1. G òtic Flamenc Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves La deposició de la creu o El davallament (c. 1435) Roger v an der Weyden Oli sobre taula de roure (220 x 262 cm) Museu del Prado. Madrid.

2. SENTIMENTS, PATIMENT, GESTOS… G òtic Flamenc

4. Pintura gòtica

5. 4.2.4.- Pintura gòtica flamenca Rogier v an der Weyden La Magdalena Jan Van Eyck El matrimoni Arnolfini Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic o El Políptic de la Catedral de Sant Bavó Hieronymus el Bosch El jardí de les Delícies

6. ESCOLA DELS FLAMENCS: JAN VAN EYCK ROGIER VAN DER WEYDEN HIERONYMUS EL BOSCH “EL BOSCO”… TRANSICIÓ DES DE LA PINTURA MEDIEVAL AL PRIMER RENAIXEMENT (SEGLE XV)

8. G òtic Flamenc

9. G òtic Flamenc Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic o Políptic de catedral de Sant Bavó, Gant, Flandes

10. G òtic Flamenc Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic o Políptic de catedral de Sant Bavó, Gant, Flandes

11. GÒTIC FLAMENC El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm) Museu del Prado, Madrid

13. ROBERT CAMPIN HANS MEMLING HUGO VAN DER GOËS JAN VAN EYCK ROGIER VAN DER WEYDEN PINTORS FLAMENCS

17. ELS PRIMITIUS FLAMENCS AUTORS PINTURA DE CAVALLET EL CONTEXT : LA PROSPERITAT DE LES CIUTATS FLAMENQUES UNA NOVA CLIENTELA: LA BURGESIA VALORACIÓ DEL MÓN REAL I SENSIBLE TEMÀTICA: RELIGIOSA, COSTUMISTA I EL RETRAT LA TÈCNICA DE L’OLI

24. Característiques: Ritme frenètic El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm) Museu del Prado, Madrid

25. Característiques: Ritme frenètic El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm) Museu del Prado, Madrid

26. El triomf de la mort (vers 1562, Renaixement) Pieter Brueghel el Vell Oli sobre taula (117 x 162 cm) Museu del Prado, Madrid Característiques: Ritme frenètic

28. Madonna amb el nin llegint (1433) Jan van Eyck Oli sobre taula (26’5 x 19’5 cm) National Gallery of Victoria, Melbourne Característiques: TEMÀTICA

36. La flagel·lació de Crist (1450) Jaume Huguet Tremp sobre fusta (106 x 210 cm) Musée du Louvre, París

37. Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485) Bartolomé Bermejo Catedral gòtica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont, Italià).

38. ROBERT CAMPIN JAN VAN EYCK ROGIER VAN DER WEYDEN HUBERTUS JAN VAN EYCK JOACHIM PATINIR 4.2.4.- GÒTIC FLAMENC. PRIMITIUS FLAMENCS

39. LES OBRES MESTRES DE L’ESCOLA DELS PRIMITIUS FLAMENCS Adoració de l’Anell Místic o Políptic de catedral de Sant Bavó (1426 i 1432) Hubert i Jan van Eyck (germans) , Quan està tancat: (3’75 m x 2’60 m) Quan està obert: (3’75 m x 5’20 m) Catedral de Gant, Flandes Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres La deposició de la creu o El davallament (c. 1435) Roger v an der Weyden Oli sobre taula (220 x 262 cm) Museu del Prado. Madrid

41. Tríptic Mérode (c. 1427) Roberto Campin ( Mestre de Flémalle ) Oli sobre taula (64’1 x 117’8 cm) Metropolitan Museum of Art, New York

42. Retrat de dona (c. 1430) Fusta (41 x 28 cm) National Gallery, London Retrat d’home (c. 1400-10) Fusta (40’7 x 28 cm) National Gallery, London ROBERT CAMPIN (mestre de Flémalle, 1373-1444) ) Robert Masmines (abans de 1430) Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid

44. JAN VAN EYCK VERGE AMB CANÒNIC VAN DER PAELE Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441 MARGARITA L’HOME DEL TURBANT VERMELL RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI VERGE DEL CANCELLER ROLIN

45. JAN VAN EYCK ACTIU :1422 - 1441 FUNDADOR DE L’ESCOLA FLAMENCA DE PINTURA L’HOME DEL TURBANT VERMELL

46. L’Adoració de l’Anyell Místic o El Políptic de Sant Bavó, Gant Pintat entre 1426 i 1432. Oli damunt taules Actuals dimensions: Quan està tancat: (3’75 m x 2’60 m) Quan està obert: (3’75 m x 5’20 m) Catedral de Sant Bavó, Gant, Flandes.

48. Es tracta d’un tríptic , ja que té tres taules.

49. EL POLÍPTIC DE SANT BAVÓ DE GANT ( L’ADORACIÓ DE L’ANELL MÍSTIC ) Consta de 12 encaixaments La taula central de baix: L’Anyell Místic

53. Esquerra dalt: profeta Zacaries Esquerra baix: Àngel Gabriel Dreta dalt: Sibil·la d’Eritrea Dreta baix: Paisatge Esquerra dalt: Sibil·la de Cumes Esquerra baix: lavabo Dreta dalt: profeta Miquees Dreta baix: Verge Maria

54. Part superior : Els remats de dalt es composen amb figures de dos profetes (Zacaries, Miquees) i de dues sibil·les (d’Eritrea, de Cumes) que anuncien l’arribada de Crist (el naixement del Salvador ) i la glòria de la Verge . Part inferior : L’arcàngel Gabriel anuncia a la Verge que ella concebrà a Crist Redemptor: “ Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum ” ( Evangeli de Sant Lluc) . . A través de les finestres es representen els edificis de la ciutat medieval de Gant . Un element característic i típic del primitius flamencs era que, fins i tot , les escenes religioses es representaven en un escenari gòtic , que reflectia la mateixa realitat flamenca del segle XV . L’Adoració de l’Anyell Místic o Políptic de Sant Bavó, Gant

57. Maria Joan Baptista Jesús Déu Adam Eva Els jutges justos Els cavallers de Crist Els eremites (ermitaños) Els peregrins Políptic de Sant Bavó . Jan i Hubert van Eyck . Diesi

58. Part inferior a l’esquerra (predel·la) : Els Jutges justs. Segon carrer de l’esquerra : Els sants cavallers de Crist. Part inferior dreta : Els sants que peregrinen encapçalats per un Sant Cristòfol gegantí. Segon carrer de la dreta : Els eremites sants (ermitaños).

59. Part inferior a l’esquerra (predel·la) : Els Jutges justs. Segon carrer de l’esquerra : Els sants cavallers de Crist.

60. Diesi Sant Joan Baptista Verge Maria Jesús Déu

62. Diesi

63. Destaca la minuciositat i la perfecció en què es va dibuixar la corona de Déu.

64. Zacaries Miquees Sibil·la d’Eritrea Sibil·la de Cumes Anunciació Sant Joan Baptista Sant Joan Evangelista Un dels panells laterals de l’Anyell Místic (a dalt) representa a Adam i un cor celestial (els àngels cantors a l’esquerre ). A la dreta el políptic tancat, on es representen els donants, Joos Vijd i Isabelle Borluut .

66. Adam i Eva nus, són representats amb gran realisme, no n’hi ha idealització.

68. Cantó: Una escena de treball, el càstig pel pecat original. Panell esquerre: Adam. Segon panell: Els àngels cantors. Es varen aplicar els raigs X a l’obra, i les empremtes digitals dels germans Hubert i Jan van Eyck foren descobertes per Mr. G. Van de Voorde del “ Royal institute of the art Heritage”. Institut Reial del Patrimoni Artístic Cantó: Caín mata al seu germà. Abel. Panell dret: Eva. Segon panell: Els àngels músics, resulta sorprenent el tractament dels detalls: roba, cabells i rostres.

77. - In 1934 el retaule original fou robat. - Fins avui no ha estat encontrat. - El retaule original ha estat reemplaçat per una còpia realitzada en 1945 per Jef Vanderveken.

79. JAN VAN EYCK ACTIU :1422 - 1441 FUNDADOR DE L’ESCOLA FLAMENCA DE PINTURA L’HOME DEL TURBANT VERMELL JAN VAN EYCK

80. JAN VAN EYCK VERGE AMB CANÒNIC VAN DER PAELE Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441 MARGARITA L’HOME DEL TURBANT VERMELL RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI VERGE DEL CANCELLER ROLIN

91. Pintura flamenca Es representa el canceller de la mateix mida que la Verge , és a dir, els equipara. JAN VAN EYCK La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París

92. El Nin, assegut sobre el genoll de la Verge, està beneint el Canceller, mentre els àngels coronen la verge. VERGE DEL CANCELLER ROLIN JAN VAN EYCK

93. Els colors són molt vius . La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París

94. És una obra molt detallista , tret característic dels pintors flamencs. La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París

95. Altre tret és el seu amor al paisatge, que es veu reflectit a través de la balconada.

96. L’obra és una fidel font històrica per a conèixer l’ estil de l’època , doncs ens informa dels mobles i l’enrajolat propis del moment. La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París Pintura flamenca JAN VAN EYCK

97. La Verge del Canceller Rolin (1435) Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm) Musée du Louvre, París

98. Pintura flamenca JAN VAN EYCK La Verge amb el canònic van der Paele (1436) Jan van Eyck Oli sobre taula (122 x 157 cm) Groeninge Museum, Bruges

99. VERGE DEL CANÒNIC VAN DER PAELE

100. La Verge amb el canònic van der Paele (1436) Jan van Eyck Oli sobre taula (122 x 157 cm) Groeninge Museum, Bruges

101. Verge del canònic Van der Paele

103. EL MATRIMONI ARNOLFINI (en power point a part) (1434) (84 X 57 CMS) OLI SOBRE FUSTA DE ROURE GALERIA NACIONAL, LONDRES

104. EL MATRIMONI ARNOLFINI FITXA TÈCNICA Títol El matrimoni Arnolfini Autor Jan Van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441) Comitent Giovanni Arnolfini Cronologia 1434 dC Estil Gòtic flamenc Tècnica Pintura a l’oli sobre taula de fusta Dimensions 84 x 57 cm Tema o tipologia Escena costumista o de gènere Localització National Gallery (Londres, Gran Bretanya) Tema iconogràfic Noces entre Giovanni Arnolfini, ric mercader italià, i la seva promesa Giovanna Cenanni. Escena en la cambra nupcial , plena d’ elements simbòlics referents a la religiositat de l’acte del sagrament del matrimoni : fidelitat, compromís, fertilitat, etc. La riquesa dels vestits i mobiliari indiquen una posició social elevada .

105. Retrat de Giovanni Arnolfini i l’esposa (1434) Jan van Eyck Oli sobre taula (82 x 60 cm) National Gallery, Londres

107. Pintura flamenca Jan v an Eyck L’home del turbant vermell

108. L’HOME DEL TURBANT VERMELL HOME DEL CLAVELL

109. AUTORETRAT?

110. MARGARITA

111. Rogier v an der Weyden PINTURA GÒTICA PRIMITIUS FLAMENCS

113. ROGIER VAN DER WEYDEN (1400-1464) Retrats de Dama (c. 1455) Roger v an der Weyden Oli sobre taula de roure (37 x 27 cm) National Gallery of Art. Washington RETRATS DE DAMES Retrats de Dama (c. 1460) Roger v an der Weyden Oli i tremp sobre taula de roure (37 x 27’1 cm) National Gallery de Londres Bust de nefertiti (1350 aC) Tutmes Staatliche Museu Äegyptisches. Berlín.

115. SENTIMENTS, PATIMENT, GESTOS… Va ser el pintor del dolor ; va introduir una preocupació pels sentiments que el va allunyar de la solemnitat hieràtica dels altres mestres.

116. Pintura flamenca Rogier v an der Weyden : La deposició de la creu REALISME… També se’l considera l’artista de les grans composicions , perquè n’estudia la distribució dels elements amb molta atenció.

117. Composició dramàtica amb fons daurat, que prescindeix del fons paisatgístic per a centrar l’atenció sobre el tema principal. La deposició de la creu o El davallament (c. 1435) Roger v an der Weyden Oli sobre taula (220 x 262 cm) Museu del Prado. Madrid

118. El fons daurat del Davallament , és un recurs gòtic que els flamencs primitius van fer servir molt poc perquè preferien els fons paisatgístics . Aquí és s’usa amb la finalitat que l’espectador pogués contemplar les emocions que expressen els rostres dels personatges (especialment el plor silenciós de sant Joan) sense distreure’s amb altres detalls. La deposició de la creu o El davallament (c. 1435) Roger v an der Weyden Oli sobre taula (220 x 262 cm) Museu del Prado. Madrid

119. L’eix de simetria és la creu del fons. La deposició de la creu o El davallament (c. 1435) Roger v an der Weyden Oli sobre taula (220 x 262 cm) Museu del Prado. Madrid

120. Les diagonals dels cossos de Maria i de Jesús són paral·leles , mentre que la flexió cap endins de sant Joan i de Maria Magdalena (als extrems) contrasten amb la verticalitat de les figures restants, a més aquestos dos personatges es creuen per a tancar la composició en una mena de parèntesi .

121. VOLUM, MOVIMENT…

123. MINUCIOSITAT: DETALLISME…

124. Pintura flamenca Rogier v an der Weyden La Magdalena

125. Pintura flamenca Rogier v an der Weyden L’Anunciació (c. 1440) Roger v an der Weyden Oli sobre taula de roure (86 x 92 cm, central) (87 x 36’5 cm, cada ala) Museu del Prado. Madrid

126. Pintura flamenca L’Anunciació (c. 1440) Roger v an der Weyden Oli sobre taula de roure (86 x 92 cm, central), (87 x 36’5 cm, cada ala) Museu del Prado. Madrid

128. Adoració dels Reis . (v. 1470). Museu del Prado . Autor que representa a dones i nins amb formes blanes i suaus , omplint-los de tranquil·litat. Primera vegada apareix rei negre . HANS MEMLING (Alemanya 1430- Bruges 1494)

130. Jeroen Anthoniszoon van Aeken, El Bosch Va néixer, probablement vers 1450 , en Hertogenbosch , una ciutat en el sud del avui anomenat Regne dels Països Baixos , més conegut per Holanda. Es va convertir en el pintor d’una originalitat extraordinària, el més original de l’escola flamenca, pels seus paisatges plens de figures oníriques i estranyes .

136. El carro de Fenc La nau dels Boigs

137. Tríptic del carro de fenc (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (135 x 100 cm) Museu del Prado, Madrid Símbol dels plaers materials . Es representen els pecats del passat, els pecats del present i l’infern o judici final .

138. Taules laterals Els dos laterals, en tancar-se , tracten la temàtica de ”El Camí de la Vida” , on es representa a un pelegrí sotjat pels perills del viatge . Un peregrí egoista que no l’importa res de l’exterior.

139. Tríptic del Carro de Fenc (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre fusta (135 x 190 cm), Museu del Prado, Madrid

141. EL BOSCH (c. 1450‑1516) El carro de fenc (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (135 x 100 cm) Museu del Prado, Madrid

145. Carro tirat per una sèrie d’estranys éssers que s’estan convertint en peixos, branques, etc. Pecat de l’amor, món dels amants , envoltats d’un dimoni amb ales i un àngel que mira cap el cel confiat. En la part superior n’hi ha els pecadors (gitana llegint la mà, borratxos, robatoris, etc.).

146. El carro de fenc (1500-02) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (135 x 100 cm) Museu del Prado, Madrid

147. La conclusió final, és de colors més obscurs . Està inacabat com a símbol de la gran quantitat de pecadors , i no n’hi suficient espai per a representar-los .

148. Els 7 Pecats Capitals (1485) EL BOSCH (c. 1450‑1516)

149. La Taula dels pecats capitals Oli sobre taula (en forma de sobre de taula, pintat l’any 1485) Mides: 120 cm alt i 150 cm ample. S’exhibeix actualment en el Museu del Prado de Madrid .

152. 1) IRA .

161. La Cura de la demència o Extracció de la pedra de la bogeria La cura de la demència o Extracció de la pedra de la bogeria (1475-80) Hieronymus El Bosch Oli sobre taula (48 x 35 cm) Museu del Prado, Madrid

162. EL BOSCH (c. 1450‑1516) La Cura de la demència Crítica als xerraires (charlatanes) que diuen ser metges i pretenen curar-ho tot. Autor: El Bosch Museu del Prado, Madrid Oli sobre taula (48 X 35 cm) (C. 1475 – 80) Estil: Pintura Flamenca

166. Característiques: Ritme frenètic El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm) Museu del Prado, Madrid EL BOSCH (c. 1450‑1516) en ppt a part

167. El tríptic del Jardí de les delícies (1510-1515) Oli sobre fusta. Taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm. Museu del Prado. Madrid És l’ obra més coneguda i estudiada del Bosch, i ha donat lloc a les més diverses interpretacions .

168. El tríptic desenvolupa la història del món i la progressió del pecat . A.- Comença en les taules exteriors amb la Creació del món . B.- Continua en les interiors : 1.- Panell esquerra: l’ origen del pecat (Adam i Eva) . 2.- Central : la seva extensió per un món dominat pels plaers terrenals . 3.- I acaba, en el dret , amb els turments de l’infern . Tríptic tancat : La creació

170. El triomf de la mort (vers 1562, Renaixement) Pieter Brueghel el Vell Oli sobre taula (117 x 162 cm) Museu del Prado, Madrid Característiques: Ritme frenètic Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge . Però més que representar el paisatge de forma realista, ho va fer introduint una concepció dinàmica , amb moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes , en el mateix camí que El Bosch. Una de les seves obres més conegudes és El triomf de la mort . BRUEGHEL El VELL

171. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES Les visions al·lucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les visions oníriques dels pintors surrealistes del segle XX , que es declaren admiradors del mestre flamenc.

173. EL BOSCH (c. 1450‑1516) El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement) Hieronymus el Bosch Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 97 cm) Museu del Prado, Madrid