1. Pintura Gòtica – Segona part Gòtic Internacional i Pintura flamenca

3. Miniatures realitzades pels Germans Limbourg per al llibre “ Les molt riques hores del Duc de Berry ”. Veim un cromatisme viu, pero no estrident i un naturalisme bastant trivial.

4. L’estil gòtic internacional en els Tapissos . El més famos és el d’Angers (França) dedicat a l’Apocalipsi. A les imatges podem veure “La Bèstia de la mar” i “Sant Miquel lluitant amb un drac”.

5. L’estil internacional a Catalunya. Suposa un enrequiment de l’italogòtic. Lluís Borrassà n’és l’introductor . Establert a Barcelona, però nascut a Girona, la seva pintura és d’una gran intensitat cromàtica. Predel.la amb Crist i dos sants del Museu de Vic .

6. Jaume Cabrera ( Verge amb Àngels ) i Ramon de Mur ( Escenes del Judici Final i de l’Infern) són altres dos pintors italianitzants influits i marcats pel gòtic internacional a Catalunya . Les dues obres les podem admirar al Museu de Vic .

7. Amb BERNAT MARTORELL l’estil internacional assoleix la seva màxima expressió. Fotos: Fragments de predel.la amb El Martiri de Santa Eulàlia (Museu de Vic).

8. El gòtic internacional a Mallorca. L’introductor és Francesc Comes , pintor actiu entre 1392 i 1415,que s’havia iniciat com a pintor a València. Sant Jordi i el drac (Museu de Mallorca). Paisatge detallat, abundància de daurats i riquesa dels vestits.

9. Francesc Comes . Sant Jaume.- Detall del rostre de Sant Vicens (Museu de Mallorca ). Figures equilibrades de proporcions i actituds (com assenyala l’especialista Josep Gudiol).

10. En aquest període de finals del segle XIV i primera meitat del XV ( Període del Gòtic Internacional ) molts pintors valencians treballaren a l’illa i molts artistes mallorquins aprengueren i perfeccionaren les seves habilitats pictòriques a la ciutat de València, un centre urbà en plena puixança econòmica, per a després tornar a Mallorca i dedicar-se a pintar retaules per a parròquies i convents. Possiblement els anònims Mestre de Santa Eulàlia i el Mestre de Monti-Sion aprengueren l’ofici amb mestres valencians.

11. L’obra de dos pintors anònims: El Mestre de Monti-Sion i el Mestre de Santa Eulàlia . Retaule de Nostra Senyora de Monti-Sion , amb la presentació de Maria al temple, Sant Blai bisbe, Santa Magdalena, Santa Llúcia, i Sant Antoni Abad i La Dormició de la Verge (Església de sta Eulàlia)

12. Mestre de Monti-Sion. Les taules votives de la Verge de la Misericòrdia i de La Crucifixió de 1406. Realitzades per agrair que la mortandat no hagués estat més gran amb les inundacions que van haver a Palma el 1403.

13. Segona etapa del Gòtic Internacional a Catalunya . Jaume Huguet. Sant Jordi (1446)(MNAC) i els Sants Abdó i Senén (1459-60) (Església de Santa Mª de Terrassa).

14. La segona etapa del gòtic internacional a Mallorca . Rafel Mòger . Retaule de Santa Pràxedis, Sant Jordi i Sant Vidal de la Capella de Santa Anna de l’Almudaina

15. Rafel Mòger . Sant Jordi i Sant Vidal . Retaule de la Capella de Santa Anna (La Almudaina de Palma)

16. Rafel Mòger. Santa Margalida (Catedral de Palma).- Bisbe d’un pintor anònim mallorquí de la capella del Castell de Perelada (Girona).

17. GÒTIC INTERNACIONAL A CASTELLA-LLEÓ . A mitjans del s. XV Níccolo Florentino (Dello Delli) pinta el retaule més grandiós del gòtic castellà-lleonès a la catedral de Salamanca. 53 composicions complementades amb una pintura al fresc a la volta de forn de l’àbsis.

18. PINTURA FLAMENCA ELS GERMANS VAN EYCK, HUBERT i JAN SÓN ELS VERTADERS FUNDADORS D’AQUESTA ESCOLA

19. HUBERT VAN EYCK. Calvari i Judici Final

20. Hubert Van Eyck. Naixement de Sant Joan Baptista.- Les Tres Maries al Sepulcre (Museu de Rotterdam).

21. Jan Van Eyck . El retaule de l’Anyell Místic (TANCAT).- Església de Sant Bavó de Gant . Detalls del profeta Zacaries i de la sibil.la.

22. Jan Van Eyck . Políptic tancat. Anunciació

23. Van Eyck. Polític de l’Anyell Místic (tancat). Grisalla de Sant Joan Baptista i de Sant Joan Evangelista.

24. Van Eyck . Políptic de Sant Bavó (Retaule tancat). Els donants (Joducus Vydt i la seva dona Elisabeth Borluut).

25. Políptic de l’Anyell Místic obert (1432). Jan Van Eyck

26. Detalls del Políptic de Sant Bavó (obert) Abel mort pel seu germà Caín; Ofrena de Caín i Abel; Adam i Eva.

27. Jan Van Eyck. Políptic de l’Església de Sant Bavó de Gant. Déu, Adam i Eva.

28. Jan van Eyck. Políptic de l’Anyell Místic. La Verge i Sant Joan Baptista. Déu jutge coronat amb la tiara papal al mig de tot dos.

29. Jan Van Eyck . Retaule políptic de l’Anyell Místic (obert). Els angels cantaires i els àngels músics.

30. Retaule de l’Adoració de l’Anyell Místic . Taula central de les cinc de la part baixa del políptic, on hi ha més abundància de personatges.

31. Panell central de l’Adoració de l’Anyell Místic. L’alta burgesia i l’alt clergat acudeixen a adorar a l’Anyell, que està envoltat d’àngels i te a sobre a l’Esperit Sant.

32. Políptic de l’Anyell Místic . Reis, Alta noblesa i Cavallers acudeixen a adorar a Crist (l’Anyell Místic). Detallisme màxim d’armadures, vestimentes i paisatges (propers o llunyans).

33. Jan Van Eyck . Políptic de l’Anyell Místic . Ermitans i peregrins es dirigeixen a adorar l’Anyell. El paisatge dona unitat al conjunt .

34. Jan Van Eyck . Díptic de l’Anunciació . (1435 -1441). Museu Thyssen - Bornemisza de Madrid. Oli sobre taula.- Grisalla.

35. VAN EYCK. La Verge del Canonge van der Paële . Museu de Bruges.

36. Jan van Eyck . La Verge del Canonge van der Paële. Detalls.

37. Jan Van Eyck . La Verge del Canceller Rolin (Conseller del Duc de Borgonya). Museu del Louvre.

38. Jan Van Eyck com a retratista. L’home del clavell .- La dona de Van Eyck

39. Jan Van Eyck . Retrats de personatges de la burgesia. Tymotheos (el músic Gilles Binchois) de la National Gallery de Londres i Jean de Leeuw del Kunst Museum de Viena .

40. Jan Van Eyck . L’home del turbant vermell i Retrat del mercader Arnolfini.

41. Jan Van Eyck. El Matrimoni Arnolfini (1434). National Gallery de Londres.

43. Van Eyck expressa en aquesta pintura el realisme més acurat. El pintor domina la perspectiva. En la composició crea uns efectes tridimensionals, donant la sensació que podem penetrar dins el quadre (les línies de fuga les aconsegueix gràcies a les posts de fusta del terra i a les bigues del sostre). El mirall convex també ajuda a crear profonditat, reflectint uns personatges. Tres grans taques de color predominen: el marró de la túnica de l’espós, el verd poma del vestit d’ella i el vermell de la tela dels mobles.

44. Van Eyck . Els Esposos Arnolfini . Detalls. Les mans agafades i el ca són símbols de fidelitat. Les sabates pel terra recorden que els esposos estan descalços tocant terra sagrada amb els peus (com Moises al Sinaí).

45. La Làmpada i el mirall. Detalls del quadre de Van Eyck “El Matrimoni Arnolfini”.

46. Robert Campin, Mestre de Flemalle . És un altre gran retratista, coetani de Jan Van Eyck. Retrat d’home amb turbant vermell i Dona amb vel blanc.

47. Robert Campin . És també un especialista de la temàtica religiosa, amb una qualitat tècnica semblant a la de Van Eyck. Tríptic de l’Anunciació. Col.leció de la Princesa Merode.

48. Robert Campin .- Dues grisalles. Sant Jaume el major i la Verge (Museu del Prado).- La Trinitat (Flemalle).

49. VAN DER WEYDEN és un altre gran pintor d’aquesta primera generació d’artistes gòtics flamencs del segle XV. Gran retratista. Retrats de dones del Museu de Berlin- Dahlem.

50. Van der Weyden. Retrats de Felip el Bo de Borgonya.

51. Van der Weyden . El Davallament. Museu del Prado. Situa als personatges d’aquesta escena evangèlica en un espai sense temps, en un àmbit teatral.

52. Van der Weyden . Detalls del Davallament del Prado. Els protagonistes manifesten un gran dramatisme gestual.

54. Petrus Christus (1420-1472). Retrat d’un momjo cartoixà i d’una Dama .

55. Petrus Christus. Judici Final – Anunciació – Lamentació davant Crist Mort.

56. Hans Memling (1436-1494). Pintor de Bruges, però d’origen alemany. Característiques: gust pel detall i interés pel paisatge. Arqueta relicari de Sant Úrsula (Bruges) .

57. Hans Memling . Detalls dels panells de l’arqueta de Santa Úrsula. Sortint de Basilea. Assassinat de la Santa.

58. Memling . Dues versions del mateix tema: L’Adoració dels Reis d’Orient. Una a Bruges (Flandes) , l’altre al Prado de Madrid.

59. Memling retratista

60. Gérard David (1460-1523). Mestre de la ciutat de Bruges(Flandes, Bèlgica). “ Adoració dels mags ”. Pinacoteca de Munich.

61. Patinir. Va pintar a Anvers (Flandes), on va morir el 1524.El motiu religiós no és més que una excusa per ser desenvolupar amplíes visions del paisatge. Dues obres del Prado: Tentacions de Sant Antoni i La Llacuna Estigia.

63. EL BOSCO . Tríptic del Carro del Fenc (Museu del Prado). El Pecat original.- La bogeria humana simbolitzada en el carro del fenc .- L’Infern.

64. El Bosco. Detalls del Carro del fenc. Tots volen pujar-se al carro inclús el Papa. Adalt uns amants escolten música i llegeixen poemes, uns altres s’oculten cap al boscatge. Tot en presència del diable.

65. El Bosco. Tríptic del Jardí de les delícies (Museu del Prado), amb el paradís i l’infern als panells laterals.

66. El Bosco. El jardí de les Delícies (Museu del Prado).

67. El Bosco . Un detall de la taula central del Jardí de les Delícies . Sembla ser que aquí el pintor cerca mostrar que el plaer sensual i la luxuria condueixen a la decadència humana.

68. El Bosco . El jardí de les Delícies . Detalls de l’Infern Musical, contrapunt de l’harmonia celestial.

69. L’influència flamenca a Mallorca . Pere Niçard. El retaule de Sant Jordi (Museu Diocesà).

70. L’influència flamenca a Mallorca. Pere Terrencs. Santa Aina, La Verge i el Nin. Museu de Mallorca . Fins ara l’obra de Pere Terrencs es pensava que era de Martí Torner , un pintor mallorquí actiu a València.

71. Pere Terrencs . L’Arcàngel Gabriel i la Verge de l’Anunciació . Museu de Mallorca.

72. Pere Terrencs (atribuit també a Martí Torner). L’Anunciació de la Seu de Palma.

73. Joan Desí, Mestre de Sant Francesc . Taula de l’almoina . Catedral de Palma. Jesucrist entre quatre pobres i dos clergues.

74. Un pintor burgalès hispanoflamenc al qual trobam treballant a Mallorca: Alonso de Sedano. Sant Sebastià , patró de Ciutat. Catedral de Palma.

75. Dos pintors valencians hispanoflamencs: Joan Reixac i Jacomart . Retaule de l’Adoració dels Reis i Sant Jaume i Sant Gil.

76. Un gran pintor català de la tendència flamenca: Lluís Dalmau. La seva obra: La Verge dels Consellers.

77. La influència flamenca a Castella-Lleó . Arriba més tard que a la Corona d’Aragó. Primers autors : JORGE INGLÉS i FERNANDO GALLEGO. Del primer destacam La Marquesa de Santillana i del segón dues obres de la Catedral de Salamanca El Naixement de Jesús i Sant Andreu.

78. Un autor flamenc a Castella-Lleó. Juan de Flandes . Anunciació (Museu de l’Església de Paredes de Nava, Palència) i Retrat de joveneta de la Galeria Thyssen de Madrid.

79. Hispano flamenc a Castella-LLeó . El Mestre d’Àvila i Alonso de Sedano (el mateix que treballà a Mallorca ). Del primer, Tríptic de l’Adoració dels Reis (Museu Lázaro Galdiano de Madrid), i del segón, Decapitació de Sant Tomàs (Museu de Covarrubias, Burgos)

80. Hispano flamenc a Castella-Lleó . Bartolomé Bermejo ( Santo Domingo de Silos , Museu del Prado) i Pedro Diaz de Oviedo (Retaule de la Catedral de Tudela, Navarra).

81. Hispano-flamenc a Castella Lleó. PEDRO BERRUGUETE. Retaule major de l’església de Santa Eulàlia de Paredes de Nava(1480). Detalls de la predel.la: dos reis de Judà, Salomó i David.

82. Escenes del retaule de Berruguete de Paredes de Nava . Santa Aina, Sant Joaquim, Naixement de la Verge i els Pretendents de la Verge Maria.

83. Berruguete: Anunciació (Paredes de Nava); Auto de fe del Tribunal de la Inquisició (Prado)

84. Influència flamenca a França: Jean Fouquet . Retrat de Carles VIIè, rei de França i La Verge amb el Nin.

85. Influència flamenca a Portugal : NUNO GONÇALVES. Políptic de Sâo Vicente. Museu d’Art Antic de Lisboa.

86. Portugal. Nuno Gonçalves . Personatges d’edats i condicions socials diferents (prínceps, capellans,monjos, cavallers) en torn a una figura santificada.

87. Nuno Gonçalves . Detalls del panell dit d’Enric el Navegant del Políptic de Sâo Vicente . El seu sentit del color, brillant i harmònic, la seva força expressiva i la originalitat del seu realisme converteixen al pintor portuguès en un dels grans mestres del seu temps.