenisca). Wilthire. Anglaterra.
  100. 100. 41 BIS.- CROMLEC (A) CROMLEC DE STONEHENGEMonument megalític. Agrupació de menhirs en forma circular. Conjunt de menhirscol·locats en cercle (ex. Cromlec de Stonehege, a Anglaterra). La paraula prové delcèltic crum i lech, que signifiquen, respectivament, corbat i pedra. Castellà:Crómlech.
  101. 101. 41 BIS.- CROMLEC (A)CROMLEC DE STONEHENGE (3000 aC, Anglaterra).
  102. 102. 41 BIS.- CROMLEC (A)CROMLEC DE STONEHENGE. RECREACIÓ (3000 aC, Anglaterra).
  103. 103. 41 BIS.- CROMLEC (A)CROMLEC DE STONEHENGE
  104. 104. Art prehistòricCromlec d’Ametlles Cromlec de Stonehenge 41 BIS.- CROMLEC (A)
  105. 105. 41 BIS.- CROMLEC (A) CROMLEC DE STONEHENGE (3000 aC, Anglaterra)
  106. 106. 21.- BASÍLICA (A)• Edifici administratiu públic de l’època romana, de caràcter multifuncional (seu detribunals o mercat, on s’administrava justícia o es tractaven assumptes comercials ies realitzaven actes públics).• De planta rectangular, amb una o tres naus, cobertes per una volta de canó ovoltes d’aresta i separades per files de columnes. La nau central més ampla i altaque les laterals, per rebre la llum. Podia tenir un absis (una exedra) en un extrem odos absis (un a la capçalera i un altre als peus), rematats per mitges cúpules.
  107. 107. 21.- BASÍLICA (A)
  108. 108. 21.- BASÍLICA (A)
  109. 109. 21.- BASÍLICA (A)
  110. 110. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  111. 111. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  112. 112. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  113. 113. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  114. 114. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  115. 115. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  116. 116. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  117. 117. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  118. 118. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  119. 119. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  120. 120. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  121. 121. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  122. 122. 21.- BASÍLICA (A)Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  123. 123. 21.- BASÍLICA (A) • L’estructura arquitectònica de la basílica romana es va perpetuar i va servir de base per a la construcció dels temples cristians, que en prengueren també el nom. • Així també defineix l’edifici de l’església paleocristiana, que per la seva forma recorda la basílica romana, de planta longitudinal, amb número imparell o senar de naus, la nau central coberta a dos vessants, i a un vessant les laterals, amb sostre de fusta, atri a l’entrada i nàrtex (nàrtex: passadís porticat, pòrtic o vestíbul que comunica l’atri amb la basílica paleocristiana). • També església important que, per la seva antiguitat, història, etc., gaudeix de certs privilegis. • Castellà: Basílica. Planta de basílicapaleocristiana occidental.
  124. 124. 21.- BASÍLICA (A) Secció transversal de • Així també defineix l’edifici de l’església paleocristiana, que per la seva forma recordabasílica paleocristiana. la basílica romana, de planta longitudinal, amb número imparell o senar de naus, la nau central coberta a dos vessants, i a un vessant les laterals, amb sostre de fusta, atri a l’entrada i nàrtex (nàrtex: passadís porticat, pòrtic o vestíbul que comunica l’atri amb la basílica paleocristiana). Dibuix d’antiga basílica paleocristiana.
  125. 125. 21.- BASÍLICA (A) • També església important que, per la seva antiguitat, història, etc., gaudeix de certs privilegis.Interior de la Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma. Itàlia.
  126. 126. a BASÍLICA DE SANTA SABINA22 (422 i 432 dC). ROMA. ITÀLIA COMITENT CELESTÍ I
  127. 127. 21.- BASÍLICA (A)• SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/A, juny 2011/A: Edifici civildedicat a l’administració de justícia i les relacions comercials a la Roma clàssica. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  128. 128. 27.- CATEDRAL (A) • Del llatí càtedra, seient destinat al bisbe. Església principal d’una diòcesi, construïda amb esperit monumental, que és seu episcopal, en la qual resideix el bisbe i el capítol catedralici. Castellà: Catedral; Iglesia Catedral; Seo.Aquesta esvelta construcció, que domina la llum i l’espai, pateix l’efecte del mal de lapedra, produït per la contaminació del sofre de la benzina, i de la salinitat de la mar, sobretot en la façana de l’Almudaina, i en els baixos del portalada sud del Mirador.
  129. 129. Antonio Gaudí: “LA MAJOR I MÉS PERFECTA FITA DE L’ESTIL GÒTIC EN ARMONIA, CONSTRUCCIÓ I MECÀNICA”. 27.- CATEDRAL (A). Sinònim: Església catedral; Seu.
  130. 130. 27.- CATEDRAL (A) Seu de Palma. Mallorca. Balears.La part sud de la SEU s’observa, en els seu major esplendor, des del Parc de la Mar.
  131. 131. 36a SEU DE PALMA Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i 1601 VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I ARTISTES b
  132. 132. c SEU DE PALMA36 Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i 1601 VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I ARTISTES
  133. 133. 85.- MESQUITA (A) 85.- Mesquita (sinònim: Mosquea). Temple destinat al culte islàmic. Edifici per a l’oració dels musulmans, orientat cap a la Meca. Castellà: Mezquita.Parts de la Mesquita Haram Quibla Mihrab Mimbar Maqsura Sahn Sabil RiwaqAlminar o minaret Anar a índex…
  134. 134. 85.- MESQUITA (A)Parts de la Haram Mihrab Maqsura Sabil Alminar o Mesquita minaret Quibla Mimbar Sahn Riwaq
  135. 135. 85.- MESQUITA (A)
  136. 136. Mesquita de Còrdova (s. VIII-X)
  137. 137. aMESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL- HAKAM II i AL-MANSUR. 26
  138. 138. 26bMESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987 (ss. VIII, IX i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV, època medieval) DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR. CÒRDOVA. ESPANYA
  139. 139. 26c MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987, ss. VIII, IX i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV, època medieval)DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL- MANSUR. CÒRDOVA. ESPANYA
  140. 140. ARQUITECTURA MEGALÍTICA NELOLÍTIC (10000-3000 aC)  Menhir  Alineament  Cromlec  Dolmen EDAT DELS METALL (3000-500 aC) • BRONZE: Cultura talaiòtica  Talaiots  Navetes  Taules
  141. 141. 95 BIS.- NAVETA (A)Art prehistòric Naveta des Tudons (1000 aC) . Menorca.NAVETA: Monument o construcció funerària megalítica de les Balears, un edificide planta rectangular amb forma de tronc de piràmide o de quilla de nau o vaixellaplanada e invertida (cosa que li dóna el nom). Té una o més cambres sepulcralsa l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC).
  142. 142. 95 BIS.- NAVETA (A) SECCIÓ D’UNA NAVETA (RECONSTRUCCIÓ).• Construcció megalítica, de parets gruixudes i forma de nau invertida (d’aquí enprové el nom), pròpia de les Illes Balears, que apareix durant el períodepretalaiòtic (3.000-1.400 aC.). La seva funció era d’hàbitat, encara que a Menorcatambé s’utilitzaven com a llocs d’enterrament. Monument funerari megalític de lacultura talaiòtica del període del Bronze amb forma de quilla de vaixell aplanada iinvertida. Enterrament col·lectiu. Megàlit de Menorca i Mallorca, de plantarectangular i alçat atalussat. Castellà: Naveta.
  143. 143. a NAVETA DELS TUDONS. MENORCA. ILLES BALEARS.2 PRETALAIÒTIC (1000 aC). ANÒNIM
  144. 144. ARQUITECTURA CIVIL GREGAMonuments N’hi havia molt pocs a Grècia. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC). funeraris Construcció funerària per a albergar el cadàver de Mausolo, d’enormes proporcions, cosa que ha fet que es generalitzés el nom de “mausoleu” per a totes les grans construccions funeràries.
  145. 145. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. C. Mausoleus.C) Els mausoleus  Eren tombes de proporcions monumentals. El nom derivade Mausolo, sàtrapa de Caria dels segle IV a. C., a la memòria del qual s’aixecàuna tomba gegantina, el mausoleu d’Halicarnàs.
  146. 146. ARQUITECTURA FUNÈRARIA GREGAMonuments N’hi havia molt pocs a Grècia. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC). funeraris Constava d’un basament al qual s’accedia per una escalinata que conduïa a la cambra sepulcral, i sobre ella n’hi havia una columnata jònica i, més amunt una graderia que suportava l’estàtua de Mausolo, guiant la seva quadriga.
  147. 147. 84.- MAUSOLEU (A) (sinònim: Panteó). Mausoleu “Halicarnasso”• Tomba monumental i sumptuosa. Castellà: Mausoleo.• SELECTIVITAT juny 2010/A: Temple destinat al culte de tots els déus.
  148. 148. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. C. Mausoleus. Mausoleu o sepulcre d’August (segle I d. C.) C) Els mausoleus  A la cultura romana al principi estaven formats per unaltar de grans proporcions. Més tard, van esdevenir edificis de planta circularamb una cripta funerària.  Per a la inhumació les construccions variaven molt,encara que les més freqüents eren les de forma circular cobertes amb un coscònic, on es plantaven arbres (eren de procedència etrusca). Normalment, lesnecròpolis (cementeris) es trobaven fora de les muralles, tal com exigien les lleisromanes i, tan sols, en casos excepcionals trobem tombes dins les ciutats.
  149. 149. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. C. Mausoleus. Tomba de Cecília Metel·la (segle I d. C.) 
  150. 150. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. C. Mausoleus. Tomba de Cecília Metel·la (segle I d. C.) 
  151. 151. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. C. Mausoleus. Piràmide de Caius Cestius (segle I d. C.)
  152. 152. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. C. Mausoleus. Monument funerari Torre dels Escipions. Tarraco 
  153. 153. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. C. Mausoleus. Mausoleu de Fabara. Saragossa 
  154. 154. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris. C. Mausoleus. Mausoleu o sepulcre d’Adrià (segle II d. C.) Mausoleu o sepulcre d’Adrià (segle II d. C.)  un dels més famosos per la sevamonumentalitat és el mausoleu d’Adrià, a Roma. És també de planta circular i elseu tambor cilíndric està decorat amb escenes. Al voltant del conjunt hi ha untúmul de terra envoltat d’estàtues de marbre. La part superior culminava amb unaestàtua de bronze de l’emperador. Actualment reformat per haver estat residènciapapal. A més se li ha afegit una estàtua d’un àngel, cosa per la qual és conegut ambel nom de Castillo de Sant Angelo.
  155. 155. 15 aEL PANTEÓ: 27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià, i després el comitent i inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC) DESCONEGUT (possiblement Apol·lodor de Damasc). ROMA. ITÀLIA
  156. 156. Arquitectura ARQUITECTURA Anàlisi tècnica. Material de factura: 2.a.- Tipus de mur segons el material utilitzat en el parament: fang, pedra, fusta, etc.2.a.1.- De tapial: terra o fang afetgegat (pot tenir pedres incrustades).2.a.2- De formigó: ciment, arena i pedra mesclat en un arrebossat(encofrat/”enfoscado”).2.a.3.- De tova (“adobe”): fang mesclat amb palla, i eixugat o assecatal sol.2.a.4.- De maó (“ladrillo”): blocs de fang modelats i cuits dins un forn.Material constructiu realitzat amb argila cuita al forn.2.a.5.- Pedra, granit, marbre, sauló (sorra resultant de ladescomposició dels granits).2.a.6.- De carreu (blocs de pedra, “sillar”). Carreu. Bloc de pedra Pedra (marbre): El Partenó (Atenes)tallada de forma rectangular. Altres materials:2.a.7.- Ferro / Vidre.2.a.8.- Ciment.2.a.9.- Fusta.**Els materials influeixen en el caràcter de l’edifici (pobresa o riquesa,lleugeresa o pesadesa) i determinen la seva tècnica constructiva: Maó: Ziggurat de la ciutat d’Ur Fusta: Palau Imperial (Tòquio) ...
  157. 157. CARREUen castellà SILLAR Cada una de les peces o pedres regulars, llaurades (treballades o escairades), que formen part del mur, normalment de secció rectangular.
  158. 158. SISTEMA CONSTRUCTIU és la unió entre els elements desuport / sustentadors i els sustentats (estan relacionats ambels materials). Sistema constructiu corbat o de volta(adovellat) i sistema de coberta plana o arquitravat (llinda).
  159. 159. Arquitectura amb llinda o arquitravada (normalment realitzada amb fusta o pedra = tècnicade construcció arquitectònica basada en la utilització de bigues rectes sostingudes persuports verticals com columnes o pilars.L’arquitectura arquitravada es caracteritza pel predomini de les línies rectes perpendiculars icoberta plana sobre la llinda. La llinda és l’element horitzontal que transmet les càrreguesde la coberta de manera vertical. El seu ús permet les cobertes planes o arquitravades, quedonen sensació d’estatisme. 6 a PARTENÓ (447-438//432 aC, s. V aC, Pèricles). ICTINOS (actiu 2ª ½ s. V aC) iCAL·LÍCRATES (actiu s. V) / FÍDIES (supervisió i escultures). ACRÒPOLI ATENES
  160. 160. SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT O LLINDAT (ARQUITRAU O LLINDA)Element arquitectònic horitzontal d’una solapeça que clou la part superior d’una obertura 77.- LLINDA (A).i descarrega el pes damunt uns brancals o Sinònim: Sobrellinda; sobreportal.pilars (els muntants). Castellà: Cargadero;cumbrera; dintel; lintel; platabanda.Part baixa de l’entaulament recolzadadirectament en els àbacs dels capitells deles columnes o en els muntants d’un van. LLINDA MUNTANT
  161. 161. SISTEMA CONSTRUCTIVO ARQUITRABADO O ADINTELADO (ARQUITRABE O DINTEL) Elemento sostenido horizontal de una sola pieza, que soporta una carga y produce presiones verticales sobre los soportes. Parte baja del entablamento que se apoya directamente sobre los ábacos de los capiteles de las columnas o en las jambas de un vano.
  162. 162. 77.- LLINDA (A). Sinònim: Sobrellinda; sobreportal.SELECTIVITAT juny 2010/A: Element Suports: Llinda sobre els muntantsarquitectònic situat horitzontalment sobre dels pilons del temple de Khonsu (1184-1151 aC). Karnak, Egipte.els brancals d’una porta, setembre 2010/B.• Suports: Llinda i muntants LLINDA MUNTANT
  163. 163. MUNTANT / JAMBA CATALÀ: Element vertical, que forma part dels laterals d’un van i que sustenta,JAMBA juntament amb la seva parella, una llinda o l’arc d’una porta o una finestra (en el cas del sistema constructiu voltat). CASTELLÀ: Elemento vertical, que forma parte de los LLINDA / DINTEL laterales de un vano y que sostiene, con su pareja, un MUNTANT dintel o el arco de una ventana o puerta (en el sistema constructivo abovedado).
  164. 164. 23 a- Arquitectura corbada oamb volta, adovellada(realitzada amb fang opedra = línies corbes,volta, cúpula, cimbori). BASÍLICA DE SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE (532-537). JUSTINIÀ (527-565). ISTANBUL. TURQUIA ANTEMI DE TRAL·LES (matemàtic i físic) i ISIDOR DE MILET (geòmetre).
  165. 165. 23 b BASÍLICA DE SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE (532- 537). JUSTINIÀ (527-565). ANTEMI DE TRAL·LES(matemàtic i físic) i ISIDOR DE MILET (geòmetre). ISTANBUL. TURQUIA
  166. 166. c BASÍLICA DE SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE (532-537).23 JUSTINIÀ (527-565). ANTEMI DE TRAL·LES (matemàtic i físic) i ISIDOR DE MILET (geòmetre). ISTANBUL. TURQUIA
  167. 167. 81aTORRE EIFFEL (TOUR) (1887-89)ALEXANDRE GUSTAVE EIFFEL (1832-1923) PARÍS. FRÀNCIA- Arquitectura dels seglesXIX – XX - XXI amb ferro ociment.
  168. 168. Arquitectura ARQUITECTURA Anàlisi tècnica. Material de factura:2.c.- Materials (segons la funció, i segons la qualitat):- Constructius: pedra, maó, tova, ceràmica, vidre, aglomerants (calç iciments), aglomerats, (formigons, morter romà), metàl·lics (ferro iacer), orgànics (fusta i suro), plàstics...- Decoratius: estucs, arrebossats (eixalbats o referits **), guixeries,mosaics, porcellanes, placats de pedra o fusta, també la ceràmica ...- Nobles i pobres (qualitat). PANTEÓ MARC AGRIPA MIRADOR DARAXA ALHAMBRA GRANADA SALA DE LOS “AJIMECES” o Materials nobles ... DE LES FINESTRES CORONELLES
  169. 169. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀEspai interior que té per als romans, a diferència de Grècia, major importànciaque laspecte exterior. És la primera vegada que se li dóna més importància al’interior que a l’exterior.EL PANTEÓ: 27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià, i després el comitent i inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC) DESCONEGUT (possiblement Apol·lodor de Damasc). ROMA. ITÀLIA
  170. 170. Caràcters nasjíes Epigrafia nasjí Sòcol enrajolat amb decoració geomètricaMª Victoria Landa Materials pobres
  171. 171. Mª Victoria Landa
  172. 172. ** El mur de materials pobres es pot recobrir amb un capa de mescla (ARREBOSSAT), i amb uns altra de més fina (REFERIT**) (o “ENLUCIDO”). Si a les dues capes els donam diferents colors i després raspam la capa exterior de forma artística perquè es vegi la capa de baix, estarem utilitzant la tècnica de l’ESGRAFIAT. L’esgrafiat és una tècnica semblant al gravat, ja que el dibuix resultant no té relleu sinó que està enfondit. Saló dels AmbaixadorsMª Victoria Landa
  173. 173. 27a CIUTADELLA ALHAMBRA,“Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV)DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I,MUHAMMAD V,MUHAMMAD VII. TURÓ SABIKA. VALL RIU DARRO.
  174. 174. 27bCIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV) DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII. TURÓ SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA
  175. 175. Mª Victoria Landa
  176. 176. CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella,27 ss. XIII- XIV). DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII. TURÓ SABIKA. RIU DARRO.c
  177. 177. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Materials construcció Els romans van utilitzar nous materials més consistents i barats, el més utilitzat és el morter romà (opus caementicium: un conglomerat de petites pedres o grava, calç i arena, i aigua, que permetia la construcció de l’arc i la volta -“ hormigón, realizado a base de barro y cantos rodados”-), material de gran duresa, però poc estètic, per la qual cosa es solia decorar amb pintures per embellir-lo. -MORTER: Mescla de calç, sorra i agua que els romans utilitzaven com a aglutinant de còdols, per a la construcció de murs.- ESCAIRAR: Tallar i disposaralguna cosa de manera queels seus costats o cairesformin angle recte.
  178. 178. ARQUITECTURAEn arquitectura, observació de les característiques de la planta (forma,proporcionalitat de les diferents parts, obertures a l’exterior), de l’alçada (buscarl’escala en relació a l’home, distribució de les diferents parts, obertures a l’exterior,façana, portals) i del sostre (tipus de cobriment de l’edifici: cobertes, entaulaments,voltes, cúpules...). Estudi de les forces de càrrega (com es reparteix i coms’aguanta el pes del sostre) i dels elements sustentadors (forma i grossària delsmurs, pilars, pilastres, columnes, contraforts...).
  179. 179. ARQUITECTURA 111.- PLANTA (A)Secció horitzontal de qualsevol dels pisos d’unedifici, generalment feta a escala. Esquemaque representa, vist des de dalt, el dibuix d’unedifici sobre el terra. Dibuix arquitectònic d’unaobra o construcció representada en seccióhoritzontal.CASTELLÀ: Dibujo arquitectónico de una obrarepresentada en sección horizontal, condelimitación de sus macizos y vanos.
  180. 180. ARQUITECTURA A la PLANTA hi apareixen els murs, les columnes o pilars, les obertures i línies projectades corresponents a les voltes de canó, d’aresta i de creueria.
  181. 181. Arquitectura ARQUITECTURA Anàlisi tècnica Elements arquitectònics Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina, centralitzada (circular, creu grega, octogonal…). Rectangular: El Partenó (Atenes) S’ha d’observar les característiques de la planta, la seva forma, proporcionalitat de les diferents parts, obertures a l’exterior, les escales (connexió d’espais), etc. 111.- PLANTA (A) Basilical: Primitiva Basílica de Sant Pere (Roma)De creu grega: Basílica de Sant Pere (Roma) Central: Mesquita de Creu llatina: Saint-Sernin de Tolosa La Roca (Jerusalem)
  182. 182. ARQUITECTURA S’ha d’observar les característiques de la planta, la seva forma, proporcionalitat de les diferents parts, obertures a l’exterior, Suports Espai interior (parts) les escales (connexió d’espais), etc. Murs Vist des de dalt, en una planta es pot Escales (Crepidoma temples grecs)observar els espais interior i exterior,...
  183. 183. ... l’espai interior: els elements de suport o sustentadors (si el suport és continu o discontinu), nau central inaus laterals, transsepte, creuer, absis, deambulatori o girola, capelles radials o absidals (absidioles), onestan ubicades les voltes (bóveda, en castellà, sistema per cobrir). Contraforts Suports exteriors Deambulatori Torres ARQUITECTURA Capelles Nau central radials Naus laterals Voltes Creuer
  184. 184. 111.7.- PLANTA (A) RECTANGULARPlanta d’un edifici enforma de rectangle. Rectangular: El Partenó (Atenes) 6 b PARTENÓ (447- 438//432 aC, s. V aC, Pèricles). ICTINOS (actiu 2ª ½ s. V aC) iCAL·LÍCRATES (actiu s.V) / FÍDIES (supervisió iescultures). ACRÒPOLI ATENES
  185. 185. 111.1.- PLANTA (A) BASILICALPlanta rectangular i longitudinal de nombre senar oimparell de naus (tres o cinc) amb un absis semicirculara la capçalera i amb un nàrtex o vestíbul porticat alspeus. Planta que recorda la de la basílica romana. Planta basilical de san Giovanni in Laterano. Roma Planta d’una basílica Basilical: Primitiva Basílica de Sant Pere (Roma)
  186. 186. Arquitectura civil romana: edificis administratius (basílica).Entre els edificis administratius cal destacar les basíliquesSón edificis multifuncionals (administració de justícia, comerç, mercat, actes públics)de planta rectangular, amb una o tres naus, coberts per una volta de canó o voltes d’arestai amb dues mitges cúpules que rematen cadascun dels dos fonsAquest model serà el que prendran els cristians per a les seues esglésiesDestaca la basílica de Majenci o Constantí (Roma)
  187. 187. 21.- BASÍLICA (A)• SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/A, juny 2011/A: Edifici civildedicat a l’administració de justícia i les relacions comercials a la Roma clàssica. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  188. 188. 111.1.- PLANTA (A) BASILICAL Planta de basílica paleocristiana occidental.
  189. 189. ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA Plantes basilicals 1. Absis 2. Transsepte 3. Diacònicon 4. Pròtesis 5. Nau central 6. Naus laterals 7. Nàrtex 5 8.Torres 9. Atri6 6 6 6 7 A un costat del presbiteri es troba el diaconicon (3, lloc on es guardaven les ofrenes). A l’altre costat es 9 troba la pròtesi (4, on es realitzava la benedicció del pa i del vi, quan no hi havia iconostasi).
  190. 190. 111.2.- PLANTA Planta amb un centre molt definit i gairebé equidistant a totes les parts de l’edifici. Les plantesCENTRALITZADA. centralitzades adopten formes com el cercle,Sinònim central (A). l’octògon o la creu grega. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANAPlantes paleocristianes: de creu grega, basilical i central poligonal.
  191. 191. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANAA partir de l’aparició del creuer es formen les plantes cruciformes (creu llatina,braços desiguals, i creu grega, braços iguals). També s’utilitzen les centralitzades,circulars i octogonals, tipus que és possible trobar-los en algunes esglésiesd’Orient, i s’utilitza principalment per a la construcció de martyrias (mausoleus) ibaptisteris. Martyria de Sant Simeó (Síria). Església panteó de sant Màrtir de planta de creu grega.
  192. 192. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA111.2.- PLANTA CENTRALITZADA OCTOGONAL Central: Mesquita de La Roca (Jerusalem) Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma.
  193. 193. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA 111.3.- PLANTA CIRCULARPlanta centralitzada en forma de cercle. Plànol i alçat Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
  194. 194. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA Peristil Mur Deambulatori NàrtexPlànol i alçat Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
  195. 195. Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.
  196. 196. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà.Temples circulars Encara que el tipus de temple més comú és el rectangular,també n’hi ha de circulars, per exemple el de Vesta, en Roma. Temple d’Hèrcules Víctor Olivarius (dedicat a la deessa Vesta). Via Sacra, Fòrum romà. Roma (50 aC). República.
  197. 197. ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA111.4.- CREU GREGAPlanta centralitzada amb formade creu, formada per dues nausde forma rectangular, que estallen per mig en angle recte,formant quatre braços de lamateixa longitud. Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Martyria (segle V). És de planta de creu grega (quatre braços iguals) que es creuen en el centre, on apareix coronat per un cos sobre elevat respecte els braços. El cos elevat té, tan sols, una petita finestra per cada costat, així la il·luminació és molt escassa. També, és De creu grega: Basílica de Sant Pere (Roma) un edifici molt petit.
  198. 198. ARQUITECTURA ROMÀNICA111.5.- CREU LLATINAPlanta d’un edifici formada per dos cossos rectangulars de diferent llargària, que estallen perpendicularment. El braç longitudinal és molt més llarg que el transversal otranssepte. La nau rectangular llarga és travessada per una nau més curta mésamunt de la meitat del seu recorregut. Recorden simbòlicament la creu en que vaser crucificat Crist. Pròpia de les esglésies de l’art romànic. CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-1128).
  199. 199. PLANTA 5 GRANS ESGLÉSIES DE PEREGRINACIÓ 1. SAINT MARTIN DE TOURS 2. SAINT MARCIAL DE LIMOGES 3. SAINTE FOY DE CONQUES 4. SAINT SERNIN DE TOULOUSE 5. CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Creu llatina: Saint-Sernin de Tolosa
  200. 200. CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-1128)28 MESTRES BERNARDO EL VELL, ROBERTO I ESTEBAN, I BERNARDO EL JOVE. MESTRE MATEO (Pòrtic de la Glòria)a
  201. 201. 28b CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-1128)MESTRES BERNARDO EL VELL, ROBERTO I ESTEBAN, IBERNARDO EL JOVE. MESTRE MATEO (Pòrtic de la Glòria)
  202. 202. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA. PÒRTIC DE LA GLÒRIA.28 MESTRE MATEOc
  203. 203. TRANSICIÓ AL GÒTIC. SINCRETISME ESTILS• Basilicals / Creu llatina.• Tres zones d’entrada.• S’amplia la zona de l’absis i el braç longitudinal.• Capçalera amb deambulatori i molts absis menors o capelles radials (absidals o absidioles).• Coberta amb volta de creueria (menys l’absis que és poligonal).• El transsepte (creuer) es desplaça cap els peus (centralitzat) o queda inserit, sense destacar.
  204. 204. ARQUITECTURA BARROCA111.6.- PLANTA Planta amb forma d’el·lipse, molt emprada al barroc, que representa una síntesi entre una EL·LÍPTICA planta central i una planta longitudinal. Gian Lorenzo Bernini, Francesco Borromini Església de Sant Andrea al Quirinale, Interior de l’Església de San Carlo alle Roma (1658-70) Quattro Fontane, Roma (1638-41)
  205. 205. PLANTA DE SALÓ Planta d’una o tres naus (de similar o igual altura) i suports molt estrets a les arcades de separació. L’espai interior és unitari i diàfan amb manca de separacions visuals que compartimentin la planta de l’edifici. Aquests tipus de planta es propi de l’arquitectura gòtica del sud de França i Catalunya del s. XIV.Planta i interior de la catedral de Girona. Segles XIV i XV.
  206. 206. ALÇADA: buscar l’escala de l’edifici en relació al’home, distribució de les diferents parts,obertures a l’exterior, façana, portals..., etc.
  207. 207. BIBLIOGRAFIA SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB.Palma (2002) Granero Assumpció, http://www.slideshare.net/baldufa8 http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-iihttp://www.slideshare.net/salvavila http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.wikipediaenciclopedia libre Wikimedia Commonswww.enciclopedia.cat
  208. 208. VOCABULARI SELECTIVITAT (ARQUITECTURA-1) 2011-2012 Piero della Francesca: Ciutat ideal (1470)

×