Arquitectura gòtica europea

3,239 views

Published on

Published in: Education
1 Comment
2 Likes
Statistics
Notes
  • GOTHIC VAULTS MYSTERY- BOVEDAS GOTICAS

    The vaults of Gothic cathedrals have subliminal symbolism. I inform also with photos, and who will have read, never get into a Gothic cathedral and continue seeing the temple as before. http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/gotic-enigmatic.html

    SPANISH TEXT BELOW

    EL MISTERIO DE LAS BOVEDAS GÓTICAS: OFRECEN UNA IMAGEN DE ROSTRO

    Las bóvedas de las catedrales góticas de los siglos XI al XIV, incluyen un símbolo subliminal consistente en un rostro humano en esquema. Después de conocer esta investigación personal, que está ilustrada con fotos y dibujos, quien la haya leído no volverá a entrar en una catedral gótica sin observarla de modo diferente ha como la veía antes.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total views
3,239
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
441
Actions
Shares
0
Downloads
86
Comments
1
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Arquitectura gòtica europea

  1. 1. Gòtic Arquitectura europea
  2. 2. Resum Art Romànic
  3. 3. Alta edat mitjana : Romànic <ul><li>Antecedents </li></ul><ul><li>Art carolingi. </li></ul><ul><li>Creació del Sacre Imperi Romà Germànic . </li></ul><ul><li>Domini del c atolicism e a Europa . </li></ul>
  4. 4. Art romànic <ul><li>Entre els segles XI-XII. </li></ul><ul><li>A rt d’unitat internacional amb particularitats locals . </li></ul><ul><li>1 05 4 Cisma d’Orient : Desmembració política d’Europa . </li></ul>
  5. 5. Arquitectura <ul><li>Creació ordes religiosos (Cluny). </li></ul><ul><li>E s creen rutes de pelegrinatge (Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel·la) . </li></ul><ul><li>L es creuades . </li></ul>
  6. 6. Arquitectura <ul><li>Elements formals: </li></ul><ul><li>Volta de Canó i d’aresta. </li></ul><ul><li>P lanta de creu llatina </li></ul><ul><li>1, 3 o 5 naus . </li></ul><ul><li>M urs gruixats i ús de contraforts . </li></ul><ul><li>O bscuritat a l’interior . </li></ul><ul><li>E structura molt pesant . </li></ul>
  7. 7. Monestir s /esglésies <ul><li>Ús extensiu dels campanars. </li></ul><ul><li>U nió del claustre al temple , i distribució de les habitacions per a diferents usos (sala capitular, refectori, etc.) . </li></ul>
  8. 8. Monestir s /esglésies <ul><li>Timpans decorats i/o portades. </li></ul><ul><li>E scultures per a decoració de façanes . </li></ul><ul><li>D esenvolupament de capitells sense ordre . </li></ul>
  9. 9. Monestir s /esglésies <ul><li>Contingut : </li></ul><ul><li>Sentiment religiós opressiu. </li></ul><ul><li>S ubmissió de l’home per complet als misteris de Déu . </li></ul><ul><li>S eguiment de regles físiques i morals inviolables . </li></ul>
  10. 10. Escultura <ul><li>Subjecta a la decoració arquitectònica. </li></ul><ul><li>M enys rígida que la bizantina . </li></ul><ul><li>N o té proporcions reals . </li></ul><ul><li>T ema religiós : T emor de Déu i del més enllà. Escenes bíbliques . </li></ul>
  11. 11. Pintura <ul><li>Al fresc o </li></ul><ul><li>sobre taula </li></ul><ul><li>Decoració edificis. </li></ul><ul><li>E scenes religioses . </li></ul><ul><li>A fany moralitzant i didàctic . </li></ul>
  12. 12. Pintura <ul><li>Miniada => llibre : </li></ul><ul><li>Colors plans. </li></ul><ul><li>P oca preocupació per la perspectiva o les proporcions reals . </li></ul>
  13. 13. Transició a rt romànic al gòtic
  14. 14. Baixa edat mitjana <ul><li>Les creuades. </li></ul><ul><li>A febliment de l’ideal imperial . </li></ul><ul><li>Consolidació m onarquies locals . </li></ul><ul><li>S orgiment de ciutats i de la burgesia . </li></ul>
  15. 15. Baixa edat mitjana <ul><li>Canvi de pensament. </li></ul><ul><li>F ilosofia escolàstica : Raó . Món com a entitat dinàmica . </li></ul><ul><li>R eneix lentament el comerç . </li></ul>
  16. 16. Art Gòtic Arquitectura europea
  17. 17. Cronologia (4 segles, ritmes diversos) <ul><li>2ª meitat, finals s. XII: Fase protogòtica o gòtic primerenc . </li></ul><ul><li>- 1rs catedrals Île, France, i Abadia de Saint Denis. </li></ul><ul><li>- Orde Císter a França 1098, expansió Catalunya (monestirs novetats arquitectòniques). </li></ul><ul><li>S. XIII: Fase clàssica o gòtic ple . </li></ul><ul><li>S. XIV: Desenvolupament i difusió de l’estil per tot Europa. </li></ul><ul><li>- Variació gòtic meridional o llevantí. </li></ul><ul><li>S. XV-XVI: Gòtic tardà o flamíger (o fase barroca amb derivacions ornamentals). </li></ul><ul><li>- Gòtic flamboyant (França). </li></ul><ul><li>- Gòtic perpendicular (Anglaterra). </li></ul><ul><li>- Flamíger o isabelí (Castella). </li></ul><ul><li>- Manuelí (Portugal). </li></ul>
  18. 18. <ul><ul><li>Terme gòtic : emprat per 1ª vegada pels tratadistes del Renaixement , amb sentit peioratiu ( bàrbars gots ). Renaixement, d’inspiració clàssica consideraven superior. Georgio Vasari : “Vida pintors, arquitectes i escultors més il·lustres” (1542-1550). </li></ul></ul><ul><ul><li>Segle XIX es produeix una revalorització d´aquest període: Moviments historicistes i romántics alemanys reivindiquen l’art com una tradició pròpia, d’origen nacional. </li></ul></ul><ul><ul><li>Viollet-le-Duc (s. XIX): Gran canvi, volta ogival tret diferenciador. </li></ul></ul><ul><ul><li>Causes naixement gòtic, més complexes . </li></ul></ul>
  19. 19. Circumstàncies culturals, polítiques i econòmiques <ul><li>1. Evolució del pensament teològic i filosòfic. Aristòtil i Sant Tomàs. </li></ul><ul><li>2. Escolàstica. </li></ul><ul><li>3. El despertar de l’humanisme . Sant Francesc d’ Assís, en el segle XIII, ens transmet una nova dimensió de l’home. Atenció a la natura i als animals. En endavant el cos no serà un miserable suport de l’ànima, sinó una meravellosa obra de Déu que cal respectar. </li></ul><ul><li>4. Nova estructura socioeconòmica . A partir del segle XIII i desprès de les croades: </li></ul><ul><li>. S’obren noves rutes cap a l’est. </li></ul><ul><li>. Es desenvolupa un comerç creixent. </li></ul><ul><li>. Sorgeixen nous esquemes laborals (canvis sistema conreu). </li></ul><ul><li>. Va creixent una manufactura artesana que comença a concentrar molta gent a les ciutats. </li></ul><ul><li>. Es van configurant els gremis. </li></ul><ul><li>. Una nova figura apareix: el burgès , que ajudarà a construir les grans obres, religioses i civils. </li></ul>
  20. 20. Circumstàncies culturals, polítiques i económiques <ul><li>5. La reforma cistercenca . </li></ul><ul><li>Sant Bernat de Claravall . </li></ul><ul><li>.Innovacions de caire espiritual (nova espiritualitat). </li></ul><ul><li>.Instruccions precises sobre les noves construccions (promotors del gòtic). </li></ul>
  21. 21. <ul><li>Coincidència Gòtic amb canvis notables a Europa </li></ul><ul><li>- Decadència del SIRG. </li></ul><ul><li>- Decadència feudalisme. </li></ul><ul><li>- Consolidació poder monarquies. </li></ul><ul><li>- Auge del comerç: Creuades. </li></ul><ul><li>Ressorgir de les ciutats. </li></ul><ul><li>Aparició nova classe social burgesa. </li></ul><ul><li>R enovació del saber: Universitats. </li></ul><ul><li>Nova espiritualitat, més humanitzada i pròxima a la natura (nous ordes mendicants de franciscans i dominics). </li></ul><ul><li>- 1348/1350: Expansió pesta negra, les repercussions negatives generaran noves formes de vida </li></ul>Abadia de Saint Denis
  22. 22. <ul><li>Característiques </li></ul><ul><li>arquitectura gòtica: </li></ul><ul><ul><ul><li>Nou concepte de l’espai. Verticalitat i lleugeressa de les seves estructures. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Llenguatge expressiu: Naturalisme . </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Simbolisme de la Llum . </li></ul></ul></ul>
  23. 23. Elements constructius <ul><li>Arc Apuntat o Ogival : composat per dues porcions de corba que formen un angle en la clau. </li></ul><ul><li>L’arc ogival suposa un canvi estètic de l’arc de mig punt propi del romànic i, a més, resulta més eficaç que el de mig punt perquè les seves empentes desvien millor les forces obliqües o verticals de la volta. </li></ul>
  24. 24. <ul><li>L’arc apuntat evoluciona amb el Gòtic, del model inicial, anterior al segle XII, passa a altres formes: </li></ul>
  25. 25. <ul><li>Volta de creueria : consistent en l’encreuament d’arcs apuntats formant així una estructura de nervis (els creuers dels arcs). </li></ul><ul><ul><ul><li>Primerament s’aixecaven els arcs, que formen una carcassa resistent i lleugera, i posteriorment es reomplien les porcions intermitges formant les voltes. </li></ul></ul></ul>
  26. 26. EVOLUCIÓ D’ARCS I VOLTES
  27. 30. <ul><li>Arcbotant : Serveix per a transmetre l´empenta de les voltes de creueria de la nau central als contraforts exteriors. É s un arc exterior de descàrrega que sol estar en posició diagonal. Té els arrencaments a distinta altura. La part baixa es recolza en un estrep, contrafort, o botarell. També serveix per a facilitar la sortida de les aigües pluvials. </li></ul>
  28. 31. <ul><li>Estètica : embelleix i accentua la verticalitat </li></ul><ul><li>Estructural : serveix de contrapès per a l’empenta de l’arc botarell o arcbotant. </li></ul>Pinacle : element arqu. o torreta de forma cònica o piramidal puntxant, sobre els contraforts, que té doble funció.
  29. 32. <ul><li>Vitralls : és una composició formada por vidres de colors pintats i coberts per esmalt que s’uneixen mitjançant varilles de plom. </li></ul><ul><li>Els vitralls substitueixen a la pintura mural que s’havia desenvolupat àmpliament durant el període romànic, però que en el gòtic quedà como un art complementari. </li></ul>
  30. 33. <ul><li>Traceria : Decoració arquitectònica de pedra formada per línies i figures geomètriques que decoren finestrals, rossasses, arcs, ogives gòtiques… </li></ul>
  31. 34. <ul><li>Rosassa : finestral circular, amb traceria calada i vidres de color, situat a gran altura a la façana d’una església. </li></ul>
  32. 35. Planta <ul><li>Basilicals/Creu llatina. </li></ul><ul><li>Tres zones d’entrada. </li></ul><ul><li>S’amplia la zona de l’àbsis i el braç longitudinal. </li></ul><ul><li>Capçalera amb deambulatori i molts àbsis menors o capelles radials. </li></ul><ul><li>Coberta amb volta de creueria (menys l’àbsis que és poligonal). </li></ul><ul><li>El transsepte (creuer) es desplaça cap els peus (centralitzat) o queda inserit, sense destacar. </li></ul>
  33. 36. Planta <ul><li>Segueix disposició romànica, però major desenvolupament capçalera </li></ul>
  34. 37. Alçat <ul><li>Pilars cruciformes i fasciculats, compost per bossellets (fines columnes que recullen els nervis). </li></ul><ul><li>El trifori perd la importància que tenia al romànic. </li></ul><ul><li>Claristori : zona del desnivell de les naus on s’obren grans finestrals. </li></ul>
  35. 40. Arquitectura <ul><li>Arc ogival </li></ul><ul><li>V olta de creueria </li></ul><ul><li>C olumnes altes </li></ul><ul><li>G àrgoles </li></ul><ul><li>R osasses </li></ul><ul><li>T orre llanterna </li></ul><ul><li>V itralls </li></ul><ul><li>C ontraforts </li></ul><ul><li>A r c botants </li></ul>
  36. 41. Fases (4 segles, ritmes diversos) <ul><li>2ª meitat, finals s. XII: Fase protogòtica o gòtic inicial . </li></ul><ul><li>- 1rs catedrals Île, France, i Abadia de Saint Denis. </li></ul><ul><li>- Orde Císter a França 1098, expansió Catalunya (monestirs novetats arquitectòniques). </li></ul><ul><li>S. XIII: Fase clàssica, lanceolat o gòtic ple . </li></ul><ul><li>- Senzill i robust; volta quatripartida amb punta de llança, arcs més apuntats i voltes de tercelets. Plantes en forma de T, capelles a la capçalera, transsepte i claustre amb dos pisos. </li></ul><ul><li>S. XIV: Gòtic radiant, desenvolupament i difusió de l’estil per tot Europa. </li></ul><ul><li>- Esvelt, lleuger i molt ornamentat amb escultures. </li></ul><ul><li>- Variació gòtic meridional o llevantí. </li></ul><ul><li>S. XV-XVI: Gòtic tardà o flamíger (o fase barroca amb derivacions ornamentals). </li></ul><ul><li>- Molta ornamentació escultòrica. Arcs conopials i carpanells, amb ondulacions en forma de flama, volta en forma de estrella, columnes molt primes, gran altura de naus i torres. Les plantes tendeixen a ser quadrades, i d'una sola nau. El cor es desplaça en altura als peus de la nau. Diferències. </li></ul><ul><li>- Gòtic flamboyant (França). </li></ul><ul><li>- Gòtic perpendicular (Anglaterra). </li></ul><ul><li>- Flamíger o isabelí (Castella). </li></ul><ul><li>- Manuelí (Portugal). </li></ul>
  37. 42. La doctrina cistercenca prohibia qualsevol tipus de decoració i reduïa l´arquitectura als elements estructurals. Això permetia que els arquitectes es despreocupessin de l´ornamentació i tinguessin en compte només les qüestions tècniques. Així l´enginyeria arquitectònica va avançar molt, durant la segona meitat del segle XII, i va assolir la maduresa durant el segle XIII .
  38. 43. La sala capitular : Espai generalment quadrat on es celebraven les reunions monacals sota la presidència de l’abat. El dormitori dels monjos. La sala de treball dels monjos : Dotada d’amplis finestrals, ja que s’utilitzava no sols como estança sinó como scriptorium o lloc on s’escrivíen i copiaven els llibres i documents. Solía ser l’únic lloc calfat per una xemeneia, i per això també rebia la denominació de calefactorium . El refectori : Menjador dels monjos en el qual es disposava un púlpit per a la lectura d’obres pietoses durant els menjars. Es trobava a la planta baixa amb accés des del claustre i tenia comunicació amb la cuina.
  39. 44. Arquitectura gòtica francesa (1/2 segle XII-XV) <ul><li>Context històric: </li></ul><ul><li>Naixement i irradiació: nord França. </li></ul><ul><li>Dinastia Capetos. </li></ul><ul><li>Aliança monarquia i església. </li></ul><ul><li>Llengües literàries nacionals. </li></ul><ul><li>Primer intent d’arquitectura gòtica: Saint-Denis. </li></ul><ul><li>Etapes: </li></ul><ul><li>Gòtic inicial (2ª ½ s. XII): Saint Denis, Noyon, Laon, i Nôtre-Dame de París. </li></ul><ul><li>Gòtic clàssic (XIII): Catedral de Chartres, Reims, Amiens. </li></ul><ul><li>Gòtic radiant, decoratiu, manierista (XIV): La Sainte Chapelle de París. </li></ul><ul><li>Gòtic flamiger (XV). La façana de la Catedral de Tours i Rouen. </li></ul>
  40. 45. Mapa de l´expansió del gòtic Sorgeix a França. Île de France. Sant Bernat de Clairvaux (impulsor reforma cistercenca), i l’abat Sûger de l’abadia de Saint-Denis
  41. 46. Catedrals i abadies: <ul><li>El desenvolupamet de l´arquitectura cistercenca coincideix amb la reforma de l´Abat Sûger a Saint-Denis. </li></ul>
  42. 47. Alleugerament murs Saint-Denis Vitrals
  43. 48. Catedral de Laon Catedral Nôtre-Dame Gòtic inicial o protogòtic (finals s. XII) Laon construïda abans de la catedral de París i després de Saint Denis i Noyon . Laon tinguè importància històrica com etapa en el Camí de Santiago .
  44. 49. <ul><li>Començada: 1163, es treballa sense interrupció fins s. XII, i ampliada XII i XIV. </li></ul><ul><li>Durant la Revolució F rancesa fou destruïda en part, i restaurada per Viollet-le-Duc (s. XIX) . </li></ul>Catedral Nôtre-Dame
  45. 50. <ul><li>PLANTA NÔTRE-DAME </li></ul><ul><li>Basilical amb 5 naus i doble deambulatori. </li></ul><ul><li>Capçalera força desenvolupada. </li></ul><ul><li>Transsepte curt i no sobresurt de planta, d’extraordinària alçada, igual a la nau central (32’5 m.). </li></ul><ul><li>Alçada fa que vista exterior reflecteixi, clarament, forma de creu. </li></ul><ul><li>S. XIV s’afegiren capelles entre els contraforts, tant a les naus com a la girola. </li></ul>
  46. 52. Plànol de catedral gòtica Nôtre-Dame de París
  47. 53. Plànol de catedral gòtica Chartres Plànol de catedral gòtica Nôtre-Dame de París Creuer sortint Creuer no sortint Doble girola Torres 3 ò 5 naus 3 portalades (A,B,C) A B C B C A
  48. 54. Nôtre-Dame, París Catedral de Chartres 1ª Fase circulars 2ª Fase poligonals SUPORTS: PILARS Característics pilars rodons, amb columnetes adossades, on descansen els nervis de les voltes.
  49. 55. INTERIOR. COBERTA NAU CENTRAL Voltes de creueria sexpartides.
  50. 56. ALÇAT INTERIOR NÔTRE-DAME <ul><li>Al començament, estructurat amb 4 pisos: arcades, galeria o tribuna, un pis de finestres circulars i els finestrals. </li></ul><ul><li>Reformes (s. XIII) eliminaren els òculs i s’ampliaren els finestrals, reducció a 3 pisos, més característic del gòtic clàssic: ARCADES, TRIBUNA I CLARISTORI. </li></ul><ul><li>La restauració de Viollet-le-Duc, va recuperar l’alçat original en una part del transsepte. </li></ul>
  51. 57. SUPORTS EXTERIORS NÔTRE-DAME Els ARCS BOTARELLS són un element clau, perquè a més de complir la funció estructural, articulen els volums exteriors, i reflecteixen el ritme dels trams de les naus. Nau central més elevada Arcbotants Contraforts Pinacles
  52. 58. FAÇANA model N ô tre - Dame , París <ul><li>Prodigi d’harmonia. </li></ul><ul><li>3 carrers verticals que es corresponen amb les 3 grans portalades, i en 4 alçades de pisos. </li></ul><ul><li>Pis inferior: 3 grans obertures atrompetades i cobertes amb arquivoltes (conjunts escultòrics). </li></ul><ul><li>Galeria de Reis: 28 estàtues reis Israel (avantpassats de Crist). </li></ul><ul><li>3r pis: Carrer central amb gran rosassa (+10m), magnífics vitrals, devora finestres geminades. Per sobre, una galeria d’arcades amb traceries, que amaga la teulada. </li></ul><ul><li>4t pis: Dues grans torres campanari emmarquen la façana , i coronen carrers laterals . </li></ul><ul><li>Els contraforts fan la divisió vertical en 3 cossos. </li></ul><ul><li>Construïda en varis segles. </li></ul>
  53. 59. Junt a SAINT DENIS, NOYON i LAON, forma part del primer grup d’esglésies que introduïren les innovacions arquitectòniques i escultòriques del gòtic, que desprès es desenvoluparen en el gòtic clàssic en: CHARTRES, AMIENS i REIMS.
  54. 62. Catedral de Chartres (a fitxes)
  55. 63. Catedral de Reims <ul><li>Catedral de Reims </li></ul><ul><li>Un dels més brillants exemplars de l’estil gòtic. </li></ul><ul><li>La nau central es més baixa que la de Chartres, però el conjunt arquitectònic és molt major. </li></ul><ul><li>Resalta la bella i esplèndida façana que segueix l’esquema de la de París i Laon. </li></ul><ul><li>Amb la finalitat d’accentuar la profunditat, tots els pòrtics estan ressaltats del pla principal. </li></ul>
  56. 65. Catedral de Reims
  57. 66. Catedral d’Amiens Mateix esquema Notrê-Dame
  58. 67. Catedral d’Amiens
  59. 68. CATEDRAL DE NÔTRE-DAME D’AMIENS
  60. 69. CATEDRAL DE NÔTRE-DAME D’AMIENS <ul><li>Té planta de creu llatina, amb 3 naves, també en el transsepte, nau central més elevada, i absis amb 7 capilles radials. </li></ul>
  61. 70. Catedral d’Amiens
  62. 71. L’alçat interior té tres pisos, primer d’arcades (126 pilars amb columnes adossades), un trifori i un pis superior de finestres. Té volta de tercelets en el creuer.
  63. 73. <ul><li>En la façana principal s’obrin 3 portes molt atrompetades, separades per pilastres, i molt decorades amb escultures; a sobre una galeria que es correspon amb la de l’interior; a damunt queda la galeria de Reis i, en un registre superior, la gran rosassa. </li></ul>AMIENS EXTERIOR
  64. 74. AMIENS EXTERIOR <ul><li>A l’exterior empra arcbotants, per la qual cosa adquereix major elevació i es poden obrir grans ventanals, fins i tot en el trifori. Destaca, en el creuer la rosassa denominada “El fenestral de fuego”. </li></ul>
  65. 75. Catedral d’Amiens
  66. 76. Laberint Catedral d’Amiens
  67. 77. Gòtic radiant, decoratiu i manierista <ul><li>A partir de la segona ½ del S. XIII hi ha poc avenços tècnics i estructurals. </li></ul><ul><li>L’alçada ja no és el principal objectiu. </li></ul><ul><li>L a desmaterializació del mur comença a ser evident. </li></ul>
  68. 79. Sainte-Chapelle París <ul><li>Construïda en un temps record (1242-1248) per ordre del rei Lluís IX, futur Sant Lluís de França, amb la finalitat de conservar-hi diverses relíquies, molt preudes de la Cristiandat, referents a la Passió de Crist : la corona d'espines i un tros de la creu. És un enorme relicari. </li></ul><ul><li>Precisament Sainte-Chapelle vol dir “Capella Santa”, també fou la Capella Reial de l’Île de la Cité, en el centre de París. </li></ul><ul><li>L’aspecte exterior no aparenta la grandiositat interior. Edificació gòtica petita, de finestres allargades, coronada per una agulla del segle XIX. </li></ul>
  69. 80. <ul><li>HISTÒRIA: </li></ul><ul><li>Relíquies comprades pel rei a l’emperador de Constantinoble, i duites a França el 1241 (la corona d’espines, part de la creu, el ferro de la llança, el sudari i altres relíquies del martiri de Jesucrist). </li></ul><ul><li>El rei va anar a rebre-les i va entrar descalç a París. Les va dipositar, provisionalment, a la capella de sant Nicolau. </li></ul><ul><li>L’any següent començaria la construcción d’una capella digna d’aquest TRESOR: la Saint-Chapelle (1242-48). </li></ul>Sainte-chapelle, París
  70. 81. Enclavada en el palau de Justícia, antic Palau Reial, és una capella gòtica de petites dimensions, en un estil de gran puresa, considerada un dels màxims exponents del gòtic “rayonnant”. Obra mestra concebuda com un preciós joier. En el centre de l’absis es troba un imponent relicari de plata i or.
  71. 82. <ul><li>El projecte, probablement, de Pierre de Montreuil (Nôtre-Dame, Saint Denis). </li></ul><ul><li>Les vidrieres de profunds colors, rematades en pedra festonejada, i l'excel·lent restauració dels murs i de les columnes, feta per Eugène Viollet-le-Duc amb Félix Duban i Jean-Baptiste-Antoine Lassus, atorguen una delicada bellesa a l'edifici. </li></ul>Sainte-Chapelle
  72. 83. La capella inferior <ul><li>La capella baixa, dedicada a la Verge, suporta la capella alta (o superior). </li></ul><ul><li>El sostre, sostingut per infinitat de columnes massises, aguanta el pes de tot l'edifici; es va construir per la seva utilitat funcional i arquitectònica: permet alleujar al màxim la construcció de la capella alta, i suportar-ne tot el pes. </li></ul><ul><li>D’altura relativament baixa, 6’60 m (part més elevada), dóna la impressió d’entrar en una cripta. </li></ul><ul><li>Té planta de saló, 3 naus; la del centre més gran, i amb una gran riquesa de decoració policromada (sumament colorista). El sostre de color daurat i blau. </li></ul><ul><li>Se superposen dues capelles, la inferior accesible per a la gent comuna i el servei de palau, i la superior per a la cort del rei. </li></ul><ul><li>E n principi, no es podia accedir a la capella alta més que per mitjà de les galeries superiors del palau, no es va contemplar construir una escala exterior, s’accedeix per una petita de caracol. </li></ul>
  73. 84. La capella superior <ul><li>Alta i esmolada silueta (20 m s’altura), capella estreta, d’una sola nau, i coberta amb volta, que sembla lleugera donada l’esbeltesa de les curtes columnas. </li></ul><ul><li>Sobre cada pilastra s'aixeca l'estàtua d'un apòstol . </li></ul><ul><li>Les parets van ser suprimides i reemplaçades per uns alts finestrals de vitralls policromats (670 m2, 15 vidrieres), que van gairebé des del terra fins a l’arrancada de les voltes, i ocupen la totalitat de l´espai, donant lloc a superfícies acristalades, por on es filtra la llum; vitralls separats per un conjunt de columnes de gran finesa (15), fins a un sostre policromat, en blau, amb estrelles. </li></ul><ul><li>Les vidrieres amb escenes religioses, recorden el rei David o el rei Salomó, personatges situats a prop del rei francès. </li></ul><ul><li>Constitueixen un conjunt homogeni; els colors dominants són el vermell i el blau, que donen a la capella un colorit espectacular. Surts de l’escala obscura…, i una llum de tonalitats irreals t’envaeix. Al teu voltant les vidrieres més antigues de la CITÉ (bona part del s. XIII). </li></ul>
  74. 85. <ul><li>Les finestres de la nau, de 15,35 metres d'alt per 4,70 metres d'ample, estan dividides per quatre ogives, damunt de les quals hi ha una rosassa de 6 lòbuls i 2 quadrilòbuls (element en forma de trèvol de quatre fulles). Les finestres de l' absis , de 13,45 metres d'alt per 2,10 d'ample, només tenen dues ogives i 3 trilòbuls (element en forma de trèvol). </li></ul>
  75. 86. La Rosassa <ul><li>La rosassa (al costat sud), de 9 metres de diàmetre, representa l‘Apocalipsi. </li></ul><ul><li>Aquesta rosassa, les 15 vidrieres, i les escultures dels apòstols condensen l’art en molt pocs metres quadradats, enlluernant l’espectador. </li></ul>
  76. 87. Sainte-Chapelle <ul><li>Les escenes de les vidrieres representen: </li></ul><ul><li>- el Gènesi </li></ul><ul><li>- l‘Èxode </li></ul><ul><li>- el Llibre dels Noms </li></ul><ul><li>- el Llibre de Josuè </li></ul><ul><li>- el Llibre dels Jutges </li></ul><ul><li>- el Llibre d'Isaïes </li></ul><ul><li>La capella inferior: </li></ul><ul><li>- Joan l'Evangelista i la infància de Crist </li></ul><ul><li>- la Passió </li></ul><ul><li>- la vida de Sant Joan Baptista </li></ul><ul><li>- el Llibre de Daniel </li></ul><ul><li>- el Llibre d'Ezequiel </li></ul><ul><li>- el Llibre de Jeremies </li></ul><ul><li>- el Llibre de Tobies </li></ul><ul><li>- els Llibres de Judit i de Job </li></ul><ul><li>- el Llibre d'Ester </li></ul><ul><li>- els Llibres dels Reis </li></ul><ul><li>- la història de les relíquies de la Passió </li></ul>
  77. 88. Sainte-Chapelle <ul><li>Dos incendis (1630 i 1776). </li></ul><ul><li>Vitralls, capella baixa, destruïts per creiscuda del Sena en 1690. </li></ul><ul><li>Revolució: desapareixen estàtues, mobiliari capella, tresors, i el relicari retirat per ser fos. </li></ul><ul><li>Corona d’espines salvada i enviada a Nôtre-Dame. Perd, així, la seva funció (1803) original, convertida en arxiu. </li></ul><ul><li>Restaurada (1840-1868): Felix Duban, Jean Baptiste Lassus i Emile Boeswillwald, aconsellats per Viollet-le-Duc (Nôtre-Dame). </li></ul><ul><li>2/3 del vitralls, capella alta, són els originals: CONJUNT MÉS COMPLET DEL VITRALL DEL SEGLE XIII. </li></ul>VICISSITUDS DE LA HISTÒRIA
  78. 89. <ul><li>  </li></ul><ul><li>La planta de la catedral gòtica és normalment basilical amb transsepte (nau transversal a la principal) que pot sobresortir o no. També és freqüent la creu llatina, però amb el transsepte més centrat que a les esglésies romàniques. Al bell mig de la nau central sol estar el cor . </li></ul>Reims Amiens Chartres Laon Plantes de catedrals franceses
  79. 90. Anglaterra <ul><li>Parteix del gòtic francès. </li></ul><ul><li>S. XIV – Enfrontament amb França: Guerra dels 100 anys. </li></ul><ul><li>Desenvolupa un llenguatge constructiu independent. </li></ul><ul><li>Façanes caòtiques. </li></ul><ul><li>Horitzontalitat. </li></ul><ul><li>Multiplicació dels nervis de les voltes. </li></ul><ul><li>Doble transsepte. </li></ul>
  80. 93. Catedral de Wells <ul><li>Un dels exemples més destacats de l’anomenat “Early English”, és a decir del protogòtico anglès, on s’uneixen les noves influències del gòtic francès i les tradicions anglo-normandes. </li></ul><ul><li>En les parts realitzades a finals del segle XIII, la catedral presenta algunes de les característiques del denominat &quot;decorated style“ com, per exemple, l’emmarcament dels arcs del creuer. </li></ul>
  81. 94. Catedral de Wells
  82. 97. Itàlia <ul><li>El gòtic italià guarda unes proporcions clàssiques, reminiscències de l’art heredat de grecs i romans, i que de vegades s’oposa a les característiques del gòtic clàssic francès. </li></ul><ul><li>Predomina la nau única amb tendència a unificar l’espai i aconseguint la dimensió de l’espai-saló (naus mateixa alçada). </li></ul><ul><li>Les vidrieres perden terreny en favor de la decoració mural pintada al fresc. Se cerca una estètica clàssica d’equilibri més a la mesura de l’home i no tan trascendental i metafísica. </li></ul>
  83. 98. Característiques principals: <ul><li>Classicisme. </li></ul><ul><li>Absència arcbotants. </li></ul><ul><li>Finestrals petits. </li></ul><ul><li>Policrom i a. </li></ul>
  84. 100. Arquitectura gòtica civil (Segles XII al XVI )
  85. 101. Arquitectura gòtica <ul><ul><li>L’art gòtic és un art burgès, fet per atendre els gusts de les corporacions de mercaders. </li></ul></ul><ul><li>Reflecteix una espiritualitat </li></ul><ul><li>més humana. </li></ul><ul><li>És un art importat de França. </li></ul>Nôtre-Dame de Paris
  86. 102. L’església necessita espais més grans per accollir un major nombre de fidels: les catedrals. Els comerciants han de menester un edifici per intercanviar les mercaderies: la llotja Catedral de Burgos La Llotja de Palma
  87. 103. El municipi un indret per a les seves reunions : l’ Ajuntament Els reis, els rics burgesos, i els nobles de les ciutats es construeixen palaus, i per les zones rurals proliferen els castells , com a lloc de defensa i de residència alhora . Ajuntament de Manresa Palau de l’Almudaina Castell de Bellver
  88. 104. ARQUITECTURA CIVIL <ul><li>Es conserven nombrosos edificis d’aquest període, donat que es van desenvolupar molt les importants institucions municipals i de comerç, destaquen les llotges, les drassanes, nombrosos palaus nobiliaris i eclesiàstics, els castells, els ajuntaments. </li></ul>
  89. 105. ARQUITECTURA CIVIL EUROPEA
  90. 106. Arquitectura civil Ajuntament de Brussel·les Flamenques: També l’Ajuntament de Bruges i la llotja d’Ypres, i religiosos, la catedral d’Ambers.
  91. 107. Gòtic civil italià Els palaus comunals es caracteritzen per l’aspecte de fortalesa i les grans torres quadrades que dominen la ciutat.
  92. 108. Arquitectura civil Palazzo del Comune, Siena
  93. 109. <ul><li>Arquitectura civil Palau del dux (ducal),Venècia </li></ul><ul><li>Casa veneciana, pòrtic inferior i galeria oberta, tercer pis massís amb finestres, interromput per un magnífic balcó a cada façana (1404-1442). </li></ul>
  94. 110. Arquitectura civil Claustre Hospital de San Juan de los Reyes
  95. 111. LLOTJA <ul><li>LLOTJA DE BARCELONA ( 1352 - 1392) </li></ul><ul><li>LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426) </li></ul><ul><li>LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494), </li></ul><ul><li>LLOTJA DE SARAGOSSA </li></ul>Edificis o lloc de reunió periòdica de comerciants per a realitzar els seus contractes sobre mercaderies, fletes i segurs marítims (mena de despatx d’agents del comerç)
  96. 112. Arquitectura civil Llotja i Consolat del Mar València
  97. 113. Llotja de València Interior
  98. 114. LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494)
  99. 115. LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426)
  100. 119. Fi de l’edat mitjana <ul><li>Caiguda de Constantinoble , 1453 . </li></ul><ul><li>Renaixement italià . </li></ul>

×