2. FITXA TÈCNICA
Edifici
La lliçó d’anatomia del professor Tulp
Autor
Rembrandt (Leiden, 1606 – Amsterdan, 1669)
Cronologia
1632
Tècnica
oli sobre tela
Mides
1,69 x 2,16 m
Estil
barroc
Tema
Retrat col·lectiu
Localització
Mauritshuismuseum (l’Haia)
Júlia López Valera
3. BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Pintor i gravador, REMBRANDT van Rijn està
considerat un dels artistes més innovadors i
excepcionals de tots els temps.
Després d’una etapa d’aprenentatge, l’any
1631, l’artista es va instal·lar a Amsterdam, on
va iniciar la seva dècada d’or.
Entre 1632 i 1633, REMBRANDT va ser el
retratista més important de la ciutat, fent
gairebé cinquanta quadres d’aquest gènere
en aquest breu període.
Júlia López Valera
4. BIOGRAFIA DE L’AUTOR
L’obra de REMBRANDT està clarament influenciada pel pintor italià CARAVAGGIO, a través
dels pintors caravaggistes d’Utrecht, i reflecteix un intens dramatisme escènic aconseguit
per mitjà del clarobscur.
REMBRANDT utilitza aquesta tècnica en el retrat, un gènere que va conrear amb gran
prelidecció –sobretot autoretrat- i en la seva abundant producció de temàtica religiosa, fet
remarcable si es té en compte que a Holanda (país protestant) aquest tipus de pintura era
considerat un gènere menor.
1627
1660
Júlia López Valera
1669
5. DESCRIPCIÓ FORMAL
Predomina
el
color i la llum
sobre la línia.
Marcat clarobscur:
en l’ambient de
l’habitació i en cada
personatge.
El volum d’aquests
està tractat amb
gran naturalisme.
El
negre
predomina en els
vestits. El blanc en
colls i punys. Gran
austeritat cromàtica.
Un potent feix de
llum,
irreal
i
artificiós, entra per
l’esquerra.
La llum il·lumina el cos del mort, els rostres i
els colls, blancs, dels personatges. Tonalitats
lumíniques diferents en cada personatge,
creant sensació de volum.
Júlia López Valera
6. DESCRIPCIÓ FORMAL
Rembrandt organitzà la
pintura de manera diferent a
la tradicional (segons l’ordre
jeràrquic). El rang individual
queda supeditat a l’acció
central.
Trenca amb la rigidesa de les
obres anteriors.
Tots els personatges tenen
les mateixes dimensions.
Organitzats de forma
piramidal.
El vèrtex és el cap del
personatge dret del darrere,
i les diagonals van baixant
seguint la línia dels caps de
la resta.
Júlia López Valera
7. DESCRIPCIÓ FORMAL
Set personatges estan situats al voltant del cap del cadàver.
També apareix el que imparteix la classe i sembla comentar alguna cosa sobre els
tendons del braç del mort.
El centre d’atenció és el
Caràcter unitari de l’escena.
cadàver, ningú se’l mira.
Els tres oients del centre,
que formen un triangle,
observen els tendons. La
resta mira a l’espectador o
cap a dalt.
El professor mira algun
punt fóra del quadre.
El personatge de la dreta del
professor duu un paper amb
uns noms escrits (els
assistents). Als peus del
mort hi ha un gran llibre
obert.
Júlia López Valera
8. DESCRIPCIÓ FORMAL
Detall dels cinc personatges
del centre del quadre.
Rembrandt fa un
individualitzat
de
personatge.
retrat
cada
Cada
rostre
mostra
expressions
diferents:
sorpresa,
entusiasme,
atenció...
Els personatges semblen
parlar amb la mirada, i
l’espectador se sent com part
de l’escena.
Júlia López Valera
9. DESCRIPCIÓ FORMAL
L’escena està emmarcada per
un fons arquitectònic.
A la paret del darrere hi ha
un cartell amb el nom de
l’artista i la data de realització
del quadre: 1632.
El barret diferencia el mestre
dels estudiants.
Júlia López Valera
10. TEMÀTICA
La lliçó d’anatomia del professor Tulp
va ser un dels primer encàrrecs públics
importants que va rebre Rembrandt a
Amsterdam. Li encomanà la corporació
de cirurgians de la ciutat i s’exposà en
la seva seu social.
El tema es basa en un fet real: el
doctor Nicolaes Pieterszoon Tulp,
professor del gremi de cirurgians, va
impartir un lliçó pública d’anatomia
amb el cadàver d’Adrien’t Kint, penjat
el 1632.
Va ser un gran esdeveniment a la
ciutat, perquè l’Ajuntament només
cedia un cos humà un cop a l’any. Els
cirurgians havien d’aprendre l’ofici
amb llibres o mostres conservades. És
molt provable que el mateix pintor
Júlia López Valera
assistís a la lliçó.
11. TEMÀTICA
El llibre obert al peus del
mort és probablement un
manual d’anatomia d’Andreas
Vesalius, considerat el millor
metge del segle XVI i el
creador
de
l’anatomia
moderna.
Júlia López Valera
12. MODELS I INFLUÈNCIES
REMBRANDT va saber assimilar perfectament
els models de l’art barroc europeu, malgrat que
va ser, sobretot, un seguidor fidel del naturalisme
de CARAVAGGIO, de qui va adoptar el tractament
tenebrista de la llum, el dramatisme escènic i l’ús
de gent vulgar com a model per als seus
personatges.
La relació de REMBRANDT amb l’obra de
CARAVAGGIO no va ser directa, sinó que es va
produir a través dels pintors holandesos que van
ser a la ciutat de Roma els primers anys del segle
XVII, entre els quals destaquen HONTHORST i
TERBRUGGEN, actius tots ells, després de l’estada
a Roma, a la ciutat d’Utrecht.
Després de la mort de REMBRANDT i durant tot
el segle XVIII, la seva pintura i els seus gravats van
tenir un gran èxit. El seu prestigi, però, no es va
consolidar fins al Romanticisme, i va influir en
artistes com GOYA- sobretot pel que fa al gravat- i
DELACROIX.
Júlia López Valera
La vocació de Sant Mateu, 1599